Sorpresa

À Punt, el canal de televisió principal mitjà de comunicació públic de la Comunitat, és ben sabut que va nàixer allà pel 2018 per substituir l’espai audiovisual que, amb anterioritat, va ocupar Canal Nou.

Formant inicialment part del grup multimèdia À Punt Mèdia  sota la titularitat de la Generalitat, va despertar fortes esperances entre els valencians, ja que les seues emissions eren majoritàriament en valencià, però, des del mateix dia en què el Partit Popular i Vox van fer-se en el poder després de les eleccions del 2023 i, com a part d’una reestructuració impulsada pel govern de Carlos Mazón, aquella inicial societat civil va dissoldre’s donant pas a un nou model organitzatiu unificat, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, encarregada d’assumir progressivament la gestió directa del servei públic, traduint-se amb el pas dels darrers anys en un objectiu clar: desballestar l’equip que fins aquell moment dirigia ‘À Punt.

Enfront de la promoció i aposta de l’ens, bous, supressió de programes emblemàtics, castellanització progressiva i canvi de rumb de PP i Vox, la resposta del públic va començar a ser rotunda, un desinterés massiu que es tradueix en xifres d’audiència i quota de pantalla desastroses.

Tot feia semblar que els nous dirigents no aprenien. Prompte farà un any, el 25 d’octubre, un any després de la DANA mentre milers de persones es manifestaven contra la gestió de la Generalitat, la cadena optava per emetre “una correguda de bous històrica”.

Així, els valencians, ens vam haver de resignar a tenir una televisió "a la mida dels interessos partidistes" de PP y Vox, on el control polític i la precarització informativa eren i són el pa nostre de cada dia. Tota una burla...

Tanmateix, ahir, una televisió, la nostra, a la que no tinc en molta estima, va oferir-me una agradable sorpresa. Amb motiu de la programació especial que À Punt TV emetia amb motiu del 9 d’Octubre, i abans de l’emissió de la, per descomptat, correguda de bous, la cadena va oferir un documental que, sota el títol “Jaume I l’influèncer medieval” i a través d’una mirada històrica i divulgativa, acosta la figura del monarca al moment actual, emprant la comunicació, la narrativa i la construcció de la seua imatge per convertir-lo en protagonista del seu temps i de la memòria dels segles posteriors.

Un documental realitzat per l’equip d’informatius de la cadena que articulat a partir del llibre dels Fets, presenta al mateix rei com observador de la seua pròpia existència, inclús des d’abans del seu naixement i que, combina entrevistes amb historiadors i especialistes amb localitzacions reals i fonts documentals, al costat d’aquell element narratiu diferencial, les animacions gràfiques i recreacions visuals generades amb IA.

Tota una aposta visual que ajuda a donar vida a moments que crec mai no s'havien documentat audiovisualment fins ara, escenificant batalles i paisatges medievals i donant a entendre com Jaume I volia ser vist, recreant escenes que reforcen el seu lideratge simbòlic. Una producció documental a parer meu molt encertada dirigida per la periodista Matilde Alcaraz i el realitzador Juan Pablo Valero.

A mesura que anava visionant el documental i al llarg de la quarantena de minuts del seu metratge, a la vegada que gaudia d’una experiència audiovisual avantguardista que no esperava, em feia creus de com els dirigents d’À Punt havien permés emetre un relat històric i més que rigorós.

Us deixe a continuació l’enllaç, INFLUENCER que espere i desitge que no desaparega de la graella en pocs dies, a l’ambiciós documental que proposa una reflexió estimulant sobre com els líders històrics han condicionat la memòria col·lectiva mitjançant el relat propi, tot confirmant que la pugna per la notorietat i la influència comunitària va néixer molt abans de l'era digital.

No és aquest l’estil que À Punt sol dirigir als seus programes, alguna cosa estarà canviant? Algú els haurà dit alguna cosa? Calia acontentar algú? Per compensar, a continuació, els bous...

El “bou” d’Octubre…

La casualitat i el calendari han volgut que hui dia 9, “dia de la Comunitat”, caiguera en divendres i, per tant, que el pròxim 12, “dia de la Hispanitat” siga dilluns. Dos dies festius i un “gran pont”, circumstància i fet que no coincidia des del 2020 i que no tornarà a produir-se fins d’ací a 11 anys, el 2037.

Aquell any del 2020, a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 que estàvem sofrint, els actes programats van ser més reduïts, sense esdeveniments multitudinaris ni manifestacions populars. Mentre a València l’exposició de la Reial Senyera, l’acte institucional al saló de cristall i una mascletà aèria llançada des del sostre de l’ajuntament van ser  els principals, a Castelló ho van ser un concert de la Banda Municipal celebrat a l’Hort dels Corders i el lliurament, a l’espai cultural del Menador, dels guardons Valencià de l’Any per part de la Fundació Huguet, tot per evitar al màxim els desplaçaments i les aglomeracions.

En aquell any la nostra televisió autonòmica, A punt va convertir-se en protagonista indirecte realitzant una cobertura integral de la diada. El magazín del matí À Punt Directe va oferir connexions amb el Palau de la Generalitat on es lliuraren les distincions oficials, també els diferents serveis informatius realitzaren edicions especials centrades en reflectir com els ciutadans del País vam viure aquell atípic dia. I poca cosa més…

Ara, sis anys després d’aquell mal somni, recuperada la normalitat, tots els pobles de la Comunitat, d’una manera o altra, celebrarem la festa, amb actes cívics, polítics, reivindicatius i festers. També À Punt, a partir de hui, i fins al dilluns 12 inclòs emetrà una programació especial on, a més de la retransmissió dels actes institucionals oficials repartits per tota la geografia valenciana, emetrà uns documentals sobre la figura del rei Jaume I: però, allò que crida més l’atenció i que resulta inversemblant és que, aprofitant aquests 4 dies “de pont” i amb l’excusa de tancar la temporada, retransmetrà en directe, quatre vesprades consecutives “de bous”, una marató taurina històrica i sense precedents al País, convertint aquest “nou d’octubre” en “bou d’octubre”, dedicant una bona part del seu pressupost, sense desvetlar ni desglossar el que ens costarà, a tots els valencians, la retransmissió de les quatre corregudes, tot per mantenir viva la tauromàquia a costa dels impostos de tots els valencians i valencianes.

És veritat que no ens hauria de resultar estranya aquesta proposta; tot i que l’any 2021 el llibre d’estil d’À Punt TV descriguera les corregudes de bous com “exhibicions de maltractament animal”, sembla que amb el nou govern del 2023 la iniciativa va decaure i, ara l’ens referma clarament la seua aposta pels festejos taurins; una línia estratègica de programació que afirmen els dirigents de la televisió que reflecteix la pluralitat cultural i social de la Comunitat i que compta amb un gran suport per part de molts espectadors valencians; però, voleu dir que feia falta en aquests dies festius quatre corregudes seguides?

Tot fa semblar que la insistència de VOX enfront del PP, no oblidem que el primer conseller del nou govern autonòmic va ser un extorero, està aconseguint un avançament cada vegada menys silenciós de suport amb diners públics per a la tauromàquia.

“Tenim molt a vore” és l’eslògan que fa pocs dies va presentar Paco Aura, director de la cadena televisiva valenciana per donar a conéixer la programació per aquesta tardor, amb les diferents novetats que conviuen amb programes consolidats, resultant més que preocupant que en el moment de la seua presentació ja es fera èmfasi en el reforç de la programació taurina amb l’anunci de la retransmissió en obert de les principals fires i corregudes. Poc s’ha tardat en fer-ho realitat…

No sé si el senyor Aura serà acèrrim aficionat als bous, però ell va ser qui, unflant pit, digué que hui, 9 d’octubre es transmetria “la Champions dels bous”, referint-se a la primera de les quatre corregudes programades, recolzant les seues paraules i l’aposta televisiva afirmant que la d’algunes corregudes emeses per À Punt van arribar a superar en audiència a les retransmissions de la visita del Papa.

Així que caldrà anar acostumant-nos a la nova referència del dia d’avui, en lloc de nou d’octubre, caldrà dir bou d’octubre, en referència a aquell dia quan el seguici del rei Conqueridor, després de llargues batalles, va entrar victoriós a València, aquell “bou d’octubre de 1238”.

 

Rooftop = Terrassa gastronòmica en altura.

Supose que com a mi, en llegir la primera part del títol que encapçala el meu comentari hui, d’entrada no us dirà res; més encara, estic convençut que més del 90% d’aquells que açò llegiu mai haureu sentit aquesta paraula. Jo tampoc; fins aquest matí desconeixia de la seua existència i, per descomptat, del seu significat.

Una paraula que m’he topetat amb ella de casualitat en llegir la notícia publicada al diari local en la que l’alcaldessa, la senyora Carrasco, afirma que la reforma del mercat central segueix els terminis previstos trobant-se ja efectuada en un 60% i que possiblement obrirà les portes en passar les següents festes de la Magdalena, és a dir a partir del 7 de març.

A més a més de parlar de com s’estan invertint els més de nou milions d’euros que costarà la reforma, i dels treballs que afecten la zona dedicada a la pescateria amb totes les estructures individuals de ferro finalitzades i avançats els treballs en envans i taulells, com també en l’àrea destinada a les parades de carns i verdures, on les estructures i paviments avancen segons el previst, en allò que ha ficat més èmfasi la senyora Carrasco ha estat en el que suposarà el fet de disposar d’una nova estructura renovada del forjat de la coberta que ha de permetre més lluminositat i la creació al sostre d'un espai transitable.

I ací entra en joc la desconeguda paraula, quan la periodista o la mateixa alcaldessa afirmen: “La futura terraza rooftop es uno de los elementos singulares del proyecto”. Futura terrassa rooftop. Això qué és?

Escorcollant una mica trobem que rooftop com era d’esperar és una paraula anglesa que pot traduir-se com terrat i que, en el context del nostre mercat, vol ser molt més que un simple terrat; vol ser un espai ubicat a la part superior de l’edifici, condicionat per a l'entreteniment, la relaxació o la socialització, un lloc on els veïns podrem escapar de l'enrenou de la ciutat, gaudir de vistes espectaculars i relaxar-nos en un entorn elegant i exclusiu.

Poc o no res se sap encara de com serà aquest castellonenc roof-top, que també pot escriure’s així amb guionet, qui i com s’ha dissenyat i quines empreses veient el potencial del nou espai elevat apostaran per ell i crearan què? Un bar? Un restaurant? Un espai d’oci i relaxament? Un lloc o més d’un on passar una estona amb tranquil·litat?

Castelló passarà a ser famosa no només per les platges, l'arquitectura i la rica història, també per la singular cultura del mercat que possibilitarà degustar plats tradicionals, especialitats regionals, marisc, pernil, formatges i vins de la terra, amb un espai que, a imitació del mercat de Sant Miquel de Madrid, de la Boqueria de Barcelona o el de Triana a Sevilla, combine d'arquitectura, gastronomia i ambient urbà.

És de suposar que si la reforma busca també la recuperació visual de l’estructura original concebuda per l’arquitecte Francesc Maristany, aquest rooftop anirà ubicat no al sostre del mercat de carns i verdures sinó al de la pescateria i, per tant, les seues vistes no seran de la plaça Major, imatge simbòlica de la ciutat, sinó a Santa Clara. O no és així?

Incògnites que de ser certes les previsions de l’equip de govern en pocs mesos quedaran clares, així que, les expectatives són bones, però senyora alcaldessa no vulguem ser més anglesos que els mateixos anglesos, i diguem-li a les coses pel seu nom i en valencià, la llengua del poble; aquesta gran novetat a la fi, no serà altra cosa que “una terrassa gastronòmica en altura”.

Val més prevenir que guarir…

Aquesta expressió recorda que resulta més intel·ligent i beneficiós prendre mesures anticipades per evitar un problema que enfrontar-se a les seues conseqüències quan ja ha passat, és a dir que és preferible prendre mesures de precaució, abans d'haver de posar remei a allò que s’hauria pogut evitar.

D’altra banda, hi tenim a la nostra llengua un altre refrany que diu, quan veges la barba del teu veí pelar, posa la teua a remullar que ens recorda que si passa alguna desgràcia als qui són de la nostra condició i tracte, en el cas del país als nostres veïns, hem de témer que un altre dia ens puga succeir a nosaltres i, per tant, hem d’estar previnguts perquè el cop no siga tan fort.

Malauradament i des de fa dos anys, en arribar aquestes dates, per allò del record de la gran gota freda que va provocar el desbordament de rius i barrancs, i el que va ser pitjor la mort de més de 200 persones, i la deficient gestió que les autoritats van fer per evitar la catàstrofe, ara, davant una situació climatològica que, Déu no vulga, pot arribar a ser semblant, “posant a remull les barbes” i “prevenir abans que guarir”, els nostres dirigents per curar-se en salut, basant-se en pronòstics i anticipant-se al que pot arribar a venir, prenen mesures front un hipotètic perill.

Eren les 10:03 de hui dijous quan el mòbil ha començat a sonar de manera estrident, vibrant i emetent un xiulet estrident i ininterromput, que no s'ha aturat fins que he premut el botó "Acceptar" a la pantalla.

No era la primera vegada que ho feia en els dos darrers anys, però sí que ara feia mesos que no sentia aquell soroll, era l’arribada d’un Es-Alert, un avís de Protecció Civil, una notificació, una alerta primerenca per perill extrem, en estar situats en zona de possible emergència en les pròximes hores per fortes pluges, alerta que incloïa unes recomanacions bàsiques com evitar qualsevol desplaçament innecessari, allunyar-se de barrancs, lleres de rius i rambles, o pujar a les plantes superiors dels habitatges en cas que el nivell de l'aigua comence a negar baixos.

És veritat que tal com s’indica a l’avís rebut, el perill real, alerta taronja, està previst puga ocórrer a partir de les 14 hores i que, al llarg de la vesprada, sobretot a partir de les 18 hores, la cosa vaja a més; tanmateix, en aquest moment, quan són les 11:03 hores, una hora després de rebut el missatge, el sol llueix a la ciutat, per la qual cosa, costa de creure que puguem en poc més de tres hores passar a una situació d’extrema gravetat, però cal no confiar-se i, per si de cas, prevenir, no fos que hàgem després que guarir.

En aquest moment pense en les escoles, instituts, universitat, els comerços i les fabriques; en funció de la perillositat el nivell taronja indica que el perill és important i que la població pot patir impactes greus; si el nivell passa a roig, com està previst a partir de les sis de la vesprada, el perill passa a ser extraordinari i l’impacte per la població pot arribar a ser molt greu i fins i tot catastròfic.

Aquesta vesprada tenia previst impartir docència al programa educatiu UJI-Sènior, però amb bon criteri, la universitat tanca les portes per evitar situacions no desitjades. Açò suposa un entrebanc per mi, per l’alumnat i sobretot per la ja de sí atapeïda programació docent, però, naturalment, més val previndre que guarir…

I que diu l’ajuntament mentrestant? Incomprensiblement res! Accedint al web ni cap bàner ni tampoc en l’apartat “l’últim” apareix cap informació. Això si, en un moment del bàner inicial apareix el lema “una ciutat per a viure millor”. Esperem que no s’equivoquen i hàgem de guarir per no prevenir…

El canvi climàtic suposa una de les amenaces més grans a què ens enfrontem i els seus efectes ja tenen conseqüències; davant d'un escenari on aquests esdeveniments seran cada vegada més habituals, l’acció preventiva ha de ser primordial per anticipar l’impacte. Si, a la fi, tot queda en un no res o en quatre gotes, més que millor.

Malgrat els avanços de la meteorologia és veritat que les prediccions no són encara perfectes. És un problema, de moment, irresoluble, atés el caràcter caòtic de l'atmosfera, per tant, haver rebut hui en temps un Es-Alert i actuar amb conseqüència és la millor manera de previndre. Espere i desitge que si plou, que falta fa, ho faça amb mesura…

 

 

Sant Miquel, "tenders i polisseros"…

Botiga de queviures, ultramarins o simplement “tenda” era una paraula habitual fins no fa massa anys al raval. Feia referència a aquell establiment on es venien tota classe de productes bàsics com l’oli, les salaons, embotits, conserves i llegums.

Tradicionalment, aquest tipus de negocis van néixer al segle XIX per comercialitzar aquells productes que venien de les colònies d'ultramar amb què encara comptava Espanya i van escampar-se per les ciutats i pobles, també a Castelló i, per descomptat al nostre raval.

No es tractava de botigues de luxe ni de bon tros, però aprovisionaven els veïns d'alguns productes bàsics i exclusius. Parlem d'una època en què no existien grans superfícies ni cadenes de supermercats, per la qual cosa aquest tipus de botigues van florir al costat d’altres com  forns i fleques, paqueteries o tavernes.

Quan els ultramarins van ser abundosos i, pràcticament podíem trobar-ne en qualsevol cantó del poble, els “tenders” s’agrupaven per defensar els seus interessos en “un gremi”, sota l’advocació de Sant Miquel arcàngel. Arribat el dia “del sant”, tal dia com hui, se celebraven solemnes festes, amb missa cantada a la cocatedral i processó i dinar de germanor. Són els anys 70 del segle passat…

Amb l'aparició dels supermercats i de grans superfícies, la immensa majoria dels ultramarins van anar desapareixent i aquells que hui es mantenen limiten la seua venda a una clientela majoritàriament fidel i habitual. Conseqüència d’aquesta minva va produir-se la desaparició de la festa…

Al mateix temps, i per allò de ser Sant Miquel el príncep de la milícia celestial i gran defensor del poble de Déu enfront de les forces del mal, des de la seua creació, el 2 de gener el 1895, la “guàrdia municipal de Castelló”, “els polisseros”, ciutadans, funcionaris amb rang d’autoritat, prompte van fer-se més que populars, i a la inicial missió de conservar l’ordre públic va afegir-se la d’ajuda i assistència al veïnat.

Un cos “el dels municipals” que va prendre, també a Sant Miquel com a patró i, per descomptat, a la seua manera, en uns actes més institucionals que festius, cada any, en apropar-se el 29 de setembre, el govern municipal, celebra “el dia del guàrdia” amb diferents actes de reconeixement i homenatge als agents, col·lectius i civils, on les primeres autoritats civils i militars, en nom del tot el poble, reconeixen públicament el bon fer de la policia local.

Uns anys és la plaça Major el lloc elegit per aquest homenatge, uns altres, com aquest 2026 l’explanada de la basílica de Lledó, espais i festivitat on, a més de reconéixer la tasca del cos, es vol mostrar la proximitat dels agents al poble, a la vegada que donar visibilitat als recursos dels què es disposa.

El passat divendres va celebrar-se la tradicional missa presidida pel bisbe a Lledó, al costat del prior de la basílica, en honor del patró municipal i, com de costum, també van lliurar-se condecoracions i reconeixements, que per allò de voler quedar bé, cada any en són més i més, ara ja superant les 80, i que van des d’agents amb molts anys de servei i jubilacions fins al director general de prevenció d’incendis forestals de la GVA per la seua col·laboració especial en el dispositiu de captura de porcs senglars, passant per aquells agents que han demostrat en aquest any un “valor especial” en emergències.

No hi ha dubte que tant el gremi d’ultramarins d’una banda, i la Policia Municipal d’una altra, van aparéixer a Castelló en un moment oportú per a les necessitats que la nova realitat ciutadana demanava. Tots dos, han hagut d’evolucionar i adaptar-se a les exigències dels nous temps, però mentre uns, els primers, “els tenders” han estat engolits pels supermercats, els “municipals” per allò d’estar sota l’aixopluc de l’ajuntament han sabut surar com l’oli i, ser cada dia més eficients.

Tant de bo no fera falta tanta policia i tinguérem més tendes al voltant del cantó i no tantes persianes que es tanquen per no obrir-se mai més; demostraria que són un poble més civilitzat i més proper a aquells que ens envolten. Que sant Miquel faça un miracle i algun dia aquest desig siga una realitat. Policia, municipals, els justos i botiguers d’ultramarins i altres queviures a cada cantó.