Podré estar d'acord o no en
com van aprovant-se les ponències que, fins ara, i en la primera jornada del IV
Congrés Magdalener celebrat ahir dissabte, van presentar-se, defensar-se i
esmenar-se al voltant de temes tan significatius com El Patronat i la Junta de
Festes, els Ens vinculats i agents festers, el finançament o models de gestió,
així com de la representació femenina, igualtat, romeria, gaiata, indumentària
o altres costums.
Però siga quin siga el
resultat final, m'agrade més o menys, tinc clar que "és la veu del poble,
la veu de la festa" la que ha tingut l'oportunitat d'expressar-se, i la
que ha arribat democràticament a un consens, en temes tan importants com els
anteriorment assenyalats.
Per això, i per damunt
d'idees més o menys tradicionals o innovadores que s'hagen pogut anar quedant
pel camí de les propostes inicials de les dues ponències analitzades fins ara,
que no hem d'oblidar, recollien les opinions d'una bona part de la ciutadania,
o de les esmenes que, acceptades, passaran a formar part de les properes
declaracions institucionals del Congrés, i que podeu "repassar"
accedint al web oficial: IV CONGRÉS, com a defensor
de la democràcia exercida en aquest cas, a través de la votació popular, estic
convençut que he de dedicar els meus esforços per "tirar endavant" allò
que entre tots hem aprovat i considerem han de marcar el futur de les festes
magdaleneres del segle XXI.
Tanmateix i com dic a
l'encapçalament estic decebut, I no pel desenvolupament del Congrés, que
malgrat alguna deficiència "tècnica", està seguint la pauta
establerta per l'organització, si més no la meua decepció està en comprovar el
"meninfotisme" manifest d'una part important dels ciutadans, dels
meus veïns, dels festers, dels curiosos, dels informadors locals, del poble en
general, que havent manifestat voluntàriament l'interés per l'assistència
"no van aparéixer" a cap de les dues sessions.
I és que les expectatives
eren elevades. S'havia fet públic la necessitat de canviar la ubicació de les
sessions del Congrés d'un espai inicial previst a un altre més gran, a causa de
l'alt nombre d'inscripcions que, superaven en molt les expectatives inicials.
651 congressistes inscrits donava peu a pensar que el Congrés tindria una
participació massiva.
Però si observem
l'assistència, comprovant el nombre de votants en relació al cens, en cadascuna
de les dues votacions celebrades fins ara, entendreu la meua desil·lusió.
Deixant a banda la sessió
inaugural que, pot considerar-se acte institucional i no de treball, a la
primera sessió va haver-hi una participació de 245 congressistes, el que suposa
el 37,63% dels inscrits, amb una presència física de 173 congressistes, el
26,57% del total, si descomptem els 70 vots que van ser delegats. Poc més del
25% d'aquells que van manifestar el seu interés per assistir, ho van fer.
Entenc que sempre pot haver-hi imprevistos de darrera hora, però quasi un 75%
d'absències, resulta molt, massa significatiu.
I la mateixa tònica va
repetir-se a la segona sessió, tot i que va incrementar-se una mica la
participació, en aquest cas van ser 284 els vots comptabilitzats, el 43,62% del
cens, l'assistència va quedar-se en 184 congressistes, poc més de 28,25% del
cens, en descomptar els 90 vots que van comptabilitzar-se per delegació.

El Congrés ha arribat al seu
equador, resten dues ponències més per debatre i aprovar. Veurem si la tònica
manifesta en aquesta primera part es generalitza o s'inverteix la tendència i
ens emportem alguna sorpresa més agradable en l'assistència i implicació dels
congressistes, si més no aquest és el meu desig. De moment, estic decebut, ja
que havent-se fet molta feina, des dels comités organitzadors i tenir una inscripció
inicial tan aclaparadora, esperava una major participació per aconseguir
consensos molt més significatius. Llàstima...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada