Patrimoni abandonat... patrimoni oblidat!

Al costat dels grans elements patrimonials, que s'han beneficiat en els darrers temps d'accions de restauració o conservació i que constitueixen nuclis rellevants de visites i destinacions d'un turisme cultural, existeix un altre patrimoni, que podem anomenar "patrimoni oblidat", format per elements menors o que no han rebut prou consideració fins ara, i que va des d'espais abandonats fins a elements o paisatges que per molts anys van ser focus de vida i es resisteixen a desaparèixer...

Avui, voldria proposar-vos un viatge per tres indrets molt prop de casa nostra i que malauradament el pas del temps fa que no només caiguen en l'oblit, i el que és més greu que la seua degradació els facen en poc de temps del tot irrecuperables.

Tots tres amb un accés prou fàcil i ben a prop de casa nostra, al terme veí de Benicàssim. Contemplar ara aquests llocs o espais abandonats, significa comprovar com aquests elements simbòlics d'un temps històric passat, han estat integrats en el paisatge, contribuint a personalitzar-lo, i ara, per la nostra societat actual, consumista i poc generosa, pateixen d'una manca de visibilitat i menysvaloració, convertint-se en llocs abandonats i en algun cas en veritables femers.

D'oest a est i seguint una línia imaginària pel terme de Benicàssim, trobem en primer lloc La Torre del Baró, Mas de la Torre del Baró o Mas del Palmerar, una torre que se situa en les rodalies de la zona pantanosa de Lluent, construïda a la fi de segle XVI, de voluminós cos, planta quadrada i finalitat defensiva, adossada a una alqueria medieval feudal, i que tal vegada podria haver pertangut inicialment a la família Casalduch. Habitada fins no fa massa anys amb un ús residencial i agrícola, i ara malgrat estar catalogada, des del 2012 com a BIC, es troba en un estat d'abandonament i degradació que dóna pena. Tot i ser un veritable femer, encara si ens acosten podrem intuir l'esplendor d'èpoques passades, amb restes de capitells llaurats en pedra, de pilastres planes i de basaments, que fan suposar l'existència d'un gran pòrtic o porxo.

Una altra de les construccions, en aquest cas del segle X, habitada fins a les darreries del XV, testimoni de la possible trobada entre el rei Pere I d'Aragó i el Cid, és el Castell de Montornés "Mons Ornés", situat a 444 metres sobre la Plana, espai de vida del mitològic personatge del Tombatossals, el príncep Garxolí del Senillar, l’antagonista del’heroi que pretén quedar-se amb els dominis del rei Barbut i aconseguir la mà de la Infanta. Castell de planta irregular, amb tres recintes emmurallats i dues torres; indret del qual es conserven en peu alguns llenços, algunes arrencades d'antigues torres, uns pocs fonaments de muralles i algun aljub interior. Una fortalesa defensiva en una situació estratègica ara totalment abandonada...

I el tercer indret, el més prop al poble, situat al costat de la carretera que uneix Benicàssim amb el Desert, una de les edificacions més emblemàtiques del municipi, inclosa en el Catàleg d'Edificis, Conjunts i espais protegits recollit en el PGOU de l'any 1984, el Mas de Salandó. Es tracta d'un edifici anterior al segle XVIII, que compta amb elements d'interés com la construcció adossada a la façana posterior de la construcció, d'una església d'una sola nau amb coberta a dues aigües de teula corba. Espai que com la torre del Baró fins no fa massa anys estava habitat, presentant ara també un estat lamentable...

No entraré en analitzar si aquest és un patrimoni particular o públic, però independentment de la seua propietat contemplar el lamentable estat de conservació, contemplar semblant abús contra el patrimoni em fa sentir indignació i vergonya.

Senyora alcaldessa de Benicàssim, a banda de la torre de Sant Vicent, existeixen altres llocs al terme no menys importants, per poder convertir-se en potents atractius turístics i llocs visitats tot l'any. Resulta inexplicable que siga Vosté i tota la corporació que hi ha al seu darrere, incapaços de treure-li major partit a esta part del patrimoni.