De codonys, records i receptes...

A les alqueries de la marjal del meu poble, el paisatge entra per les finestres. Els nous colors que el camp va adquirint, grocs, terrosos o rogencs, ens indiquen que la tardor ja és aquí. És temps de carabasses, albergínies, cols, raïm, magranes, castanyes, moniatos, caquis i codonys.

Ai els codonys!!! Aquest fruit de tardor tan especial, impossible de menjar cru per la seua aspror, i amb una flaire que recorda la de la poma; a mi, em fa pensar en els armaris de la meua àvia materna, perfumats amb aromes naturals i amb el ritual de l'elaboració casolana del codonyat.

He consultat el llibre del botànic, farmacèutic i professor, Pius Font i Quer "Plantas medicinales. El Disocórides renovado". No copiaré la descripció de la planta, que és de la mateixa família que les pomeres, els cirerers, els ametllers, els presseguers i els albercoquers. Però resulta curiós el que diu sobre el fruit: "su carne és dura, asperísima al gusto, pero este acerbo sabor se pierde por cocción; de manera que un buen membrillo asado o hecho al horno es digno de un príncipe, y lo mismo ocurre cuando se cuece para hacer carne de membrillo o codoñate ", i en parlar sobre les seues propietats remeieres indica: "crudo, el membrillo es muy astringente; asado o cocido, o convertido en membrillate, notablemente menos. Por tanto, es útil para combatir diarreas".

I en açò estava quan he rebut una notificació del Facebook d'una bona amiga que, en record del seu per sempre estimat espòs, m'anunciava que, com solia fer ell tal dia com avui, dia de Sant Miquel, acabava de preparar uns bons plats de codonyat, pel gaudi propi i sobretot de fills i néts.

Tot i que a Castelló el codony s'ha associat majoritàriament sempre al codonyat, ja a la Grècia clàssica i època romana, com a fruita, era considerat símbol de la fertilitat i de l'amor, per la qual cosa s'aconsellava a les núvies que, abans d'entrar a la cambra nupcial, feren una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Unes curiositats que, per allò de l'aprofitament i optimització dels recursos, en alguns indrets van molt més lluny i arriben fins i tot a elaborar un allioli de codony, que sincerament us dic jo no he provat mai, però que si ús bé de gust podeu fer vosaltres mateixa seguint aquesta recepta: Cal bullir un codony, una poma i una patata en aigua amb una mica de sal, aixafant-ho tot un cop cuit i escorregut i batent-ho bé després d'afegir-hi tres alls i un tros de molla de pa sucada en vinagre. Mentre es bat cal anar afegint oli d'oliva fins que agafe la consistència de l'allioli.

Courà? Tot depén dels alls. Si cou poc fiqueu-ne més, si cou massa tréieu-ne algun. De totes maneres després de menjar-lo podeu provar de dir aquest embarbussament que també resulta del tot curiós: "Set senalles de codony / vaig dur a recodonyar. / De set recodonyadures, / set senalles vaig tornar." Que us sembla?

I si parlem de licors cal fer menció al "codonyac" que s'elabora amb 1 o 2 kg de codonys ben madurs, sucre (per cada litre de suc,200 g de sucre, aproximadament) i 1 canó de canyella de la següent manera: Pelats els codonys, cal treure les llavors i el cor , ratllar-los o passar-los per una picadora, després posar-los en un drap i escórrer-los bé. El líquid resultant cal posar-lo en un recipient amb el sucre i la canyella, fent-lo bullir r uns 5 minuts a fi de fondre bé el sucre. Després es passa a l'ampolla i es guarda en un lloc fosc i fresc, obtenint-se un agradable licor de baixa graduació alcohòlica, que cal consumir dintre de l'any.

I com diu el nostre estimat Betlem de la Pigà, ara és el moment: A collir codonys, a rodolons, per la punta dels dits codonys collits!!!