Perquè ho hauran fet?

És ben sabut que Correus, legalment Societat Estatal de Correus i Telègrafs, és una empresa de capital públic de propietat estatal, responsable de prestar el servei postal universal a Espanya des de fa un bon grapat d'anys, sent les més de 2250 oficines de què disposa el principal canal de relació amb els clients.

Tot i que des que va ser considerat un servei públic, allà pel segle XVIII, amb el pas del temps el servei s'ha anat modernitzant tant pel que respecta als processos com al sistema, el nucli principal de les activitats del grup continua sent el subministrament del servei postal a tots els ciutadans.

Per això, a tots els pobles, des dels més menuts als més grans, sempre ha existit "una oficina" que, com a mínim, disposava d'un servei de bústia, tipus mural, per recollir els enviaments dels veïns.

A les grans ciutats, aquelles oficines majoritàriament eren edificis singulars que amb el pas del temps, en alguns casos han canviat d'ús, cas per exemple del conegut Palau de Comunicacions de la capital d'Espanya que actualment acull la seu de l'ajuntament de Madrid, mentre en altres llocs, continuen en servei, cas de l'edifici central de Correus de Castelló, una obra de 1932, emblemàtica imponent i singular, de les més representatives de l'arquitectura civil del nostre poble, dissenyat pels arquitectes Ribes i Vilaplana, combinant els estils arquitectònics modernista valencià amb el neomudejar.

Un edifici amb quatre façanes on al cantó entre la façana lateral que dona a la plaça de Tetuan i la posterior amb accés a l'àrea de càrrega, van ubicar-se, segons costum de l'època unes artístiques bústies murals, que per més de 80 anys van ser el lloc central per dipositar els enviaments, ja foren locals, nacionals o dirigits a l'estranger. Fins i tot un artístic rètol-fanal anunciava el lloc exacte d'aquelles.

Amb el pas dels anys i el creixement de la ciutat, aquelles bústies van ser insuficients i, a diferents llocs del poble, van anar apareixent "bústies columna", de color groc, receptors de cartes, arribant a haver-n'hi allà pel 2007, més de 40 repartits per tota la capital.

Però la penetració d'Internet, la massificació de l'ús del correu electrònic, la disminució dels costos d'enviament, la rapidesa i immediatesa o la reducció de l'ús del paper, ha fet que la necessitat d'enviar cartes hi haja disminuït i, a hores d'ara, són molts els veïns que ni recorden quan van dipositar la seua darrera carta a una bústia i quin és el franqueig ordinari que cal abonar per fer un enviament. Les cartes privades constitueixen una pràctica d'escriptura cada vegada menys usual i redueix els seus àmbits d'aplicació i les seues funcions a aquells que consideren l'intercanvi epistolar com una mena de ritus.

Aquesta realitat ha fet que Correus no tan sols es plantege i duga a efecte la reducció i l'eliminació de les bústies columna que té a prop de les seues oficines, si més no també ha clausurat les ranures de les bústies de la seu principal, ocasionant molestos inconvenients als usuaris.

Fins ara, a la seu principal de la plaça de Tetuan, els ciutadans podíem dipositar les cartes ordinàries en les ranures que a aquest efecte existien, però des de fa ja uns mesos, les han cegat i, al seu lloc, un cartell remet a lliurar-les entrant a les dependències, demanant el corresponent torn, fent la impertinent cua i perdent el valuosíssim temps, havent-se a més a més, d'adaptar-se a l'horari d'oficina, sent del tot impossible dipositar la correspondència en el moment que es vulga o puga.

Crec que aquesta situació del tot incomprensible, la del senzillíssim acte de deixar uns sobres en una bústia a l'oficina, que fins i tot suposa menys feina pels funcionaris encarregats de recollir les cartes de les bústies grogues, també es dóna en altres ciutats. El què no arribe a entendre és si aquesta decisió de cegar les ranures de la bústia a l'oficina respon a alguna misteriosa consigna.

I encara ho entenc menys ara, en aquest període, quan per tot açò del coronavirus, l'oficina ha reduït el seu personal al mínim imprescindible. Resulta que en lloc de donar facilitats al ciutadà, augmentant el nombre de bústies, les redueix. Una política una mica estranya no trobeu? Incomprensible...

Si considerem que actualment estem en un moment de transició cap a una societat en xarxa, accions com aquesta de tancar bústies centrals no faran sinó agilitzar la desaparició de la funció de Correus com a mitjà de comunicació i informació. Tal vegada siga això el que de manera indirecta i subtil es busque.

I si el llevaren?

Si la memòria no em falla, crec recordar que la nostra ciutat va obtenir ara fa 20 anys, l'escombra d'argent, un guardó que concedeix de manera anual l'Associació Tècnica per la Gestió de Residus i Medi Ambient, ATEGRUS, valorant i distingint aquelles actuacions i treballs que a les ciutats es realitzen per a millorar o defensar la neteja en general, la gestió de residus, i la neteja urbana en particular.

Un guardó que va esperonar els nostres governants i va tenir continuïtat l'any 2002 amb l'obtenció d'un nou guardó, l'escombra d'Or, el 2006 amb una menció especial, assolint el 2008 el màxim guardó, a la ciutat més neta d'Espanya, l'escombra de platí.

No sé si per aquells anys, Castelló era si no la ciutat més neta del País, una de les més nétes de tot el territori. Supose que com tot, hi haurà qui dirà que sí i hi haurà qui dirà que no, però ahí queden els reconeixements per la posteritat.

Han passat vint anys i la ciutat ha canviat i molt en tots els aspectes, econòmics, demogràfics, urbanístics, sanitaris, polítics... que ens porten a enfrontar-nos a uns nous reptes en tots els camps socials, també el de la neteja.

No vull centrar la meua reflexió hui en la visió que malauradament ens ofereixen moltes de les façanes i parets del centre, plenes de pintades, amb locals tancats i bruts amb el cartell "d'es lloga" o "es ven", que de per si donen una imatge nefasta, si més no, voldria fixar la meua atenció i, de passada la vostra, amb la contemplació d'una imatge sense sentit, d'un senyal concret que des de fa uns quants anys està del tot abandonat sent totalment inútil i que roman ferint la vista d'aquells que passant pel seu costat, per la seua estratègica col·locació no poden deixar de mirar-lo.

Un panell que en el seu dia era informatiu, tal vegada propietat de la Conselleria de Turisme, però ocupant un espai de la via pública, també amb una responsabilitat directa o indirecta del mateix ajuntament, ubicat al cantó entre l'avinguda dels Caputxins i el carrer de Santa Maria Rosa Molàs, al costat de la rotonda de les Canyes, quasi enfront de l'Institut de la Plana, un lloc amb molt de trànsit tant d'entrada com d'eixida de la ciutat.

Un panell, un senyal que si l'observem de prop per qualsevol de les seues dues cares, no ens aclarirà res, ni tan sols el seu inicial sentit, ja que per un costat només podem quasi endevinar "el logo", la imatge de la marca identificativa dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, un ocell de traços gruixuts i vius colors vermell, groc i blanc, que allà pel 2001 va presentar el conseller Modrego com a marca corporativa, però que no sabem en concret que anunciava, i per l'altra sota l'anagrama de la Generalitat, tota una sèrie de pintades, que no grafitis, sense cap sentit, ni tan sols com a forma de protesta contra algun aspecte de la societat actual, només fan que donar sensació d'abandonament, de què allò no interessa no ningú.

Davant aquesta situació que no dubte de segur es repetirà en altres postes i senyals i indrets de la ciutat, no seria millor llevar-lo, treure'l, que passara a millor vida? De segur que ningú el trobaria a faltar...

Entenc que tot el que siga trencar l'ordre i l'equilibri urbà segurament estarà molt penalitzat, però situacions com aquesta ens demostren que per aconseguir erradicar una pràctica res divertida i costosa, s'han de posar unes sancions a l'altura de les circumstàncies i, feta la malesa, o bé ràpidament reparar-la o bé eliminar el punt. No podem mantenir aquesta situació, dies, setmanes i mesos sense cap actuació.

No m'estranye gens ni mica.

Ho llegia a la premsa aquest matí; el periodista feia l'afirmació com aquell que fa un descobriment, quan en realitat és una situació més que normal, i és que malauradament els veïns de Castelló, tot i estar majoritàriament conscienciats que cal emprar el tren si volem millorar el medi ambient, per ser aquell el mitjà de transport amb mínimes emissions contaminants, l'emprem poc, cada dia menys,  per fer desplaçaments curts, sobretot per desplaçar-nos a València.

Que en aquests moments només un 5% dels castellonencs que ens desplacem a València o fem en tren, davant del 90% dels desplaçaments que s'efectuen en vehicles particulars, ve a demostrar que la mobilitat metropolitana en tren entre les dues capitals té una acceptació escassa, sent el motiu principal les inadequades prestacions i els incòmodes horaris que RENFE ofereix.

Són habituals des de fa anys les demandes d'un millor servei per part dels usuaris de Rodalies que recorren el trajecte entre la província de Castelló i la de València, i és que amb el pas del temps, el servei ha anat a pitjor, donant-se el cas que ara, en 2020, la durada mitjana del viatge ha augmentat en quasi 20 minuts, en lloc de disminuir com seria d'esperar, respecte a fa uns pocs anys.

És veritat que al llarg del dia i des de les 06.05 del matí en què ix el primer, fins a les 22.20 que surt el darrer en són una vintena llarga els trens que fan el recorregut entre la nostra ciutat i València, però també és veritat que cap d'ells trigue menys d'una hora en recórrer els poc més de 60 quilòmetres que separen les dues poblacions.

Tal vegada siga necessària una major conscienciació col·lectiva, o alguna campanya que faça veure que el tren és el mitjà de transport millor per mitigar els efectes de la contaminació, però també cal advocar per la comoditat i rapidesa i, si aquesta no s'ofereix en cap moment del dia, ni en cap hora, més a la curta que a la llarga, és més que nomrla que els usuaris desistim del servei.

Per això no, no m'estranya gens ni mica que cada dia que passe el nombre d'usuaris del servei de rodalies de RENFE a Castelló vaja a menys, sobretot per aquells que "no poden perdre el temps", aquells que depenen de la seua puntualitat i que necessiten seguretat i rapidesa, sense parlar ja de la comoditat.

Si volem que aquests percentatges canvien radicalment és necessari que el servei de Renfe millore, especialment el servei de Rodalies, i de passada, com a servei públic, abaratir els seus preus per oferir màxima competitivitat.

Fa un temps RENFE ens va sorprendre a tots amb un curiós anunci publicitari. Un xiquet, en comptes d'acomiadar-del seu pare amb el tradicional "Papa no córregues", li demanava: "Papa, vine amb tren". Una campanya reivindicant l'ús del ferrocarril com a transport ràpid i segur.

Ara 50 anys després escoltem "Papa, agafa el cotxe que en tren no arribes mai". Que ha passat? Avaries, retards, incertesa, continues obres en vies i estacions, pèrdua de temps... tenen la culpa, i tot això no és una cosa que succeeix per atzar o casualitat, són ja massa els mesos, els anys, de desídia, neguit, deixadesa, desgana ...

El servei de rodalia del tren, mitjà de locomoció, modern, ràpid i còmode, tal vegada siga eficient en  altres parts d'Espanya, però no a Castelló, on sembla que amb el pas dels dies, passa tot el contrari i anem "cap enrere com els crancs".

De sabuts i mesures...

Molt concisa és la definició que dóna el diccionari de la paraula. Sabut, el que sap. Si busquem sinònims podem ampliar dient que sabut és aquell a qui la societat considera erudit, savi o fins i tot científic i conegut, en definitiva aquella persona que posseeix coneixements profunds en una matèria, ciència o art.

Tot i això, a Castelló, quan escoltem el terme "sabut", la ment va molt més enllà, ens retrau a un temps, a una època, a una ciutat, a un poble, de fa 100 anys, on l'aire de la Societat Castellonenca de Cultura, l'Ateneu o la Filharmònica, van aplegar en el seu si erudits de les lletres, la ciència, la història o la medicina, enamorats de la seua terra i de la seua gent.

Pascual Tirado, Luis Revest, Sarthou Carreres, Sanchez Gozalbo, González Espresati, Eduardo Codina, Bernat Artola, Paco Esteve, Salvador Guinot , Ricardo Carreras, Gimeno Michavila, Traver Tomás, Batiste Porcar, Sos Baynat, Sales Boli... "sabuts", gent que sabia molt, d'ací el seu nom, però que a més a més sabia transmetre els seus coneixements. Personatges que van "fer créixer la ciutat" en temps difícils, molt difícils i als que la ciutat deurà per sempre una part important de la identitat com a poble.

Un temps difícil el Castelló de la pre i postguerra civil on al costat de drames personals calia fer front a dificultats socials i econòmiques de tota mena i on el concurs d'aquest grup de persones, recolzades en molts casos pels mateixos governants municipals, va suposar una contribució important per a l'establiment de la normalitat i modernitat al poble.

Han passat cent anys, la pandèmia de la covid ha abocat la ciutat a un fre social, relacional i econòmic mai vist, que ens ha portat a una pèrdua de rendibilitat econòmica sense precedent. També ara, mirant el passat, els governants municipals, busquen l'ajut, les orientacions dels "sabuts del poble" per trobar l'estratègia que ens porte a aconseguir la desitjada reactivació de la ciutat.

Com i qui conformen, a l'inici de la segona dècada del segle XXI, l'elenc de sabuts de Castelló? Aquesta és la pregunta clau, i aquesta és la resposta que es dóna des del mateix ajuntament, creant i confiant en un grup que naix amb el nom de "Comissió per a l'Impuls de Castelló" que, sota el paraigua del Consell Social de la Ciutat, elabore un informe amb propostes concretes i recomanacions.

En poc més d'un mes des de la creació d'aquest grup han anat coneixent-se les diferents persones que van integrant-se en aquesta Comissió presidida pel regidor i portaveu municipal el senyor López (PSOE) i conformada a més a més de per cinc vocals proposats pels grups polítics municipals: Begoña Carrasco (PP), Alejandro Marín-Buck (Ciudadanos), Tomás Escuder (Compromís), Carlos Navarro (Podem-EU) i Cristóbal Caballero (Vox), pels representants de les àrees social i econòmica del Consell Social: el president del col·legi de metges, el doctor Breva, la presidenta de la Cambra de Comerç, la senyora Guillamón, la senyora Esteller, gerent de la Junta Provincial de l'Associació Espanyola contra el càncer, el representant del Consell Municipal de Comerç el senyor Mauro Gómez, el vicerector de Planificació de l'UJI, el senyor Modesto Jesús Fabra, el senyor Lafuente, director de la Càtedra Ciutat de Castelló, així com una representació del Consell Municipal de Benestar Social, del Consell de la Joventut, de les federacions de veïns i dels sindicats UGT i CCOO.

Una comissió molt nombrosa, que per ser operativa, s'ha desdoblat en dos grups de treball, un que se centra en aspectes de política social, ciutadana, sanitat i salut pública i, l'altre que elaborarà propostes per la reactivació econòmica, innovació i recuperació d'ocupabilitat.

Crec haver llegit que la darrera reunió d'aquest "grup de sabuts del Castelló del segle XXI" va efectuar-se el passat dia 26 d'agost, que van analitzar tot el treball fet des dels diferents departaments municipals al voltant de la gestió sanitària de la covid i que, en aquests moments, incloent les diferents propostes personals a aquests informes interns, està treballant-se en l'elaboració d'un document amb propostes i recomanacions concretes aplicables al desenvolupament local d'ocupabilitat, del mercat i del consum, d'atenció a la gent gran, de sanitat i als patronats de Festes, Esports i Turisme.

Un document, la previsió del qual és poder tenir-lo enllestit abans que acabe l'any i que de segur inclourà diferents informes i dictàmens, i que hauria de ser fruit d'un treball lleial, col·lectiu, responsable i de consens, podent així pal·liar els terribles efectes derivats de la pandèmia del coronavirus, en un escenari inèdit i inesperat, la nostra ciutat. Espere i desitge tinguen el màxim encert en la tasca.

Per si serveix d'ajuda "als sabuts", o simplement teniu curiositat vosaltres els que açò llegiu, us deixe l'enllaç al treball fet i enllestit per una Comissió semblant creada a la germana ciutat d'Alacant. MESURES PER EIXIR DE LA CRISI

Serà útil a la CR-149?

Aquesta va ser la pregunta que vaig fer-me la vesprada d'ahir quan, en un dels meus habituals passejos estiuencs, vaig trobar-me'l de cara allí, enmig del no-res. Però, anem a pams...

La CV-149 és una carretera de nova construcció, inaugurada el 2007, que pertany a la xarxa de la Generalitat Valenciana, creada per desembossar l'antiga N-340 entre Castelló i Benicàssim, sobretot a l'època estiuenca. Pel marge esquerre direcció Benicàssim i per donar seguretat a ciclistes i vianants senderistes, va crear-se paral·lelament una via ciclista la CR-149. Una cicloruta que iniciant-se en una glorieta a la ronda nord, s'endinsa avançant per tot el terme .

Aquest carril-bici segregat de la via principal mitjançant una tanca tot i ser molt freqüentat no disposa de serveis complementaris com punts d'aigua potable, alguna zona d'ombra per descans o panells explicatius de la fauna i flora, o de les característiques de les zones agrícoles que travessa, elements que sens dubte, ajudarien a donar-li major "categoria".

Però, vet per on, aproximadament al quilòmetre cinc, després de creuar la rotonda que distribueix diferents eixides a Sant Francesc de la Font, a la urbanització de la Font de la Reina o a l'enllaç ferroviari d'accés al port de Castelló, i abans de la rotonda "de la ratlla", separació dels dos termes municipals, de sobte, enmig del no-res, al costat de la ruta, et trobes amb un flamant contenidor de residus orgànics, d'aquells que en els darrers dies s'estan col·locant als carrers de la ciutat.

Pensant amb certa lògica que la proposta del regidor municipal de reciclatge i gestió de residus d'apostar per l'ampliació de la recollida selectiva, amb la compra i repartida de més 1.000 contenidors per tota la ciutat, amb una inversió que supera el milió i mig d'euros, supose, també haurà inclòs un estudi de les necessitats i de les seues ubicacions, em sembla del tot incomprensible s'haja decidit aquella ubicació pel contenidor de grans dimensions, amb pedal i palanca, que, malgrat haver-se anunciat ja l'inici del procés de recollida, encara es trobe  precintat i fora de servei.

És aquest un model de contenidor, Oval-2000, que la mateixa empresa fabricant la madrilenya Contenur, afirma estar dissenyat per integrar-se "a la ciutat" i és que amb més de 100 quilos de pes i 2000 litres de capacitat, inicialment no sembla útil la seua ubicació en espais on, se suposa, ha de tenir un nul o escàs ús.

És veritat que en una distància no massa gran, trobem disseminats tres o quatre habitatges rurals, que supose estaran ocupats només uns pocs mesos a l'any, en temporada estiuenca, i que poden emprar, o no, el contenidor, però poca cosa més, ja que com és de suposar, ni els molts ciclistes ni els pocs caminants que recorrem la CR-149, per les característiques dels desplaçaments, som potencials usuaris d'aquell.

Si la utilitat és la capacitat que té un objecte, una cosa, de servir o de ser profitosa per una finalitat determinada, dubte i molt que, aquest contenidor d'orgànics que algú ha decidit "deixar" en aquell indret tinga cap utilitat i vinga a cobrir cap necessitat, això sense pensar que, per la seua ubicació, fàcil accés, i cap vigilància, puga ser objecte de vandalisme i haja de ser retirat en dates pròximes per "estar trencat" o trobar-se en el seu interior, no només orgànics, sinó tota classe de residus.

Senyor Ignaci García, regidor responsable, no dubte tinga vosté, com a cap de l'equip de distribució de contenidors en els diferents espais, les seues raons per ubicar-lo en aquell indret, però jo, tractant de trobar-les em resulta del tot incomprensible i al·lucinant.

Rendibilitat...

Afirmar i constatar que en temps de coronavirus hi ha empreses a la nostra ciutat, sobretot les més menudes, que ho passen malament, és fer palesa una realitat, una sangria, que l'adopció de mesures públiques no ha aconseguit frenar i que, malauradament, va en augment.

Quan es compleixen sis mesos de la pandèmia, passejant pels carrers i places, observem que són molts i variats els negocis a la nostra ciutat, que deixant de produir una mínima rendibilitat econòmica es veuen abocats a tancar. I és que els resultats que relacionen els beneficis amb les inversions i els recursos propis fa temps que, en molts casos, no tan sols no generen beneficis, sinó que mostren balanç negatiu.

És cert que el canvi d'hàbits a què ens ha obligat el virus, afecta de manera diferent a unes o altres empreses, resultant més que curiós el fet que, veient les terrasses del centre de la ciutat un dia qualsevol a l'hora de l'esmorzar, del vermut o a mitja tarda, amb una clientela prou nombrosa, un quiosc de propietat municipal, regentat per concurs des de fa uns pocs anys per una empresa privada, demane la recessió del contracte i deixar d'oferir els seus serveis un any i mig abans del que estava previst.

I justament això i adduint una manca de mínima rendibilitat agreujada per les mesures a aplicar pel coronavirus, és el que ha fet realitat l'empresa Restaurante Mar Azul S.L., que regentava des del 2016 fins ara, el quiosc de la cèntrica plaça del Real.

L'ajuntament de Castelló va adjudicar en el seu dia a aquella empresa la concessió de l'explotació del quiosc per un període de 5 anys, amb un cànon anual de 8601 euros, cedint l'espai i tot el patrimoni bàsic pel seu funcionament, mentre que l'empresa es feia càrrec de la resta, infraestructura, personal, neteja i producte principalment.

Els 8.600 euros de cànon supose que hauran tingut la culpa, i no dubte que "fent números" l'empresa haurà vist que no podent mantenir el quiosc en funcionament, demanara la renúncia immediata a l'explotació.

I si els números no els eixien, si el negoci no funcionava, està clar que era per manca de clients. I ara la pregunta, la reflexió: si els altres serveis de restauració i bar dels voltants, de la zona centre de la ciutat, si la majoria de les xicotetes empreses que regenten el mateix tipus de negoci sobreviuen, com aquesta no? Algun motiu hi haurà, no?

Els tècnics municipals hauran de fer ara un escrupolós anàlisi estudiant el que ha pogut passar i la futura rendibilitat que pot arribar a tenir aquest quiosc i, en funció dels resultats, l'equip de govern, amb un cànon ajustat, tornar a treure a concurs la concessió del quiosc, no tan sols pel que pot suposar de negoci per una altra empresa, si més no i principalment per aconseguir donar-li vida a aquesta bonica plaça.

Els nostres governants han de pensar que de vegades la rendibilitat d'un espai no tan sols cal buscar-la en règims de guanys econòmics. Està bé que es recullen diners per concessions com aquesta, o per ocupació de via pública de taules i cadires de bars, però cal filar prim i evitar que situacions angoixants acaben per fer desaparèixer la vida urbana. En moments de crisi cal filar més prim que mai.

 

Embolic creat!

He dubtat en emprar embolic o "embolao" a l'hora de titular aquest comentari. I ha estat així perquè pense que el nostre Govern Autonòmic, com aquell qui no té maldecaps, ha fet efectiu un decret que, com a mal menor, li ha de portar una més que segura animadversió per part de la ciutadania i veïns de Castelló, a la vegada que un més que segur enfrontament amb el Govern Municipal del nostre poble.

Els veïns encara recordem i tenim a la memòria els molts entrebancs que van haver-se de superar perquè la ciutat recuperara el nom històric valencià de Castelló de la Plana. Després d'un llarg procés, primer el DOGV i després el BOE, van al març i l'abril del 2019, aprovar el canvi oficial del nom de la ciutat. Des d'aquell moment, en referir-nos a la ciutat ens referim a Castelló de la Plana i quan fem referència al límit provincial, parlem de província de Castelló.

Municipis com el nostre amb el nostre amb el nom "Castelló" hi ha alguns escampats pel país, Castelló de Farfanya, Castelló de Rugat, Castelló d'Empúries o Vilanova de Castelló, tots ells diferenciats "pel cognom". Així ha estat fins ara i així s'han pogut reconéixer com a germans; fins i tot en alguna ocasió, em consta, hi ha hagut reunions de veïns de tots els municipis, com si es tractara d'una sola familia.

Però sembla que un "dels germans" des de fa més de 40 anys ve arrossegant una polèmica, canviant amb l'arribada de la democràcia el seu nom oficial en castellà "Villanueva de Castellón" per, primer, la forma valenciana de Vila Nova de Castelló, i després, sembla que per diferenciar-se de Castelló de la Plana, va adoptar-se el nom de Castelló de la Ribera, i ara, el Govern Valencià accepte que la denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic, ha de ser el ximple "Castelló", ja que sembla que des del segle XIII aquella és la manera tradicional per la qual és conegut el poble en tota la comarca i per tot el veïnat.

Si el poble pren el nom de "Castelló", així sense cap afegit, resulta que ens trobem amb un poble i tota una província amb el mateix nom. Ridícul no trobeu? Aleshores com ho fem? Com deia abans, ja tenim l'embolic o "embolao" armat...

És veritat que l'aprovació del Decret és un primer pas, que cal després ser ratificat pel Govern Central i publicat al BOE. També és veritat que el mateix decret 112/2020 de la Presidència reconeix mecanismes perquè puga ser revocat o anul·lat i, de segur, que els nostres governants municipals mitjançant els òrgans jurídics al seu abast així ho faran. Sembla que tenen un termini de dos mesos per fer-ho... Esperem que siguen contundents en el seu recurs!

I em crida també i molt l'atenció el fet que, d'una banda, el decret que porta data de signatura del 4 de setembre, es publicara justament ahir, dia 8 de setembre, que com tots sabem era el dia en què la nostra ciutat, el nostre "Castelló" celebrava el 769 aniversari del trasllat Premeditat?, casualitat?, mala bava?, penseu el que vulgueu, que sou lliures...

I d'altra banda, resulta també més que curiós que aquesta situació tinga com a conseqüència un confrontament entre la Generalitat i la Municipalitat, del mateix color polític, entre el senyor Ximo Puig, signant del Decret, i la senyora Empar Marco, alcaldessa i cap visible dels interessos de Castelló, en aquest cas, de la Plana.

L'oposició ja estarà fregant-se les mans, i és que li ho fiquen fàcil per fer la seua tasca. A les primeres declaracions al voltant del tema de la portaveu municipal n'hi han per a sucar-hi pa: A Castellón no solo nos han quitado la identidad en castellano, sino que ahora la denominación en valenciano ya no es exclusiva". Si no vols "caldo", dues tasses diem al meu barri.

Embolicar-se és fàcil, però també ho és fer que la situació difícil, en tornar a ser considerada, puga tenir una solució gens laberíntica i lògica. No serà fàcil deseixir-se'n, però pel bé de tots cal actuar amb rapidesa i consistència, no fos cas que a la fi el caos i la confusió provocada faça que, el nostre Castelló, torne a ser portada de diari... Temps al temps.