Carnestoltes

 “Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua cada setmana, la Quaresma mai vingués”. 

Tot i que per allò d’aprofitar el darrer dia de classes de la setmana, als centres escolars de Castelló es celebrarà demà la festa grossa de disfresses i passejada del carnestoltes, ha estat al llarg de tota la setmana quan mitjançant diferents consignes, l’alumnat ha anat preparant aquests dies; que si anar amb alguna cosa al cap, que si anar vestit amb tota la roba del mateix color, que si anar amb pijama, que si portar una sabata de cada color, que si portar alguna peça de roba al revés, que si aparéixer amb un pentinat divertit, que sí, que si… mil i una maneres de fomentar la diversió, acceptar les diferències i la diversitat així com la imaginació, moment de portar la bogeria i la fantasia a l'escola.

Una celebració, aquesta del Carnestoltes, que per estar estretament lligada a la Setmana Santa i a la Quaresma, ací a Castelló, marca el punt fester entre Nadal i la Magdalena. Una data variable, que depenent del calendari lunar, té lloc sempre entre els mesos de febrer i març, i que en aquest 2026 té el seu dia d’inici tot just hui, 12 de febrer, dijous anterior al Dimecres de Cendra, dia que començarà la Quaresma, 40 dies justos abans del Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa. Ja ho diu el refrany i la saviesa popular: “Més tard o matiner, Carnestoltes al febrer”.

I per què aquest 2026 comença tot just hui el carnestoltes? Perquè el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció que sempre és el primer, després de la primera lluna plena de primavera, serà el pròxim 5 d’abril, ja que la primavera començarà, el 20 de març, l’endemà de Sant Josep, i la primera lluna plena serà el 2 d’abril.

Com a festa pagana integrada després al calendari religiós, al llarg de la història va estar prohibida al nostre País en diverses ocasions, no celebrant-se enlloc o fent-ho de manera més que clandestina.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, va ser rehabilitada el 1978, i les disfresses van tornar a brillar tímidament als carrers primer i, a les escoles després. Des de llavors, la celebració només ha estat interrompuda per la pandèmia de la Covid-19.

A Castelló, a més a més de les escoles, és al Grau on més força pren la festa any rere any, des d’aquells anys 80 del segle passat en què van desenvolupar-se alguns intents per organitzar-los i la materialització als inicis de la dècada dels 90. Els seus més de trenta anys d’història recent els ha caracteritzat per l’alta participació popular i una cada vegada major combinació d’actes amb música, balls i disfresses amb la complicitat, cada vegada major, de l’equip de govern municipal.

També aquest 2026 carnestoltes tornarà fidel a la fita. Des de demà 13 i fins al diumenge 15 tindran lloc més d’una trentena d’actes dirigits a tots els públics, des de la crida infantil, fins a l’enterrament de la sardina. Una festa convertida en poderosa eina d'expressió identitària de les persones individualment, també de tot el barri mariner i per extensió de tota la ciutat on, diferents col·lectius manifestaran la seua singularitat a través de l'humor, la disfressa i la crítica social.

Ja siga en l’àmbit escolar, infantil, promogut pels mestres, o l’oficial, per a totes les edats, promogut i impulsat des del mateix Ajuntament de Castelló, de segur que l'emoció estarà a flor de pell en uns i altres participants, no només en la capacitat de sorprendre, si més no tambéi en la manera de construir, mantenir i fer créixer una història fins al final, generant convivència i fraternitat, tan necessàries en aquests moments.

Tot i això, acabe com havia començat, aplaudint la celebració del carnestoltes a les nostres escoles perquè, crec que lluny de ser una simple imitació de la festa popular, s’erigeix ​​com poderosa eina pedagògica i cultural, emprant l'alegria, el color i la disfressa per a finalitats educatives profundes, integrant tota la comunitat, enfortint valors i permetent l'expressió creativa, complint una funció vital en la formació integral dels estudiants i en la preservació dinàmica del patrimoni cultural per al futur.

Per molts anys que puguem a la ciutat gaudir i divertir-nos i no deixar de riure en aquests dies i, també al llarg de tot l’any, senyal inequívoc que, per damunt les dificultats, les coses ens van bé.

El que fa quaranta-u de vuitanta-dos…

Amb un clar context descriptiu, direm que “amb ell quaranta-u”. Com si es tractara d'una sèrie direm que, el protagonista d’aquest escrit, en té quaranta davant seu; i és que només han estat 40 les persones que, abans que ell, han tingut l’honor de ser “Pregoners”, anunciadors de les principals festes que, al voltant del tercer diumenge de Quaresma, a la nostra ciutat celebrem.

Va ser el passat 12 de gener quan va obrir-se el termini per presentar candidatures per optar a ser pregoner per l’any 2026, figura clau en l’inici del calendari festiu de la ciutat. Complit el termini de deu dies, el 23 de gener va anunciar-se des de la presidència del Patronat, la gran acceptació de la convocatòria, essent 13, dotze hòmens i una dona, les persones que optaven al càrrec.  La vesprada del dilluns 2 de febrer, prèvia convocatòria dels aspirants, va fer-se l’audició presidida per diferents pregoners dels darrers anys, i aquests, van elevar a l’alcaldia, en funció d’uns criteris prèviament acordats, la seua proposta “de tria”.

Només una setmana ha tardat l’alcaldessa a prendre la decisió, i la vesprada d’ahir, després de comunicar-li-ho personalment, va fer públic el nom de la persona designada com a pregoner, aclarint una de les incògnites que més expectació estava generant entre el món fester en aquests dies.

Manuel Torada Calonge és l’elegit; persona que a més a més de comptar amb una sòlida veu, té especial vinculació tant amb l’àmbit festiu com amb la docència musical.  Ell serà l’encarregat el pròxim dissabte 7 de març d’entonar el tradicional “ja el dia és arribat”, 82 anys després que un tres de març, però de 1945, el senyor Manuel Vellón, amb veu de baix profund, recitara aquells primers versos d’en Carlos G. Espressati.

Quina casualitat, 82 pregons i 41 pregoners, justament la meitat. La raó és ben senzilla, tot i que des de l’any 1999, cada any ha estat una persona diferent l’encarregada de “cantar” el Pregó, entre el 1945 i 1999, en 55 anys, va haver-hi 9 pregoners que ho van ser en més d’una ocasió, sent el recordat Miquel Soler qui va emportar-se la palma, tenir l’honor d'haver cantat el Pregó en 10 anys diferents o el senyor Tirado qui va ser per primera vegada pregoner l’any 1952, VII centenari del trasllat i que, per la seua gran veu, port i estampa muntat sobre el cavall, va constituir en 6 ocasions, el veritable arquetip del “sequier”.

El senyor Torada, si l’oratge o altres circumstàncies mai esperades no ho impedeix, serà qui per setanta-sisena vegada pujarà al cavall per, des d’allí, llançar el seu pregó en els llocs de costum, ja que, tot i ser el pròxim el Pregó 82, cal recordar que els recitats els anys 1945 i 1946 pel senyor Vellón, i el de l’any 1947 que va tenir com a protagonista al senyor De Zayas, ho van ser des de la carrossa reial, i que els anys 2020 i 2021 per pandèmia no va haver-hi cavalcada i el 2022 a causa de la pluja, va ser “cantat” pel pregoner, senyor Prades, des del balcó de l’ajuntament.

Dels 41 pregoners que hi ha hagut resulta també curiós assenyalar que tot i ser Manuel, el nom que ocupa el segon lloc entre els homes a Castelló, després d’Antoni, només 5 “Manuels” han estat pregoners, el ja citat senyor Vellón, pregoner en els anys 1945 i 1946, el senyor de Zayas els anys 1947,1948 i 1949, el senyor Martín el 1959, el senyor Amat el 2011, i ara, 15 anys després, aquell que hi és el protagonista d’aquest comentari, el senyor Torada.

Molts han estat els mitjans de comunicació de la ciutat i també de fora, que hui s’han fet ressò de la notícia. 26 dies té al davant el pregoner des de hui mateix fins al dia de la cavalcada, per aprestar-se a millorar la seua ja bona vocalització, a la vegada que l’entonació o el cant, per aconseguir transmetre tota l’emoció que, de segur ell ja està vivint, a tots aquells que, respectuosament ens acostarem a sentir-lo.

Des d’ací la meua més sincera enhorabona a aquell que serà la següent veu de les festes i com a tal, entrarà de ple a formar part de la història festera del nostre poble, el 41 de la llista…

 

El verd del campanar…

Si la memòria no em falla, crec que fa ja més de deu anys que, sent alcalde de Castelló el senyor Bataller i consellera de Cultura l’actual alcaldessa de València, la senyora Català, la Fundació Iberdrola, amb el seu Patró el senyor Fernando Diago, va signar-se un conveni, amb un pressupost de 90.000 euros, per dotar d’il·luminació exterior el campanar de la Vila, el Fadrí de Castelló.

Fruit d’aquest conveni, l’any següent, el 2015 i ocupant l’alcaldia la senyora Marco, es va iniciar la col·locació d’unes lluminàries al voltant de les cornises, amb uns perfils de xapa per ocultar-les, elements que inicialment havien de permetre la projecció d’una varietat ampla de colors; al poc de la seua inauguració, pel gran impacte visual que aquells elements comportaven amb una flagrant alteració estètica del monument, la llum del Fadrí amb defensors i detractors, amb aplaudiments, protestes i lamentacions, va apagar-se, en espera de poder adoptar altres alternatives, substituint aquelles lluminàries, van col·locar-se al terra de la plaça al voltant del campanar, una sèrie de focus de llum, de tipus led, que mimetitzaven l’impacte visual.

A partir d’aquell moment i en diferents ocasions i motius diversos, el campanar de la Vila, ha estat il·luminat per diferents colors, cas per exemple de l’agost del 2023 quan va quedar per uns dies il·luminat amb els colors de la bandera d’Espanya per rendir homenatge a la selecció nacional de futbol femení per haver-se proclamat campiones mundials,  amb el color vermell carmesí, color oficial de l'estendard del Rei Felip VI, amb motiu del seu aniversari o de color taronja a propòsit del dia mundial de l’eliminació de la violència contra les dones.

El color al campanar és present de forma significativa i ajuda a transmetre emocions i sentiments, dotant de potència els missatges; així, és una realitat constatable, que el nostre Fadrí, com altres espais de la ciutat es converteix, en moments puntuals al llarg de l’any, en portaveu de celebracions i creador de consciència ciutadana, i la seua llum esdevé protagonista social.

L’associació espanyola contra el càncer en Castelló, el matí de hui diumenge, ha celebrat la “X marxa contra el càncer”, una edició molt especial commemorativa de deu anys caminant plegats per la vida, l'esperança i la investigació.

Un esdeveniment, una marxa, festiva, benèfica, solidària i no competitiva, oberta a totes les edats i amb caràcter familiar que en aquesta edició destina els ingressos a impulsar fins a 13 projectes de recerca sobre diferents tipus de càncer i en totes les fases de la malaltia.

Una caminada que, com era d'esperar, no només ha rebut el suport de més de 7000 anònims veïns, si més no, també amb implicació dels nostres representants de govern, des de l’alcaldessa i regidores, fins a diputades i membres del Consell, omplint de solidaritat i compromís els carrers de Castelló.

Una marxa que ahir va tenir com a preàmbul la il·luminació extraordinària del campanar, que lluïa completament de color verd, perquè cap castellonenc oblidarem que el verd, a més a més de ser el color de Castelló, ho és també de l’esperança, un color que identificant a l’associació espanyola contra el càncer, vol reconéixer la tasca de les entitats i els professionals implicats en la lluita contra la malaltia.

Un campanar que lluïa de verd, amb l'objectiu de recordar a la ciutadania que la lluita contra el càncer és un dels grans reptes sociosanitaris de la nostra societat.

El verd és una manifestació de vida. És un ressorgir, una renovació. El primer brot d'una planta de color verd significa el renaixement que segueix a l’hivern, i en una malaltia és esperança.

Anit i hui, l’actualitat a la ciutat és verda i, la llum del campanar així ens ho manifesta, recordant-nos a la ciutadania que la lluita contra el càncer és el repte sociosanitari més gran de la nostra societat actual. Una decisió, en aquesta ocasió, més que encertada.

Sant Rorro, el sant de la glòria etílica.

Si l’any 2025 van ser La Banda Municipal de Castelló, el grup musicals Els de la Fileta i el senyor José Manuel Medall els guardonats, en la darrera de les reunions del Consell Municipal de Festes, celebrada recentment, a proposta de la Junta de Festes, va aprovar-se la concessió de les distincions, “Fadrins Honorífics 2026”, per continuar reconeixent la trajectòria, aportació o relació amb les festes de la Magdalena d’altres persones o entitats que, al llarg de la història, han contribuït a fer més gran les nostres festes fundacionals.

Tres han estat les concessions aprovades per aquest any; A Asunción Segarra filla de Manuel Segarra Ribes, creador i impulsor de la Cavalcada del Pregó, A José Fernando Renau, encarregat de la preparació de les canyes que s'utilitzen en la Romeria i, el tercer, a aquell personatge, que no persona, la mítica figura de Sant Rorro, que encarnant els valors de la festa i l’alegria, forma part d’un dels actes més multitudinaris de la setmana festera, la Nit Màgica.

I és que Sant Rorro no és un sant a l’ús, no forma part del santoral de l’església catòlica, però té molts seguidors declarats, a tot el País; és el sant tabú, patró dels borratxos i símbol d’alguns pobles que, fins i tot li fan processons en les festes patronals.

El bon amic i recordat Àlvar Monferrer va dir en el seu dia que, aquest sant, formant part de la cultura popular valenciana, resta en la memòria oral, en moltes dites, frases fetes i cançons divertides, i força semblants, basades en l’estructura estròfica dels goigs fent una sàtira de la vida i les virtuts del sant, algunes recollides d’antuvi per folkloristes i investigadors i, altres més recents com la d’aquest VÍDEO de Pep Gimeno Botifarra que comença així: “Sant Rorro té molts devots/ i és un sant molt milagrós / que per a fer-se’n un got / mai ha sigut peressós”  

Es té constància de l'existència del Romanç de Sant Rorro, en diferents versions, des de la segona meitat del segle XIX, sent possiblement originari de l'Horta de València, i cantat des de la Plana de Castelló a la Vall d'Albaida i la Safor.

El significat i l’origen del nom del sant és un misteri que no explica ni el Diccionari català-valencià-balear, ni el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. El mateix Àlvar Monferrer, ens recordava que l’origen pot tenir base en la frase ‘Rorate, coeli, desuper et nubes piuant iustum’, que es cantava en temps de l’advent, abans de la reforma litúrgica, i que lliga amb el fet de cobrir-se de vi, perquè significa ‘destil·leu, cels, des de les altures, i que els núvols ploguen al just’.

Tot i que aquest sant presideix les processons anuals de Xeraco i Alcàntera del Xúquer  i el Correfoc dels Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar, a Castelló, com és sabut, només és celebrat la setmana de festes dins l’espectacle de Xarxa Teatre ‘La Nit Màgica’, on s’enfila a un punt alt per predicar, beneir els presents i donar les gràcies als assistents, per haver-li estat fidel durant tants anys. I, tot seguit, encapçalar un correfoc molt visual amb estructures de pirotècnia recuperades de la tradició.

Representat des de l’any 1986, per Leandre Escamilla un dels directors de la companyia teatral Xarxa Teatre, sembla que el seu disseny i idea inicial d’incloure aquesta figura dins l’espectacle, va ser obra d’en Manuel Vilanova, l’altre director del grup, i que per fer-ho realitat va reinterpretar-se i prendre forma de frare amb una coroneta al cap, i acompanyat d’una confraria de dolçaines, tabals i dimonis blancs, a imitació dels de Forcall.

No sé fins a quin punt concedir un honor, a aquell que ens convida, per una nit, a gaudir de la bacanal de sensacions que van des de la por a les ganes de passar-ho bé sota les espurnes en infernal devoció a la pólvora i la tradició, siga el més encertat, ja que, indirectament, també ho estem concedint al patró dels borratxos valencians, que, dit siga de passada comparteix aquest honor amb altres sants venerats també en altres pobles i festes de la resta del territori espanyol, cas de Sant Urbano, Sant Caralampio o Sant Maties.

Carajillo, vi, cervesa, barretxa, misteleta, tradició i història en festes …, tot pel culte a sant Rorro, més que un mite, en aquesta ocasió enaltit des de l’oficialitat…

Els testos s’assemblen a les olles, si no pel mig, per les vores …

Aquest titular amb el qual encapçale hui el meu comentari és una metonímia clara de la causa i l’efecte, entre el principi i el resultat. En castellà hi ha l’arxiconegut refrany, de tal palo, tal astilla, per expressar aquest mateix sentit. En sentit explícit, vol dir que l'estella que es desprén d'un pal tindrà, per força, les mateixes característiques.

El senyor Sergi Josep Aragó Arias, és un valencià en qui, ja de ben xicotet, la música va començar a formar part de la seua vida; estudiant de trombó va formar part allà pels primers anys de la segona dècada d’aquest segle de formacions musicals catalanes com Els Catarres, d’estil pop-folk o la banda Tromboranga de salsa brava, abans de ser acompanyant d’artistes com C.Tangana o Doctor Prats, entre d’altres.  

No va ser fins a l’any 2019 quan va arrancar en solitari com a cantant, prenent el nom artístic de “Tacho”, iniciant un recorregut per tota Espanya i, en especial per la nostra Comunitat, amb la seua diferent manera d’entendre la música, convertint-se en poc de temps en un fenomen musical valencià en saraus, discoteques i revetlles, fent un gir a la tradicional banda sonora de les festes, els passodobles, incorporant a aquestes peces ritmes urbans i electrònics.

Al mes de gener del 2024 i amb l’objectiu d’aconseguir convertir-lo en l’himne oficial?, oficiós?, de les Falles de València, va llançar la cançó "Arrimaeta", definida com a Batxateta valenciana. 

La cosa no li deguera anar del tot malament, ja que el passat mes de març del 2025 va presentar un nou tema, compost per encàrrec de la Diputació de València, que portant per títol "El fallerisme. De la crida a la cremà" havia de convertir-se en tot un himne capdavanter d’aquell sentiment dels veïns del Cap i Casal. 

Sembla que al bon xicot li va anar tot de cara i el juny del 2025 va presentar una nova composició, ara tenint com a protagonista la festa germana d’Alacant, les Fogueres. Una peça "L'estiu comença ací" que combina sons clàssics del passodoble amb l’essència llatina que caracteritza els himnes tradicionals amb sons enganxosos i melodies festives .

No va haver de passar ni un any quan, des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló, des de la regidoria de festes o tal vegada des de la mateixa Junta de Festes, per no ser menys, va decidir-se encarregar a aquest “Tacho” la creació d’una cançó original que servirà com a element identificatiu i de difusió de les nostres festes de la Magdalena.

El Consell Rector del Patronat de Festes va assabentar-se en la reunió del 12 de desembre passat del decret de la presidència del Patronat de l’11 de novembre anterior, on s’indicava que per adjudicació directa de 14000 euros més l’IVA corresponent, en total 16940 euros, el senyor “Tacho” havia de fer realitat una cançó que, representativa en general de les festes, després de creada, passaria amb tots els drets a ser propietat del Patronat Fester.

Si la setmana passada va ser l’alcaldessa qui va avançar que prompte els castellonencs coneixeríem el tema, hui mateix, tot i que encara no ha estat oficialment presentat, hem pogut no només conéixer el títol "CASTELLÓ ESTÀ LLESTA", si més no escoltar-lo i veure el vídeo promocional que l’acompanya.

Independentment, si dedicar vora 17.000 euros a aquesta promoció és o no de rebut, o si haguera estat millor convocar un concurs o crida a projecte per a professionals de la terra, el fet és que les reaccions a la cançoneta no s’han fet d’esperar i, primer les xarxes socials i després fins i tot el diari local Mediterraneo s’han aprestat a dir la seua, i a hores d’ara, els comentaris, majoritàriament no són gens afortunats.

Quin horror, s’ha lluït, és patètic, ridícul, serà una broma?…, són alguns dels comentaris que ja podem veure. I si ens fixem en l’enquesta que el periòdic s’ha aprestat a llançar: ¿Te gusta la canción oficial de la Magdalena 2026?, a hores d’ara, les tres i mitja de la vesprada, amb 39 vots registrats, només al 36% li agrada, de manera que 2 de cada tres votants consideren la cançoneta inapropiada, inadequada o no representativa, en definitiva que no els agrada.

Ens resulta estrany? Que voleu que us diga, si els testos s’assemblen a les olles, calia esperar el que finalment s’ha fet realitat. Una altra cosa diferent serà pensar si s’ha encertat o no i si els diners han estat ben invertits. Només el temps, com passa en tantes i tantes ocasions, ens ho dirà; jo, com molts de vosaltres crec que no està a l’altura de l’expectativa inicial…