No sé si qualificar-lo de garrepa, cicater, avar, ruin, ronyós, agafat o ronyica. Qualsevol d’aquests adjectius li vindria bé. Però, atenció no vull referir-me en cap moment a la persona, sinó al fet, en relació amb una de les darreres actuacions del regidor de comerç i consum del nostre ajuntament, el senyor Alberto Vidal.
El senyor Vidal, com
ell mateix afirma i podem llegir al seu perfil a la xarxa en línia LinkedIn,
fins al moment d’accedir a l’ajuntament va ser un professor especialitzat en
educació, història, redacció i gestió de continguts web, aportant fins aquell
moment experiència i formació en seguretat i serveis de seguretat privada.
Malgrat aquesta formació i
experiència, i per acord del seu partit VOX amb el PP, va assolir el
càrrec dins la Junta de Govern local de nové tinent d’alcalde i les regidories
de Família i Comerç i Consum respectivament.
En aquesta darrera parcel·la, la de Comerç i Consum, és ben sabut que el senyor Vidal assumia des del precís instant de la seua designació per part de l’alcaldessa, un gran repte, dinamitzar el comerç local, en especial el comerç dels carrers més cèntrics de la ciutat, buscant un pont directe entre comerciants i consumidors.
Les campanyes de “bons
comercials” o “mercat de barri” han estat en aquest any que porta al capdavant
de la regidoria, tal vegada les principals iniciatives impulsades des d’aquella
àrea, que, jo diria, no han servit de molt, juntament amb allò que sembla
li agrada més, els concursos d’aparadors.
Així recordem com el
setembre passat va ser el concurs “Vive la ciudad” aquell que tenint per
objectiu destacar els Establiments locals com a atractiu turístic, premiava el
millor dels aparadors presentats a concurs, i ara, aprofitant
l’esdeveniment del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Lledó, ha
repetit l’experiència, convocant el “I concurs d’aparadors del centenari”.
És veritat que “arreglar aparadors” per algun esdeveniment concret, per algun acte significatiu, per algun aniversari, per algun moment especial, ha estat al llarg de la història del nostre poble, una acció amb la qual els comerciants locals han dedicat esforços, compartint amb els veïns aquella celebració a la vegada que eren uns reclams per incentivar les vendes.
El senyor Vidal així sembla
o entén i, per tant, aprofita qualsevol ocasió que se li presenta per
organitzar “concurs d’aparadors”. Però, tot i que supose l’assignació
pressupostària de la que disposarà aquella regidoria no serà massa elevada,
dedicar només 300 euros per premiar l’esforç del comerciant guanyador a aquest
menester, resulta vist des de fora, si més no ronyós, vergonyós i quasi
ofensiu.
Tres-cents euros van ser els
assignats a l’aparador del comerç Globofiesta en el concurs de setembre, ajuda
econòmica que no va estar a l'altura de la capacitat d’esforç i dedicació que
els responsables del comerç van dedicar. Ara, novament, 300 euros és el premi
per al que, a partir del dimarts 7 sabrem quin és el millor aparador “del
centenari”.
De tots els presentats i finalistes, aquell que resulte guanyador, ho serà pel seu esforç i la seua mostra de creativitat, pel seu temps de dedicació, pel profund vincle dels seus propietaris amb la Patrona, perquè si ho haguera de ser per la compensació econòmica que el senyor Vidal proposa, el fracàs seria més que evident.
Senyor Vidal, tal vegada la
difusió de la informació relativa a tots i cadascun dels negocis, activitats
professionals i categories que conformen el teixit empresarial de la ciutat, a
través d’un mapa de comerços per barris, seria prou més efectiu. Només és una
idea.
Senyor regidor de comerç, li
fa falta més imaginació per estimular el consum i poder situar els
comerços locals com a referents a la ciutat. Si no la té, si ha de
repetir més vegades el concurs d’aparadors, estires una mica més en l’aspecte
monetari, al cap i a fi no són diners seus, són de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada