Desfibril·ladors, els grans desconeguts.

En un món on la prevenció ha anat adquirint, cada cop, més rellevància, la ràpida capacitat de resposta davant d'una emergència s'ha tornat més que important. Cada dia que passa disposar d'equips a casa que ens permeten avaluar certs paràmetres, és més que habitual. El tensiòmetre, dispositiu utilitzat per mesurar la pressió arterial, al costat del termòmetre que proporciona un mesurament precís de la temperatura o el pulsioxímetre, emprat per a mesurar la saturació d'oxigen a la sang, són alguns dels dispositius mèdics de prevenció que tots, des de menuts, aprenem a usar i és fàcil trobar a qualsevol llar.

Al costat d’aquests uns altres, que resultant més que eficaços en algunes situacions concretes en què podem trobar-nos al llarg de la vida, no els donem la importància que mereixen, desconeixent en moltes ocasions com emprar-los, cas del coll ortopèdic, aparell que es col·loca al coll d’un accidentat, amb l'objectiu d'estabilitzar i immobilitzar el segment vertebral cervical per tal d'evitar lesions a la medul·la espinal, l’ambú o dispositiu portàtil de ventilació manual, aquella espècie de bossa autounflable que permet proporcionar ventilació amb pressió positiva a pacients que no respiren o la respiració dels quals resulta insuficient o el que dona peu a aquest comentari el desfibril·lador extern automàtic.

Un aparell que permet tractar una aturada cardiorespiratòria i que en múltiples ocasions permet salvar vides en aconseguir restaurar el ritme cardíac de la persona que acaba de sofrir allò que anomenem una mort sobtada.

Tot i que he sentit en més d’una ocasió que es tracta d’un aparell fàcil de manipular per qualsevol persona i que, cada dia que passa són més els espais fora de l’àmbit sanitari que els fiquen al nostre abast, terminals aeroportuàries, centres comercials, gimnasos, col·legis, clíniques dentals, clubs esportius…, he de confessar, i supose que  molts de vosaltres també, no sabria fer-ne ús en cas de necessitat, tot i haver llegit en moltes ocasions que, un bon i encertat ús, en els dos o tres minuts primers, pot salvar la vida de l’afectat en el 90% dels casos.

Amb motiu de la celebració ahir divendres del dia mundial per a la conscienciació de la Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP), de la “parada cardíaca”, va publicar-se que, en el darrer any, a Castelló, els equips mèdics del SAMU van aconseguir que 278 persones foren reanimades amb l’ajuda d’aquells aparells i li pogueren salvar la vida.

És fonamental i bàsic, en primer lloc, saber on es troben aquells aparells i després, naturalment, saber-los emprar. Segons he pogut esbrinar, les instal·lacions esportives del camp de futbol Javier Marquina al Grau, el pavelló Pablo Herrera i el parc Esportiu Gran Via, així com l’estació d’ADIF o el centre comercial de la Salera, les diferents dependències i vehicles municipals o el centre de Penyeta Roja, són ubicacions que disposen d’aquests desfibril·ladors, però allò que és més necessari, estareu d’acord amb mi, és la formació per l’ús, no sent suficient el fet de tenir, per més clar que siga, un manual, unes instruccions.

Quants més ciutadans coneguem les maniobres de reanimació i com emprar aquells aparells més seguretat tindrem. Per aconseguir avançar en aquest camí, s’anuncia que el pròxim dijous dia 22, a la Universitat Jaume I, tindrà lloc una jornada divulgativa, on els diferents professionals del SESCV formaran, la població en general?, els estudiants?, el professorat?, el personal administratiu?..., perquè sàpiguen com identificar quan s'està davant d'una persona que està en parada cardiorespiratòria, com actuar i com fer la reanimació cardiopulmonar bàsica o massatge cardíac.

Considere que accions com aquesta haurien de fer-se abans i més sovint. Al meu raval diem “temps per venir, futur”. De moment jo em compromet i espere, pel bé de tots, que prompte puga assistir a una d’aquestes jornades, o no...

Crispació versus irritació.

M’agrada seguir el dia a dia de la meua ciutat. M’agrada xarrar amb els veïns, passejar pels carrers, m’agrada la seua multiculturalitat, m'agrada la gent, els carrers, els costums, fins i tot diré que estic molt familiaritzat amb els nostres defectes, l’incivisme d’alguns, la brutícia als carrers, el soroll, el caos circulatori, la deixadesa amb les mascotes i la no recollida d’excrements de gossos, però crec que hi ha detalls que sempre ens han caracteritzat i dels que em sent orgullós, sinceritat, honestedat, amabilitat, convivència…

M’agrada seguir el pols, l’actualitat, i per això, sempre que puc visualitze les sessions plenàries mensuals en les quals els nostres representants polítics, govern i oposició, debaten i voten de forma pública les decisions estratègiques, normatives i econòmiques que, “en teoria” són les millors per la ciutat.

Portem més de quatre anys en què com a resultat de les urnes i dels pactes postelectorals, els partits Popular i Vox conformen el govern i PSOE i Compromís l’oposició. Crida l’atenció que al llarg vora una cinquantena de plenaris, poques siguen les mocions o peticions, provinents de l’oposició, acceptades per l’equip de govern, com si l’oposició mai tinguera bones idees i, el govern, sempre estiguera encertat.

Ja siguen aspectes econòmics, financers, urbanístics, organitzatius o decisions sobre serveis públics, sembla que si no venen de l'equip de govern, si no estan proposats des del PP i/o Vox, difícilment seran acceptats. Són moltes, massa, les vegades que, després d’escoltats els arguments, el govern “passa el rodet”, pren decisions ignorant les propostes de l’oposició.

Avui, aquest matí del 15 d’octubre, ha celebrat sessió extraordinària el nostre ajuntament amb dos temes: la rebaixa fiscal de l’IBI i la taxa de residus i medi ambient. Com era d’esperar cada grup ha dit la seua, des del govern que les mesures són un alleujament fiscal per als veïns, des de l’oposició qualificades de descarades bonificacions empresarials, afavoridores d’aquells que més tenen. La cara i la creu, res nou…

Però, allò que si ha estat “nou” ha sigut el to i menyspreu mostrat per part de la presidenta, la senyora alcaldessa, quan en el seu legítim torn de paraula final i sense possibilitat alguna de resposta, ha criticat durament els dos caps de l’oposició, la senyora Puerta i el senyor García, al·ludint que cap dels dos serà candidat per PSPV i Compromís al maig de 2027 i aprofitant-se del càrrec i com si es tractara d’un mitin, dirigint-se a tot el veïnat dient: “I saben per què (no seran candidats)? No perquè ho decidisquen els castellonencs, sinó perquè ho han decidit els seus propis partits, que no han confiat en vostés. Si no els volen ni els seus, pretenen que els vulguen els castellonencs?”.

Més encara, la senyora Carrasco, fruit de la crispació i d’una irritació totalment fora de to per una alcaldessa, dirigint-se al senyor Garcia l’ha tildat de "pagafantas" de les polítiques del PSPV, obligant-la el nacionalista a què retirara aquell qualificatiu, a la qual cosa l’alcaldessa li ha contestat dient: "¿El molesta? Ho retire, fanta de taronja volia dir", fent-li encara conya.

Front aquesta situació del tot esperpèntica i fora de lloc, els regidors de Compromís ha abandonat el ple i el PSPV també ha marxat en solidaritat amb els valencianistes. En retirar-se, els seus vots s'han explicat com a abstencions, segons la normativa del ple, no registrant-se els vots en contra que pretenia donar Compromís a les mesures, mentre que per al PSPV la cosa ha quedat igual perquè ja havien avançat que el sentit del seu vot seria l'abstenció.

No, no anem be en política municipal, ni uns ni altres, i la cosa ve de lluny. Només cal recordar que l’abril del 2019 va ser el PP qui amb motiu del debat del Pla General Urbà de la ciutat, va abandonar el plenari, que el novembre del 2023 va ser el PSOE qui va abandonar-lo quan s’havia de debatre sobre la llei d’amnistia o el juliol del 2024 quan, per motius d’agenda mai coneguts, va ser la mateixa alcaldessa qui va abandonar la sessió.

Senyora Carrasco no ha estat bé el que vosté ha fet hui. Tots som humans i comentem errades, vosté hui ens ha fallat als veïns.  Ha volgut collir els beneficis que la seua posició li atorga, però ha oblidat que cal acceptar els inconvenients que comporta. Què cal estar per a les coses bones i també per a les dolentes i no perdre els nervis.

Sorpresa

À Punt, el canal de televisió principal mitjà de comunicació públic de la Comunitat, és ben sabut que va nàixer allà pel 2018 per substituir l’espai audiovisual que, amb anterioritat, va ocupar Canal Nou.

Formant inicialment part del grup multimèdia À Punt Mèdia  sota la titularitat de la Generalitat, va despertar fortes esperances entre els valencians, ja que les seues emissions eren majoritàriament en valencià, però, des del mateix dia en què el Partit Popular i Vox van fer-se en el poder després de les eleccions del 2023 i, com a part d’una reestructuració impulsada pel govern de Carlos Mazón, aquella inicial societat civil va dissoldre’s donant pas a un nou model organitzatiu unificat, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, encarregada d’assumir progressivament la gestió directa del servei públic, traduint-se amb el pas dels darrers anys en un objectiu clar: desballestar l’equip que fins aquell moment dirigia ‘À Punt.

Enfront de la promoció i aposta de l’ens, bous, supressió de programes emblemàtics, castellanització progressiva i canvi de rumb de PP i Vox, la resposta del públic va començar a ser rotunda, un desinterés massiu que es tradueix en xifres d’audiència i quota de pantalla desastroses.

Tot feia semblar que els nous dirigents no aprenien. Prompte farà un any, el 25 d’octubre, un any després de la DANA mentre milers de persones es manifestaven contra la gestió de la Generalitat, la cadena optava per emetre “una correguda de bous històrica”.

Així, els valencians, ens vam haver de resignar a tenir una televisió "a la mida dels interessos partidistes" de PP y Vox, on el control polític i la precarització informativa eren i són el pa nostre de cada dia. Tota una burla...

Tanmateix, ahir, una televisió, la nostra, a la que no tinc en molta estima, va oferir-me una agradable sorpresa. Amb motiu de la programació especial que À Punt TV emetia amb motiu del 9 d’Octubre, i abans de l’emissió de la, per descomptat, correguda de bous, la cadena va oferir un documental que, sota el títol “Jaume I l’influèncer medieval” i a través d’una mirada històrica i divulgativa, acosta la figura del monarca al moment actual, emprant la comunicació, la narrativa i la construcció de la seua imatge per convertir-lo en protagonista del seu temps i de la memòria dels segles posteriors.

Un documental realitzat per l’equip d’informatius de la cadena que articulat a partir del llibre dels Fets, presenta al mateix rei com observador de la seua pròpia existència, inclús des d’abans del seu naixement i que, combina entrevistes amb historiadors i especialistes amb localitzacions reals i fonts documentals, al costat d’aquell element narratiu diferencial, les animacions gràfiques i recreacions visuals generades amb IA.

Tota una aposta visual que ajuda a donar vida a moments que crec mai no s'havien documentat audiovisualment fins ara, escenificant batalles i paisatges medievals i donant a entendre com Jaume I volia ser vist, recreant escenes que reforcen el seu lideratge simbòlic. Una producció documental a parer meu molt encertada dirigida per la periodista Matilde Alcaraz i el realitzador Juan Pablo Valero.

A mesura que anava visionant el documental i al llarg de la quarantena de minuts del seu metratge, a la vegada que gaudia d’una experiència audiovisual avantguardista que no esperava, em feia creus de com els dirigents d’À Punt havien permés emetre un relat històric i més que rigorós.

Us deixe a continuació l’enllaç, INFLUENCER que espere i desitge que no desaparega de la graella en pocs dies, a l’ambiciós documental que proposa una reflexió estimulant sobre com els líders històrics han condicionat la memòria col·lectiva mitjançant el relat propi, tot confirmant que la pugna per la notorietat i la influència comunitària va néixer molt abans de l'era digital.

No és aquest l’estil que À Punt sol dirigir als seus programes, alguna cosa estarà canviant? Algú els haurà dit alguna cosa? Calia acontentar algú? Per compensar, a continuació, els bous...

El “bou” d’Octubre…

La casualitat i el calendari han volgut que hui dia 9, “dia de la Comunitat”, caiguera en divendres i, per tant, que el pròxim 12, “dia de la Hispanitat” siga dilluns. Dos dies festius i un “gran pont”, circumstància i fet que no coincidia des del 2020 i que no tornarà a produir-se fins d’ací a 11 anys, el 2037.

Aquell any del 2020, a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 que estàvem sofrint, els actes programats van ser més reduïts, sense esdeveniments multitudinaris ni manifestacions populars. Mentre a València l’exposició de la Reial Senyera, l’acte institucional al saló de cristall i una mascletà aèria llançada des del sostre de l’ajuntament van ser  els principals, a Castelló ho van ser un concert de la Banda Municipal celebrat a l’Hort dels Corders i el lliurament, a l’espai cultural del Menador, dels guardons Valencià de l’Any per part de la Fundació Huguet, tot per evitar al màxim els desplaçaments i les aglomeracions.

En aquell any la nostra televisió autonòmica, A punt va convertir-se en protagonista indirecte realitzant una cobertura integral de la diada. El magazín del matí À Punt Directe va oferir connexions amb el Palau de la Generalitat on es lliuraren les distincions oficials, també els diferents serveis informatius realitzaren edicions especials centrades en reflectir com els ciutadans del País vam viure aquell atípic dia. I poca cosa més…

Ara, sis anys després d’aquell mal somni, recuperada la normalitat, tots els pobles de la Comunitat, d’una manera o altra, celebrarem la festa, amb actes cívics, polítics, reivindicatius i festers. També À Punt, a partir de hui, i fins al dilluns 12 inclòs emetrà una programació especial on, a més de la retransmissió dels actes institucionals oficials repartits per tota la geografia valenciana, emetrà uns documentals sobre la figura del rei Jaume I: però, allò que crida més l’atenció i que resulta inversemblant és que, aprofitant aquests 4 dies “de pont” i amb l’excusa de tancar la temporada, retransmetrà en directe, quatre vesprades consecutives “de bous”, una marató taurina històrica i sense precedents al País, convertint aquest “nou d’octubre” en “bou d’octubre”, dedicant una bona part del seu pressupost, sense desvetlar ni desglossar el que ens costarà, a tots els valencians, la retransmissió de les quatre corregudes, tot per mantenir viva la tauromàquia a costa dels impostos de tots els valencians i valencianes.

És veritat que no ens hauria de resultar estranya aquesta proposta; tot i que l’any 2021 el llibre d’estil d’À Punt TV descriguera les corregudes de bous com “exhibicions de maltractament animal”, sembla que amb el nou govern del 2023 la iniciativa va decaure i, ara l’ens referma clarament la seua aposta pels festejos taurins; una línia estratègica de programació que afirmen els dirigents de la televisió que reflecteix la pluralitat cultural i social de la Comunitat i que compta amb un gran suport per part de molts espectadors valencians; però, voleu dir que feia falta en aquests dies festius quatre corregudes seguides?

Tot fa semblar que la insistència de VOX enfront del PP, no oblidem que el primer conseller del nou govern autonòmic va ser un extorero, està aconseguint un avançament cada vegada menys silenciós de suport amb diners públics per a la tauromàquia.

“Tenim molt a vore” és l’eslògan que fa pocs dies va presentar Paco Aura, director de la cadena televisiva valenciana per donar a conéixer la programació per aquesta tardor, amb les diferents novetats que conviuen amb programes consolidats, resultant més que preocupant que en el moment de la seua presentació ja es fera èmfasi en el reforç de la programació taurina amb l’anunci de la retransmissió en obert de les principals fires i corregudes. Poc s’ha tardat en fer-ho realitat…

No sé si el senyor Aura serà acèrrim aficionat als bous, però ell va ser qui, unflant pit, digué que hui, 9 d’octubre es transmetria “la Champions dels bous”, referint-se a la primera de les quatre corregudes programades, recolzant les seues paraules i l’aposta televisiva afirmant que la d’algunes corregudes emeses per À Punt van arribar a superar en audiència a les retransmissions de la visita del Papa.

Així que caldrà anar acostumant-nos a la nova referència del dia d’avui, en lloc de nou d’octubre, caldrà dir bou d’octubre, en referència a aquell dia quan el seguici del rei Conqueridor, després de llargues batalles, va entrar victoriós a València, aquell “bou d’octubre de 1238”.

 

Rooftop = Terrassa gastronòmica en altura.

Supose que com a mi, en llegir la primera part del títol que encapçala el meu comentari hui, d’entrada no us dirà res; més encara, estic convençut que més del 90% d’aquells que açò llegiu mai haureu sentit aquesta paraula. Jo tampoc; fins aquest matí desconeixia de la seua existència i, per descomptat, del seu significat.

Una paraula que m’he topetat amb ella de casualitat en llegir la notícia publicada al diari local en la que l’alcaldessa, la senyora Carrasco, afirma que la reforma del mercat central segueix els terminis previstos trobant-se ja efectuada en un 60% i que possiblement obrirà les portes en passar les següents festes de la Magdalena, és a dir a partir del 7 de març.

A més a més de parlar de com s’estan invertint els més de nou milions d’euros que costarà la reforma, i dels treballs que afecten la zona dedicada a la pescateria amb totes les estructures individuals de ferro finalitzades i avançats els treballs en envans i taulells, com també en l’àrea destinada a les parades de carns i verdures, on les estructures i paviments avancen segons el previst, en allò que ha ficat més èmfasi la senyora Carrasco ha estat en el que suposarà el fet de disposar d’una nova estructura renovada del forjat de la coberta que ha de permetre més lluminositat i la creació al sostre d'un espai transitable.

I ací entra en joc la desconeguda paraula, quan la periodista o la mateixa alcaldessa afirmen: “La futura terraza rooftop es uno de los elementos singulares del proyecto”. Futura terrassa rooftop. Això qué és?

Escorcollant una mica trobem que rooftop com era d’esperar és una paraula anglesa que pot traduir-se com terrat i que, en el context del nostre mercat, vol ser molt més que un simple terrat; vol ser un espai ubicat a la part superior de l’edifici, condicionat per a l'entreteniment, la relaxació o la socialització, un lloc on els veïns podrem escapar de l'enrenou de la ciutat, gaudir de vistes espectaculars i relaxar-nos en un entorn elegant i exclusiu.

Poc o no res se sap encara de com serà aquest castellonenc roof-top, que també pot escriure’s així amb guionet, qui i com s’ha dissenyat i quines empreses veient el potencial del nou espai elevat apostaran per ell i crearan què? Un bar? Un restaurant? Un espai d’oci i relaxament? Un lloc o més d’un on passar una estona amb tranquil·litat?

Castelló passarà a ser famosa no només per les platges, l'arquitectura i la rica història, també per la singular cultura del mercat que possibilitarà degustar plats tradicionals, especialitats regionals, marisc, pernil, formatges i vins de la terra, amb un espai que, a imitació del mercat de Sant Miquel de Madrid, de la Boqueria de Barcelona o el de Triana a Sevilla, combine d'arquitectura, gastronomia i ambient urbà.

És de suposar que si la reforma busca també la recuperació visual de l’estructura original concebuda per l’arquitecte Francesc Maristany, aquest rooftop anirà ubicat no al sostre del mercat de carns i verdures sinó al de la pescateria i, per tant, les seues vistes no seran de la plaça Major, imatge simbòlica de la ciutat, sinó a Santa Clara. O no és així?

Incògnites que de ser certes les previsions de l’equip de govern en pocs mesos quedaran clares, així que, les expectatives són bones, però senyora alcaldessa no vulguem ser més anglesos que els mateixos anglesos, i diguem-li a les coses pel seu nom i en valencià, la llengua del poble; aquesta gran novetat a la fi, no serà altra cosa que “una terrassa gastronòmica en altura”.