Els frares de la ronda...

Aquest matí, dia gran al Raval de Sant Fèlix, ha estat l'acte central, com marca el costum i la tradició, la processó i trasllat des de casa del clavari i la posterior celebració litúrgica per honorar el sant a l'església parroquial de la Sagrada Família, un dels edificis religiosos més representatius de la ciutat de Castelló, que amb la parròquia de la Santíssima Trinitat o l'Escola Pia són fruit del mecenatge de l'arxipreste Cardona Vives, a la fi del segle XIX.

Novament els veïns hem renovat el costum en una església que en aquesta ocasió no lluïa les seues millors gal·les, un temple, un immoble, catalogat com a Bé de Rellevància Local pels seus valors artístics, històrics i arquitectònics, que mai en els quasi 120 anys de la seua existència, havia tingut una actuació rehabilitadora com la que des del passat mes de juny està en marxa.

Una obra de neteja, en la que fonamentalment s'està actuant per recuperar el seu colorit i decoració original, malmés amb el pas del temps a causa de les humitats, de la pols i del fum dels ciris.

Una església, la del Raval, erigida sota la direcció de l'arquitecte Godofred Ros de Ursinos i promoguda i sufragada pel caritatiu arxipreste, prior de Lledó i fill adoptiu de la ciutat Joan Baptista Cardona Vives, de la qual va col·locar-se la primera pedra el 15 de juliol de 1896, obrint-se al culte l'any 1900 i sent regentat per la comunitat franciscana caputxina.

Un temple que en temps de la guerra civil va dessacralitzar-se sent emprat com a mercat i que l'any 1938 amb el retorn dels "frares" caputxins va recuperar el seu sentit religiós, convertint-se en parròquia l'any 1940.

És un edifici de planta rectangular dividit en naus amb una arquitectura caracteritzada per la barreja de formes típiques d'estils gòtic, romànic o mudèjar, podent afirmar-se que presenta un estil neoromànic amb un exterior mudèjar, en el qual s'enllacen arcs apuntats i decoració modernista, donant a l'edifici un caràcter eclèctic, amb una nau central de grans dimensions i d'altura superior a la de les laterals.

Malgrat que l'edifici al llarg de la seua existència ha sofert diverses intervencions consistents sobretot en les normals de conservació i manteniment per a una construcció d'aquestes característiques, de les que destaquen la reposició l'any 1988 d'algunes de les peces metàl·liques que conformen la coberta del campanar, la substitució de totes les fusteries exteriors originals de fusta per altres d'alumini amb acabat en imitació a fusta conservant la disposició de les vidrieres primitives, o la reconstrucció l'any 2006 de la coberta de la capella de la comunió, ensorrada l'octubre del 2005, mai s'havia mamprés una actuació com la que podem contemplar en aquests moments, en la qual, a més a més de temps, fan falta diners, molts diners, i que el rector Miguel Abril, aprofitant la "festa grossa" del Raval s'ha encarregat de demanar apel·lant a la generositat dels veïns.

I és que aquestes setmanes, constitueixen un bon moment per donar-li una espenta,per fer una mica de calaix, doncs des del darrer diumenge de setembre amb la festa del carrer Mare de Déu de la Balma i després amb els carrers Santa Bàrbara, Sant Fèlix i el carrer de la Mare de Déu del Lledó, en aquests tres diumenges d'octubre, per tradició tot el raval passarà per la parròquia...

Han passat més de 7 anys des que què els darrers caputxins deixaren definitivament el convent i la parròquia davant la manca de vocacions, però l'església continua oberta al culte i el raval segueix sent fidel a les seues tradicions, la parròquia senzilla i humil necessita de la nostra ajuda; ara més que mai, cal fer pujar els 18.000 euros recollits fins ara per la restauració, tota pedra per menudeta que siga ajuda a fer paret...