De sobra és conegut per tots
els castellonencs que a l'antiga plaça de la Panderola, després d'Herrero
Tejedor i des de l'any 1979 a la memòria de Francesc Xavier Borrull, jurista,
historiador i polític valencià del segle XIX, d'ascendència santmateuana, el
jutge Borrull, propietari que va ser entre d'altres del Molí Roder, ubicat en
temps antics a l'espai de la mateixa plaça, es troba des de l'any 1974,
inaugurat un 4 de maig, amb motiu de les celebracions del 50é aniversari de la
coronació de la Mare de Déu del Lledó, un edifici singular de la ciutat, els
jutjats provincials, edifici que fins al 2005 i per més de 30 anys, va allotjar
jutjats, registres, audiència, fiscalia, calabossos..., i que a partir del
2006, fa ja més d'onze anys i com a conseqüència de l'entrada en servei de la
Ciutat de la Justícia, edifici significatiu del PAU Gumbau, va tancar les seues
portes, fins al dia d'avui.
Al llarg d'aquests anys i
mentre ens deien als castellonencs, en diferents ocasions, l'imminent canvi
d'ús i fins i tot de propietat, de l'edifici, que si allotjaria les
associacions veïnals, que si els serveis de tercera edat, que si els serveis
socials municipals, que si l'oficina de Consum, que si la secció de patrimoni,
que si una residència d'estudiants, que si, que si... l'enorme bloc de formigó de set plantes, al que jo recorde haver-hi
accedit tant sols a la part més propera a l'entrada principal, on estaven les
oficines d'inscrfipcions de naixement i certificacions, anava degradant-se, fins
a convertir-lo, ara ens assabentem, pràcticament en una construcció en ruïna.
Com és possible que nomé en
11 anys l'edificació haja perdut tant? Que hi aparega brutícia, pintades a les
façanes més fosques i humides, alguna finestra o vidre trencat, entra dins el
que podríem considerar normal amb el pas del temps, en un edifici sense cap
tipus de manteniment, però finestres obertes, mobiliari abandonat, portes
trencades, pintades al seu interior, fins i tot un frigorífic amb aliments
abandonats i la porta oberta en una de les estances..., això que els
castellonencs hem pogut veure en fotografies d'ahir mateix, sembla del tot
incomprensible.
Ara, quan sembla que per fi
l'alcaldessa de la ciutat i el president de la Generalitat han arribat a signar
el protocol de cessió des del Govern Valencià al patrimoni municipal per
convertir l'edifici en un "contenidor" de serveis socials lligats al
benestar dels veïns, ens assabentem que l'edifici, valorat en més de 6 milions
d'euros, no serveix per res si no es fa una inversió d'uns 12 milions d'euros,
doncs és més que necessària, segons els tècnics una rehabilitació integral per,
d'una banda arreglar totes les malifetes i, d'altra adaptar-lo als nous usos i
sobretot a la nova normativa.
Com és possible que estiga
tant remalament que siga necessari gastar-se 12 milions dels diners dels veïns?
I més encara, qui ha estat realment el responsable directe que, l'edifici
arribara a assolir aquesta situació? Ara resulta que no hi ha culpables, que
tot ha estat fruit del pas del temps... a qui volen fer creure que eixa és la
realitat?
Qualsevol edifici o
habitatge privat, particular, del nostre poble al qual no se li haja fet
absolutament res en 11 anys, fins i tot que haja estat tancat en tot aquest
temps, mai la seua posada en valor assolirà el doble que el seu valor real,
però en el cas dels antics jutjats sí. Vostés ho comprenen? A mi, la veritat,
em costa...
A la vista de la situació,
només se m'acud un prec a qui corresponga, ja que el temps sembla jugar en
contra i perquè no es deteriore més encara, si el temps va congelar-se en
Borrull el 2006, que aquest 2017 siga el del rellançament definitiu i que allò
que es faça, es faça bé, a consciència com diuen al meu entorn, i pensant que
es fa en diners de tots els veïns, i no es pressuposten i gasten 12 milions d'euros en actuacions que
després no siguen operatives i vàlides, són molts diners...