Betlems, arbres, llums i elfs… l’evolució de Nadal.

Hem superat ja el tercer diumenge de l’Advent, s’acosta Nadal, la decoració pren tot el protagonisme a les cases i carrers de la ciutat. Cada any igual i cada any diferent...

Durant molts anys, des de mitjan segle XIX, l’element més característic a les cases castellonenques anunciador de l’arribada de Nadal era el Betlem, el muntatge, representació simbòlica, de l’escena del naixement de Jesús que, per primera vegada al segle XIII va muntar Francesc d’Assís i que els franciscans van popularitzar al segle XIV arribant a Espanya al segle XVIII de la mà de la reialesa.

Una tradició que havent esdevingut un element generalitzat i identitari de Nadal, tot indica que actualment a l’àmbit casolà el seu declivi és més que evident, perquè any rere any, noves tendències, vingudes de fora, se sumen al costum més arrelat de les festes nadalenques a casa nostra...

Tot just hui fa 60 anys, un 16 de desembre de 1965 a Castelló va arribar per primera vegada una tradició nadalenca popular fins aquell moment als països del nord d’Europa, “forasters vindran que de casa ens trauran”, l’arbre de Nadal, col·locant-se per primera vegada “a la Porta del Sol” un avet, una conífera, arbre de terres llunyanes, que res tenia a veure amb Castelló, però que decorat amb esferes brillants treia de les cases i de les esglésies la tradició de Nadal del betlem, portant-la fins al carrer.

Un arbre natural que arrancat del seu hàbitat, inicialment, només tenia una finalitat, enriquir l’ambient festiu, del que pocs veïns realment arribaven i hem arribat a conéixer el seu significat, un arbre que representa el món, amb les boles i llums, signes dels dons de la terra i la llum divina, i que prompte va irrompre també a les llars, al costat del betlem i, en molts casos arribant a substituir-lo.

Amb  el pas dels anys, l’arbre de Nadal va fer-se tan popular que mentre a les cases els inicials naturals, que per la climatologia castellonenca duraven ben poc, van ser canviats per artificials més econòmics, fins i tot plegables i reutilitzables, i, a la ciutat, al carrer, van evolucionar transformant-se amb el pas dels anys en estructures metàl·liques que, en forma cònica i en varietat d’estils i mides apareixen repartides per places i jardins, elements envoltats de llums i elements ornamentals que, sembla presenten com a darrera finalitat, aconseguir un contagiós atractiu turístic, una topetia amb ciutats i pobles veïns.

I si els arbres van evolucionar i els betlems van anar venint a menys, amb l’arribada dels leds com a nova tecnologia en il·luminació, la decoració nadalenca urbana va créixer i, també arribar als nostres habitatges; la febre per adornar balcons i terrasses amb llums de disseny variat i tecnologia més que eficient, va arribar fa uns pocs anys per quedar-se i, cada vegada, amb més força trobem més i més façanes convertides per uns dies en un espectacle lluminós que va més enllà d’evocar sensacions relacionades amb la pau, l'harmonia i la protecció de la llar, veritable esperit nadalenc.

I si no en teníem prou, aquest 2026 sembla que un nou element s’està tornant més que popular, es tracta de l’elf entremaliat, una nova figura nadalenca, importada en aquesta ocasió dels Estats Units que s’escola dins les nostres cases, una criatura fantàstica que presentada com l’ajudant del Pare Noel i que vigila els infants de l’1 al 24 de desembre. Un ninot de prestatgeria l’objectiu del qual és controlar que els nens facen bondat i que no facen malifetes abans de rebre els regals.

Al marge de l’acceptació o rebuig que genera, l’Elf de Nadal com va passar amb els arbres i està passant amb els llums, de segur, ara des de la indústria joguinaire principalment, voldran convertir-lo en un fenòmen cultural i econòmic de gran abast.

Hem de permetre que es convertisca en un altre símbol foraster que vinga a ocupar el lloc de les nostres tradicions? De segur que les opinions estaran dividides. Vosaltres mateix…