Invisibilització

Resulta més que curiós i, per altra banda, res estrany que, abans de ser aprovat pel Consell Rector, convocat per avui en sessió extraordinària i urgent, un mitjà de comunicació local publique amb tota classe de detalls el que es presenta com a programa oficial de festes de la Magdalena 2026 a la nostra ciutat.

És veritat que molts dels actes de la setmana festera són repetitius, motiu pel qual des de fa uns dies van avançant-se indicis del que podria ser el programa, però amb detall i distribució de desfilades, mascletades, trobades gastronòmiques o concerts, fins aquest moment ningun mitjà ho havia avançat.

D’altra banda, cal pensar que l’exclusiva periodística és una eina de comunicació que busca aconseguir l’impacte en un determinat sector, en aquest cas molt ample, ja que afecta a tot un poble i visitants, a la vegada que fa pensar que la publicació en exclusivitat del programa no és fruit de la improvisació i que, alguna persona, pactada o no amb el mitjà, ha filtrat la informació.

Conegut el programa cadascú pot treure les seues conclusions sobre els diferents actes programats en funció del que li agrada, desagrada, esperava trobar, troba o tira a faltar.

No soc jo una persona massa aficionada als concerts de magdalena, però sí que estime la meua ciutat, les nostres tradicions, costums i sobretot la meua llengua, que dit siga de passada, és també l’oficial de les nostres festes.

D’altra banda, entenc que les festes són internacionals i, per tant, deuen fer un giny a allò que ens obre a l’exterior, que, en el cas de la música, per descomptat són els grups que “tenen tirada” a escala nacional, i que, les seues músiques, lletres i cançons, utilitzen el castellà o l’anglés com a element de comunicació directe.

Per això considere que actuacions al recinte de concerts de la cantant de flamenc “La Húngara”, la banda de heavy metal, “Mago de Oz” o la de rock indie “Valiente Bosque” o “Juan Magan” o “DePol”, noms destacats del pop espanyol, poden ser tot un encert, però ometre i ignorar al programa algun cantant o grup de moda que empre el valencià com a element base de les seues actuacions, demostra una invisibilització envers la nostra llengua i cultura, fent pensar que, de manera directa o indirecta, només es vol afavorir els interessos d’una classe governant i no acontentar a una altra classe de públic que espera també la festa per reivindicar la seua cultura local.

És veritat que hi ha programades actuacions folklòriques i fins i tot d’algun grup local com “Els de la fileta”, però, malauradament, no són artistes “de primera fila”, com ho són “La fúmiga”, “El diluvi” o “La Maria”. L'exclusió de la música en valencià de la programació del recinte de concerts aquesta Magdalena, fins i tot entra en col·lisió amb la llengua oficial de la festa.

Més encara, aquesta invisibilització manifestada en programar un cartell que no inclou música en valencià és una desconsideració per als creadors locals i per a la llengua, per no parlar de l’obligatorietat moral d’aquells que ens governen, de recolzar i impulsar la identitat cultural valenciana.

No dubte que els concerts programats arriben a congregar molt de públic i siguen tot un èxit, però lamente que no hagen estat pensats i programats per connectar amb tota classe de públic, ignorant o vetant de manera significativa la música i cultura en valencià, arribant a representar una falta de respecte envers la riquesa cultural i artística de les nostres terres.

Llàstima que els responsables programadors dels pròxims concerts de Magdalena no hagen buscat una diversitat artística i lingüística veritablement representativa i plural, afavorint la música en valencià, orgull de la nostra terra.

Invisibilitzar el talent de casa no és admissible i el suport institucional als grups musicals i cantants que ho fan en la llengua pròpia no ha de ser només una opció política, de gustos, de fama o de casualitats, sinó una obligació legal.

Ventorro i ventolera…

Per referir-se de manera despectiva a una venta d’hostalatge xicoteta, dolenta, miserable, situada originalment en camins o despoblats i després en zones de servei, amb la darrera finalitat d’allotjar gent de pas, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, empra el terme ventorro.  Així hem sentit en més d’una ocasió als nostres majors dir que “A la carretera de Borriol hi havia un ventorro on es reunien els carreters”.

D’altra banda, al cop de vent fort i de curta durada s’anomena ventolera, vendaval o ventarró; si, a més és desapacible i molest, vet per on, també a Castelló li diem ventorro. “Maria, tanca la finestra que del ventorro que fa se’ns envolen les cortines”, així deia una veïna meua a la filla encara no fa massa temps…

Tanmateix, des dels darrers dies d’octubre del 2024 la paraula ventorro, malauradament, es fa famosa no per fer referència a cap venta, ni tenir relació amb el moviment natural, excepcional de l’aire en relació amb cap municipi, si més no, per ser el nom d’un lloc quasi desconegut, per la majoria dels valencians, situat al centre de València, un restaurant, un reducte on polítics, empresaris i periodistes, acudien a enraonar de manera discreta, per negociar informació i interessos de temes d’allò més variats, i on, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va passar diverses hores incomunicat durant la vesprada de la devastadora DANA que va arrasar el territori valencià.

No vull parlar ara i ací, després de tants mesos de la DANA, de les conseqüències i de tot el que es va sabent i del que va suposar, suposa i encara suposarà pel poble valencià aquell episodi tràgic que, va tindre com a protagonista indirecte el restaurant, “el Ventorro”, i les hores que el senyor Mazón va passar allí, a un dels sues reservats.

Voldria parlar de “l’altre ventorro”, de la ventolera, del vent que aquest cap de setmana passat i a conseqüència de la borrasca Oriana, ha afectat de ple les nostres comarques.

Vivim els castellonencs, sens dubte, en una de les zones millors d’Espanya, ni fa fred a l’hivern ni massa calor a l’estiu, una província que ni plou massa ni poc, però que, per ser muntanyosa, té zones on el vent sol bufar amb gran intensitat al llarg de diferents dies a l’any, evocant imatges i conformant un paisatge on la força del vent fa que la natura es manifeste amb tota la seua potència.

Per això m’ha resultat més que curiós que, aquests dies, diferents mitjans de comunicació, competiren a publicar “un rànquing” d’aquells llocs on les seues estacions meteorològiques registraren les més altes ràfegues de vent assolides, com si es tractara d'uns jocs esportius, i fora tot un honor haver estat el lloc on més ha bufat Eolo; pobles, muntanyes o serres, mereixedors de guanyar les medalles.

Que localitats com Vilar de Canes, Rossell, Xert, La Serra d’en Galceran, Xodos, la Serratella, Sant Mateu o Culla, tingueren rafegues de vent que superaren amplament els cent cinquanta quilòmetres per hora no és estrany, la majoria d’estos pobles estan situats en ventorreros, llocs on els vents bufen amb gran intensitat, sent llocs molt combatut pels corrents d'aire i on els veïns estan més que acostumats a fer front a dies com aquests, causant més impressió a l’informador que als mateixos veïns.

Divendres 13 a les sis de la vesprada vam rebre el primer ES-Alert instant a evitar desplaçaments i dissabte 14 poc abans de les deu i mitja del matí va repetir-se advertint-nos ara sobre el perill que suposava sortir de casa en aquest episodi de vent; ara passada l’alerta, crec que el veïnat vam ser prou prudents i, vam quedar-nos majoritàriament a casa, escoltant “el ventorro i la ventolera” que bufava al carrer.

Hem tingut sort i malgrat que els danys materials soferts per diferents pobles, sembla que han estat considerables, aquest ventorro castellonenc, afortunadament, no ha tingut les conseqüències que, d’aquell altre ventorro valencià, fa quasi any i mig, va marcar l’esdevenir de tota una comarca i per extensió de tot un país.

Cent vuitanta dies justos…

La vesprada-nit del propvinent 12 d’agost, d’ací a sis mesos, a les 20:31 hores, i amb una durada total d’un minut i trenta-quatre segons, quasi un sospir, a Castelló viurem, si les condicions meteorològiques del moment no ho impedeixen, un fet històric que ningun veí de la ciutat hem pogut gaudir mai, ni els joves ni els més vells, ja que el darrer esdeveniment d’aquesta magnitud va tenir lloc fa més de 120 anys, en concret l'agost de 1905; estic, naturalment, parlant de “l’eclipsi total de sol”.

Hui, a 180 dies justos del nou fenomen, és un bon moment per fer memòria de com aquell 30 d’agost Castelló va convertir-se en capital mundial per molts astrònoms, científics i curiosos, i dels esforços fets per poder aconseguir aquell l’any 1905 que l'eclipsi es vera perfectament, amb la implicació fins i tot de les fàbriques de la zona, accedint a no treballar aquell dia perquè el cel quedara lliure de fums i contaminació.

En una època en què la fotografia començava a estendre's per tot el món, hi va haver molta gent que va voler immortalitzar aquell moment; tal vegada de les més conegudes siga la coneguda fotografia on, davant de la seu de l'Associació Casino de Castelló, avui Real Casino Antic, tot just al costat de l'edifici que va albergar l'Hotel Suís a partir del 1923, avui edifici de la Caixa Rural, veiem diverses persones observant el fenomen.

També en aquesta ocasió, l’equip de govern de l’Ajuntament, s’apresta a treure el màxim profit de l’espectacle que no es repetirà més al segle, tenint present que la nostra ciutat, diuen els entesos, serà l'escenari perfecte per ser testimonis de la cita astronòmica. Ja el 12 d’agost passat, a un any vista, va llançar-se el missatge informant que, al llarg de tot l’any que faltava, serien molts els tallers, concerts, exposicions i xarrades que amb motiu de l’eclipsi es desenvoluparien a la ciutat.

Transcorreguts uns mesos, va ser el passat gener i dins el marc de la fira internacional de turisme celebrada a Madrid, quan l’alcaldessa i la regidora de turisme, dins la línia mestra d’estratègia turística de la ciutat, van anunciar, amb motiu de l’eclipsi, l’inici d’una programació especial, important, tenint el Planetari com a element central.

Ahir, va ser el regidor Vicent Sales qui va revelar les tres primeres accions que, al llarg dels dies vinents i obertes a tot el veïnat tindran lloc al Planetari, i que han de permetre conéixer millor aquest important fenomen astrònom; en concret dues exposicions explicatives amb panells i fotografiesd’època i sobre el procés científic d’un eclipsi solar, i una jornada gratuïta d’observació solar amb telescopis especials, totes tres com a tret d’eixida del que a la ciutat es prepara per a viure el pròxim mes d'agost aquest fenomen.

Sent Castelló una de les zones privilegiades del món on es podrà veure l'eclipsi solar total, des de l’ajuntament no volen escatimar esforços per treure profit i, sembla que “la crida” està enfocada i dirigida a captar una nova classe de turistes, els astroturistes, aquells visitants de diferents llocs per observar fenòmens, estrelles i altres objectes celestes, amb una doble finalitat, curiositat i acostament al coneixement i la comprensió de l’univers.

S’ha publicat que diferents grups de japonesos, americans, anglesos i de la resta d'Europa ja han fet, mitjançant les agències de viatges, reserves i que, a hores d’ara, a mig any vista, al Grau de Castelló ja hi ha hotels que han penjat per aquells dies de l’agost el rètol de complet.

Per saber-ne més d’aquest impressionant espectacle que ens oferirà la natura podem, a més a més i des d'ara mateix, consultar el web de l’Institut Geogràfic Nacional IGN on, de manera gratuïta, trobarem dades detallades sobre el mateix, tota la informació de les hores d’inici i acabament en cada municipi i els recursos necessaris per a explorar, comprendre, gaudir i ajudar a descobrir d'aquest fenomen celeste en tota la seua esplendor.

Sis mesos, cent vuitanta dies, sembla que en són molts encara els que falten perquè el succés arribe, però, el temps vola, corre de pressa, i hui aquest avís, em recorda davant la fugacitat de l’existència humana, que cada instant viscut és preciós i que seré, serem afortunats, aquells que, veïns o forasters, puguem viure-ho “en directe”. Tic, Tac, tic, tac…

Carnestoltes

 “Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua cada setmana, la Quaresma mai vingués”. 

Tot i que per allò d’aprofitar el darrer dia de classes de la setmana, als centres escolars de Castelló es celebrarà demà la festa grossa de disfresses i passejada del carnestoltes, ha estat al llarg de tota la setmana quan mitjançant diferents consignes, l’alumnat ha anat preparant aquests dies; que si anar amb alguna cosa al cap, que si anar vestit amb tota la roba del mateix color, que si anar amb pijama, que si portar una sabata de cada color, que si portar alguna peça de roba al revés, que si aparéixer amb un pentinat divertit, que sí, que si… mil i una maneres de fomentar la diversió, acceptar les diferències i la diversitat així com la imaginació, moment de portar la bogeria i la fantasia a l'escola.

Una celebració, aquesta del Carnestoltes, que per estar estretament lligada a la Setmana Santa i a la Quaresma, ací a Castelló, marca el punt fester entre Nadal i la Magdalena. Una data variable, que depenent del calendari lunar, té lloc sempre entre els mesos de febrer i març, i que en aquest 2026 té el seu dia d’inici tot just hui, 12 de febrer, dijous anterior al Dimecres de Cendra, dia que començarà la Quaresma, 40 dies justos abans del Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa. Ja ho diu el refrany i la saviesa popular: “Més tard o matiner, Carnestoltes al febrer”.

I per què aquest 2026 comença tot just hui el carnestoltes? Perquè el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció que sempre és el primer, després de la primera lluna plena de primavera, serà el pròxim 5 d’abril, ja que la primavera començarà, el 20 de març, l’endemà de Sant Josep, i la primera lluna plena serà el 2 d’abril.

Com a festa pagana integrada després al calendari religiós, al llarg de la història va estar prohibida al nostre País en diverses ocasions, no celebrant-se enlloc o fent-ho de manera més que clandestina.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, va ser rehabilitada el 1978, i les disfresses van tornar a brillar tímidament als carrers primer i, a les escoles després. Des de llavors, la celebració només ha estat interrompuda per la pandèmia de la Covid-19.

A Castelló, a més a més de les escoles, és al Grau on més força pren la festa any rere any, des d’aquells anys 80 del segle passat en què van desenvolupar-se alguns intents per organitzar-los i la materialització als inicis de la dècada dels 90. Els seus més de trenta anys d’història recent els ha caracteritzat per l’alta participació popular i una cada vegada major combinació d’actes amb música, balls i disfresses amb la complicitat, cada vegada major, de l’equip de govern municipal.

També aquest 2026 carnestoltes tornarà fidel a la fita. Des de demà 13 i fins al diumenge 15 tindran lloc més d’una trentena d’actes dirigits a tots els públics, des de la crida infantil, fins a l’enterrament de la sardina. Una festa convertida en poderosa eina d'expressió identitària de les persones individualment, també de tot el barri mariner i per extensió de tota la ciutat on, diferents col·lectius manifestaran la seua singularitat a través de l'humor, la disfressa i la crítica social.

Ja siga en l’àmbit escolar, infantil, promogut pels mestres, o l’oficial, per a totes les edats, promogut i impulsat des del mateix Ajuntament de Castelló, de segur que l'emoció estarà a flor de pell en uns i altres participants, no només en la capacitat de sorprendre, si més no tambéi en la manera de construir, mantenir i fer créixer una història fins al final, generant convivència i fraternitat, tan necessàries en aquests moments.

Tot i això, acabe com havia començat, aplaudint la celebració del carnestoltes a les nostres escoles perquè, crec que lluny de ser una simple imitació de la festa popular, s’erigeix ​​com poderosa eina pedagògica i cultural, emprant l'alegria, el color i la disfressa per a finalitats educatives profundes, integrant tota la comunitat, enfortint valors i permetent l'expressió creativa, complint una funció vital en la formació integral dels estudiants i en la preservació dinàmica del patrimoni cultural per al futur.

Per molts anys que puguem a la ciutat gaudir i divertir-nos i no deixar de riure en aquests dies i, també al llarg de tot l’any, senyal inequívoc que, per damunt les dificultats, les coses ens van bé.

El que fa quaranta-u de vuitanta-dos…

Amb un clar context descriptiu, direm que “amb ell quaranta-u”. Com si es tractara d'una sèrie direm que, el protagonista d’aquest escrit, en té quaranta davant seu; i és que només han estat 40 les persones que, abans que ell, han tingut l’honor de ser “Pregoners”, anunciadors de les principals festes que, al voltant del tercer diumenge de Quaresma, a la nostra ciutat celebrem.

Va ser el passat 12 de gener quan va obrir-se el termini per presentar candidatures per optar a ser pregoner per l’any 2026, figura clau en l’inici del calendari festiu de la ciutat. Complit el termini de deu dies, el 23 de gener va anunciar-se des de la presidència del Patronat, la gran acceptació de la convocatòria, essent 13, dotze hòmens i una dona, les persones que optaven al càrrec.  La vesprada del dilluns 2 de febrer, prèvia convocatòria dels aspirants, va fer-se l’audició presidida per diferents pregoners dels darrers anys, i aquests, van elevar a l’alcaldia, en funció d’uns criteris prèviament acordats, la seua proposta “de tria”.

Només una setmana ha tardat l’alcaldessa a prendre la decisió, i la vesprada d’ahir, després de comunicar-li-ho personalment, va fer públic el nom de la persona designada com a pregoner, aclarint una de les incògnites que més expectació estava generant entre el món fester en aquests dies.

Manuel Torada Calonge és l’elegit; persona que a més a més de comptar amb una sòlida veu, té especial vinculació tant amb l’àmbit festiu com amb la docència musical.  Ell serà l’encarregat el pròxim dissabte 7 de març d’entonar el tradicional “ja el dia és arribat”, 82 anys després que un tres de març, però de 1945, el senyor Manuel Vellón, amb veu de baix profund, recitara aquells primers versos d’en Carlos G. Espressati.

Quina casualitat, 82 pregons i 41 pregoners, justament la meitat. La raó és ben senzilla, tot i que des de l’any 1999, cada any ha estat una persona diferent l’encarregada de “cantar” el Pregó, entre el 1945 i 1999, en 55 anys, va haver-hi 9 pregoners que ho van ser en més d’una ocasió, sent el recordat Miquel Soler qui va emportar-se la palma, tenir l’honor d'haver cantat el Pregó en 10 anys diferents o el senyor Tirado qui va ser per primera vegada pregoner l’any 1952, VII centenari del trasllat i que, per la seua gran veu, port i estampa muntat sobre el cavall, va constituir en 6 ocasions, el veritable arquetip del “sequier”.

El senyor Torada, si l’oratge o altres circumstàncies mai esperades no ho impedeix, serà qui per setanta-sisena vegada pujarà al cavall per, des d’allí, llançar el seu pregó en els llocs de costum, ja que, tot i ser el pròxim el Pregó 82, cal recordar que els recitats els anys 1945 i 1946 pel senyor Vellón, i el de l’any 1947 que va tenir com a protagonista al senyor De Zayas, ho van ser des de la carrossa reial, i que els anys 2020 i 2021 per pandèmia no va haver-hi cavalcada i el 2022 a causa de la pluja, va ser “cantat” pel pregoner, senyor Prades, des del balcó de l’ajuntament.

Dels 41 pregoners que hi ha hagut resulta també curiós assenyalar que tot i ser Manuel, el nom que ocupa el segon lloc entre els homes a Castelló, després d’Antoni, només 5 “Manuels” han estat pregoners, el ja citat senyor Vellón, pregoner en els anys 1945 i 1946, el senyor de Zayas els anys 1947,1948 i 1949, el senyor Martín el 1959, el senyor Amat el 2011, i ara, 15 anys després, aquell que hi és el protagonista d’aquest comentari, el senyor Torada.

Molts han estat els mitjans de comunicació de la ciutat i també de fora, que hui s’han fet ressò de la notícia. 26 dies té al davant el pregoner des de hui mateix fins al dia de la cavalcada, per aprestar-se a millorar la seua ja bona vocalització, a la vegada que l’entonació o el cant, per aconseguir transmetre tota l’emoció que, de segur ell ja està vivint, a tots aquells que, respectuosament ens acostarem a sentir-lo.

Des d’ací la meua més sincera enhorabona a aquell que serà la següent veu de les festes i com a tal, entrarà de ple a formar part de la història festera del nostre poble, el 41 de la llista…