No és fàcil, ni senzill integrar en una representació teatral peces musicals interpretades per un cor sense que hi haja una discontinuïtat entre actors, actrius i el grup cantant, més encara si aquella incorpora actors no professionals i una continuïtat escènica trepidant que es desenvolupa entre diàlegs, balls i sortides i entrades en escena contínues. Això és el que passa al Betlem de la Pigà de Castelló i, que la vesprada-nit d’ahir vam poder comprovar per enèsima vegada.
Una bona direcció escènica
va fer possible novament el miracle i que tot eixira perfecte. Uns actuants
perfectes, sincronitzats, dins el seu paper, i una coral que va arribar a la
perfecció en la interpretació de les difícils nadales, aconseguint que el
ritme no es trencara en cap moment.
Tal vegada, la coral, les
veus, siga l’element que més presència done al Betlem i, per tant, aquell que,
directament els professionals de la música presents a la representació i
indirectament també la gran part dels espectadors, sense adonar-nos-en massa, considerem
marque el ritme de tota l’obra.
Diferents han estat els
grups musicals corals que al llarg dels 45 anys d’història del Betlem de la Pigà han
cantat les nadales, recordem els inicis amb la polifònica castellonenca,
després la Vicent Ripolles o el Cor de Cambra “Ad Líbitum” tots ells
sempre amb les millors intencions i, més o menys encert.
Després de 30 anys de representació amb alternança entre aquells grups, va ser a partir del 2010 quan, per primera vegada i, des d’aleshores ençà de manera contínua, el grup de veus Associació Música Viva, fundat només uns anys abans, el 2006, a Nules i sota la direcció de Miguel A, Martínez Montes va fer-se càrrec de la part musical del Betlem.
Sens dubte la difícil música
del Betlem de la Pigà va ajudar la coral a consolidar-se com a grup i a
convertir a aquella en una de les entitats provincials amb projecció artística
més elevada provincial.
Transcorreguts 15 anys
ininterromputs des d’aquell dijous 23 de desembre del 2010 en què la música de
Matilde va sonar al Principal de Castelló amb les veus de Música Viva, el grup
no ha deixat de superar-se a si mateix, arribant, amb la representació d’ahir,
a aconseguir no només una interpretació acurada, perfecta, sensible quan ho
demana la nadala i vibrant en altres ocasions, si més no assolint una
integració i sentit de continuïtat que marca el ritme de l’obra en conjunt,
sense protagonisme directe, emmarcant i embolquejant amb gran professionalitat
tota la representació.
Gràcies al director i com no a les dues dotzenes de cantants integrants del grup, embolcallats per les veus solistes de Constança Pinter i Alberto Martí, la totalitat de les peces que conformen aquest llibret, van sonar com mai havien sonat al teatre, no passant aquest fet desapercebut entre el públic assistent que, una darrere de l’altra van aplaudir la seua entrega, sent el complement ideal i necessari perquè l’èxit tornara a ser aclaparador una vegada més.
El betlem sou vosaltres, els
components de sempre i els nous, i també els fidels espectadors que, amb la
seua resposta, abans en la cercavila, durant la representació amb els
aplaudiments i a la fi compartint amb intèrprets “carabassa ben torrà” conformen
un ancoratge perfecte entre passat i present.
Les cares de felicitat que es van veure al darrere de l’escenari en acabar la representació, ho deien tot; xiquets, angelets, beates, dansants, poeta, dolçainers, Pigà i coral tots van ser uns en una unitat, identitat i conclusió compartida.
Amics de Música Viva, és el
moment per celebrar les alegries i l’èxit d’anit, de recordar l’esforç en les
memòries de les representacions viscudes en anys anteriors i les esperances
d’un futur en l’àmbit de la música que ha de ser vostre, fent vots perquè les
vostres veus, dins la manifestació cultural que ja és tradició a Castelló, el
Betlem de la Pigà, no deixen de sonar en cada futura representació.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada