Prioritari?

La paraula prioritari segons el diccionari de la llengua es refereix a una cosa que té prioritat o que és considerada més important en una situació determinada. Implica prendre decisions sobre quines activitats mereixen més atenció, temps i recursos en funció de la seua rellevància i l'impacte que tenen per aconseguir metes personals, professionals o socials, en comparació amb altres opcions disponibles.

Els ajuntaments, també el de Castelló, tenen com a finalitat prioritària la millora social dels veïns i, per a aconseguir-ho els equips de govern es marquen línies d’actuació en diferents àrees, economia, habitatge,  majors, joventut, salut, cultura…

A la nostra ciutat l’àrea de cultura impulsada des del consistori, des del 2015 està aglutinada d’una manera coherent en un pla museològic, el MUCC, que mitjançant diferents accions, amb més o menys encert, integra, investiga, conserva i difon el patrimoni local.

Al costat de la xarxa municipal pública de museus, espais i itineraris culturals, a la ciutat disposem també d’una sèrie de museus dependents d’altres institucions que a més de dotar-los de contingut els financen, com la Generalitat Valenciana, cas de l’espai d’art contemporani, la diputació, cas del de Belles Arts, o el militar gestionat per l’Aula Militar Bermudez de Castro, una associació cultural formada per civils i militars.

Aquest col·lectiu a més a més de fomentar l’estudi i la investigació de la història militar de la província, per contribuir al coneixement i divulgació d’aquella, gestiona un museu específic militar amb peces històriques, materials i documentació històric-militar lligada la nostra ciutat. Ubicat des de la seua inauguració el 2003  en un espai de l’antiga caserna del Regiment d’Infanteria Tetuan-14, rehabilitat per l’ajuntament i cedit per al seu ús a aquella associació ens mostra diferents materials de les unitats militars que han estat lligades a la ciutat fent un repàs de tots els conflictes bèl·lics, amb armament i material, que en algun moment va comptar amb la participació de la societat castellonenca.

Un museu molt desconegut pel veïnat i que si ens atenim al nombre de visites anuals, aproximadament un miler, podem afirmar que després de més de 20 anys d’existència no ha arribat “a calar” entre veïns i visitants. Els motius poden ser diversos, abastant des de la seua ubicació “fora ma”, fins al seu horari tal vegada massa restringit.

Em criden l’atenció unes declaracions publicades hui al “Mediterraneo” en les que el secretari de l’associació encarregada d’aquell museu, el senyor J.A. Domingo, agraeix públicament el suport que l’equip de govern encapçalat per la senyora Carrasco, els hi dedica, fent-se càrrec de les deficiències de manteniment que el museu presenta, a la vegada que aprofita per a criticar les dues darreres legislatures municipals, afirmant que “no existíem pel consistori”, i que quan l’ajuntament va pintar els edificis que a la caserna ocupen en l’actualitat la Policia Local i els bombers, van passar de llarg al museu.

No sé fins a quin punt l’ajuntament té l’obligació de fer el manteniment del museu si aquest no és municipal. Entenc que pot cedir les instal·lacions, que fins i tot pot en un moment determinat actuar sobre l’edifici, però dubte molt que, un museu de caràcter privat, per més que servisca per a augmentar la cultura a la ciutat, haja de ser prioritari pel consistori el seu manteniment. Més encara un museu com aquest, al que, malgrat tots els esforços ficats, costa que els castellonencs el vegem com a nostre.

Una altra proposta que els responsables del museu han fet pública consisteix a demanar la col·laboració de la Conselleria de Cultura per facilitar l’organització de  visites dels escolars dels diferents centres educatius de Castelló al museu, amb la finalitat d’aprendre la història militar de la província. De veritat aquesta ha de ser una acció prioritària pels nostres xiquets i xiquetes?

No dic que un museu dedicat a difondre i preservar la història militar, que sense pertànyer al Ministeri de Defensa,  aprope elements militars als civils i nostàlgics de la cultura castrense no tinga cabuda a Castelló; cada ciutadà té les seues idees, inquietuds i records, però per descomptat no crec haja de ser prioritària, justament a aquest tipus de museus, l’atenció per part de l’equip de govern municipal.  

D'aquella pols, venen aquests fangs …

La frase o refrany que encapçala aquest comentari és una expressió popular que fa referència a com les conseqüències actuals són una continuació o resultat directe de fets passats.

Corrien els anys 70 del segle passat quan  la comunitat científica europea va començar a encunyar un concepte, transició ecològica,  que, amb el pas dels anys no ha fet més que popularitzar-se, i que fica en alerta els límits del creixement i la necessitat d'un canvi de paradigma per evitar la degradació del planeta, advocant per la creació d’un entorn global habitable, que respecte i preserve la biodiversitat, en un procés de transformació cap a una economia i societat que minimitze l’impacte ambiental, utilitzant de manera eficient els recursos naturals i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

En l’àmbit estatal i com una escissió del Ministeri d’Obres Públiques, va crear-se el 1996 per minimitzar i supervisar les accions per reduir aquell impacte, un nou departament, el Ministeri de Medi Ambient, que va funcionar de forma ininterrompuda entre el 1996 i el 2008, quan el president José Luis Rodríguez Zapatero va integrar aquestes competències al Departament d'Agricultura. El juny del 2018, el president Pedro Sánchez va restablir-lo, no només amb les seues tradicionals competències mediambientals, que va separar d'Agricultura, sinó que a més li va confiar el control de la política energètica del país.

D'aleshores ençà la política del Govern en matèria de lluita contra el canvi climàtic, prevenció de la contaminació, protecció del patrimoni natural, de la biodiversitat, dels boscos, del mar, aigua i energia per a la transició a un model productiu i social més ecològic està en mans de la vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic Sra. Teresa Ribera Rodríguez.

També, en aquest cas en l'àmbit local, el govern de l’Acord de Fadrell, el juny del 2019 va aprovar la creació d’un departament de Transició Ecològica amb l’objectiu d‟incorporar nous perfils professionals a l’ajuntament que treballaren projectes d‟adaptació i mitigació del canvi climàtic. La regidoria de Transició Ecològica el 2021 va pressupostar més d’un milió d’euros per a impulsar transformacions que van dur-nos a una ciutat més verda i sostenible, incidint en la redacció d’un Pla d’Acció pel Clima i l’Energia.

Però, va venir un canvi de govern municipal i, l’any 2023 el nou executiu municipal local del PP i Vox, en lloc de reforçar la capacitat de resposta davant d'esdeveniments climàtics,  contra tot pronòstic va optar per suprimir l'àrea encarregada d'abordar aquests desafiaments, i les accions fonamentals envers la transició ecològica i mediambiental, van dir passaven a dependir d’altres àrees.

Ara, només una setmana després de la gran catàstrofe ocasionada per la DANA als pobles veïns de València, el passat dia 4, l’equip de govern municipal castellonenc emparat en el conjunt d’un reajustament de les seccions municipals, aprova suprimir definitivament la regidoria de Transició Ecològica, reintegrant definitivament els tres  departaments que la componien en altres dins de l'esquema local.

Aquests dies comprovem com a causa del canvi climàtic, els fenòmens meteorològics extrems són cada cop més freqüents al nostre voltant, fet que fa preguntar-nos als veïns si la supressió d’aquesta àrea no vindrà a ser una greu irresponsabilitat per part del PP i Vox i, a la fi, un involucionisme del govern presidit per la senyora Carrasco.

Vist des de fora, serà així o no?, però sembla que en lloc de reforçar la capacitat de resposta municipal davant d'esdeveniments climàtics, el nostre govern local opta per suprimir l'àrea encarregada d'abordar aquests desafiaments, amb una negació preocupant de la realitat climàtica.

Esperem que no ens hàgem de trobar mai davant una emergència ambiental i que mai tinguem necessitat de comprovar que la ciutat, com afirmen els nostres governants, està ara, fins i tot més preparada que abans per a fer front als efectes adversos del canvi climàtic i que tot el veïnat estem més que protegits, però…

Quaranta litres...

És ben sabut que per valorar la precipitació el que se sol tenir en compte és la intensitat amb què cau. AEMET classifica el risc en funció de la intensitat. Els avisos grocs es llancen als municipis de la zona costanera castellonenca quan es preveuen precipitacions superiors a 20mm/hora, activant-se l'avís groc. Si s'activen els avisos taronja ens estan indicant que el risc pot ser important, superant-se els 40mm/hora, més encara si l'avís és roig, amb perill extrem.

Els pronòstics sempre suposen una predicció d'esdeveniments incerts. Aquests dies, en què Espanya està sumida en una profunda commoció davant la devastadora magnitud dels danys causats per l'última DANA principalment a València, també a Castelló, el passat dijous, a primera hora del matí, una tromba d'aigua de 40 litres caiguts en pocs minuts, va inundar diverses artèries de la ciutat, principalment zones com la Ronda Sud, l'avinguda de València o les rodalies del parc Ribalta, on l'aigua va arribar fins als baixos dels cotxes.

Un dels punts més conflictius del nucli urbà quan es produeixen fortes pluges ha tornat a ser l'avinguda de València; l'acumulació d'aigua, el drenatge i la capacitat d'alleugeriment i d'evacuació de les aigües, malgrat les obres realitzades en diferents actuacions puntuals, ha tornat a demostrar que el problema continua.

Quan la precipitació és "molt local" i alhora "excepcional" quant a la quantitat i la durada, quan sent el fenomen "molt poc freqüent", cada cop que passa, la inundació està assegurada, és que alguna cosa no s'ha fet bé i preocupa poc.

Tal vegada per "la por", casualitat o perquè ja tocava, hui mateix s'ha fet públic per part del regidor d'Urbanisme i Infraestructures, Sergio Toledo, que és objectiu prioritari donar solució al reiterat problema d'inundabilitat d'aquell indret, i que dins del Pressupost Municipal del 2025, es destinaran prop de 400.000 euros a les primeres actuacions per realitzar els estudis necessaris i, emprendre les primeres actuacions tècniques que passen per la construcció d'un sobreeixidor a l'altura de l'Avinguda Vila-real.

Afirmen des de l'ajuntament que aquest és un projecte tècnic, en què s'està treballant des de fa mesos; no tinc el perquè posar-ho en dubte, però quina casualitat que, siga tot just dos dies després de la darrera inundació i quatre del desastre de València, quan el govern municipal isca dient que és una actuació prioritària.

"Sabem els problemes on són i pensem actuar, perquè és una qüestió de voluntat i disposició política" va dir l'alcaldessa fa poques setmanes referint-se al col·lector de pluvials al carrer Barranquet del grup Sant Agustí i Sant Marc al costat del Barranc del Sol, a la xarxa de sanejament de la urbanització de muntanya la Galera, el tamís al sobreeixidor del col·lector del Caminàs o la renovació de l'Estació de Bombeig d'Aigües Residuals a Ferrandis Salvador. Res va dir de les inundacions de l'avinguda de València...

Bé, alguna cosa sí que va dir, "A la zona sud, especialment per l'avinguda València i el carrer Larra, les acumulacions es generen pel deficient clavegueram, cosa en què els funcionaris també estan treballant per licitar obres de millora".

Podem pensar que existeix un veritable pla per evitar aquestes inundacions que es produeixen cada vegada que sofrim un episodi de pluges de 40 mm/hora? Sí, és veritat que són precipitacions anormals, que produeixen importants anegacions, però també ho és que en moltes altres ciutats i pobles, fins i tot en altres zones de la ciutat, amb quantitat de pluja major, no passa res. Alguna cosa falla, no?

Si no es dóna solució prompte a aquesta problemàtica, els dies de pluja, circular i viure als voltants de l'avinguda de València, a tocar dels carrers Larra o Salvador Guinot, suposarà circular o viure en una zona d'alt risc, i no, no estem per assumir més riscos...

El riu.

Observant la descripció, les impactants imatges o sentint els esquinçadors documents sonors de l'enorme desgràcia que està ocorrent als pobles de l'horta sud de València, a la vegada que em solidaritze i mostre el meu condol per les víctimes, no puc deixar de pensar en la sort, la immensa sort, que hem tingut a Castelló; perquè, aquesta DANA, com una malèfica loteria, haguera pogut, només amb una xicoteta variació de les condicions meteorològiques, "caure'ns" al damunt i, a hores d'ara, estar parlant d'una situació semblant al nostre estimat Castelló.

Perquè no ens oblidem, la nostra com la del voltant de València, també és "una Plana" on també conflueixen rieres i barrancs que amb origen oest, busquen eixida a la mar per l'est i que, per allò del "mai passa res" han estat massa vegades canalitzades, obstruïdes, urbanitzades, desviades o minimitzades, oblidant-nos que, l'aigua, sobretot quan ve de trompada, no respecta res i busca l'eixida natural cap a la mar.

No vull dir que les actuacions que al llarg dels darrers anys s'han fet principalment sobre el barranc de Fraga, des de l'Estepar fins a la mar, o les més recents de canalització del del Sol al seu pas per la barriada de Sant Agustí i Sant Marc, no siguen efectives, no ho sé, i més val que mai hàgem de comprovar-ho, però, les imatges de troncs i canyes taponant i emportant-se els ponts, omplint de restes de vegetació procedent dels barrancs, els carres i avingudes de Paiporta, Picanya, Xest o Riba-roja, deixant palesa una clara manca de neteja, em fa pensar en la situació actual del riu sec al seu pas per la ciutat i, sobretot, al seu pas per l'horta, Ramell, la Brunella, la Fileta o la Mota, fins a arribar a la mar.

Supose que les obres que van fer-se fa ara una vintena d'anys consistents en la canalització i cobriment del riu hauran de ser suficients per a assumir els cabals extraordinaris d'una hipotètica d'avinguda, no tinc per què dubtar-ho, però el que sí que em genera dubtes i molts, és la visió de com està la llera del riu, abans i sobretot, després del tram soterrat.

S'ha fet públic en més d'una ocasió que, tant els murs dels dos marges del riu com els diferents ponts que el travessen en el seu tram final, necessiten actuacions per millorar la seua capacitat, obres que suposen projectes i col·laboracions imminents entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, d'una banda, i, l'ajuntament per l'altra, intencions que en massa ocasions queden només en paraules, mentre el problema del desguàs ràpid, en cas de força major, en cas d'avinguda o tromba d'aigua, es veu a simple vista, pot ser major cada dia que passa degut fonamentalment a la manca de neteja de la llera.

No només espècies de flora invasora, canyars, arbustos i arbres de gran potencial colonitzador s'estenen pel llit del riu, per manca de manteniment, conservació i adequació per a tot el tram, si més no, també la gran quantitat d'arbrat mort o sec i de deixalles dificultarien la regularització superficial del llit en cas de forta avinguda.

Una cosa és la vegetació de ribera, que es planten arbres al costat del riu, i una altra cosa és que les canyes cresquen a l'interior formant un mur que reduïsca de manera important el possible cabal circulant d'aigua.

La manca de neteja del llit del riu sec agreuja el perill d'incendi a l'estiu i d'inundacions a la tardor. El canvi climàtic, malauradament, està provocant que les crescudes de rius i barrancs es repetisquen cada cop amb més freqüència. En aquesta ocasió "ens hem salvat", però, i la propera?

Ara és el moment, cal dir-ho i fer-ho ben fort, si no volem problemes majors cal lluitar per aconseguir l'objectiu de mantenir la capacitat de desguàs del riu, amb una necessària ampliació de ponts, sobretot els més arrimats a la seua desembocadura i un control i eliminació d'arbrat i vegetació en general. En cas de no fer-ho ja, després serà tard i tot seran lamentacions...

No anem bé...

Com faig molts dies, aquest matí he dedicat una estona a assabentar-me del que passa al món i més en concret ací a casa nostra, al meu estimat Castelló; ho he fet d'una manera senzilla i fàcil, fullejant el diari local del diumenge. I què voleu que us diga? La frase amb la qual encapçale aquesta reflexió és la conclusió primera que he tret, no, no anem bé; a Castelló alguna cosa no estem fent bé.

Un primer titular m'ha cridat l'atenció: "El mercado rústico no arranca". És ben cert que hem estat per molts anys un poble fonamentalment agrícola, que moltes famílies han tirat endavant gràcies a la rendibilitat que la terra donava, però des de fa uns anys, la terra, l'agricultura, está en franca decadència i, vet per on, la periodista hui demostrava que la compravenda d'horts al terme municipal continua estancada davant el poc atractiu respecte a la rendibilitat, i les vendes de terrenys agrícoles cada dia que passa són més escasses.

Si li afegim l'escassa comercialització dels productes i els preus baixos que, en molts casos, no arriben per cobrir despeses, tindrem l'explicació per entendre la manca de relleu generacional al camp i el constant i continu abandonament per inactivitat dels terrenys de conreu. Cal canviar la dinàmica actual si no volem que el paisatge del terme municipal en poc de temps quede desèrtic. No, no anem bé, tenim un problema.

En aquestes reflexions estava quan, en passar pàgina, un nou titular em colpeja "Castellón suspende en reciclaje" i és que sembla, per les dades obtingudes, que la senzilla pràctica de separar els residus i tirar-los al contenidor corresponent, resulta una pràctica minoritària i que, la majoria dels veïns, tira la brossa mesclada.

Els càlculs demostren que dels més de 370 quilos de brossa que, de mitjana a l'any fem els castellonencs, només el 10% té una recollida selectiva. Tot i que en els darrers anys aquesta xifra sortosament ha anat en augment, tal vegada per una major conscienciació i l'augment de la xarxa de contenidors, separar la brossa en origen i depositar-la als llocs adients, encara a Castelló suposa tot un repte, un escàs 10% de recollida selectiva ve a demostrar que, tampoc en aquest apartat anem bé.

Dues notícies de hui que, constatant fets, em fan concloure en la necessitat urgent de replantejar-nos tota la nostra manera de viure. La situació del camp no està gens clara i la crispació agrícola cada dia és major, la del reciclatge selectiu tampoc. Cal pensar en un futur no llunyà, ja que sense pensar en futur no hi ha cap rumb. Així no anem bé; entenc que redreçar tot això és molt difícil, però cal posar esperança i accions reals.

Idees? Ací en van algunes... simplificació real i l'eliminació de la burocràcia en la política agrària comuna, adaptació de la reforma laboral a les necessitats del camp, que es tinga en compte el paper de l'agricultura com a part essencial en la conservació del medi ambient, necessitat d'ajudes directes per la reducció de la producció i de la rendibilitat de les terres..., i en el cas del reciclatge i la sostenibilitat, aplicació de percentatges de descompte en la factura de la brossa, recollida separada porta a porta o incentius pel retorn d'envasos...

No totes són accions o tasques que corresponen a la municipalitat, però no oblidem que és des de la municipalitat i sobretot des del govern local, des d'on cal fer força per a aconseguir impulsar la millora del mercat rústic i que els castellonencs aprovem en matèria de reciclatge.

Accions com aquestes i moltes altres, tal vegada no arriben mai a ajudar massa a guanyar eleccions, però, estic segur que, a la llarga, la manca de fets concrets en defensa del territori i la poca implicació en la recol·lecció i eliminació de residus de manera eficient, poden ajudar l'equip de govern a perdre-les.