Els macers i la regina…

Ahir i gràcies a la televisió valenciana vaig poder seguir l’acte d’imposició de bandes a la regina de les festes de Castelló 2027, la senyoreta Collado. Un acte al qual estava convidat per assistir en persona al Teatre Principal, però que per circumstàncies que no venen al cas vaig haver de rebutjar.

Una cerimònia protocol·lària i festiva en la que la ciutat reconeix, en cada exercici fester, a les seues màximes representants femenines. Acte prou encotillat i que no admet massa variacions, desfilada, lectura del nomenament, lliurament de bandes, flors i pergamins, referents simbòlics festers i poca cosa més.

Tampoc el mateix escenari on es desenvolupa l’acte admet massa canvis i innovacions, cal situar en lloc principal el seient reial i envoltant aquell els que han d’ocupar la resta de les 26 representants, dames i madrines i, buscar un lloc discret pels membres de la banda de música municipal. Tot i això, els assistents sempre esperen “alguna cosa” diferent que, generalment, es troba en les paraules de l’alcaldessa que en aquesta ocasió, han girat al voltant del pes de la història en aquest 775 aniversari del Trasllat de la ciutat des del Castell Vell a la Plana. Si us he de ser sincer va agradar-me l’estructura que va tenir el seu discurs i com va saber, sense fer-se pesat, dir el que havia de dir i en aquell moment.

A la vegada que seguia les imatges i discurs de l’alcaldessa, he volgut en aquesta ocasió i còmodament assegut des del seient a casa, fixar-me en aquells elements que conformen el marc de l’acte, prou curiosos o inclús diria transcendentals, i que es repeteixen any rere any, i que normalment passen més desapercebuts: la presència dels macips, situats a un costat i l’altre del setial reial.

Personatges singulars aquests macips o macers, espècie de guàrdia personal, que ja al segle XVI tenien l’obligació de precedir als consellers, justícia i magistrats municipals en les cerimònies oficials i que, inicialment a Castelló va ser-ne un, i a partir de 1563 dos.

Sens dubte es tracta d’una de les figures municipals protocol·làries amb més anys d'antiguitat, simbolitzant el poder de l’autoritat. Personatges al·legòrics i simbòlics de l'autoritat i jurisdicció dels ajuntaments o consells. Com a tals portaven sobre les espatlles les maces cerimonials i una vestidura pròpia i característica als grans esdeveniments municipals, generalment obrint la comitiva municipal i acompanyant-la a les cerimònies solemnes.

Poc ha variat la seua funció en aquests segles posteriors. Hui en dia, allò que més crida l’atenció d’aquests funcionaris municipals?, ajudants d’assistència cerimonial?, és a més a més d’anar acompanyats de les maces cerimonials, en tots els actes on són presents, la seua manera de vestir, un tabard que porta gravat l'escut de l’ajuntament i és complementat amb capa i gorra de vellut. Vestimenta més que senyorial, però que en aquest segle XXI sembla fora de lloc i poca gent entén.

Estàtics al llarg de tot el cerimonial van romandre “com estaquirots” al costat de la cadira reial, com un element més del decorat. Estic convençut que moltes de les persones que van contemplar per més d’hora i mitja l’acte ni els van veure, i menys encara en el cas de fixar-se en les seues figures entendre i comprendre el perquè de la seua presència i ubicació en lloc preeminent.

I juntament amb aquests “convidats de pedra”, formant part també del cerimonial protocol·lari, en aquest cas en la seua vessant musical, uns altres que, si inicialment feien la seua tasca per captar l’atenció o demanar silenci, hui tenen i complementen de manera solemne alguns actes, els clarins, que també, tot i que de manera puntual han aparegut en escena.

De segur que igual que al darrere de la regina, dames de la ciutat i madrines, veritables protagonistes de l’acte, hi ha una història personal diferent i en alguns casos prou coneguda, també la parella de macers que van compartir escenari tindran la seua, tal vegada algun dia arribem a conéixer-les… Juntament amb la felicitació a la Regina, per ells hui el meu homenatge.

Per quan el SDDR a Castelló senyor Toledo?

El BOE del 9 d’abril del 2022, fa ja més de quatre anys, va publicar la llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, document elaborat amb la finalitat d’aconseguir la prevenció i la reducció de la generació de residus i dels impactes adversos de la seua generació i gestió, la reducció de l’impacte global de l’ús dels recursos, protegir el medi ambient i la salut humana i efectuar la transició a una economia circular i que entre altres disposicions incloïa el deure d'implantar, a tot el territori nacional i en el termini de dos anys, un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, conegut popularment com a sistema SDDR.

El SDDR consisteix, bàsicament, que les ampolles de plàstic s'hauran de poder tornar a les botigues com ja es va fer durant molts anys amb les seues cosines de vidre, els anomenats cascos. En aquest sistema, cada ampolla té un valor econòmic (uns cèntims) que, com a fiança, avança el consumidor en comprar la beguda. Aquesta quantitat es torna al client quan retorna l'ampolla al comerç. L'envàs es recupera així per reciclar-se o reutilitzar-se.

La Llei 7/2022 i el posterior Reial decret 1055/2022 d'envasos i residus d'envasos van fixar un objectiu intermedi del 70% de recollida separada d'ampolles de plàstic d'un sol ús el 2023. Segons les dades comunicades pel Ministeri de Transició Ecològica l’any 2023 es van recuperar 88.000 tones d'ampolles de plàstic, d’un total de 214.000 posades al mercat, un 40% del total quan la llei havia posat com a objectiu que havia de ser un 70%, per la qual cosa i per incentivar la recollida i abans de la implantació del SDDR, amb l’horitzó pràctic del novembre del 2026, es va crear el programa RECICLOS-SDR, Sistema de Devolució i Recompenses socials i ambientals per reciclar llaunes i ampolles de plàstic de begudes, ajudant col·lectius vulnerables, protegint l'ecosistema i participant en diferents sorteigs. Iniciativa que va romandre activa fins a l’inici del 2026 en què va entrar-se en un “període de transició” envers el SDDR, fent-se públic que en lloc de continuar amb el sistema de recompenses, aquells que continuaren reciclant disposarien d’un codi QR que els havia de permetre rebre una newsletter, un email amb les actualitzacions del projecte i permetre fer un seguiment del canvi.

Prompte entrarem en el darrer trimestre del 2026 i, tot fa semblar que el termini per l’entrada en vigor del sistema SDDR tornarà a incomplir-se perquè no s’ha posat en marxa la maquinària administrativa que ha de garantir aquest sistema.

De vergonya que no siguen els nostres governants capaços d’implantar un model que en altres països fa anys que funciona i, el que és més important, assolint unes taxes de recuperació de vora el 90% i que s’agafen ara al reglament europeu que atorga un termini de fins al 2029 per implantar-lo.

La Asociación de Fabricantes y Distribuidores (Aecoc), està d’acord amb aquest nou endarreriment, ja que a través de la seua patronal afirmen que és un termini raonable perquè les empreses puguen adaptar-se al sistema de recollida; jo em pregunte, quatre anys no han estat suficients per a fer aquesta adaptació? No hi haurà altres interessos al darrere?

Més encara si escoltem als dirigents de Recero, organització espanyola sense ànim de lucre que presenta com a objectiu principal impulsar la transició envers un model d’economia circular, que afirmen que el retard a Espanya és degut a la voluntat de determinats representants del sector de la distribució a dilatar la implantació de l'SDDR, considerant que els seus arguments són en realitat “excuses per no fer front a la responsabilitat del productor”.

Si el govern espanyol ja va reconéixer a la fi de l’any 2024 el fracàs del reciclat de les botelles de plàstic i va obligar-se a implantar abans del novembre del 2026 el sistema de dipòsit i retorn, és absolutament impresentable que ara, per interessos que als veïns se’ns escapen, s’accepte un nou endarreriment.

Són aquestes darreres setmanes les que a Castelló s’estan retirant els antics i antihigiènics contenidors soterrats, a la vegada que, dins el pla de renovació de contenidors de superfície, el regidor d’urbanisme, infraestructures i Serveis Públics, senyor Toledo, afirma que per avançar en un model de recollida més senzill i eficient, es canviaran més d’un miler de contenidors grocs.

No senyor Toledo, no cal canviar “els grocs” el que cal és fer-los desaparéixer dels carrers, exigint i implantant ja, podem ser pioners, per què no?, el sistema SDDR a la nostra ciutat. Seria un bon encert de cara a les següents eleccions municipals…

Per quina raó?

De tots els actes programats per celebrar el 775 aniversari del trasllat de la ciutat des de la muntanya al pla, sens dubte, aquell que més importància i transcendència té, i així ho han considerat els nostres governants municipals, és l’exposició que sota el títol genèric “El privilegi d’existir” es pot visitar a l’espai cultural del “Menador” al llarg de dos mesos, en concret entre el passat 8 de setembre, data clau, i el 8 de novembre vinent.

Una exposició comissionada pel periodista i doctor en història Carles Xavier Senso Vila que mostra a més a més de material audiovisual, cartografia i reproducció de peces d’arqueologia del Castell Vell, una sèrie de documents històrics, entre els quals destaca, la que pot considerar-se pel seu valor històric i sentimental, la peça clau de l’exposició, el document signat pel mateix rei Jaume I a Lleida el 8 de setembre de 1251, conegut com a Privilegi del Trasllat.

Un document de 13 per 20 centímetres, amb 134 paraules, escrit en llatí, que fins a la desamortització del segle XIX va ser custodiat pels monjos de Poblet, per passar després a mans de l’erari públic i quedar sota la custodia l’arxiu històric nacional a Madrid, pel qual es concedeix autorització a la vila de Castelló per a poder canviar el seu emplaçament originari en la rodalia del Castell Vell a un lloc més apropiat de la Plana.

Un document que retorna temporalment a la ciutat, després de la seua darrera estància el 2001, amb motiu del 750 aniversari del trasllat i que, si no em falla la memòria, crec va poder contemplar-se a la sala Sant Miquel, espai de cultura de la fundació Caixa-Castelló.

Sembla que no ha estat gens fàcil aquesta cessió temporal, ja que per garantir la seua conservació com també per complir les condicions i exigències específiques pel trasllat, a més a més de fer-se a través d’una empresa especialitzada en transport d’obres d’art, ha estat necessària l’adquisició per part de l’ajuntament d’una vitrina per controlar, en tot moment, la llum i la humitat del document, com disposar de fortes mesures de seguretat.

Al costat d’aquest document central, en altres vitrines, es mostren diferents documents, anteriors i posteriors al de 1251 que ens ajuden a entendre millor tot el procés històric que envolta la nostra història.

Donacions, permutes, Carta pobla, privilegis, autoritzacions…, documents, la majoria dels quals són custodiats a l’arxiu municipal de Castelló, i que, sense poder entendre el perquè, són mostrats “en fotografia”, és a dir, tenint a l’abast els originals, tenint els documents “a casa”, allò que acompanya al Privilegi, són reproduccions fotogràfiques i transcripcions dels textos en llatí.

És veritat que de tots els documents, l’original d’aquell en el qual el comte Nuno Sanç, el 8 de març de 1239, atorga la carta pobla a l’alqueria de Benimahomet, es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó, en seu a Barcelona, i que, tal vegada, les gestions pel seu trasllat o no s’han fet o no han arribat a bon port, això ho sabrà el senyor Senso.

Però la resta, com aquell de 1252 en el que Jaume I lliura de certs impostos a les alqueries de Castelló, el de 1269 en el que el rei autoritza que a la ciutat se celebre una fira anual, o el de 1272 en el que Jaume I confirma les donacions fetes als habitants del raval de Castelló, documents que tenim al nostre abast, és del tot incomprensible que, en una ocasió excepcional com aquesta, no siguen exposats “en original”.

No soc conservador museístic, no entenc massa de “papers vells”, de documents únics, però tot i que imagine que la seua conservació i exposició pública suposa un procés complex i necessita un entorn acuradament controlat, també entenc que millor que en aquesta ocasió serà difícil trobar-ne alguna altra, per tant, considere que hi haurà alguna altra raó de pes al darrere perquè allò que puguem contemplar no siguen els originals.

Algú ho sabrà, de segur, i no estaria de més que, en algun moment, es donaren les explicacions oportunes, almenys per satisfer la curiositat d’aquells que, com jo, en visitar l’exposició, amb un amb interés i curiositat, no hem trobat cap explicació al fet.

 

Actes i més actes…

A Castelló aquests dies estem de celebració; no són festes com a tal, dies en què els veïns ens podem ajuntar de manera oficial simple i purament per divertir-nos, més bé són dies que els actes que tenen lloc, podríem dir, són més formals, en aquest cas concret celebrem el record d’un esdeveniment més que important, el 775 aniversari de la signatura de l’anomenat privilegi del trasllat, document signat pel rei Jaume I el 1251 mitjançant el qual s’autoritzava el canvi d’ubicació de la Vila de Castelló i el seu posterior trasllat des de la muntanya al pla.

Va ser a la sessió plenària de l’ajuntament celebrada l’octubre del 2025 quan va aprovar-se per unanimitat una moció, en el que s’instava a buscar la participació, al costat dels grups polítics amb representació municipal, de les entitats castellonenques de caràcter festiu, cultural, esportiu i educatiu, amb la Universitat Jaume I i la Junta de Festes, per poder celebrar dignament aquest esdeveniment.

Molt va estar l’interés mostrat per l’equip de govern municipal al llarg de prop d’un any que separen les dues dates, octubre 2025 de setembre 2026, en preparar la celebració. Fruit d’aquest el passat 31 d’agost, les regidores de festes, turisme i cultura, de manera conjunta, van presentar els més de 50 actes que, entre els dies 4 al 13 de setembre estan celebrant-se.

És veritat que ja uns dies abans, i inclosos dins el número 101 de l’agenda cultural corresponent al mes de setembre els castellonencs van poder conéixer, tot i que difuminada entre molts altres actes a desenvolupar al llarg del mes, com els festivals POT “Pallassos, objectes i titelles” o el MUT Arts escèniques sense text, aquesta programació, especial de l’aniversari, però, considere que la importància del fet, no haguera estat gens malament que, al costat de la possibilitat de consulta via WEB, i tal com s’ha fet i es fa en altres moltes ocasions, cas de la nit de l’art, concerts de la banda municipal o la mostra Reclam, des de l’ajuntament s’haguera editat “en paper” el programa, facilitant així un més fàcil coneixement de dies, actes, públic i horaris, i una participació més elevada del veïnat en les diferents activitats programades.

No podem dir que és fruit de la improvisació, ni tampoc de les presses, però la realitat és que, encara ara, quan ja estem immersos en les diferents activitats, trobem veïns que se sorprenen quan veuen els carrers cèntrics engarlandats, senten les campanes del fadrí o es troben de casualitat amb alguna desfilada o representació teatralitzada perquè no saben quin és el motiu. Una veritable llàstima…

Una llàstima que molts castellonencs desconeguen que poden contemplar el document que va canviar la història de Castelló, en una magnífica exposició que repassa de manera visual huit segles de la nostra història, o com algunes de les activitats programades no arriben a complir amb les expectatives previstes pels seus organitzadors, no per manca d’interés, més bé per manca de més difusió.

És veritat que són molts els actes, que no sempre els horaris s’acoblen a tots, però també ho és que si es facilita el coneixement i accés als mateixos el potencial públic pot augmentar.

I per aquells que estimem la ciutat, que ens agrada participar de tot allò que ens recorda la nostra història com a poble, sorgeix també en aquests dies una pregunta en relació amb un altre dels compromisos subscrits en aquella sessió plenària del dijous 30 d’octubre del 2025 “impulsar la realització d’una publicació especial de caràcter cultural sobre la història de l’època del trasllat amb la finalitat de donar a conéixer a la ciutadania els orígens i evolució de la ciutat, fomentant el coneixement i la valoració del patrimoni històric”, o cosa que és el mateix, el compromís municipal en l’edició d’un gran llibre que prenent com a punt de partida l’any 1251 i seguint la línia temporal, ens mostrara l’evolució de la ciutat. Què ha sigut d’aquell acord? Algú se n’ha preocupat de tirar-lo endavant? Senyora regidora de cultura, vosté té alguna cosa a dir?...

Actes i més actes sense massa difusió, banderoles pels carrers i quatre fotos “oficials” a la premsa, tal vegada per vostés, equip de govern, són prou per a justificar l’efemèride; per aquells que portem Castelló al cor, no, no en són prou. I com que de ben nascuts és ser agraïts, una cosa no desfà una altra, la meua més sincera enhorabona per la magnífica, ben documentada i fàcilment visitable exposició del Menador. Tot un encert!

M’ho fiques en safata de plata…

L'informe del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants o Informe PISA (per les sigles en anglés: Programme for International Student Assessment) és un estudi dut a terme per l'OCDE a escala mundial que mesura el rendiment acadèmic dels estudiants en matemàtiques, ciència i lectura. Es basa en l‟anàlisi del rendiment d‟estudiants de 15 anys a partir d‟uns exàmens estandarditzats que, des de l'any 2000, es realitzen cada tres anys en diversos països pertanyents o no a l'OCDE

En relació amb altres països, l'informe del 2015 situava Espanya per sobre de la mitjana en comprensió lectora, igualant la mitjana en ciències i quedant lleugerament per sota en matemàtiques. Vuit anys després, el 2023 constatàvem una contínua caiguda en matemàtiques, també en comprensió lectora, malgrat que encara ens situàvem a la mitjana de l'OCDE.

Els resultats van ser motiu de preocupació i el gener del 2024 el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar un pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que afectaria prop de cinc milions d'alumnes, des de tercer de primària fins a batxillerat, i suposaria una inversió de 500 milions d'euros per a tota la legislatura.

El pla tenia tres objectius per millorar resultats, la reducció del nombre d'alumnes per aula, la incorporació de professors fora de l'horari lectiu de suport als alumnes en matemàtiques i comprensió lectora i el disseny d'un pla de formació per al professorat per millorar l'ensenyament en matemàtiques.

Ara, s'acaben de fer públics els resultats del 2025 i Espanya obté els pitjors resultats històrics situant-nos per sota de la mitjana internacional després de patir una severa reculada, 12 punts per sota de la mitjana en comprensió lectora i 16 en matemàtiques i, per primera vegada 8 punts per sota de la mitjana internacional en ciències.

Quants d'aquells 5000 milions promesos se n'hauran gastat? I per què? Els resultats mostren un descens del rendiment mitjà respecte a l'edició del 2022 a les tres competències avaluades. Hem tocat fons? Mai des que es va començar a fer trianualment l'informe PISA, els nostres adolescents havien obtingut tan mals resultats. La tendència ja era en una caiguda cada cop més preocupant des de fa una dècada i no hem aconseguit frenar-la…

De seguida des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, de la Generalitat Valenciana, la consellera senyora Ortí Ferré i el portaveu del Consell, el senyor Barrachina, han aprofitat l'ocasió per a atribuir el daltabaix del resultat, que també ha afectat els alumnes de la Comunitat, a qui? A la política educativa del govern del Botànic. Fàcil, simple i gens encertada conclusió

Senyora consellera del ram, senyor portaveu, membres del Consell, senyor president de la Generalitat, no, no és només qüestió d'inversions monetàries, calen nous models. Prenguen nota…

Si observem els països amb millors resultats, Japó, Corea del Sud, Singapur, Xina o Estònia, veiem que tenen uns elements en comú: Els pares inverteixen molt de temps i recursos en l'educació dels fills, els meuts i joves inverteixen molt de temps en fer els deures i treballar, els professors són valorats en la societat, no tant per la seua remuneració, com perquè és una professió que es considera valuosa. Això és el que cal fomentar des de la Conselleria, des del Govern de l’estat i també autonòmic. Ara, en aquest nou inici de curs, seria un bon moment per, almenys intentar-ho, ficar bona voluntat i deixar-se d’enfrontaments polítics i treballar plegats.

Que bé els hi ha vingut als nostres governants autonòmics, que bé els hi ha vingut al PP aquest nou fracàs. La culpa Pedro Sánchez, és que els ho han ficat en safata de plata, els hi ha donat molta facilitat per una nova crítica de desgast.

De segur? Així no anem bé, cal anteposar l’educació als interessos polítics, cal dedicar esforços a recuperar la pedagogia de l'esforç i el prestigi del professorat, PISA ens demostra en cada prova, que aquest i només aquest és el camí.