Va ser tot un detall de la cadena que, anit, mentre Apunt, el canal públic dels valencians, transmetia en directe la gala d’elecció de la bellesa del foc d’Alacant 2026, “la huit” es decantara per, també en rigorós directe, emetre la “festa de la rosa” de Castelló, genuïna i quasi centenària manifestació del poble apassionat amb la música i l’art, la nit especial que la ciutat dedica a la dona castellonera, que, com és habitual va tornar a celebrar-se a la plaça Major de la ciutat.
Per allò de la seua relació amb els programes de festa, que Julio Tormo fora el comentarista de la celebració, no va suposar cap novetat i que ho fera des dels estudis centrals de València tampoc, desplaçant amb la unitat mòbil a Castelló una jove. Alba, periodista?, locutora?, entrevistadora?, ajudant?, per fer les esporàdiques intervencions que en moments puntuals l’acte permetia.
I aquí rau la notícia, el
comentari, ni l’un ni l’altra van estar a l’altura del que l’acte mereixia.
D’una banda, el senyor Tormo, no va assabentar-se en les dues hores que va
durar la transmissió que allò que els espectadors valencians veien era “la festa
de la rosa”, ja que una vegada i una altra, vaig contar-ne deu com a mínim,
quan es referia a l’acte deia “la festa de la flor”, i en el cas de la xicona,
en les dues entrevistes realitzades a la regidora de festes i a l’alcaldessa,
les preguntes eren improvisades, sense guió o preparació prèvia, insubstancials
i, amb la sensació de fetes per eixir del pas. Lamentable actuació d’un i de
l’altra; la ciutat, els veïns i les autoritats no mereixen aquest tracte!
Si, per una banda, cal aplaudir el fet que la 8 Mediterraneo tv, tinguera el detall d’emetre en directe l’acte, de la mateixa manera que aquest matí, a partir de les 11, s’anuncia emetrà, des de la basílica de Lledó, la missa estacional, celebració que fins no fa massa anys s’anomenava de pontifical, poc haguera costat preparar-se, documentar-se una mica i prendre-ho més seriosament.
Senyor Tormo, senyoreta
Alba, tot i que la tradició de les serenates no és exclusiva de la ciutat, al
nostre poble arriba a una altra dimensió, convertint-se en
manifestació genuïna que, vencent dificultats de tota mena, es prepara per a
celebrar el seu centenari.
Va ser aquell llunyà 1928 quan l'Ajuntament va decidir integrar el costum de sortir a rondar al mes de maig, sent preceptiu que tots els grups havien d'iniciar les seues serenates sota el balcó de l'Ajuntament, a la plaça Major, per obtenir “un permís” que facilitava que al llarg de les matinades de tots els dissabtes del mes de maig, Castelló s'omplira de cançons romàntiques, de serenates.
Rondallers, músiques,
xiques… i roses!, les més belles de les flors. Tant és així, que la
convocatòria prengué el nom: “festa de la rosa”, i no “festa de la flor”, per
allò de l’essència romàntica de la rosa que no tenen totes les altres flors;
una rosa lligada a un certamen de sabor tradicional alimentat pel talent
musical local.
El bon periodista i millor amic, Ximo Gorritz, publicava ahir un més que interessant ARTICLE article al periòdic local Mediterraneo, on explicava de manera clara i senzilla com “la rosa” és una de les poques tradicions festeres que poden presumir de centenàries i encara menys de comptar amb unes arrels que s'enfonsen al calendari fester castellonenc molt més enllà del segle.
Que poc haguera costat al bo
de Tormo i la seua ajudanta informar-se’n una mica més i, de passada,
il·lustrar la resta de valencians que, fins a les 12 de la nit, van poder
gaudir, còmodament des de les seues cases, de la transmissió. Poc d’interés!
