Deixeu que rode la roda…

Deixar-se portar per la rutina, actuar de forma automàtica o per pur costum, fer allò que es fa des de sempre, continuar a la mateixa trajectòria simplement perquè és més fàcil que frenar i prendre una nova direcció, a la nostra llengua té un nom: actuar per inèrcia, i representa la dificultat o mandra mental per canviar els nostres models establerts.

Tal vegada poden dir-me que la repetició d'actes tradicionals és un pilar fonamental als programes de festes i que els esdeveniments arrelats enforteixen el patrimoni cultural del poble, que desperten sentiment de comunitat i que la repetició, setmana rere setmana d’un ritual, compartit?, arriba a fomentar la cohesió social i el sentit de pertinença a un grup. Tal vegada serà així, però, també cal pensar que repetir actes pot arribar a generar desinterés, què les modes canvien, i que allò que funcionava fa anys pot ara quedar obsolet.

Aquesta reflexió, aquest pensament, m’han vingut a la memòria en assabentar-me que la Federació Gestora de Gaiates,  ens organitzador i coordinador que agrupa les 19 comissions de sector, amb el vistiplau de la Junta de Festes, l’òrgan encarregat d'organitzar, programar i coordinar les festes de la ciutat, ha aprovat en la seua darrera assemblea, el calendari oficial de “presentacions”, l’ordre i les dates en què cada sector presentarà oficialment al Palau Fester els seus màxims representants per a les festes de la Magdalena de 2027.

Uns actes, totalment protocol·laris, que van realitzant-se, per inèrcia, des de fa dècades i que, donen en moltes ocasions i de manera més que comprensible, sensació de monotonia, amb una estructura rígida, repetitiva i amb una posada en escena i discursos, tan coneguts que fa temps, no desperten gens d’interés fester, fora de l’àmbit, malauradament cada vegada més reduït, del món gaiater.

És veritat que de les dinou comissions de sector, cada any, hi trobem alguna que fa un esforç considerable per mantenir la il·lusió i la frescor, però són l’excepció. L’assistència a aquells actes, la cobreixen, setmana rere setmana, les famílies dels membres implicats de la gaiata que li “toque per torn”, els pocs o molts socis, i la resta de comissions. Veïns de la ciutat fidels a aquell acte fester, pocs, molt pocs. Només cal fixar-se el que ve ocorrent en els darrers anys per veure com hi ha hagut setmanes en què l’assistència no arribava a cobrir unes mínimes expectatives.

Tal vegada per això, sembla que en la darrera assemblea van aprovar-se unes lleugeres modificacions, per tractar de frenar aquella constant sagnia; i dic lleugeres perquè em sembla que van quedar-se curts en la possible solució.

Va donar-se llum verda al canvi de format, tot i que sense ser obligatori, com a decisió voluntària de cada comissió, efectuar la seua presentació la vesprada o la nit del dissabte que els hi corresponga previ sorteig, o bé diumenge al migdia, doncs bé, quinze de les dinou comissions van acceptar fer la seua presentació els dissabtes a les 20 hores, 3 van optar per mantenir el seu dia i horari tradicional, les 23 hores, i només una la gaiata 17 que per sorteig ha de celebrar la seua presentació el diumenge 6 de desembre ha optat per fer-ho a les 12 del migdia.

Aquest primer canvi adoptat per 16 de les 19 comissions portarà una transformació en l’organització i estructura, la desaparició del ball posterior  a l’acte protocol·lari de les madrines, presidents i dames i les ofrenes, fet que suposa col·locar cadires en lloc de taules, i que després de finalitzar la presentació, no hi haurà “ni pastes”, ni música com fins ara, deixant la festa o el sopar posterior a elecció de cada gaiata amb els convidats, però fora del Palau. I en el cas de la presentació de diumenge, mantindrà aquest mateix format reduït, sense àpat ni música després del protocol corresponent.

El canvi de format pot arribar a funcionar, per què no?, però a parer meu, encara ha fet curt, caldria haver-hi anat una mica més lluny, deixar “els egos i excés de protagonisme” a banda i pensar més en positiu, en aconseguir “omplir el Palau” amb un acte digne, espectacular, atractiu, i, a la vegada reduir despeses, com?, agrupant dues o tres, comissions en una presentació conjunta, en una sola vesprada o matí.

Tal vegada aquest haurà de ser el següent pas, només el temps ens ho dirà, de moment deixem que rode la roda i fem vots perquè aquestes lleugeres modificacions aconseguisquen, tot i els dubtes que generen, reviscolar el món gaiater, que a més d’un sector li fa més que falta.