Un encert!

Com és habitual i passa cada any, a mesura que s’acosta la Magdalena, són molts els diferents col·lectius festers que s’apresten a presentar les seues publicacions.

Des del mateix Patronat Municipal de Festes, passant per les diferents comissions de sector, juntament amb altres ens vinculats, així com algunes colles festeres, visualitzen d’una manera altruista i entregada el seu treball, rememorant a través dels seus llibrets articles culturals, històrics i literaris, constituint aquestes publicacions una peça fonamental de divulgació cultural i patrimoni literari de la festa.

Tot i que gràcies a l’ús de les noves tecnologies cada any en són més el nombre de publicacions que poden consultar-se a través de les diferents xarxes socials, també ho és el fet comprovat que la seua difusió és poca en comparació amb tot l’esforç i el treball que hi ha al seu voltant, arribant en comptades ocasions més enllà del veïnat del mateix sector en uns casos, o de socis, amics o coneguts, en la resta.

Per això, l'innovador acte que, per primera vegada va tenir lloc la vesprada d’ahir impulsat des de la Federació Gestora de Gaiates, entitat que agrupa les 19 comissions de sector, reunint a diferents representants del món fester per presentar de manera conjunta els seus llibrets fent valdre el treball editorial i cultural de cada sector, sense favoritismes ni distincions, crec sincerament va ser un gran encert, no dubtant que aquest pot ser un nou acte, preludi de les festes i que ha vingut per a quedar-se.

Un acte senzill i àgil, un encert de la Gestora i del seu president José A. Lleó al capdavant, on els protagonismes han estat les publicacions, que d’una manera variada obren, cada any, un espai a veus i realitats diferents d’un mateix Castelló.

No és fàcil encertar el tema i fil conductor del llibret, però en una presentació com la viscuda ahir vam poder conéixer de manera fàcil i global la temàtica de cadascun i comprovar com són vehicle per immortalitzar vivències, per contar històries de generacions passades i presents; des de la taronja com a fil conductor, passant per la província: natura, patrimoni, cultura, gastronomia i festes locals, el teatre a Castelló: grups, obres, personatges... la llum que ens il·lumina o aniversaris locals 2026, fins a Castelló mites i història, veritables llibres que no llibrets, defensors de la cultura local, estan ja als nostres carrers.

Milers de pàgines escrites de manera altruista per persones que, aportant el seu talent i esforç haurien d'arribar a cada racó de Castelló i també de fora. Tal vegada eixa és l’assignatura pendent, mai aprovada. Projectes culturals, treballs que cobren vida i sentit quan poden ser llegits per molts i passen a formar part de la memòria col·lectiva de tot un poble; llibrets fets amb estima i passió que intenten representar al màxim l’amor per les festes, l’essència del poble i la il·lusió per les coses ben fetes.

Diu el diccionari que un encert és el fet d'encertar alguna cosa, és a dir si fas una cosa amb encert, la fas bé; considere tot un encert i a la vegada una necessitat l’acte celebrat al menador ahir a la vesprada, espai que va quedar menut enfront de la resposta veïnal i que va servir de baròmetre per a comprovar quan de necessari hi era.

Faig vots perquè iniciatives com la impulsada ahir per la Gestora de Gaiates, constituïsquen el despertar d’un canvi en pro de la difusió de la cultura i identitat castellonenca, pensant que els, en alguns casos “llibrots”, en l’actualitat ja són peces d’alt valor cultural, col·leccionables i, que molts dels seus continguts en diferents casos es constitueixen en veritables documents d’investigació, ferramentes culturals del nostre estimat Castelló.

I la història es podria tornar a repetir…

El dissabte 20 de febrer de 1926, tot just fa ara cent anys, a la primera pàgina del “Heraldo de Castellón” apareixia amb el títol “La algarroba” una nota agrícola on s'expressava el disgust que hi havia entre els llauradors a Castelló i altres ciutats espanyoles per la permissivitat que mostrava el govern davant l’entrada al nostre país d’aquesta lleguminosa procedent de Xipre i Itàlia, afavorida per la depreciació de la moneda d’aquells països i per afavorir-los els drets de duana, aixecant les seues veus en considerar impropi i incoherent que productes d’altres terres gaudiren a les nostres d’una protecció que no tenien els d’ací.

Cal pensar que el cultiu de la garrofa a Castelló en aquell moment era majoritari en una gran part del nostre terme municipal i que amb aquesta permissivitat acceptada pel govern perillava el seu cultiu, ja que els preus pagats per les nostres garrofes no arribarien a cobrir els costos de la mà d’obra que exigia la seua producció i comercialització, condemnant els llauradors a abandonar els garroferals.

El redactor de la notícia, fent costat als llauradors, acabava dient que aquests productors agrícoles no eren diferents de qualsevol altres de la resta d’Espanya i que mereixien un empar governamental per ser dels més necessitats.

La continuïtat de la història ja la coneixem, el cultiu de la garrofa va desaparéixer del terme municipal i els camps van ser en molts casos definitivament abandonats.

Va haver de passar encara una guerra mundial i els mercats van ser a mesura que el temps passava escassament competitius, amb costos de producció cada vegada més elevats ingressos desiguals; la política econòmica dels diferents països va quedar limitada per la conjugació de factors estructurals externs i interns que van donar per resultat preus no competitius en mercats internacionals.

Per fer front a situacions com aquesta i en defensa d’un comerç lliure i just l’1 de novembre de 1993 va crear-se la Unió Europea, a la vegada que el interès comercial més gran i econòmic del cultiu de cítrics va potenciar que s'anaren abandonant de forma progressiva els cultius de secà; la taronja venia a salvar-nos!

Però va arribar l’any 1999 i amb ell un tractat de lliure comerç entre la UE i Sud-àfrica i amb ell un demolidor impacte comercial i fitosanitari sobre la taronja, agreujat per la reducció progressiva dels aranzels que cada campanya paguen els importadors dels agrís sud-africans; la conseqüència va ser nefasta, una caiguda de la producció de taronges primerenques a tot el territori valencià, també a Castelló. “No vols caldo, dues tasses”, la història es repetia canviant protagonistes, de la garrofa a la clementina.

I com diu el refrany, no hi ha dos sense tres, ara, el camp valencià, torna a enfrontar-se amb por i incertesa a un nou acord comunitari, en aquesta ocasió amb els països sud-americans.

L’acord conegut com a UE-MERCOSUR presentat com una associació estratègica i de cooperació entre la Unió Europea i Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai, va signar-se el passat 17 de gener i malgrat que només tres dies després, el 21, el Parlament Europeu va acordar, per 334 vots a favor i 324 en contra i 11 abstencions, remetre al Tribunal de Justícia de la Unió una moció perquè revise si és compatible amb els tractats comunitaris, fet que pot arribar a suposar la paralització de la seua efectivitat, endarrerint fins a dos anys l'entrada en vigor del pacte comercial, també ho és el fet que la Comissió podria sancionar la seua entrada en vigor provisional durant aquest període, novament, tot el sector primari valencià, especialment el sector dels cítrics, es podria veure afectat per les conseqüències del Tractat.

Cent anys han passat des que el problema de la garrofa va ocupar la primera pàgina del diari; no fa massa setmanes, el desembre passat, una altra capçalera informativa local, portava en primera pàgina les manifestacions dels llauradors castellonencs a l’acord per ser perjudicial a la taronja i al sector porcí ramader. Cent anys de reivindicacions, de protestes, sembla que tenim als governs els mateixos gossos amb diferents collars...

O tots moros, o tots cristians…

És aquesta una frase feta que es diu contra les distribucions injustes i en general contra tota excepció de persones, emprant-se per a expressar que cal tractar a tothom de la mateixa manera, no fer parts ni quarts i que la justícia ha de ser igual per a tots; un refrany semblant a aquell altre “o tots, o ningú” i que presenta una equivalència directa amb el castellà, directe i clar, “O jugamos todos o echamos la puta al río”.

El Patronat Municipal de Festes de Castelló al llarg de tot un exercici fester, convoca tota una sèrie de concursos relacionats amb la festa, que van des de cartells anunciadors de Carnestoltes, Magdalena o Sant Pere, fins a carros engarlandats, mascletades o gaiates portàtils individuals, passant per monuments gaiaters i llibrets de festa, en la setmana gran magdalenera.

Per canalitzar els interessos d’aquells que opten als diferents concursos, s’estableixen unes bases que marquen a més a més de tota la documentació necessària i formularis per a participar, uns terminis de presentació d’aquella en manera i forma.

És fonamental recordar que els terminis establerts en els diferents concursos no són arbitraris, sinó que busquen garantir el funcionament adequat dels processos i la protecció dels drets de totes les parts involucrades. Per tant, el respecte als terminis és una responsabilitat que recau en els qui participen en aquests procediments.

Pel que respecta a aquesta propera Magdalena, va ser a la reunió del Consell Rector celebrada el passat 12 de desembre quan van aprovar-se, entre d’altres, les bases del Concurs de Gaiates Inèdites Magdalena 2026 per les Comissions de Sector i el concurs Festes de Castelló 2026 pel millor llibret i article inèdit sobre tema concret, per les diferents associacions culturals de la ciutat, excloses les comissions de sector que disposen de concurs de llibrets a banda.

A la base dècima del concurs de gaiates i a la segona del concurs festes de Castelló, s’indicava clarament que butlletins, formularis i annexos, tenien un termini de lliurament que acabava a les 14 hores del dilluns 9 de febrer.

Passats uns dies, des del Patronat s’anuncia que una comissió de sector, en aquest cas la Gaiata-1, no va realitzar la seua inscripció dins el termini; assabentats des de la gaiata s’aprestaren a al·legar que va ser un problema informàtic de l’ordinador des d’on s’havia de remetre tota la documentació el fet que va provocar que no arribara dins el termini a la seu electrònica del Patronat.

D’altra banda, també una associació cultural participant en el concurs Festes de Castelló va presentar la seua documentació fora del termini legal, una vegada conclòs aquest.

Davant aquestes dues situacions, dos casos excepcionals, sembla que ha començat a haver-hi certes pressions sobre els membres del Consell Rector; en el cas de la Gaiata-1 presentant-se al Patronat un escrit de suport de les altres 18 gaiates per demanar que la 1 puga esmenar l’error i optar al concurs, i en el cas de la Colla “El Magre” associació que va presentar la documentació fora de termini, instant a la federació de Colles perquè puga ser valedora davant aquell organisme fester.

Segons el punt tercer de les bases aprovades en el seu dia, s’especifica que la resolució de qualsevol incidència en qualsevol dels dos concursos queda delegada en la presidenta del Patronat de Festes, per tant, entenc que el Consell Rector podrà ser consultat per part de la Presidència si així ho considera oportú, però no serà qui haurà de decidir sobre la inclusió o exclusió dels concursos d’aquestes entitats festeres.En cas de ser inclosos marcaria un precedent, tenint en compte que l’any anterior una gaiata, la número 8, va ser exclosa per no complir una de les normes dictada a les bases, i, suposaria que, en la pràctica marcar un termini per tancar participacions, serveix, en el cas dels concursos a Castelló molt poc o no res.

Malauradament, la normativa està per complir-se i, per tant, i molt al meu pesar crec hauria de ser de justícia l’exclusió en els dos casos. Massa vegades la realitat ens demostra que hi ha molts espais i entorns on el favoritisme és una part més de les pràctiques quotidianes; fem volts perquè no siga així a les nostres festes, ara podem demostrar-ho.

Ahir va ser el dia…

Molt i molt bé s’ha escrit sobre el Pregó al llarg d’aquests més de 80 anys transcorreguts fins al dia d’avui, però, poc, quasi res, coneixem sobre la figura central d’aquesta cavalcada i tot el que l’envolta, el Pregoner, aquell personatge qui, en nom de la màxima autoritat de la ciutat, és l’encarregat d’anunciar a veïns i forasters que les festes comencen, convidant-nos a participar.

Una figura i tot el que l’envolta, que des de sempre, m’ha despertat curiositat i estima a parts iguals; de manera que conéixer tot allò que envolta el personatge i la persona, va fer que al llarg dels anys anara recopilant dades, elements, textos, records i fotografies, que amb la inestimable col·laboració de diferents pregoners, familiars i consultors, va anar convertint-se, a poc a poc, en un llibre.

Una acurada publicació, amb molts detalls de maquetació i que a través de les més de 260 pàgines, a la fi del 2025 va veure la llum amb el patronatge de l’Ajuntament de Castelló amb el suport i recolzament de la regidoria de Festes i el Patronat Municipal de Festes, i que la vesprada d’ahir al Saló de Plens, sota la presidència de l’alcaldessa, comptant amb la presència de les regines de les festes 2026, va presentar-se a tota la ciutat en general i al món fester en particular, com a preludi de l’imminent inici de la Magdalena 2026.

Acompanyat per diferents membres de la Corporació municipal, del Consell Rector del Patronat de Festes, de Pregoners i familiars dels anys anteriors, i de diferents representants del món fester de la ciutat, vaig tindre la satisfacció, com a autor, no només de lliurar els primers exemplars a les nostres regines, si més no, de desgranar el seu contingut, abans que elles, juntament amb l’alcaldessa i regidora de festes, feren entrega d’uns exemplars a aquells que, per mèrit propi, havien de ser dels primers en conèixer-lo, tenir-lo i, espere que gaudir-lo, els Pregoners.

Una obra feta amb tot el meu afecte, estructurada en quatre parts, amb una primera que presenta una aproximació als dos textos que el Pregó ha tingut al llarg de la seua història, al seu significat permanent, completat amb una recopilació de curiositats en referència a participació, itineraris, horaris i canvis al llarg de la seua història.

Una segona que tracta d’aprofundir en tot allò que envolta la figura del Pregoner, l’orgull de ser sequier i prohom, la música que el precedeix, la història del pergamí, les diferents auques creades al seu voltant, l’anàlisis de la principal característica del pregoner: la veu, o el procés de creació i ubicació de l’escultura-homenatge feliçment ubicada al Forn del Pla.

La tercera part i central de l’obra presenta un apropament a cadascun dels quaranta  pregoners que des del 1945 fins al 2025 han tingut aquest honor, ubicant-los al seu any, al costat del cartell de festes, de la reina i d’un record fotogràfic del seu moment, completat amb una breu ressenya biogràfica personal i sovint més que íntima.

Completa l’obra una quarta part amb escrits que, entre altres motius, analitzen diferents mostres de llibrets de Pregó, altres que parlen sobre les escarapel·les, insígnies i pin’s, o reproduccions dels enginyosos documents gràfics dels principals humoristes-vinyetistes que han desenvolupat el seu treball centrat en la seua majestuosa i imponent figura.

Diferents fitxes dels pregoners, amb el seu corresponent any, regina, nom de l’autor i lema del cartell, així com un índex onomàstic, i un general conformen les taules finals de l’obra; un llibre que només vol ser un granet més de sorra per ajudar a donar sentit a allò que som com a poble, memòria, cultura i identitat.

Una obra viva, que, en pocs dies, tindrà continuïtat amb el nomenament oficial del nou pregoner 2026; una publicació de consulta i lectura que, d’una manera o una altra, estic segur l’ajuntament, en els dies entrants, ficarà a l’abast de qualsevol veí o foraster que vulga tenir-la a la seua biblioteca personal, i que aspira a convertir-se en una font més de consulta o coneixement.

Aquest va ser el motiu principal que va impulsar-me a aquesta aventura, facilitar el coneixement d’una part important de la nostra història festera, perquè només aquell que coneix és capaç d’estimar. Espere que gaudiu de l’obra tant com jo ho he fet en tot el procés de la seua creació. Ja em contareu…

Invisibilització

Resulta més que curiós i, per altra banda, res estrany que, abans de ser aprovat pel Consell Rector, convocat per avui en sessió extraordinària i urgent, un mitjà de comunicació local publique amb tota classe de detalls el que es presenta com a programa oficial de festes de la Magdalena 2026 a la nostra ciutat.

És veritat que molts dels actes de la setmana festera són repetitius, motiu pel qual des de fa uns dies van avançant-se indicis del que podria ser el programa, però amb detall i distribució de desfilades, mascletades, trobades gastronòmiques o concerts, fins aquest moment ningun mitjà ho havia avançat.

D’altra banda, cal pensar que l’exclusiva periodística és una eina de comunicació que busca aconseguir l’impacte en un determinat sector, en aquest cas molt ample, ja que afecta a tot un poble i visitants, a la vegada que fa pensar que la publicació en exclusivitat del programa no és fruit de la improvisació i que, alguna persona, pactada o no amb el mitjà, ha filtrat la informació.

Conegut el programa cadascú pot treure les seues conclusions sobre els diferents actes programats en funció del que li agrada, desagrada, esperava trobar, troba o tira a faltar.

No soc jo una persona massa aficionada als concerts de magdalena, però sí que estime la meua ciutat, les nostres tradicions, costums i sobretot la meua llengua, que dit siga de passada, és també l’oficial de les nostres festes.

D’altra banda, entenc que les festes són internacionals i, per tant, deuen fer un giny a allò que ens obre a l’exterior, que, en el cas de la música, per descomptat són els grups que “tenen tirada” a escala nacional, i que, les seues músiques, lletres i cançons, utilitzen el castellà o l’anglés com a element de comunicació directe.

Per això considere que actuacions al recinte de concerts de la cantant de flamenc “La Húngara”, la banda de heavy metal, “Mago de Oz” o la de rock indie “Valiente Bosque” o “Juan Magan” o “DePol”, noms destacats del pop espanyol, poden ser tot un encert, però ometre i ignorar al programa algun cantant o grup de moda que empre el valencià com a element base de les seues actuacions, demostra una invisibilització envers la nostra llengua i cultura, fent pensar que, de manera directa o indirecta, només es vol afavorir els interessos d’una classe governant i no acontentar a una altra classe de públic que espera també la festa per reivindicar la seua cultura local.

És veritat que hi ha programades actuacions folklòriques i fins i tot d’algun grup local com “Els de la fileta”, però, malauradament, no són artistes “de primera fila”, com ho són “La fúmiga”, “El diluvi” o “La Maria”. L'exclusió de la música en valencià de la programació del recinte de concerts aquesta Magdalena, fins i tot entra en col·lisió amb la llengua oficial de la festa.

Més encara, aquesta invisibilització manifestada en programar un cartell que no inclou música en valencià és una desconsideració per als creadors locals i per a la llengua, per no parlar de l’obligatorietat moral d’aquells que ens governen, de recolzar i impulsar la identitat cultural valenciana.

No dubte que els concerts programats arriben a congregar molt de públic i siguen tot un èxit, però lamente que no hagen estat pensats i programats per connectar amb tota classe de públic, ignorant o vetant de manera significativa la música i cultura en valencià, arribant a representar una falta de respecte envers la riquesa cultural i artística de les nostres terres.

Llàstima que els responsables programadors dels pròxims concerts de Magdalena no hagen buscat una diversitat artística i lingüística veritablement representativa i plural, afavorint la música en valencià, orgull de la nostra terra.

Invisibilitzar el talent de casa no és admissible i el suport institucional als grups musicals i cantants que ho fan en la llengua pròpia no ha de ser només una opció política, de gustos, de fama o de casualitats, sinó una obligació legal.