KKR, sabotatge o propaganda?

He de dir que mai havia vist aquestes sigles i res sabia d’allò que representaven, però, malauradament, en els darrers dies s’han anat repetint en diferents ocasions en el meu entorn més o menys llunyà, fins al cas de despertar en mi una certa curiositat.

Resulta que KKR són les inicials de Kohlberg Kravis Roberts & Co., una multinacional inversora estatunidenca, fundada l’any 1976, amb seu a Nova York i que sembla que darrerament, ha passat a controlar Axel Springer SE una empresa de l’Aviv Group, convertint-se en un fons proisraelí, que ofereix i promou inversions immobiliàries a Jerusalem Est, Gaza i Cisjordània, territoris pertanyents a l’estat de Palestina, a la vegada que ha promogut inversions en empreses israelianes de ciberseguretat, armament i altres que es dediquen a la compra de dades.

D’altra banda, sembla que KKR ha entrat en el negoci de la música en comprar per més de 1300 milions d’euros el grup d’entreteniment Superstruct Entertainment, organitzador i controlador de més de 80 actes diversos i festivals de música arreu del món, els més emblemàtics d’Europa i Austràlia.

Aquesta entrada del fons en el negoci de la música en viu ha portat lligada una gran polèmica, generant no només en cada esdeveniment programat airades protestes contra el genocidi que Israel porta a termini en Palestina, arribant la seua actitud enfront d'aquesta problemàtica molt més lluny, sent diversos i variats els grups musicals, artistes i discjòqueis inicialment contractats que, per aquesta raó, i fent seues les justes reivindicacions, han considerat rebutjar i anul·lar directament la seua participació en festivals controlats per Superstruct.

I per què, us preguntareu, porte jo hui ací aquest fons i aquesta empresa, una de les principals proveïdores d’oci i espectacles musicals a escala mundial? La raó és més que senzilla. Sembla que des dels inicis d’aquest 2025, controla a Espanya, entre molts altres, festivals com el Sónar, festival de música experimental de Barcelona, el Viña Rock de Villarobledo, el Monegros Desert Festival de música tecno o aquells més propers com l’Arenal Sound de música independent de Borriana o el mític FIB de Benicàssim, sent molts, cada dia se n'afegeixen més, els artistes que es neguen a actuar.

A la llarga llista del sonar, més de 50 cancel·lacions i del Viña Rock en més d’una dotzena, ara heu de saber que en el proper Arenal Sound un dels grups clàssics dels darrers anys a la cita borrianenca, els alzirenys la Fúmiga, es desmarquen i rescindeixen l’acord contractual amb el festival per ser l’organització partícip del fons KKR i estar el grup en contra del genocidi del poble palestí.

I també en aquesta línia trobem artistes que havien confirmat la seua presència al  FIB de Benicàssim, cas del raper porto-riqueny Residente, la cantant Judeline, el grup andalús Califato ¾ i el duo de nou punk lleidatà la Èlite, tots confirmant la seua baixa del cartell inicial. Una decisió presa en tots els casos mostrant el seu posicionament en contra del genocidi i a favor dels drets de Palestina.

Si com va publicar-se en el seu moment el FIB 2024 ja va afrontar una edició amb dificultats tècniques, crítiques per l'organització i una caiguda de públic, tot fa pensar que ara, la retirada d'artistes per motius ètics i polítics complicarà encara més el rellançament del festival amb la gestió actual, malgrat que des de Superstruct, l’empresa matriu, no paren de negar que els beneficis dels seus festivals no van a parar al fons KKR, però les crides al boicot continuen creixent i han rebut el suport explícit de formacions polítiques com Sumar, Podemos, ERC o IU, a més de moviments socials en suport a Palestina.

Aquestes desercions que sembla han eixit d’alguns dels artistes participants i que s’han traslladat al públic en forma de boicot, generen una gran pregunta: seran uns sabotatges efectius o es quedaran en uns actes simbòlics? Serà realitat i courà als organitzadors o fins i tot serà una propaganda gratuïta? No haurem d’esperar massa per comprovar-ho. En quinze dies tindrem la resposta.

Anem bé?

Ahir, en despatx extraordinari, va aprovar-se per part del Consell Rector del Patronat de Festes un dels punts que cada any és més esperat per un bon nombre de xiquetes i senyoretes de la nostra ciutat, el reglament, la normativa, que ha de regir l’elecció de les Regines i Dames de la Ciutat per l’exercici del 2026 i, novament, com ve ocorrent els darrers anys, el meu vot va ser d’abstenció.

I ho va tornar a ser no per considerar que la forma en què es determina aquesta tria siga inadequada, que tota la parafernàlia que la rodeja em desagrade; és veritat que a parer meu podria millorar-se incloent, sobretot en el cas de la Reina i Dames majors, alguna entrevista personal amb les candidates o alguna relació més directa de tracte, però com dic, el procediment és vàlid com ho pot ser qualsevol altre.

La meua abstenció va ser per una qüestió de fons, per un requisit altra vegada obligatori i necessari perquè aquelles dones que, portant la festa i la ciutat al cor, puguen presentar la seua candidatura, l’obligatorietat d’haver estat Madrina de Comissió de Sector amb anterioritat.

Entenc que qualsevol xiqueta o dona que haja estat Madrina d’una Gaiata ho ha sigut perquè estima la festa, el seu poble i les seues tradicions; però, entenc també que possiblement hi haurà a la ciutat altres xiquetes i senyoretes que, sense haver estat madrines, formant part d’altres associacions festeres, entitats locals, grups de ball, confraries o simplement per la seua trajectòria personal o familiar porten també la festa al cor i, estimen igual que aquelles o més, les nostres tradicions, considerant que tancar-los les portes, fins i tot a poder presentar candidatura, és donar-los un tracte més que discriminatori.

Efectuada la votació entre els membres del Consell vaig demanar a la presidència intervindre per explicar el sentit de la meua abstenció, rebent a continuació la rèplica d’un altre company del Consell amb la següent argumentació: “De la mateixa manera que si qualsevol veí, jo mateix, vull ser regidor del meu poble he de formar part obligatòriament d’una llista electoral, no podent presentar-me per lliure, si vull representar a la meua ciutat com a màxima figura de la festa, he d’haver format part d’una comissió de sector”.

No vaig voler crear cap polèmica, ni tampoc vam continuar amb més contrarèpliques; podria haver dit que en el cas dels regidors no triem persones en concret, triem llistes tancades i en funció dels vots els nostres preferits arriben o no a formar part del consistori, mentre que en el cas de les reines i dames són votacions nominals i directes; podria haver dit que com a membre del Consell rebré, com passa cada any, suggeriments per decantar el meu vot envers una candidata o altra en funció d’uns interessos de vegades més que particulars; però, tot i ser el lloc on fer-ho, no ho vaig fer.

El reglament presentat des de la presidència s’acabava d’aprovar amb cap vot en contra i únicament la meua abstenció. A tots els semblava bé o no?, cadascú tindrà la seua raó personal per a justificar el seu vot, tot i que ningú més va prendre la paraula.

En eixir de la reunió i al llarg de tota la vesprada vaig continuar pegant-li voltes a l’assumpte, el desassossec no me'l treia del damunt: estaré errat?, va estar encertada la rèplica rebuda a la meua intervenció? són fets comparables els processos de tria de regidors i de reines i dames? Anem bé?... Què us sembla?

Siga com siga el procés està en marxa i, de segur, que novament encertarem a l’hora de la tria, com ha estat en altres vegades, i aquelles elegides, això sí, totes amb el vistiplau de les comissions de sector, ho seran per la seua estima per Castelló, pel seu saber estar, per la seua exquisida educació, per la seua simpatia i generositat i no per altres motius que no venen al cas…