Un dia més... Temps de cigrons, bacallà i bunyols.

 Hui, hauria de ser 1 de març si l'any actual no fos un any bixest o de traspàs, que ho és perquè 2020 és múltiple de quatre i no acaba en dos zeros. És un dia afegit, especial, ja que es diu que la probabilitat de néixer un 29 de febrer és d'una entre mil cinc-centes o que tan sols podem deduir que hi ha uns quatre milions de persones al planeta nascudes aquest dia tan peculiar, entre ells el nostre president del govern, el senyor Sánchez.

I també hui, és un dia especial per mi, hui 29 de febrer o 1 de març avançat, es compleixen 6 anys del naixement d'aquest blog. És veritat que des d'aquell 1 de març del 2014 fins al dia d'avui, hi ha hagut un altre any bixest, un altre 29 de febrer, concretament el de l'any 2016, i també, podeu comprovar-ho per vosaltres mateixa "buscant i punxant" en l'arxiu del mateix blog, aquell dia vaig dir la meua amb un escrit titulat: "Doblement curiós".

Les notícies d'aquell dilluns 29 de febrer, tot i haver passat 1461 dies, molt tenen a veure amb les més actuals de hui dissabte, essent semblants salvant les distàncies, fent-se realitat allò del “tot canvia per seguir igual”.

Així, en l'àmbit nacional era notícia la caiguda dels beneficis dels fons d'inversió a causa dels continus vaivens en el preu del petroli, la incertesa sobre la pèrdua de tracció de l'economia nord-americana i els dubtes que generava en el sector financer sobre la seua solvència i capacitat. Fa 4 anys era el petroli el culpable i ara ho és el coronavirus; també en aquell moment va tenir fort ressò la petició feta pel senador castellonenc per Compromís Carles Mulet demanant la reforma immediata el sistema de finançament autonòmic per a acabar amb la "finançament injust" de la Comunitat Valenciana, el reconeixement del deute històric i la dotació d'inversions "dignes" i, a hores d'ara, poc o no gens podem dir hem avançat.

Aquell dia va estar en boca de molts demòcrates espanyols el rebuig de l'Audiència Nacional a la prohibició d'homenatjar al dirigent abertzale Otegui, que estant empresonat havia de quedar lliure i eixir al carrer l'endemà i, vet per on, tot just l'any següent, el 2017, es convertiria en el coordinador general de la coalició independentista del País Basc, Esukal Herria Bildu.

A nivell local resulta del tot curiós que alguna notícia de les aparegudes a la premsa aquell 29 podrien ser titulars també per avui, cas per exemple d'aquella que deia: "les primeres liquidacions de la campanya de clementines a la província, que s'han començat a cobrar en els últims dies, tot just cobreixen les despeses de producció citrícola", o aquella que omplint l'apartat de successos, parlava de la trista i tràgica mort de dues senderistes a causa del temporal de fred i neu que va escombrar el cap de setmana la zona de la Tinença de Benifassà.

Tempus fugit, el temps s'escapa, els dies passen i tot canvia per restar igual, sembla que costa canviar, els mercats econòmics tornen a fer fallida, el finançament valencià encara està a l'aire i la crispació entre governants va en augment, com a mostra només cal revisar el video del darrer ple municipal amb acusacions no demostrades per part del PP d'amenaces vetllades per part del PSOE de retirar la productivitat als municipals que acudiren al ple.

29 de febrer de 2020, un dia més, curiós i estrany, ja que també hui es celebra el Dia Mundial de les malalties rares i fins fa poques setmanes la pneumònia de Wuhan o Covid-19, conegut popularment per coronavirus, virus del qual desconeixem encara el seu origen i que continua fent de les seues, era del tot desconegut.

S’apropen festes, en aquell 29 de febrer del 16 ja havien començat, era el dilluns dels xiquets, hui encarem el primer cap de setmana de la quaresma, temps de cigrons, bacallà i bunyols...

Alguna cosa no quadra... o un dia, un euro.

Va ser un anunci que va fer des de València, en concret des del Palau de Benicarló, el president Puig a començament d'aquest mes de febrer, en una compareixença en la sessió de control a les Corts, resposta a una pregunta del senyor Ferri, Síndic de Compromís.

En aquell moment va anunciar el llançament d'un bo específic de transport que permetria viatges il·limitats durant set dies en les setmanes grans de Falles, Magdalena i Fogueres, en diferents mitjans de transport, per 7 euros, amb l'objectiu de facilitar una mobilitat sostenible durant aquests dies festers d'elevats desplaçaments.

D'una banda es combinaria Metrovalència, l'EMT i el Metrobús al Cap i Casal en l'anomenat "Bono-falles", el "Bono-fogueres" combinarà al mes de Juny el TAM i el TRAM alacantí per Sant Joan i, "l'Abonament-Magdalena" per usar el TRAM i TUC's a Castelló la setmana de festes.

Ara, ahir mateix, va concretar-se aquest servei especial pel què respecta a Castelló, publicitant-se com a servei que romandrà actiu entre el dissabte 14 i el diumenge 22 de març, amb el qual és podrà viatjar de forma il·limitada, però..... al preu de 9 euros!

Han passat poc més de 15 dies des de l'anunci oficial de la Generalitat i sembla que a Castelló el servei es veu augmentat un 28%, ja que no seran 7 sinó 9 els euros que caldrà abonar per aquells que vulguen fe rus de "l'Abono Magdalena". Alguna explicació oficial? Cap.

És veritat que en el moment de l'anunci el President va parlar d'un bo per viatjar de manera il·limitada al llarg de 7 dies de festa, de 7 dies de la setmana gran: Falles, Magdalena o Fogueres i que en el cas de Castelló, hi ha la possibilitat d'activar-lo des de les 0 hores del 14 de març a la 1 de la matinada del 23 de març, en total 9 dies.

He pogut esbrinar que en el cas de València el "Bono-falles" podrà adquirir-se a partir del 9 de març i fins al 19 del mateix mes, però en cap cas he vist reflectit si, comprat en un determinat dia, només és vàlid des d'aquell moment i per 7 dies, o fins al dia 19.

Per coherència cal suposar que el "bono" independentment de la població, representa un cost d'un euro per día, ja que de no ser així el greuge comparatiu seria més que evident.

I jo em pregunte: no haguera estat més fàcil publicitar un "Bono fester" d'un euro al dia, amb un mínim de 7 dies? Que hagués pogut passar? Que a València, que les falles comencen el dia 1 de març i s'acaben el 19, hagueren estat massa dies? També ara, aquell veí o visitant de València que l'interesse podrà, una vegada exhaurits els primers 7 dies, adquirir un nou bono-falles, o no?

Si la darrera finalitat és que tots aquells usuaris "no habituals" del transport públic puguen gaudir de les festes sense preocupar-se dels trasllats i que se'ls facilite viatjar per la ciutat tant en el TRAM com a la xarxa d'autobusos urbans, crec que la campanya no ha estat massa encertada al parlar de "Bono" de setmana festera i no de "bono" per dies de festa.

Parlar clar és una obligació per tots, més encara pels nostres governants, ja que té incidència en la relació amb els altres, en la manera en què se'ls percep en la societat o, fins i tot, en les decisions que prenen diàriament. Per evitar embolics i confusió, que generen problemes i enfanguen l'escenari veïnal, convé ser clars, molt clars, i és que com diuen el meu raval, "quant més clars, més amics".

Desprestigi

Extrema dreta, dreta radical o ultradreta són termes utilitzats en política per descriure moviments o partits polítics que promouen i sostenen posicions o discursos nacionalistes i ultraconservadors considerats radicals o extremistes.

Al nostre país, després de més de quaranta anys de dictadura, l'any 1977 va arribar la democràcia realitzant-se les primeres eleccions; des d'aleshores existeix la possibilitat de, dins el marc constitucional, que els diferents partits polítics expressen el pluralisme polític, concorrent a la formació i manifestació de la voluntat popular, essent els instruments fonamentals per a la participació política, ja que la democràcia és una forma d'organització de l'Estat en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que confereixen legitimitat als seus representants.

L'espectre polític nacional va configurar-se al voltant de l'eix dreta-centre-esquerra, configurant-se amb el pas dels anys més d'una vintena de formacions polítiques. Darrerament estem assistint a una remuntada dels anomenats moviments populistes i de dretes, que guanyen vots i governs al voltant de el món.

L'extrema dreta o ultradreta és una ideologia política molt conservadora. Porta a l'extrem el sentiment nacionalista i sol recórrer a arguments autoritaris per aplicar les seves polítiques. Democracia Nacional, Espanya 2000, Falanje Espanyola, Falanje Autèntica i darrerament Vox, un partit fundat el 2013 per antics membres del PP descontents amb els populars, liderat a nivell nacional per Santiago Abascal, està "pujant com l'escuma", assolint uns resultats espectaculars a les darreres eleccions generals, amb 52 diputats.

També en l'àmbit local, a Castelló a les darreres eleccions del maig passat, Vox va aconseguir entrar a formar part, per primera vegada, de l'equip municipal amb un percentatge de poc més de 6% de vots i un regidor, l'exalcalde de Vilar de Canes i farmacèutic, el senyor Luciano Ferrer.

Desconec el programa electoral municipal de Vox per Castelló, però si que vaig llegir en el seu moment que era definit per ells mateixos com: "un programa per a la capital amb la finalitat millorar la qualitat de vida dels castellonencs amb unes propostes de dretes, valentes i transcendentals per al futur". Malgrat que aquesta manifesta voluntat, el pas del temps ha demostrat que Vox Castelló és un "orgue de gats" i a la dimissió i malestar del secretari provincial el senyor Sánchez, acusant d'autoritarimse a la presidenta provincial la senyora Llanos, passant per interessos personals, obscurantisme i fortes crítiques internes.

Està clar que poc pot fer Vox a l'ajuntament amb un sol regidor, a l'oposició i en continua crisi interna, per això i en els mesos que han transcorregut des de la incorporació del senyor Ferrer al seu escó municipal, per "fer-se" de notar, totes les seues intervencions han anat encaminades a ficar fre al desenvolupament municipal, a adquirir protagonisme personal.

Ara sembla que una nova eixida de to de Vox acaba de produir-se, el veto i negativa del senyor Ferrer a aprovar una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de la dona, consensuada amb la resta de grups que conformen el consistori, basada en la utilització dels termes «violència de gènere» i «masclista», exigint, per unir-se a la declaració, emprar «violència intrafamiliar".

Conec la proposta sobre el 8-M que Vox-Castelló no ha recolzat, i puc dir que aquella incloïa mesures per controlar la igualtat salarial amb inspeccions de treball i seguretat social, demanava sancions per a empreses que paguen més a homes que a dones, i reclamava una «finançament just» a la Comunitat per a «desenvolupar polítiques d'igualtat orientades a posar fi a les discriminacions per qüestió de gènere».

Senyor Ferrer o millor encara senyora Llanos, presidenta de Vox, en actuacions així, de segur que no tant sols perdran dirigents, pel desprestigi que ocasionen a la pròpia democràcia i a la ciutat, perdran el que és pitjor, militants, simpatitzants i vots. Però que volen que els hi diga, en una ciutat democràtica com la nostra, jo me n'alegraria.

Ètica i deontologia també al parlar de festes.

Per definició l'ètica és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. La deontologia també és la teoria en ètica normativa segons la qual hi ha certes accions que s'han de realitzar, i d'altres que no, més enllà de les conseqüències positives o negatives que puguen portar.

El tractament de la informació per part dels mitjans de comunicació rau, segons sembla, no tant en subministrar informació i entreteniment a les seues clienteles quant a vendre als seus anunciants les audiències, fet que comporta, en múltiples ocasions, avançar notícies quan en realitat encara no s'hi han produït, amb la possibilitat, real o remota, que s'haja de rectificar alguna de les afirmacions o publicacions efectuades.

Al nostre poble, al dia a dia de Castelló, passen moltes coses: un cotxe passa pel carrer, els ametllers floreixen, una dona aconsegueix treball en un restaurant, un xiquet va al seu primer dia de col·legi, la grua s'emporta un cotxe mal aparcat, l'equip de govern municipal pren acords ... Tot això són fets, però no tots els fets són notícies. Buscar notícies i informar, donar a conèixer, és feina principal dels periodistes, que de vegades encerten i altres simplement omplin les redaccions de fets.

És el cas que voldria comentar hui. És sabut que les nostres festes fundacionals, les del 2020, començaran el dissabte dia 14 de març, tercer dissabte de quaresma i que es perllongaran fins al diumenge 22, i que a hores d'ara i des de les darreries del passat mes de novembre, és una Comissió de festers coordinada per la gerència del Patronat de Festes i encapçalada per la Regidora de festes, l'encarregada d'elaborar un extens programa per commemorar el 75 aniversari d'aquestes.

Un programa que podrà ser continuista en relació amb els actes que anaven celebrant-se en les darreres edicions o, tal vegada, innovador en molts o pocs esdeveniments; un programa del qual van coneixent-se alguns aspectes, cas de l'apartat pirotècnic o musical, però que a hores d'ara, encara no ha estat aprovat per qui té la potestat per fer-ho, i que no és altra entitat més que el Consell Rector del Patronat de Festes.

Així i mentre el Consell Rector del Patronat Fester no es reunisca i per votació aprove o no el programa, aquest no pot considerar-se de cap manera oficial. Des de la Presidència del Patronat s'ha convocat per demà dimarts Consell Rector extraordinari, amb la finalitat de presentar i si s'escau aprovar o modificar el programa, que una vegada aprovat, tindrà la consideració "d'oficial", es portarà a impremta i es procedirà a la seua difusió.

Això sembla haver-ho entés bé 480, l'empresa ubicada a l'espai tecnològic de la Universitat Jaume I de Castelló, especialista en tecnologia i desenvolupament "d'apps", que igual que en l'any anterior és l'encarregada de desenvolupar el web i l'app on poder trobar tot el relacionat amb les festes de la Magdalena 2020.

Si accedim al seu WEB 480 i "punxem" a l'apartat programa 2020, ens trobem amb un programa d'actes dels nou dies de festa, però encapçalat per aquest advertiment: "A continuació podràs consultar els esdeveniments típics de la Magdalena i d'ací a poc temps ampliarem l'agenda un cop és faça pública". Èticament correcte i d'acord amb la deontologia del periodisme.

Però no tots actuen així, i a l'altre extrem hem de situar al diari local Mediterraneo que, en la seua edició digital publica el "programa de les festes de la magdalena 2020" amb "Gairebé 300 actes confirmats en la setmana gran de Castelló amb ocasió del 75 aniversari", això si, en cap lloc diu que el "programa és l'oficial", malgrat que juga amb el dubte i pot portar a confusió, ja que no indica que és un programa encara sense aprovar. PROGRAMA MEDITERRANEO

Allò que ha de caracteritzar a un bon periodista és la necessitat d'informar adequadament a través del medi en què treballa. No està malament que publiquen un avanç del programa, però no haguera costat res deixar constància que el que publica encara no és oficial, per ètica i deontologia.

Canvi climàtic o menjar "rajoletes"

Dues paraules que dia sí, dia també, s'escolten associades al carrer, a les converses dels veïns, als mitjans de comunicació i a tot arreu; dues paraules que semblen que en els darrers mesos i al nostre territori, s'han posat de moda.

Tal vegada conseqüència de la darrera gota freda del passat setembre, o DANA, que és com ara sembla ha d'anomenar-se aquest fenomen consistent en el xoc d'una massa d'aire fred en altura amb l'aire calent de la superfície, o de la borrasca "Glòria", el temporal històric que va deixar al seu pas grans destrosses el passat gener, amb precipitacions d'aigua i neu, acompanyades de ràfegues de fort vent, hagen estat els motius pels quals tothom parle ara i ací del canvi climàtic o, si més no, hi haja un augment de la preocupació per aquest problema.

I és que, vulguem o no, és cada dia més evident, ens trobem ja en un procés de canvi climàtic. Els fenòmens atmosfèrics són cada vegada més freqüents i intensos i durant els pròxims anys es preveu que es multipliquen si no es posa fre a l'escalfament global.

A Castelló tenim la sort d'estar en "el millor lloc del món", amb temperatures suaus tot l'any, ni massa fredes a l'hivern, ni massa càlides, amb moltes hores de sol i sense sequeres ni riuades extremes. Sembla que estem com aïllats, dins una bombolla i que totes les catàstrofes passen al nord, on el darrer temporal va fer molt de mal, o al sud, on la darrera gota freda va inundar fanecades i fanecades de terrenys de conreu.

Fa molt de temps que no hem hagut de patir cap catàstrofe natural, ni cap riuada, ni cap gelada, ni ventada de les anomenades històriques i, per això, tal vegada als castellonencs ens costa assimilar el fet evident, que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i que, l'escenari de futur, és preocupant, tant per les conseqüències en el medi ambient com en la societat per l'impacte que tindrà sobre la majoria dels sectors productius.

A Castelló, els veïns, en molts casos, tendim a pensar que el canvi climàtic és un problema llunyà, gairebé alié i, per tant, ens costa prendre consciència que, o actuen o la situació es farà irreversible.

És normal, a finals de febrer, que si passegem pel terme trobem els ametllers florits, però ningú consideraria normal que hui, 23 de febrer, encara en ple hivern, els tarongers estiguen ja plens de tarongina, quan aquesta és una flor típica, al nostre terme, del mes de maig.

I, si, els tarongers de Castelló ja presenten tarongina. Ho he pogut comprovar pels meus propis ulls, i no ha estat casualitat, més d'un i més de dos dels tarongers que hi ha plantats com a ornamentals al meu carrer, estan florits. Cap any des que estan plantats, i en fa ja uns quants, han florit tan aviat, per tant, la floració cal atribuir-la al canvi climàtic, influint en el ritme de la natura al nostre poble.

I si han florit els tarongers ornamentals, també ho hauran fet o faran en els dies vinents, els conreats per producció agrícola, constituint una dificultat afegida pels llauradors el fet que les flors apareguen en un moment determinat, molt abans que els insectes que han de pol·linitzar-les, influint en la producció del fruit, fent realitat la dita popular de "si no vols caldo, dues tasses".

És hora d'actuar, de posar-se les piles, de ser més sostenibles; la crisi de la societat del segle XXI no només és econòmica, cal començar a canviar d'hàbits, ja que segons els científics, l'activitat humana és la causant d'aquest fenomen, en som responsables, som part del problema però també podem ser-ho, de la solució, o és que a la fi, només menjarem "rajoletes"?

"Patinasso", Ai senyor!

Amb l'aparició d'Internet com a nou mitjà de comunicació nombroses són les informacions que circulen a través de la web. Podem trobar pàgines de publicitat, informació o entreteniment, sense que les seues fronteres estiguen massa clares.

Un diari digital és un diari, en moltes ocasions gratuït, que utilitza Internet com el seu principal mitjà de difusió; el fet que hi haja repetició cíclica en les seues edicions el converteix en «periòdic», i la seua publicació electrònica li dóna el caràcter de "digital".

Sens dubte, el periòdic digital és un producte d'informació general en línia, i que en la majoria dels casos es troba encara en procés de desenvolupament. Diaridelaplana.com que pretén ser un espai comunicatiu per a donar a conéixer l'actualitat dels municipis que conformen la comarca de la Plana, castelloninformacion.com, que es defineix a si mateix com el diari digital de Castelló, castellonplaza.com, referent informatiu de la societat castellonenca, en són una mostra d'alló que es fa a Castelló en aquesta línia.

Però jo hui voldria referir-me a un altre diari digital, en concret aquell que crec va veure la llum per primera vegada a les portes de la primavera del 2019, al mes de març, i que va apostar des dels seus inicis per continguts pròxims, que pertany al grup de comunicació CEO, i que respon al nom de Castelló Extra, castelloextra.com, i que en aquests moments es diversifica per facilitar les notícies en huit apartats: Castelló, comarques, economia, cultura, successos, política, esports i infantil.

I per què vull centrar hui la meua atenció en aquest mitjà? Doncs per diferents raons; la primera perquè fins ara no el coneixia, assabentant-me que és una de les 127 capçaleres de premsa gratuïta integrant d'AMIC, l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació, un col·lectiu que gaudeix d'una gran popularitat i difusió, però sobretot perquè Castelló Extra, diari que rep també la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, pel fet, tal vegada, de ser un mitjà dirigit o coordinat des de València, unit a la gran quantitat i varietat de notícies que publica, caiga en errades més que monumentals.

És el cas que el passat dimarts 18 i signat per la periodista Cristina Chacón Moratalla, per a qui el periodisme és "Mantenir els ulls i la ment ben oberta i aprendre cada dia", va publicar una notícia fent-se ressò d'allò que va anunciar l'Ajuntament de Castelló en relació amb la ubicació de les fires i mesons per a les properes festes de la Magdalena, notícia que en el seu encapçalament i com a subtítol es podia llegir: "Es mantindran nou mesons i fires en el 75 aniversari de les festes fundacionals en honor a la verge del Lledó"

Si, heu llegit bé: "el 75 aniversari de les festes fundacionals en honor a la verge del Lledó" Com ho veieu? Si la incorporada de poc a la redacció de Castelló Extra, Cristina, -crec que porta un parell de mesos a tot estirar-, és de Castelló i ha fet aquesta errada, és de jutjat de guàrdia, i si, com pense, no és de Castelló, s'hauria d'haver informat abans de publicar aquesta aberració, no fos cas que en els dies que venen, informe de la "crema de les gaiates".

Però més encara, tot i ser "un patinasso dels grans" confondre les festes fundacionals amb les patronals, més greu encara és el fet que cap dels seus superiors, dels directius del diari digital, transcorregudes més de 72 hores, s'haja adonat de l'errada i haja fet el possible i impossible per corregir-la.

Una de les principals facetes del periodisme, també del digital, és que tot queda escrit, per bé o per mal. Quan un diari es publica, vol dir en teoria que ha estat revisat de dalt a baix diverses vegades per diverses persones. Però és clar, a vegades les presses per no dir la ignorància, juguen una mala passada. Ai senyor!

Més enllà de la fi del món

Aquells que "entreu" sovint us haureu adonat que fa dies que no escric res en aquest blog; no m'he oblidat d'ell (del blog) ni de vosaltres, però és que he estat de viatge, fent turisme. He fet el viatge més lluny que mai he fet a la vida, tot i que viatjar cada vegada més lluny i més ràpid és cada día més fàcil, he estat, com dic en el títol del post, per mi, més enllà de la fi del món.

He vist llacunes geotèrmiques, cràters coberts de neu, glaceres i una aproximació a una aurora boreal, experiències imprescindibles per al meu viatge a la gran illa volcànica, perduda en el Mar del Nord, a 700 quilòmetres del veí més proper, al país el gel i el foc... Supose que per totes aquestes pistes, sabreu ja on he estat, no? Efectivament, a Islàndia.

I és que Islàndia està de moda en els darrers anys, sent notícia per diversos motius: les seues polítiques d'igualtat de gènere -que he pogut comprovar de manera directa en estar durant tot el viatge en mans "d'una conductora d'autobús"-, els èxits de la selecció de futbol, d'un país amb una població lleugerament inferior a la regió de Múrcia, i que per primera vegada debutarà a Rússia a una Copa del Món, sent la població més petita que va a un Mundial en tota la història, o com el seu govern va saber reaccionar davant la crisi econòmica global, aplicant canvis en el sistema polític i econòmic per reduir els efectes de la crisi.

Però si per alguna cosa per damunt de tot, hauria de destacar d'aquesta illa és, sobretot, per la seua colpidora naturalesa. Només baixar de l'avió i tocar de peus allí vaig poder observar paisatges que no existeixen en cap altre lloc, entenent com per això s'ha convertit en una destinació turística cada vegada més popular.

Situada sobre un dels punts calents de la planeta, just a sobre de l'anomenada dorsal meso-atlàntica, una bretxa enmig de l'Atlàntic que separa les plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i Europa i Àsia, presenta una gran activitat geològica, calculant-se que un terç de tota la lava que ha sorgit sobre la superfície terrestre durant els últims cinc-cents anys és islandesa, i és que més de 100 volcans, dels quals 30 romanen actius, esquitxen el país, produint-se de mitjana, una erupció cada tres anys, tot i que per sort no va haver-ne cap aquesta setmana.

Però a més l'11% del país està cobert de glaceres, de manera que els seus espectaculars paisatges esquitxats de camps de lava negra i les glaceres blanques i blaves, conformen els escenaris més buscats per gravar sèries i pel·lícules.

La ciutat principal és la capital Reykjavík que tot i ser menuda, no crec arribe als 125.000 habitants, disposa de tot el que un pot esperar d'una capital europea, cridant-me i molt l'atenció, a més a més de "ser tot molt car", la seua elevada ràtio de cafeteries per habitant, i és que a Islàndia es beu café, molt café i te, sempre estan amanits, a qualsevol hora i a totes les habitacions dels hotels, pots trobar "la cafetera a punt", tal vegada el clima i les poques hores de llum siguen els culpables.

Crec és un país per visitar preferentment a l'estiu, millor època per veure paisatges verds i catarates, i per què he anat ara en hivern us preguntareu? Molt fàcil resposta, per veure paisatges sota el gel i aurores boreals, i deien que les millors es donen a l'hivern.

Tothom que vam coincidir al viatge, catalans, bascos, argentins..., volíem veure el mateix, aquest calidoscopi celestial que transforma les llargues nits d'hivern en llums de lava naturals, aquest sorprenent fenomen que es forma quan una espurna solar resulta atreta pel camp magnètic terrestre cap al Pol Nord, aquestes sèries etèries de llums verdes, blanques, violetes o vermelles que dansen en l'aire com silenciosos focs artificials. Ara entenc allò "d'anar a caçar aurores", ja que és molt difícil veure-les a simple vista...

Allí vaig anar a contemplar i experimentar sensacions i d'allí acabe d'arribar, d'aquella terra remota, lluny de tot, on amb prou feines creixen arbres, d'un país que m'ha semblat negre, pedregós, i prou solitari, la fi del món, vaja, però bonic, molt bonic, per tornar...

La tómbola de fa 50 anys

Diu el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola que una tómbola és una rifa pública d'objectes diversos, generalment com a negoci de fira o amb finalitats benèfiques. A Castelló, allà pels anys cinquanta o seixanta del segle passat i a la part central de la plaça de Santa Clara, mirant a l'Est, cap al carrer Major, per fer-se més visible i atraure els transeünts, va instal·lar-se en diferents anys el barracó de la tómbola, amb el cognom de "caritat", ja que la seua darrera finalitat era recaptar fons amb destinació a les persones més necessitades de la ciutat o les nombroses obres socials del bisbat, convertint-se en una atracció singular.

Els i sobretot les joves d'Acció Catòlica, una forma d'apostolat en la qual els laics s'associen per fer front a les necessitats de l'Església catòlica, eren els encarregats de vendre els bitllets que mostraven als possibles compradors en cistells de vímet i que podien adquirir-se els primers anys al preu d'una pesseta i amb la possibilitat que per aquesta mòdica quantitat et tocara el premí gros, una moto "Vespa" o "Guzzi" segons anys.

Tal dia com ahir, 8 de febrer, però de fa 50 anys, el periòdic "Mediterraneo", es feia ressò a la seua segona pàgina i en l'apartat "Catolicitat", de la inauguració de la Tómbola el dissabte 7, a càrrec del recordat i estimat bisbe Pont i Gol, amb assistència dels presidents de l'Audiència, la Diputació, l'Alcalde, el senyor Delegat d'Hisenda, el Coronel de la Zona, el Tinent Coronel de la Guàrdia Civil i la Delegada de la Secció Femenina, la senyora Pepita Sancho.

Sembla que en els primers anys, la Tómbola s'obria en els dies previs al Nadal, però amb el pas dels anys, va anar ocupant un espai temporal al mes de febrer, acabades les festes nadalenques i abans d'iniciar les de la Magdalena, que aquell any van desenvolupar-se entre el 28 de febrer i 8 de març.

La tómbola, preludi de les festes magdaleneres, va comportar que en aquesta ocasió foren la senyoreta Maria Teresa Dols, reina de la ciutat en aquell any, juntament amb les dames de la ciutat, les encarregades d'iniciar la venda de butlletes.

Recorde com en somni, no sé si va ser aquell any o algun abans, que vaig adquirir pel preu de 5 pessetes 3 butlletes, i que aquestes consistien en un xicotet sobre on en obrir-lo et trobaves a dins una espècie de cromo o cartolina on, com a consol si no hi havia premi, podies llegir algun refrany moral o la tradicional recomanació "sigue jugando".

No recorde haver obtingut mai cap premi, però tampoc era mai una quantitat exagerada la que jugava, i sempre podia donar per bo l'invertit en la tómbola, ja que era per una noble causa. Estic segur que aquests i altres records semblants els tindran igualment moltes persones de la meua edat, sobretot l'estampa dels nervis intentant obrir l'embolcall d'un dels bitllets de la Tómbola per la il·lusió del premi.

Castelló eixia d'uns anys difícils, però la solidaritat entre els veïns era més que manifesta. Amb l'arribada de la democràcia i els temps millors, la tómbola castellonera de caritat va desaparéixer de les places de Castelló.

Ham passat cinquanta anys i tot i que amb canvis en l'estructura i funcionament encara podem trobar "alguna tómbola de caritat" a la nostra diòcesi, malgrat que hàgem de desplaçar-nos a Borriana o Sogorb, municipi aquest darrer on Càritas Interparroquial, manté la tómbola que també va inaugurar el bisbe Pont i Gol, amb l'objectiu principal intacte, recaptar fons per ajudar a les activitats socio-caritatives de les parròquies del poble.

La Tómbola va ser per molts anys a Castelló més que butlletes i premis. Va ser una forma de col·laboració senzilla, una gran una rifa de productes que celebrada anualment, com molts altres esdeveniments, que el pas del temps ha convertit en història del poble. Altra època, mateixes necessitats...

Creences i tradicions.

 Cap de setmana de récord en els termòmetres valencians. Més de 20 graus ahir i també hui; s'anuncien baixades sobtades de temperatura per als dies vinents, en concret poden ser de més de 10 graus.

Resulta impossible elaborar qualsevol predicció meteorològica davant tant i tan sobtat canvi. O potser és possible? El dos de febrer, hui, en ple equador de l'hivern, se celebra el dia de la Candelera, data en què a l'antiga Roma se celebrava una festa de la llum en record del rapte de Proserpina per Plutó

En la tradició catòlica aquest dia s'evoquen dos fets associats a un passatge bíblic, la presentació de l'Infant Jesús al Temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu després del part,. A banda,  encara que la seua fiabilitat no estiga ni molt menys comprovada,també és una data que gaudeix d'enorme tradició pel tema de l'oratge. El refranyer valencià i el d'altres llengües romàniques donen compte de les previsions climàtiques a mig termini.

L'assumpte pot ser que en els temps actuals, al segle XXI, ens parega poc seriós, però encara alguns vells llauradors del poble de Castelló i del meu raval en particular, atenen a refranys del tipus: 'Si la Candelera plora, l'hivern ja és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu" molt semblant a aquell que sembla és molt popular a Itàlia i que diu: "Per la santa Candelora se nevica o se plora dell'inverno siamo fora; ma se è sole o solicello siamo sempre a mezzo inverno". Tots dos coincideixen que si el dos de febrer plou o neva, el final de l'hivern s'acosta; per contra quan la Candelera llueix el sol, es pot témer que l'hivern augmente el seu rigor.

Però anem a pams, cal discernir dos aspectes, el primer la festa religiosa, estretament connectada amb el periple vital de Crist i molt arrelada a les nostres terres des de temps immemorials, almenys des del segle XV, documenta com el dos de febrer: "'fa hom huy festa per la processió, car, primerament, se beneexen les candeles, e puys les encén hom e les donen en les mans dels fels, e puys entrem en la sglésia ab cant". Sense anar més lluny avui a les esglésies de la nostra ciutat s'han evocat aquells fets mitjançant la benedicció de candeles.

I el segon, la justificada inquietud humana per predir el clima, fixant-se majoritàriament per fer les prediccions en diferents indicadors com les formes dels núvols, la direcció de vent, les característiques del Sol, de la Lluna, dels estels, de la boira, de la rosada del matí, de l'arc de Sant Martí o de la calamarsa, i, el que resulta més estrany, inquietud que es torna més intensa en dies assenyalats com el d'avui 2 de febrer en què més d'un s'aventura advertir quan queda de l'hivern

.

I és que l'estratègica ubicació en el calendari d'aquesta festivitat a mitjan estació ha generat que, aliens a la primitiva referència religiosa, diferents cultures, creen, inventen o desenvolupen mètodes populars per pronosticar el temps. Un dels més reconeixibles sens dubte és el conegut com a dia de la marmota, en els darrers anys popularitzat pels mitjans de comunicació del nostre país que cobreixen amb cert interés un esdeveniment de bojos, observar com surt del seu cau una marmota i, en funció de la projecció o no de la seua ombra, el pitjor de l'hivern estarà per arribar o ja haurà passat.

Però que ens està passant? Per aportar calidesa a un 2 de febrer, més o menys fred segons anys, res millor que amb els ulls de la fe "encomanar-se a la LLum" i com el clima és salvatge, extremadament complex i en constant fluctuació, per predir-lo res millor que les complexes observacions dels meteoròlegs.

Cada cosa al seu temps, cal manternir creences i tradicions però com allò que són suposicions i mites en els quals un creu o no, sense anar més lluny, sense imposicions ni altres bogeries, la certesa i la veritat tés una línea molt fina…