Ja ho vaig anunciar el passat dia 20 i ahir va fer-se realitat. Tot i que el dia no va acompanyar-nos massa i l’hora no era tampoc massa adient, l’assistència va ser més de l’esperada.
Al marc de la fira del
llibre vaig presentar el meu darrer treball editat pel servei de
publicacions de l’ajuntament; aquell que va resultar guanyador el 2023 del seté
premi d’investigació etnològica, creat per recordar la figura, treball i
dedicació de l’amic poeta, escriptor i mestre, Vicent Pau Serra i Fortuño.
Un treball que porta per
títol “Història, anecdotari, tradicions i curiositat de la romeria de la
Magdalena a través del temps”, i que no és altra cosa que això, un recull
documentat dels que ha estat el desenvolupament de la festa al llarg de la
història del nostre poble.
I des d’ací, des d’aquest el meu blog, des d’aquest lloc on jo, com amant de la cultura, les festes i les tradicions del nostre estimat Castelló, vaig dient des de fa ja un bon grapat d’anys, la meua opinió de tot el que passa al meu voltant, publicant regularment reflexions i “cavil·leos”, és des d’on cal, en aquesta ocasió i en majúscula donar les GRÀCIES!
A la regidoria de cultura
per la cura en l’edició de l’obra i en particular a la regidora, l’amiga Maria
España, per les seues emotives paraules introductòries envers la meua persona i
l’esperit de l’obra, per tot el que pot arribar a representar com a
element pel coneixement de la romeria.
Al públic en general, entre
ells molts amics i coneguts que van voler estar presents i compartir amb mi tot
allò que jo volia comunicar, que jo volia transmetre, i que pot resumir-se en
comprovar com la romeria a la Magdalena, al llarg del temps, s’ha convertit en
l’espai i moment perquè cultures, persones i costums diferents s’ajunten en un
retrobament anual, lúdic, alegre, integrador, imaginatiu i participatiu.
A la meua família que des
del primer moment va creure en el projecte i va recolzar-me en els moments de
dificultat i ahir, no sense esforç per les circumstàncies que estem passant, va
voler estar al meu costat.
Als funcionaris municipals que tenint cura de totes les publicacions editades per l'ajuntament van disposar el llibre en un lloc preferent a la caseta municipal de la fira, ficant-lo a l’abast de tots els visitants.
A l’organització de la 40
fira del llibre que amb les seues atencions van fer possible que ens trobarem a
gust, molt a gust, com a casa, en un ambient familiar i en un lloc, que tot i
ser a l’aire lliure, donava sensació de caliu i acolliment.
No sé quants llibres deguera
arribar a signar, però el que si puc dir és que cada signatura va ser
personalitzada, intentant que les meues GRÀCIES es veren reflectides en
aquelles paraules.
No crec siga missió
principal del servei de publicacions municipal vendre llibres, la seua és més,
a parer meu, una missió de divulgació i, crec sincerament, que ahir va fer-se
un pas important per aconseguir-ho.
Ningú estima allò que no coneix i amb xicotets gestos quotidians com aquest d’ahir crec vam aconseguir que el llibre no només fera valdre la feina que hi ha hagut al seu darrere, si més no també una part important de la nostra cultura, la romeria, ajudant a, coneixent-la una mica millor, estimar-la cada dia més.
És evident que mentre la
narrativa passa de pressa, perquè immediatament ja hi ha una altra
novel·la, els llibres etnogràfics formen part del país i que d’alguna
manera no passen de moda. Aquest premi ens ho recorda any rere any.
A vegades tot va tan de
pressa que hi passes pel costat i ni hi penses, per això crec que hem de
donar valor a les coses perquè es puguen conservar. El que no es coneix no
s’estima i el que no s’estima no es defensa. i, en canvi, quan ho coneixes és
quan es posa més en valor. GRÀCIES, amics per entendre-ho així i fer-me
costat.