M’ho fiques en safata de plata…

L'informe del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants o Informe PISA (per les sigles en anglés: Programme for International Student Assessment) és un estudi dut a terme per l'OCDE a escala mundial que mesura el rendiment acadèmic dels estudiants en matemàtiques, ciència i lectura. Es basa en l‟anàlisi del rendiment d‟estudiants de 15 anys a partir d‟uns exàmens estandarditzats que, des de l'any 2000, es realitzen cada tres anys en diversos països pertanyents o no a l'OCDE

En relació amb altres països, l'informe del 2015 situava Espanya per sobre de la mitjana en comprensió lectora, igualant la mitjana en ciències i quedant lleugerament per sota en matemàtiques. Vuit anys després, el 2023 constatàvem una contínua caiguda en matemàtiques, també en comprensió lectora, malgrat que encara ens situàvem a la mitjana de l'OCDE.

Els resultats van ser motiu de preocupació i el gener del 2024 el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar un pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que afectaria prop de cinc milions d'alumnes, des de tercer de primària fins a batxillerat, i suposaria una inversió de 500 milions d'euros per a tota la legislatura.

El pla tenia tres objectius per millorar resultats, la reducció del nombre d'alumnes per aula, la incorporació de professors fora de l'horari lectiu de suport als alumnes en matemàtiques i comprensió lectora i el disseny d'un pla de formació per al professorat per millorar l'ensenyament en matemàtiques.

Ara, s'acaben de fer públics els resultats del 2025 i Espanya obté els pitjors resultats històrics situant-nos per sota de la mitjana internacional després de patir una severa reculada, 12 punts per sota de la mitjana en comprensió lectora i 16 en matemàtiques i, per primera vegada 8 punts per sota de la mitjana internacional en ciències.

Quants d'aquells 5000 milions promesos se n'hauran gastat? I per què? Els resultats mostren un descens del rendiment mitjà respecte a l'edició del 2022 a les tres competències avaluades. Hem tocat fons? Mai des que es va començar a fer trianualment l'informe PISA, els nostres adolescents havien obtingut tan mals resultats. La tendència ja era en una caiguda cada cop més preocupant des de fa una dècada i no hem aconseguit frenar-la…

De seguida des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, de la Generalitat Valenciana, la consellera senyora Ortí Ferré i el portaveu del Consell, el senyor Barrachina, han aprofitat l'ocasió per a atribuir el daltabaix del resultat, que també ha afectat els alumnes de la Comunitat, a qui? A la política educativa del govern del Botànic. Fàcil, simple i gens encertada conclusió

Senyora consellera del ram, senyor portaveu, membres del Consell, senyor president de la Generalitat, no, no és només qüestió d'inversions monetàries, calen nous models. Prenguen nota…

Si observem els països amb millors resultats, Japó, Corea del Sud, Singapur, Xina o Estònia, veiem que tenen uns elements en comú: Els pares inverteixen molt de temps i recursos en l'educació dels fills, els meuts i joves inverteixen molt de temps en fer els deures i treballar, els professors són valorats en la societat, no tant per la seua remuneració, com perquè és una professió que es considera valuosa. Això és el que cal fomentar des de la Conselleria, des del Govern de l’estat i també autonòmic. Ara, en aquest nou inici de curs, seria un bon moment per, almenys intentar-ho, ficar bona voluntat i deixar-se d’enfrontaments polítics i treballar plegats.

Que bé els hi ha vingut als nostres governants autonòmics, que bé els hi ha vingut al PP aquest nou fracàs. La culpa Pedro Sánchez, és que els ho han ficat en safata de plata, els hi ha donat molta facilitat per una nova crítica de desgast.

De segur? Així no anem bé, cal anteposar l’educació als interessos polítics, cal dedicar esforços a recuperar la pedagogia de l'esforç i el prestigi del professorat, PISA ens demostra en cada prova, que aquest i només aquest és el camí.

 

Mira que saben… Possibilitats!

L’estiu per allò de les vacances, és el millor moment per viatjar, per conéixer altres indrets propers o llunyans, tot depenent en la majoria de les ocasions de”la butxaca”.

Com molts altres veïns de la nostra ciutat, al regidor i nové tinent d’alcalde, el senyor Alberto Vidal, a qui supose també li agradarà molt viatjar, aprofita el poc o molt de temps que li deixen les seues ocupacions per a fer-ho.

Va ser notícia als mitjans de comunicació local que el març del 2025 el regidor de comerç, consum i família, va fer un viatge “particular”, per tant, supose que pagat amb els seus diners, a Hongria, i més en concret a Esztergom, una ciutat situada a 50 quilòmetres de Budapest, banyada pel majestuós i espectacular riu Danubi, coneguda com la capital de l’Hongria medieval, que va tenir el privilegi durant els segles X al XIII de ser la capital del país, fet que mantinga en l’actualitat molts monuments, palaus i temples, i que se la conega com “la Roma d’Hongria”.

Que el senyor Vidal anara en viatge particular a Esztergom demostra una inquietud cultural personal envers una destinació que semblava molt atractiva i còmoda de visitar, a la vegada que i una certa curiositat, entre els veïns que, en aquell moment vam arribar a conéixer que, a més a més, aquella ciutat tenia un passat més que relacionat amb Castelló, ja que aquell municipi va ser el lloc on va nàixer la regina Violant, esposa del nostre rei Jaume I.

Allò que va resultar-nos més que estrany fou que en una visita personal, particular, el senyor Vidal es poguera reunir-se amb el seu vicealcalde, el senyor Balázs Steindl, i Eleonora Kotán-Wieszt, cap del gabinet de l'alcaldia d’aquell ajuntament, per lliurar-los una carta de l'alcaldessa de Castelló. A la missiva, es convidava formalment les autoritats d'Esztergom a visitar la capital de la Plana en festes de la Magdalena i l'interés del consistori castellonenc a establir un agermanament oficial entre les dues localitats. No tinc per què dubtar que el viatge fora “particular” però, quina casualitat que poguera entrevistar-se amb aquelles personalitats…

I el temps va passar i, més d’un any després, el passat 19 d’agost, novament el senyor Vidal, va tornar a Esztergom, ara, més d’un any després, sembla que, en viatge oficial, diuen que convidat per aquell govern municipal durant els actes de celebració del Dia de Sant Esteve, feta nacional d’Hongria.

Unes noves vacances senyor Vidal? Perdó, una resposta a la cortesia hongaresa, a qui en agraïment pel detall, el nostre regidor, vull pensar que en nom de tota la ciutat, va lliurar als representants municipals uns quants productes típics de Castelló i una representació d'una gaiata, com a mostra de la identitat i la cultura castellonenca, a a la vegada que diferent material publicitari informatiu sobre la ciutat perquè estiga disponible al punt turístic de la localitat hongaresa.

Que a través del vincle històric de Na Violant d’Hongria aconseguim algun dia agermanar-nos amb Esztergom, pot arribar a ser una bona notícia, però de moment i sembla que per justificar aquell viatge, el que el senyor Vidal acaba de fer públic és un document-balanç de 12 possibles línies de treball, vies de col·laboració o propostes que, pel regidor són il·lusionants, però que no es concreten en res.

Jutgeu vosaltres mateixa: POSSIBLES projectes culturals, històrics i turístics conjunts; POSSIBLE col·laboració entre entitats artístiques i intercanvis culturals; POSSIBLE contacte entre associacions d'escacs de totes dues ciutats (ho practicava Na Violant); POSSIBLES intercanvis entre conservatoris, bandes de música i espais culturals com també esportius i especialment el rugbi i handbol femení; POSSIBLE exploració de contactes econòmics i industrials; POSSIBLE col·laboració entre Els Cavallers de la Conquesta i associacions culturals hongareses i/o de recreació històrica; POSSIBILITAT de participació de recreadors hongaresos a les festes de la Magdalena i altres actes històrics de Castelló; POSSIBILITAT que la doctora en Història Katalin Jankovits participe en conferències o activitats acadèmiques a Castelló; POSSIBLE interés del Castell d'Esztergom per desenvolupar congressos o exposicions vinculades a la figura de Na Violant; i POSSIBLE interés d'aquest ajuntament hongarés per visitar la Plana i continuar desenvolupant la relació institucional i social entre les dues localitats. Conclusió: Moltes possibilitats, poques realitats!

Senyor Vidal, senyora alcaldessa, senyores i senyors membres de l’equip de Govern, quants diners públics ens constarà tot açò? Tot i que puc estar errat, de moment, el que sembla hem fet ha estat pagar unes vacances…

Però, com és possible?

Al llarg de tota legislatura municipal, quatre anys, l’equip de govern dels diferents ajuntaments aprova tota una sèrie de propostes més o menys encertades; també, tot i no ser massa freqüent s’aproven mocions o propostes presentades pels grups de l’oposició i, en contades ocasions, els acords es prenen per unanimitat; d’això se’n diu política municipal.

A Castelló després de les eleccions del maig del 2023 i l’acord del juny el PP va conformar amb Vox el govern amb 15 regidors, deixant en l’oposició al PSOE i Compromís, amb 9 i 3 regidors respectivament.

D’aleshores ençà l’equip de govern ha fet el possible i l’impossible per tractar de mostrar el veïnat que tot allò que s’aprova en els plens municipals mensuals, no només és motiu de satisfacció i millora per la ciutat, si més no també d’orgull quan el fet aprovat ho és per unanimitat.

Però, sembla per allò que hui ha fet públic un regidor de l’oposició que, alguns dels bons acords i intencions, queden massa vegades només en “una fotografia” propagandística i oportuna del govern, i que, per raons totalment desconegudes per la majoria dels veïns, allò que fins i tot, de vegades és anunciat com una gran acció, després queda en un no res.

Dos fets que semblen impossibles han saltat darrerament a la llum pública i, em costa molt pensar que s’haja pogut arribar a aquests extrems. En cas de ser així, els fets vindran a demostrar que l’equip de govern municipal de Castelló fa un bon treball… de cara a la galeria, però poc eficaç i eficient.

El 5 de novembre del 2024 l’ajuntament de la ciutat va aprovar per unanimitat destinar una partida de 700.000 euros destinada als afectats per la DANA de la província de València; poc va tardar la senyora alcaldessa a dir que 200000 euros eixirien dels fons de contingència i 500.000 de remanents, però sembla que ara, quasi dos anys després, per un motiu o per un altre, aquesta quantitat encara no ha eixit de les arques municipals. Falta de gestió? Problemes burocràtics? Ara a l’equip de govern pareix que no els semble tan urgent…

A la fi del mes de juny d’aquest 2026 una notícia va colpir els noticiaris, dos terratrémols al centre i nord de Veneçuela van provocar més de 6000 morts. Castelló va mostrar immediatament la seua solidaritat, als 24000 quilos de productes de primera necessitat que van ser recollits en dos dies amb la col·laboració de l’Associació de Veneçolans de Castelló; al mateix temps, l’ajuntament va fer públic que destinava 50000 euros per finançar dos projectes, 20000 per la millora, emmagatzematge i potabilització d’aigua i 30000 per prestar atenció psicològica als damnificats.

Si els diners van eixir de Castelló i van arribar allà on havien d’arribar res més s’ha sabut. El que ara afirma el regidor castellonenc és que els 24000 quilos de material que, havien d’eixir el passat mes de juliol, encara es troben a Castelló, i que possiblement serà demà el dia en què eixiran.

Més encara, sembla que existeix una gran impossibilitat de fer arribar els productes a la població venezolana, per la qual cosa, s’ha arribat a analitzar que les 24 tones d’ajuda finalment no viatgen a Veneçuela sinó a Colòmbia.

Situacions com aquestes dues només porten i generen malestar entre els veïns, i donen a pensar que l’equip de govern primer busca la propaganda i, després la forma de dur a bon port la gestió. Com és possible?

 

Seixanta-tres del seixanta-tres!

El trenta-u d’agost de mil nou-cents seixanta-tres, va fer el seu darrer viatge la mítica i recordada per molts castellonencs “Panderola”, el trenet que connectava el Grau de Castelló amb Almassora, Vila-real, Onda i Borriana; vet per on tot just despús-ahir, van complir-se seixanta-tres anys de la seua desaparició.

Realment, no és del tot certa aquesta darrera afirmació, en realitat “no va desaparéixer”, seria més exacte dir, va deixar de prestar servei, perquè les vies, els talmuds i llits per on va circular, així com les infraestructures de ponts i estacionetes van romandre i, en algun cas encara estan presents, durant molts anys.

És veritat que al llarg d’aquests més de seixanta anys transcorreguts des del seu darrer “xiulit” han estat moltes les ocasions en què, sobretot aquells que no van arribar a veure-la mai recórrer els nostres pobles i termes, han pogut fer-se una idea del que va ser, ja siga a través de les moltes fotografies que hi circulen, com també algun DOCUMENT  cinematogràfic i més d’una encertada publicació, però allò que més impacte causa és, sens dubte, el material ferroviari, que en millor o pitjor estat es conserva i trobem al nostre abast.

Per aquells que van viure la seua darrera època, veïns de més de 63 anys, la “Panderola” és record de viatge a la platja a l’estiu, als bous i les fires dels pobles en festes, i descarrilaments i colpidores tragèdies; per aquells menors de 63 anys és vestigi d’un Castelló que mai més tornarà.

Per uns i pels altres, per tots, allò que s’obri camí des del passat és, sens dubte, la possibilitat de veure les màquines i els vagons que encara es conserven, en algun cas a Castelló o als pobles per on va arribar a circular i, en altres “dormint el somni del passat” en algun magatzem o en terres més llunyanes.

No sé en realitat ni quantes màquines degueren arribar a funcionar i menys encara el nombre de vagons de passatgers i mercaderies que hi degueren circular per les vies en els 75 anys de la seua existència, però acabe de llegir que “L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Castelló reclama la declaració de Bé d'Interès Cultural per als vestigis conservats d'aquest històric tren i exigeixen protegir els pocs vagons que resten d'aquest transport mític”.

Crec, sincerament, que és una bona, justa i mítica reivindicació; però, què queda? I més encara que pot arribar a recuperar-se?

Sabem que la màquina número 1, rehabilitada, amb un furgó, està al Grau al parc que pren el nom del mític trenet; que un vagó de viatgers recuperat i restaurat està a la cotxera de la Diputació esperant una possible ubicació en un lloc públic que no arriba; que les màquines 3 i 5 es troben a Vila-real i Borriana en un estat de conservació prou millorable i que els números 6 i 7 van ser les que van tenir millor sort, ja que sobretot la 7, després del tancament de la línia va ser traslladada a Girona, on va circular durant un temps en el trajecte Girona-Sant Feliu de Guíxols i després va ser restaurada i exposada a Fornells de la Selva, sent declarada per la Generalitat de Catalunya com a BIC. I la 2? I la 4? I els múltiples i variats vagons? He llegit que un vagó està a Manises, però no sé res més…

Ja fa més d’un any que l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Castelló va sol·licitar a la Generalitat Valenciana la declaració de BIC per a les composicions del Grau i Vila-real, i la locomotora de Borriana, petició que encara no ha rebut resposta. També van demanar a l'Ajuntament de Castelló que declarara Bé de Rellevància Cultural el comboi del Grau per garantir-ne la conservació, però crec que tampoc hi ha hagut resposta…

I entre tanta espera una notícia esperançadora, la posada en marxa de l’itinerari-visita guiada, audioguia, guia en paper o digital que, amb iniciativa conjunta de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Castelló i l'UJI s’ha posat a l’abast de veïns i forasters. Ací, 63 anys després del darrer viatge us deixe L'ENLLAÇ per si us ve de gust, mentre esperem una més eficient posada en valor del material,  per anar fent boca.

S’acaba agost i amb ell l’estiu…

 

Sí, però no, veritat a mitges. És veritat que per facilitar l’estudi i comparació de dades, principalment de temperatura i pluja, els meteoròlegs agrupen els mesos de juny, juliol i agost en allò que anomenen estiu climatològic i, per tant, aquest s’inicia l’1 de juny i acaba tot just hui 31 d’agost; però, també hi ha un estiu astronòmic, que comença amb el solstici d’estiu, aquell moment en què la Terra assoleix el punt de l’òrbita on el Sol presenta la seua màxima declinació, que a casa nostra sol “caure” entre el 20 i el 22 de juny, i acaba amb l’arribada de l’equinosi de tardor, aproximadament uns 93 dies després; en aquest 2026 el 23 de setembre a les dues de la matinada, dia en què tindrem 12 hores i 7 minuts de llum solar, i que no s’ha de confondre amb l’equilux, que arribarà dos dies després, quan el dia tindrà la mateixa durada exacta de llum i de foscor.

Per allò del canvi climàtic en què ens movem, sembla que la fi de l’estiu climatològic hui o astronòmic d’ací a 23 dies, no serà garantia de la fi de la calor. Diuen a la tele que farà calor fins i tot per Nadal.

Tot i això, un fet és més que evident a les nostres costes i pobles de l’interior, els turistes ja han marxat i els estiuejants del país es preparen per a tornar a casa; el motiu principal és que “les escoles” aquest any comencen més prompte i cal preparar-ho i enllestir-ho tot.

Tornem a la rutina, i en crida l’atenció aquella notícia que, entre correguda i correguda de bous que la televisió valenciana ha fet seues aquest estiu, apareix hui mateix als noticiaris: “Els joves valencians ja no volen ser arquitectes, metges, enginyers o advocats com abans, ara volen ser influencers”, tenir milers de seguidors en xarxes socials.

On hem arribat? És veritat que hi va haver uns anys, també ara possiblement continue, en què sobretot els xiquets i, malauradament també alguns dels seus pares, volen que siguen futbolistes, que arriben a ser un Messi, Pedri, Gabi, Oyazabal o Yamal, i no dubten en dedicar hores i hores a entrenar.

Però clar, és que arribar a ser famós sense a penes esforç, a través de vegades de només una publicació, un vídeo, un meme o un acudit, és més que seguerós, arribant-se a l’extrem de competir en un rànquing de popularitat en funció dels seguidors aconseguits, des de “desconegut” si no arriba als deu mil seguidors fins a “celebritat” si supera el milió. En mig els nivells de conegut, famós i influèncer.

Però, on estem? No serà que la calor d’aquest estiu ens ha alterat a tots una mica? A mi, serà per l’edat, en sentir allò “del final del verano”, siga climatològic o l’altre, em porta al record la romàntica lletra de la cançó que el Duo Dinámico, Manolo de la Calva i Ramón Arcusa, van crear i presentar tot just hui fa 53 anys, un trenta-u d’agost de 1963, que, convertida en èxit, ha passat a ser un clàssic del segle XX, que posicionant-se en el primer lloc de vendes, ens recorda aquells xicots que amb les seues armilles roges i un balanceig convuls i pacífic canten a un hipotètic amor conegut durant les vacances estivals que és acomiadat sense saber si hi haurà alguna vegada el retrobament. “El final del verano llegó / Y tú partirás / Yo no sé hasta cuando / Este amor, recordarás…”

I si de cançons parlem, dues han estat per mi, i supose que per molts de vosaltres, les que, podem dir, han estat i són les més escoltades aquest estiu que acaba. D’una banda, "Dai Dai" “cançó oficial de la Copa Mundial de la FIFA 2026, interpretada per la cantant colombiana Shakira i l'artista nigerià Burna Boy i d’altra "Despierto amándote" de Miranda, la banda argentina composta per Ale Sergi i Juliana Gattas, convertida en la sintonia oficial de la Volta ciclista a Espanya 2026.

Un estiu que se’n va, un estiu tranquil i sota aquesta tranquil·litat un estiu amb coses importants, subtils però importants. Però sobretot amb unes infinites ganes de continuar vivint i de continuar dient la meua en els pròxims dies, setmanes i mesos… (Casualitat però aquest és el comentari 100 dels publicats en 2026)