La pedra que envolta la porta de ma casa ja quasi és impossible que torne
al seu color original. Caldria preguntar als amos dels gossets i gossots si els
agradaria que orinassen altres gossos a la seua porta.
I la cosa va a més. Des que la gent i els gossets han tornat "del
veraneo" fanals, semàfors, arbres, façanes de comerços i voreres, cotxes
aparcats i qualsevol element urbà s'han tornat a convertir més que mai en potencial ubicació perquè un gos orine.
Puc arribar a entendre que una pixarradeta de gos no fa mal ningú, però el
problema es multiplica quan poc després ho fa un altre i un altre, i així cada
dia. En el mateix lloc, uns pams més endavant o més enrere, com una pluja fina,
però no precisament d'aigua.
No tinc per què col·locar ampolles d'aigua o banyar constantment amb productes químics la façana per evitar les miccions dels gossos, i tampoc he arribat encara a ficar cartells apel·lant al civisme dels amos com ja ho han fet alguns veïns, però la situació va tornant-se, cada dia que passa, més insuportable.
Els propietaris "són directament responsables" de qualsevol acció
que ocasione brutícia a la via pública, produïts per animals de la seua
pertinença i la llei, les ordenances municipals els obliga a la reparació
immediata de l'afecció causada. Alguns porten una botelleta amb aigua i li'n
tiren un rajolí al damunt del pixat, però més per fer-ho veure que per creure
que realment serveix de neteja.
L'ajuntament va pintar fa uns mesos el baix dels fanals i va enganxar a
molt d'ells un senyal de prohibit l'orí dels canins, per conscienciar els amos
del greu problema que suposava el pipí per l'efecte corrosiu de les miccions.
Crec que no ha servit de res, més encara, si ha servit per a alguna cosa ha
estat perquè ara s'orine encara més a les façanes dels habitatges.
Està molt bé, i molt de moda, això de ser animalista, però cal saber ser-ho i no descarregar deixalles, mugres i immundícies al veïnat,; tals funcions intestí-urinàries dels gossos han de realitzar a casa pròpia o llocs adients, com qualsevol ciutadà. No, no es pot suportar, i no s'ha de consentir ni tolerar.
En retirar els orins de les parets de la façana de ma casa gastem cada
setmana dos litres de lleixiu i amoníac. No crec que demane massa, l'únic que
vull és poder entrar a casa sense haver d'anar saltant xorreres que m'han
deixat perquè hi ha persones incíviques. La culpa no és dels animals de quatre
potes, sinó d'alguns de dues cames.
Ja és hora que els amos dels gossos canvien els seus hàbits i quan
realitzen les passejades amb les seues mascotes les eduquen perquè facen, a la
vorera, allò per al que els treuen, a la vegada que proveïts amb una ampolla
amb aigua i unes gotes d'algun producte sabonós no contaminant, o simplement
barrejada amb vinagre, ho banyen amb una quantitat directament proporcional al
pixat. Moltes vegades no és suficient un raig, això no serveix de res.
La Regidoria de Benestar Animal del nostre ajuntament estima que són més de 17.000 els gossos que a la ciutat viuen i que hi ha una ordenança municipal sobre la tinència d'aquests animals i, unes sancions que poden arribar fins als 600 euros per aquells propietaris que deixen a l'animalet fer el que vulga on vulga.
Heu vist o coneixeu algú que haja rebut una sanció per aquest motiu? Tal
vegada cal començar per ací, però clar, no és aquesta una mesura popular, així
que de moment, molt em tem que hauré de seguir netejant pixats!!!
Bon dia,
ResponEliminaAtès que som a menys de sis mesos de les eleccions municipals, considero que és un bon moment per a abordar aquest tema de civisme i convivència ciutadana. Ens afecta a tots, tant a qui té un animal com qui no però tot i així l’ha d’aguantar, suportar i sofrir com si en tingués. Fins i tot que ens afecta a nivell de país, molt més enllà que municipal.
D’un temps ençà està de moda tenir un animal de companyia o, inclús, com si un sol ja no fos suficient, dos o tres. Sembla que tots hem de conviure amb un gos. El problema rau en el fet que tant aquells que tenen animal com els que no en tenim hem de conviure amb els de tots: tant dels veïns com dels nombrosos turistes.
Antigament, quan només hi havia quatre gossos, tots feien les seves necessitats al carrer. Actualment, que hi ha tanta densitat animal, els carrers s’han convertit en autèntics femers. N’hi ha prou de parar-hi atenció: cantonades, portals d’immobles, jardineres, mobiliari urbà o qualsevol element de l’espai públic en general apareixen pixats, bruts i malmesos, sovint directament amb cagades.
Penso que hi hauria d’haver un canvi radical en la manera de fer. Quan hom surt a passejar ho fa amb les necessitats fetes, no sortim a convertir l’espai públic en lavabo. On aniriem a parar?!
Doncs amb les mascotes s’hauria de fer igual: en lloc de treure el gos a pixar a la porta de casa i després tirar un rajolí d’aigua, si és que s’arriba a executar aquest segon pas, ensenyar a pixar el gos a la dutxa de casa on es pot tirar un bon raig d’aigua amb sabó, vinagre, lleixiu o el que cadascú consideri necessari.
En lloc de portar-lo a cagar al bell mig de la vorera, ensenyeu-lo a cagar a la dutxa. Així segur que ningú es descuida de recollir la merda. A més, és més fàcil de netejar que al carrer.
Quan no és al mig del carrer, van a passejar pel camp o la muntanya, inclús en espais de propietat privada, i és encara pitjor, perquè aleshores directament no es recull res o es recull i es deixa la bosseta de plàstic penjada o tirada a qualsevol lloc.
Amb totes les regulacions, normes, ordenances, etc. que hi ha fins ara està prou vist que no funciona res. És com si no existissin, però diu la dita que totes les masses piquen, doncs ja hi hem arribat.
Aquí entrarien mesures impositives, punitives, correccionals… totes elles impopulars i totalment contràries a algú que es vulgui presentar a unes eleccions. Així estem!!
De totes maneres, encara som més els qui no tenim animal, que els que si que en tenen.
Quedi ben clar que no és que no m’agradin els animals, sinó com es tenen, porten o com s’eduquen, i més, tenint en compte que cada vegada va a més.
M’agradaria molt que publiquéssiu aquest escrit i encara m’agradaria molt més que s’hi afegeixi força més gent a una reflexió com aquesta.
No tothom som gosfriendly i, sobretot, no hem de suportar els seus gustos, capritxos, porqueries, excrecions corporals, pudors, polls i puces, mala educació, etc.
Moltes gràcies
M'agradaría molt s'en fes debat i molt més en fèssiu ressó
ResponElimina