Taula de coxinadetes...

"Coxinada, coxino" i el seu diminutiu "coxinadeta/es", és un mot molt emprat a la nostra parla popular i que, tanmateix no existeix, no apareix als diccionaris de la nostra llengua. Aleshores, si el que volem és referir-nos a algun dels molts productes comestibles, generalment dolços, molt dolços, que solen agradar molt als xiquets, i per extensió volem fer referència a aquells menjars, fins i delicats, fets més per plaure al paladar que per nodrir, caldrà que parlem de llepolies o llaminadures, allò que en castellà anomenem "golosinas".

I si hui, dia de Sant Pere, i que havia de ser festa grossa al Grau, parle d'aquesta paraula tan comuna i que no apareix al diccionari, és perquè m'he trobat al diari un anunci on una empresa s'oferia per a "muntar" per qualsevol classe de festa, una gran varietat d'allò que anomenava "mesa dulce".

Jo era la primera vegada que veia un oferiment d'aquest tipus, i he de reconèixer que d'entrada no sabia ben bé que és el que se'ns oferia amb allò de "mesa dulce", així que he hagut de fer les meues indagacions....

Després d'unes quantes consultes, he arribat a la conclusió que allò que se'ns ofereix, no és altra cosa que la coneguda al meu raval com, una "taula de coxinadetes", que sembla ara, per allò de la modernor, s'ha de dir "candy bar" o "sweet tables", un lloc on exposar i disposar de diversos tipus de dolços provinents generalment de la pastisseria creativa i del món de les llepolies, conjuntament amb una decoració plena d'enginy i creativitat, per aconseguir una composició amb un disseny ple d'originalitat i per què no dir-ho, de màgia que, conviden a menjar sense gana, per pur plaer...

Per definir-la d'alguna manera, una taula dolça ve a ser com un bufet, on cada "comensal" se serveix el que li ve de gust en un moment donat, molt comuna, cada vegada més, en festes i esdeveniments com casaments, comunions, batejos, aniversaris ... i qualsevol altra reunió en la qual es desitge celebrar alguna cosa, sobretot, encara que no exclusivament, si hi assisteix gent menuda.

Fa molts anys, a Castelló, a més a més d'haver quioscos als principals cantons cèntrics del poble, cas dels "Quatre Cantons" o "Porta del Sol", on a més de poder comprar els tradicionals diaris, revistes i postals, es podien trobar també les llepolies del moment: caramels, xicles, pirulís, pipes de gira-sol, sidral o cigarretes de xocolata, hi havia alguns domicilis particulars, els propietaris dels quals, generalment a l'entrada, disposaven d'una taula-expositor per la venda de llepolies, i que els xiquets coneixíem ben bé com a "tauletes", llocs que, sobretot els dies de festa, visitàvem, per deixar-nos els pocs cèntims que els avis o padrins, ens lliuraven per alegrar-nos el festiu.

La “casa dels rojos” al carrer de Sant Fèlix, “la tauleta del descarregador” o les dels “Barrachina”, una al carrer d’Amunt i l’altra, la de Pepe, al  d’Antonio Maura, són les primeres que em venen a la memoria i que, sense saber-ho, ni tampoc imaginar-ho,  van ser de les primeres “mesas dulces” de Castelló.

Per descomptat que mai se'ns va ocórrer nomenar aquells indrets com a "taules dolces", més encara, si algú haguera tingut una ocurrència semblant, de segur que tots els amics se li hagueren rigut, però, vet per on, aquelles paradetes eren justament això, "candy bar", encara que per als nostres pares i en la nostra llegua, allò només eren "taules de coxinadetes", on pel gaudi i el plaer d'assaborir-les, calia desprendre's dels pocs cèntims de què per un moment disposàvem.

Els temps evolucionen i ara, a les festes, a les reunions d'amics, a les bodes, a les celebracions el "muntar una tauleta de coxinadetes" està més que de moda, qui ens ho haguera dit fa 30, 40 o 50 anys...

I per si algú és més susceptible del que jo considere normal, no us preocupeu que quan parle de "coxinadetes" ho faig amb un sentit totalment afectiu, malgrat que en alguns casos allò que més ens arribava a temptar-nos i atraure i ens segueix fent-ho d'aquell tipus de taula, siga tant ara com abans, allò que diem és o pot arribar a ser poc saludable, elements comestibles amb plaer sensorial però amb pocs nutrients.

Davant aquesta moda, davant aquesta "mesa dulce" que pensarien ara els nostres avis i besavis, si no fa massa anys ens deien "Si menges coxinades, se't corcaran les dents". Tot evoluciona, el món no para de girar, i el que ens falta per veure!