Ridícul

Tot i ser públiques no tinc costum acudir a les sessions mensuals del consistori municipal castellonenc, però, com m’agrada seguir el pols, el dia a dia de la ciutat, procure, gràcies a la possibilitat que des de la pàgina web municipal se’ns ofereix, seguir-les a casa estant, en qualsevol altre moment.

Fins avui no havia tingut l’oportunitat de visionar la darrera de les sessions, la celebrada el matí del passat dijous 18, una sessió que en una durada superior a dues hores va aprovar una darrera acta municipal, informar de diferents resolucions i que arribats al despatx extraordinari, presentada una moció del grup socialista instant al govern municipal a implementar un pla municipal de convivència per fer front a l’odi i defensar la convivència, garantint la ciutat com a lloc segur, va obrir-se un debat entre els diferents regidors, la senyora Puerta, el senyor Sales, i els senyors Ortolà i Sancho, amb intervencions i repliques.

En una de les rèpliques el senyor Sancho, davant la preocupant polarització de la ciutadania i l’augment real de violència i com s'arriba a situacions greus, va demanar al senyor Ortolà que mostrara les polseres que llueix al canell, repte que Ortolà, en tornar a pujar al faristol va acceptar, mostrant les dues que lluïa, una de la Mare de Déu del Lledó, supose que regal o compra a la confraria, i l’altra, amb els colors de la bandera espanyola i la frase que, amb orgull manifest, va llegir: “comete esta Pedro”.

No sé, encara que no em costa molt imaginar-ho, que, per allò de la moda, quan una polsera sobresurt sota el vestit d’un polític, i en el cas del senyor Ortolà encara més, a més de la intencionalitat de buscar un aire d'informalitat, de joventut, té una forta intencionalitat, voler transmetre de manera clara un missatge.

Sembla que va ser a la fi del 2024 quan el grup socialista nacional va acusar judicialment a VOX de finançament il·legal i que uns mesos després, a les portes de l’estiu, la denúncia va ser arxivada per la Fiscalia, motiu que va donar peu a què la formació que lidera Santiago Abascal llançara una campanya de firmes i regalara aquella polsera que encara ara, uns mesos després, llueix, com a gran triomf de la seua formació sobre el govern, no sé si diàriament o en moment puntuals com este ple, el nostre regidor.

Siga com siga i quan siga i respectant que cadascú pot fer el que vulga sempre que siga legal, considere que un polític vaja amb polseretes en contra dels oponents, en este cas contra el president del govern o a favor de la Mare de Déu del Lledó, ho considere com a mal menor ridícul, molt ridícul.

Uns missatges, els de les dues polseres que, a dir veritat es complementa amb la resta del seu aspecte i, amb la imatge que ell mateix vol transmetre, supose que als seus votants, als votants de l’extrema dreta castellonera; d’una banda, la suposada defensa del cristianisme i els valors tradicionals com a base de la identitat nacional espanyola i de la religió catòlica com a valor històric i patrimonial, identificant-se amb les arrels cristianes de la nostra gent amb una picada d’ullet devocional a la patrona, d’altra amb el braçalet de la bandera d’Espanya mostrar el seu orgull nacional i el suport a les propostes del partit. La polsera del senyor Ortolà és més que un accessori: és un símbol visual d'identitat política i patriotisme, una forma radical d’entendre la política.

Sembla que les polseres del nostre regidor són un instrument més per reafirmar la seua ideologia, i deu pensar que aquests petits complements que treuen el cap tímidament sota la seua pulcra camisa, connecten no sols en l'àmbit polític, sinó emocional i cultural amb tots o una bona part del veïnat.

Els braçalets d’Ortolà són una manera més de dir-nos “Això és el que soc i el que m'uneix a la meua comunitat”, oblidant-se o no volent reconéixer que la nostra, també la seua, és una comunitat conformada per gent diversa, amb un sector veïnal als que VOX, Ortolà i les seues polseres, només ens recorda l’Antic Règim autoritari i, per extensió, a ideologies de dreta radical i extrema, que dit siga de passada, per molts anys va demostrar poca estima per la llengua, història i costums de la ciutat.