La propaganda de la diputació.

No sé si haurà estat idea de la mateixa presidenta la senyora Barrachina, o tal vegada del diputat de cultura senyor Clausell o del de turisme senyor Martínez, però el cas és que si us acosteu aquests dies a l’edifici de la plaça de les Aules, només traspassar la gran portalada d’entrada i abans d’accedir als baixos de l’edifici, en el vestíbul, us trobareu en dues sorpreses, agradables o no, segons com ho mireu…

La primera salta a la vista immediatament per la seua grandària. Una gran pantalla il·luminada en un dels seus costats que mostra de manera estàtica i visual sobre el mapa d’Espanya, el recorregut íntegre de la pròxima volta ciclista a Espanya que, recorrerà les carreteres del País entre els dies 22 d’agost i 13 de setembre, cobrint una distància total de 3275 quilòmetres distribuïts en 21 etapes, de les quals, dues,  la sisena i la setena, els dies 27 i 28 d’agost, transcorreran per les carreteres de la província, etapes qualificades per l’organització de mitja muntanya la primera amb inici a Alcossebre i final a Castelló, i de muntanya la segona, que discorrerà entre la Vall d’Alba i Valdelinares a Terol.

Un mapa visual que si, és bonic i permet en un cop d’ull veure el recorregut general i el perfil de les dues etapes provincials, però que no aporta res nou a allò que podem trobar a l’internet simplement “punxant” a sobre de l’enllaç VOLTA; una altra cosa diferent haguera estat si la diputació hagués editat en paper, en format tríptic a més a més del recorregut, el quilometratge, els desnivells, els pendents i els diferents tipus de superfícies a les quals hauran de fer front els ciclistes, informació, per altra banda, més que desitjada pels aficionats. Tal vegada l’equip de govern ho haja fet, però allí no estava, o tal vegada pensen fer-ho més endavant i repartir-ho en la caravana publicitària que precedeix cada etapa. En cas de no ser així, i pensant que la mateixa diputació disposa d’impremta, encara són a temps, seria una bona idea.

La segona sorpresa que trobem al mateix vestíbul, és un cartell que col·locat a sobre d’un faristol, mostra a qui s’acosta una acurada informació sobre una iniciativa que segons m’he informat forma part de la programació estiuenca que la institució castellonenca ha preparat per a aquest 2026, i que no és altra que una campanya de celebració de “encierros infantiles”, huit en total, que començaran a Tírig i acabaran a Moró.

Que la diputació castellonenca ajude a compartir la cultura, a conviure i a mantenir les tradicions dels pobles més encara a l’estiu, és d’agrair, però que fomente la cultura taurina entre els més menuts, tot i que puga fer-se des d’una perspectiva lúdica i adaptada a la seua edat, no és més que una manera de sembrar el que després podrà acabar en un maltractament dels animals. En veure el cartell, i puc estar errat, el primer que he pensat ha estat que aquesta iniciativa forma part de l’estratègia per aconseguir “el voto fácil”. De vergonya!

I també, mira per on, he pogut fer-me en el darrer exemplar de la publicació mensual gratuita “El periódico de aquí. Provincia de Castellón”, número corresponent a juny/juliol on, quina casualitat, a primera página i acompanyada d’una gran fotografía apareix el següent titular:”Bomberos, ayudas y limpieza, así se prepara la provincia para el verano del fuego. La Diputación amplia recursos y financia actuaciones forestales en el interior”. Sense comentari…

Que la Diputació impulse campanyes de promoció turística i institucional, està molt bé, s’ha fet sempre, es fa i s’ha de continuar fent, però aquestes deuen centrar-se en les tradicions i la música, en la gastronomia i la defensa del paisatge, fonts, sendes i muntanyes.

Deixem que Unipúblic gestione “la Volta” o que la federació de penyes taurines, amb els seus diners, promocione els bous. Senyora Barrachina promoure la cultura des de la diputació és anar molt més enllà, és tenir unes mires molt més altes pels nostres pobles. 

Passar el rodet.

Set són les accepcions que el diccionari de la reial acadèmia espanyola de la llengua dona per l’entrada “rodillo”. A més, associada a aquesta paraula trobem una locució verbal molt popular, “pasar el rodillo” que traduiríem a la nostra llengua com “passar el rodet”, expressió que es fa servir quan es domina una situació amb autoritat absoluta, aclaparadora, imposant les decisions i poder, sense tenir en compte qualsevol altra opinió gràcies a disposar d’una posició de força o majoria, rebutjant qualsevol negociació.

El màxim òrgan gestor fester a Castelló és el Consell Rector del Patronat de Festes, està conformat segons els estatuts d’aquell Patronat, a més de per la presidència i vicepresidència, per un nombre de vocals elegits pels diferents grups polítics que conformen el consistori triats per la Junta de Govern i altres directament per la mateixa presidència, composició que, majoritàriament dona per assumida una majoria “de la corda” de l’equip de govern, que per lògica fa possible la presa de decisions d’acord amb la política i programa de l’equip que governa.

L’aprovació del pressupost anual del Patronat de Festes i la seua distribució en apartats diferents és una de les funcions principals del Consell, per la qual cosa, una vegada elaborat per la gerència aquell pressupost i abans de presentar-lo al Plenari Municipal, legalment cal que siga aprovat pel Consell, presentant-se als membres perquè puguen, en un termini establert, fer les al·legacions i millores corresponents.

Hui, s’ha realitzat la sessió extraordinària del Consell Rector, des de la presidència s’ha informat de la presentació de set al·legacions al pressupost, justificant-se cadascuna, procedint-se a la seua votació de manera individual.

Quin diríeu ha estat el resultat? Com sol ser habitual, cap ni una de les modificacions proposades ha estat acceptada; per què? No eren lògiques?  Eren desgavellades?, no, en absolut, simplement perquè no les proposaven “els que manen”. L’equip de Govern ha passat el corró i punt; la disciplina de vot ha fet la resta.

I açò, malauradament passa més sovint en aquest patronat i també en altres institucions municipals. Els que manen, siguen qui siguen, sempre tenen “la paella pel mànec” i, qualsevol iniciativa que no isca del seu grup, poques vegades, quasi mai, és acceptada.

Entenc que hi ha diferents maneres d’entendre la política i la festa, però voleu dir que en quatre anys de legislatura, en aquesta o en qualsevol de les anteriors, de totes les propostes que es fan per l’oposició, per millorar la distribució econòmica anual, cap ni una és vàlida? Aquest fet no té sentit, simplement perquè ho dius o proposes tu, jo diré que no; així mai avançarem, cal tenir una ment una mica més oberta i pensar més en festa que en política.

Cada dia que passa pense que el Consell Rector serveix per ben poc, fins i tot en algunes ocasions arribe a pensar que és un òrgan per “tranquil·litzar consciències”, i donar legitimitat a algunes accions que són rebutjades majoritàriament, tot i pensar que poden ser encertades.

Tot i que jo no he presentat cap al·legació, he votat a favor d’alguna que considere era molt bona i donava alternatives per millorar la festa, per això, hui, he eixit de la sessió del Consell amb la sensació que la decisió presa de rebutjar totes i cadascuna de les al·legacions presentades ha estat feta més pensant en la política que en la festa. I això em dol i molt.

No és una casualitat, tampoc hui hi ha hagut voluntat d’escoltar, una nova insensibilitat amb el que discrepa s’ha fet manifesta en els resultats, res de mà estesa, res d’obrir portes, llàstima!

Un altre encert!

No conec a la senyora Rosa Maria Gil, però he llegit a les xarxes que és la regidora delegada de
cultura, educació, serveis socials, majors, normalització lingüística i agermanaments, a més de ser la primera tinent d’alcalde, mà dreta de l’alcaldessa, de l’Ajuntament de Benicàssim. Sembla tot un pes pesant dins el govern d’aquella localitat. Tampoc, per descomptat, conec quants ni qui són, en cas de tenir-los, els seus assessors, però, tot i pertànyer al PP, formació política que no encaixa amb la meua forma d’entendre el país, crec està encertant en més d’una de les propostes implementades al municipi, la qual cosa a la vegada que em causa molta sorpresa, està resultant-me més que interessant.

No fa més que quinze dies comentava en aquest mateix blog, una iniciativa posada en marxa aquest estiu, les classes de valencià per a turistes que vulguen, de manera gratuïta, començar a familiaritzar-se amb la nostra llengua i hui, també de casualitat, m’acabe d’assabentar d’una nova iniciativa que, supose, no farà massa temps que s’ha implementat i que respon al nom genèric de “bibliotecas viajeras”.

El terme no és nou, prové de l’anglés bookcrossing, i respon al concepte de biblioteca lliure, a es a dir, lloc d’intercanvi de llibres, uns espais perquè qualsevol lector puga agafar un llibre, llegir-lo, i tornar-lo o deixar-ne altres, amb una doble finalitat, fomentar la lectura i compartir generosament del plaer amb desconeguts.

En concret en passar pel parc Europa, situat a l’inici del carrer del Palmeral, just a tocar del centre educatiu, m’he trobat amb una caseta de fusta aixecada sobre un pedestal d’obra, que amb el rètol “biblioteca viajera” i un “Abre un libro, despierta tu imaginación, vívelo, leelo y pásalo”, despertant la meua curiositat, em convidava a obrir, rebuscar, triar i emportar-me o, simplement allí mateix, fullejar i llegir algun dels llibres que hi havia al meu abast i que altres anònims lectors havien deixat.

Per primera vegada veia un espai públic molt cuidat, destinat a ser lloc d’intercanvi de llibres, pensat perquè qualsevol puga dipositar allí un llibre ja llegit i agafar-ne qualsevol altre que l’interesse. Ni a la capital Castelló, trobem una iniciativa semblant. Tot un encert de l’equip de govern municipal que, com també la introducció al coneixement del valencià, reforça el compromís del consistori de Benicàssim amb la sostenibilitat i l’aprofitament responsable dels recursos.

I el que no deixa de ser menys important, una iniciativa que no suposa una gran despesa, ja que segons m’he assabentat després, la caseta ha estat fabricada pel personal de la brigada municipal i fent ús de materials reciclats, intervenció que, a la vegada que redueix l’impacte ambiental donant una segona vida als materials, fa valdre el treball municipal integrant criteris d’economia circular en iniciatives culturals de tots i per a tots.

Tot seguit m’han sorgit les preguntes: serà aquesta l’única biblioteca viatgera ubicada al terme?, N’hi haurà altres?, quant de temps porta el servei en funcionament? Les respostes me les ha donades internet a través del WEB MUNICIPAL;fa tres mesos i amb motiu de la celebració del dia internacional del llibre va ser quan la iniciativa va posar-se en marxa com a prova pilot en dos llocs del terme, aquest parc Europa a la zona sud, i a la plaça del País Valencià, al nord, i sembla que l’acceptació i ubicació, pel nombre de llibres que hi podem trobar, ha estat més que encertada.

No sé si s’estarà fent un seguiment de l’ús, però de ser així, espere que els resultats siguen més que satisfactoris i prompte puguem trobar repartits per altres llocs del poble i Villes nous punts de “bibloteca viajera” i que, perquè no?, siga aquest encert motiu perquè altres pobles i la mateixa capital ho imiten. Tot siga per la cultura. Enhorabona, Benicàssim! Enhorabona, regidora de cultura, un altre encert!

 

Ulleres

Aquell instrument òptic format per dos marcs que suporten dues lents unides per un arc, que es recolza al nas, i dues branque que ajuden a subjectar i sostenir el conjunt recolzant-se a l'orella, en la nostra llengua s’anomenen ulleres.

En l’actualitat al mercat en podem trobar de moltes classes, generalment en funció de la seua utilitat principal, que van des de les correctives de qualsevol defecte de visió fins a les de seguretat, passant per les de caràcter estètic com les de sol que, en moltes ocasions, només serveixen per a millorar la comoditat.

Però, si parlem hui d’ulleres les més famoses, augmentant cada dia que passa, són les que des de fa més d’un any s’anuncien com totalment imprescindibles per a poder contemplar l’eclipsi total de sol que tindrà lloc a la nostra latitud el pròxim 12 d’agost. Unes ulleres necessàries per a poder mirar directament el sol sense patir lesions greus o ceguesa irreversible a la retina.

Naturalment, som pocs els ciutadans que habitualment disposen d’aquest tipus d’ulleres, perquè un eclipsi de sol no és un fenomen que es dona cada dia, però fa temps que els entesos van dient que si volem gaudir de l’espectacle amb total seguretat cal emprar ulleres que reduïsquen la intensitat de la llum solar a un nivell segur i còmode perquè l’ull no arribe a patir l'efecte lupa que crema la retina.

Així que, a hores d’ara, pocs dies abans del fenomen, estic més que convençut que a la majoria de les llars castellonenques ja hi podem trobar ulleres específiques per aquest esdeveniment, adquirides de mil i una maneres.

I ací, tal vegada, rau el problema. En teoria trobem al nostre abast ulleres de tots els preus, però no totes són vàlides, han d’estar destinades específicament a l’observació directa del Sol i han d’indicar el compliment de la norma internacional ISO 12312-2, que estableix els requisits de seguretat per als filtres d’observació solar.

La picaresca, el gen de l’engany, també ha fet, i mai millor dit, l’agost en aquest tema i trobem al mercat ulleres per veure l’eclipsi que no serveixen per a tal i, des de fa uns mesos, el ministeri de Consum, la policia nacional i les comunitats autònomes estan intensificant la vigilància per detectar i advertir de la venda d’ulleres de l’eclipsi no homologades.

En aquests moments, a quinze dies de l’eclipsi, a Castelló podem trobar ulleres homologades en farmàcies, òptiques i fins i tot en algun supermercat. Pel que respecta al preu, aquest oscil·la entre els dos i cinc euros.

Ulleres que amb un senzill experiment cassolà podem comprovar són o no vàlides. Posant-nos les ulles dins una habitació il·luminada si les ulleres són bones no deuríem veure ni els mobles, ni les persones, ni els objectes; tot hauria d’aparéixer negre. Si amb les ulleres posades podem caminar per la cambra i veure els mobles o llegir un cartel, les ulleres no són bones.

Hui llegia que fins i tot el diari local Mediterraneo el pròxim divendres dia 31 amb la compra d’un exemplar regalarà unes ulleres que afirmen compleixen amb la normativa de seguretat, homologació, protecció certificada i proporcionaran una visió segura i nítida.

De segur que la iniciativa serà tot un èxit que ve a unir-se a la campanya que des de fa unes setmanes desenvolupa l’Ajuntament de Castelló amb el repartiment d’ulleres en les sessions informatives que està duent a termini al Planetari.

De segur que, d’una manera o una altra, amb les ulleres aptes i vàlides ficades, serem milers els castellonencs que arribats aquell dia, i per un temps de poc més de minut i mig, podrem contemplar com el dia es converteix en nit i veure la corona solar a simple vista, per primera vegada a la vida. Esperem que després de tot no estiga núvol.

I si, sí, sí?... Ojala!

Una frase doble, que per separat s’ha fet viral; l’hem sentida mil i una ocasions en aquestes darreres setmanes. Conforma un lema d’esperança i il·lusió. La primera part de l’expressió “I si, sí, sí?”, sembla tenir el seu origen a Mèxic, emprada per primera vegada pel tècnic del Pumas, equip de la primera divisió d’aquell país, com a eco d’un desig col·lectiu, passant després a fer-se viral considerada com a forma invitació a deixar enrere el pessimisme i començar a creure que és possible aconseguir allò que en moltes ocasions sembla impensable. Va ser tanta i tan ràpida la seua popularitat que va ser adoptada com a lema de la selecció mexicana de futbol per aquest mundial que tot just ara acaba.

El club esportiu Castelló les darreres setmanes de la temporada 2025-2026 també va trobar en aquestes paraules el lema perfecte per posar veu a una il·lusió que, setmana rere setmana, anava creixent a la grada i al vestuari, la possibilitat de jugar per l’ascens de categoria futbolera i que tan a prop va estar d’aconseguir-se.

Juntament amb el si, sí, la segona part de la frase, “l’Ojala!”, que per nosaltres equival a la locució “tant de bo”, interjecció emprada per expressar un fort desig o esperança que ocorre alguna cosa en un futur, va ser l’emotiu lema adoptat per RTVE amb col·laboració de la RFEF per encoratjar a l’afició espanyola de cara al mundial, convidant a la il·lusió a la vegada que es volia retre un homenatge a aquells altres futbolistes que el 2010 van aconseguir la primera estrela, el primer campionat i que, finalment, va veure el somni complit.

I si hui porte al meu comentari aquestes locucions és perquè com bé ho acaba de recordar en xarxes el grup de Facebook “Albinegros Castellón”, la frase doble cal que se l’apliquen ja els nostres governants locals, i comence a ser realitat allò que fins ara només han estat anuncis, paraules i desitjos…

Prompte farà un any, va ser l’octubre del 2025 quan l’ajuntament va fer públic que s’havien aconseguit 8,5 milions d’euros dels 12 sol·licitats a Europa en la convocatòria dels Plans Edil finançats amb Fons Feder, i que aquests diners anaven a destinar-se a fer front a set iniciatives municipals, entre elles la renovació de la Pèrgola, el nou parc Censal o l’anomenada “Manzana Albinegra”, projecte que presentava com a objectiu principal la transformació de l'entorn de l'Estadi Municipal Castàlia, transformant l'entorn del carrer Osca i de l'estadi albinegre amb solucions que millorenr el benestar dels ciutadans i també la imatge de la zona, anunciant-se l’inici dels contactes amb el CD Castelló per definir el projecte.

Però tot i que l’equip no va aconseguir l’ascens i l’afició continua donant el seu suport a l’entitat i mai ha perdut l’esperança manifestada ara en la massiva renovació de carnets, l’ajuntament no ha fet visible ni el mínim pas del projecte, i la imatge exterior de l’estadi i els accessos, així com la rehabilitació dels baixos de l’entorn, per fer-los atractius per l’obertura de nous comerços i espais de restauració, allò que sonava il·lusionant, continua esperant una resposta.

Com afirma “Albinegros Castellón” no dubte que la voluntat estiga a la ment dels membres de l’equip de govern local, però, senyora alcaldesa, senyora regidora d’esports, som molts els veïns, més o menys aficionants al futbol, però que estimem Castelló que ens preguntem: Quin és el projecte definitiu?, Quan començarà la veritable transformació de Castalia?, Quines fases tindrà?, Quin pressupost està garantit?, Què depèn dels fons europeus?, Continuen contemplant-se la façana, els baixos comercials i totes les actuacions anunciades? Massa preguntes sense resposta.

De segur que s’haurà treballat en aquest àmbit, però els projectes s'han d’explicar, els terminis han de ser públics i sobretot, els compromisos s’han de complir. Castalia no pot continuar vivint només d'anuncis, fotografies i promeses. El CD Castelló avança i la ciutat no es pot quedar mirant des de la grada. Anuncis en premsa i grans titulars, no transformaran l’estadi. I si ara ja sí?... Ojalà!