A Castelló, com a qualsevol altra ciutat, al
llarg de la història ens hem abastit amb aigua vinguda principalment, de tres
vies: els rius, en el nostre cas el Millars, els pous o captacions hidrogeològiques,
destacant els anomenats “Camí Pedrera” i “Aljibes”, ubicats a tocar de la CV-10
i l’aigua de pluja, recollida majoritàriament en cisternes particulars.
Independentment que hagen passat més de 150 anys des que l’any 1873 va crear-se una xarxa de distribució d’aigua potable als habitatges, i que aquesta va cercar diferents llocs per garantir l’abastiment, en l’actualitat, trobem que la totalitat de l’aigua que surt per les eixetes dels nostres habitatges prové d’aigües subterrànies, fet que fa que l’aigua potable de la ciutat tinga un sabor i una qualitat sanitària apta pel consum amb plenes garanties.
Tot i això, és un fet més que evident que el
consum d’aigua embotellada tinga, cada dia més adeptes, i no tan sols és més
que freqüent veure ampolles d’aigües provincials, nacionals o fins i tot
exòtiques, a les taules de les nostres llars, si més no, als carrers és cada
dia més fàcil, sobretot a l’estiu, trobar gent, menuts i grans, amb la
corresponent ampolleta a la mà, a la bossa o enganxada a la cintura.
La raó és que, deixant a banda la possible moda
d’anar amb l’ampolla a qualsevol lloc, amb la instal·lació general d'aigua
corrent a les llars va disminuir la presència de canelles de veïnatge, aixetes,
abeuradors o fonts públiques, a la vegada que creixia el concepte que el beure
d'aigua de l’aixeta, tot i no ser dolent, no era massa bo per la salut.
Aquest fet va fer que durant molts anys el
nombre de “canelles de veïnatge” a la ciutat i la seua ubicació caiguera en
l’oblit, fins que l’empresa concessionària del subministrament, ficara a
l’abast dels veïns diferents llocs on “anar a recollir” aigua filtrada per
tecnologia d’osmosi inversa, fonts que en l’actualitat en nombre de set
repartides per tota la ciutat, carrers d’Amalio Gimeno, Grau, Catalunya,
Alcalde Tàrrega,Honori García, Fadrell i Marjaleria, ofereixen una aigua que
posseeix una cinquena part menys de sals que la de l'aixeta, cosa que la fa més
tova i li atorga una semblança a l'aigua mineral.
Tanmateix, allò que fa més pràctic el dia a dia
i el moment, són les fonts ubicades als parcs o places i, tot i que, segons va
publicar-se en el seu dia, el març del 2024 hi havia repartides per tota la
ciutat un total de 150 fonts d’aigua potable, incloent-hi 40 al Grau, no
resulta a hores d’ara gens fàcil situar-les, per la qual cosa associar-les a un
consum mediambiental i econòmic, ara per ara, aquests conjunts de dispensadors d'aigua per al consum públic, continua, malauradament, sent una utopia.
I venen a col·lació aquestes reflexions, tot
just hui quan s'acaba de fer públic que, donant resposta a les peticions dels
veïns i contribuint a combatre l'onada de calor, l’ajuntament amplia la xarxa
de “canelles”, amb quatre noves fonts públiques ubicades al districte centre,
Plaça Escoles Pies, plaça del Reial, Plaça Hort de corders i carrer Bartolomé
Reus, amb una inversió propera a 25.000 euros, finançada amb els pressupostos
participatius del 2024 i el 2025 donant resposta a una de les peticions
aprovades en el procés de participació ciutadana.
Molt bé senyor Cabañero, regidor de Participació, però, tal vegada caldria anar una mica més lluny i no només instal·lar fonts d’aigua, si més no que aquestes foren pensades per a omplir ampolles i cantimplores reutilitzables, amb un disseny actual i d’acord amb una ciutat moderna com vol ser la nostra. Models n'hi ha molts, només un exemple, fixe’s vosté en les darreres fonts que l’Ajuntament de Mallorca acaba d’instal·lar i compare…
Més encara, permeteu-me vosté un suggeriment,
què tal la ubicació dins el web municipal o la creació d’una aplicació mòbil,
per facilitar la geolocalització de les fonts i reduir així la generació de
plàstic d’un sol ús procedent del consum d’aigua mineral? Estic segur seria un
bon encert. Li regale la proposta, vosté mateixa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada