Innocents

Hi ha dies en què un no sap si creure's o no el que diuen les notícies o publiquen els amics a les xarxes socials. Ahir, especialment, va ser un dia per qüestionar-s'ho. La tradició marca que els mitjans de comunicació llencen notícies de trampa el 28 de desembre per celebrar el dia dels Sants Innocents. Es tracta d'un fenomen tradicional i molt real en la nostra cultura actual, per la qual cosa hi ha qui, molts dies abans del 28 de desembre ja barrunta alguna idea pensant que com més gran i original i creïble siga millor, i si la per mi pensada serà de les més originals, curioses i que més cride l'atenció, aleshores encara millor, doncs hauré encertat de ple amb la finalitat proposada.

Fidels a aquesta tradició ahir vaig estar a l'aguait per descobrir les possibles notícies falses que per la seua exageració, la seua actualitat o la seua bona redacció, per molt reals que semblaren, deixaven entreveure que allò era una broma, era part del joc social del dia,un engany que no tenia cap intenció de causar mal.

He de confessar que en un context actual saturat d'informació, distingir una broma d'una notícia falsa, en alguns casos, per la credibilitat, no em va ser gens fàcil. Entre les més fàcils de reconèixer aquelles que tenien com a protagonista la balisa V-16; “ Davant les crítiques a la seva visibilitat, la DGT redobla el seu desafiament i obligarà a portar quatre balises V-16 per cotxe” o aquella altra “a partir del 2027 la balisa V16 haurà d'anar obligatòriament integrada al triangle d'emergència”. Com a reconeixement a l’esforç fet,en aquest cas per gent coneguda, us deixe ací ressenya d’aquelles que més em van cridar l’atenció.

En primer lloc, aquella que va semblar-me més treballada la publicada pel mitjà “Castellón información” que en el seu titular deia: “Latre, el Agente 007 de los ilustres pacta con los fantasmas del antiguo fosar de Castellón”, noticia a través de la qual la periodista contava que els fills predilectes de la ciutat, després d’alguns anys sentint sorolls nocturns i ombres a la planta noble de l’edifici municipal, van decidir enviar al seu membre més polifacètic, Carlos Latre, a una missió secreta: fer de mediador amb els esperits del primitiu cementeri sobre el qual va edificar-se fa més de 300 anys l’edifici, i com, després de la seua intervenció amb els fantasmes aquells van acceptar deixar de fer soroll a canvi que se’ls permeta assistir de manera invisible a les sessions plenàries del consistori i donar la seua opinió sobre allò que allí es debat, fent-ho possible a través de ràfegues de vent. La notícia continuava dient que, en reconeixement de la seua gestió, a partir d’ara al retrat de l’humorista Latre, penjant al costat dels altres notables de la ciutat, s’afegirà un xicotet detall quasi imperceptible, que un carnet de Mediador d’Ultratomba que es mostra per la butxaca de la jaqueta. No em direu que no ha estat una notícia ben treballada…

Dues notícies més van despertar-me el somriure, en aquest cas publicades per dos amics propers. La primera he de dir que l’esperava, perquè cada any ens sorprén amb alguna primícia. En aquest cas l’anunci que, sent un aficionat a l’alta cuina, la darrera de les seues creacions, acabava d’aconseguir quedar entre els 20 finalistes d’un prestigiós concurs internacional de cuina, arrodonint la notícia amb noms d’altres premis aconseguits en edicions anteriors, xefs companys i crítics gastronòmics de nivell mundial i una fotografia del plat seleccionat mescla de fruita, verdura, carn i peix, amb nom molt castellonero “sabors de la terreta”.

L’altra, d’un amic darrerament molt polifacètic, anunciant-nos que les proves que acabava de fer-se d’ADN confirmaven que tenia un germà bessó, del qual per més de 60 anys desconeixia la seua existència, que Alfonso que era el seu nom, va ser un d’aquells famosos xiquets furtats de la postguerra i que s’havia criat en una de les famílies acomodades de la ciutat, que es tractava d’una bona persona i que treballava com a professional del doblatge en una famosa cadena de televisió privada. Naturalment, acompanyava la notícia amb una imatge en la qual es veien dialogant els dos germans, presa en els darrers dies a la plaça Major de la nostra ciutat. Notícia que ell mateix, per evitar malentesos, desmentia passades unes hores,

Per cert, també jo vaig publicar la meua. Quina? Aquella que feia referència a l’emissió anit per tot el país, per part de la primera cadena de RTVE, de la darrera gravació del Betlem de la Pigà, i tot gràcies a la generosa intervenció de l’equip de govern municipal, PP+VOX i principalment de les altes gestions realitzades per l’alcaldessa i el regidor portaveu de VOX.

Hui, l’endemà dels innocents, vull des d’ací felicitar la imaginació i l’humor d’aquests amics i d’aquells altres, que com ells, ahir sense ofendre ningú van entrar al joc de les innocentades. Faig vots perquè l’humor mai falte a les nostres vides, i que inclusiu i proactiu continue suscitant obertura, simpatia i empatia i que per molts anys més que puguem enfrontar amb bon humor els obstacles que la vida ens posa cada dia enfront.