Eixe no és el camí...

Fruit de les eleccions de 1979 va constituir-se a Castelló el 20 d'abril el primer ajuntament democràtic després dels anys de la dictadura, encapçalat per l'advocat Antonio José Tirado Jimenez i ocupant el càrrec de regidor de cultura el metge Miguel Bellido Ribes. Un consistori conformat per membres del PSOE (12), d'UCD (10), PCPV (2), l'EIC (2) i CD (1).

En una de les seues primeres sessions plenàries, en concret la celebrada el 29 de maig de 1979, s'aprova una moció que diu: "la conveniencia de evitar toda evocación dolorosa, aconseja el cambio de aquellos nombres de calles y plazas que, en alguna manera, recuerden la guerra civil o sus consecuencias inmediatas..."

Fruit d'aquest acord l'antiga avinguda de trenta metres d'amplària, situada entre el carrer governador i el de Serrallo Lloberas al grau, oberta el 1951, i que des del 26 d'agost de 1954, rebia el nom de "Avenida de Cernuda i Velasco", per recordar la memòria d'Eduardo Cernuda i Arturo Velasco, dos joves idealistes, fundadors de la FE-Jons a Castelló, que foren empresonats, jutjats i afusellats el setembre de 1936 per les milícies republicanes, va canviar-se pel "d'avinguda de la Mar", tractant així d'impedir que els records propiciaren rancors o confrontaments.

També l'antiga "Plaza del Caudillo" va passar a ser la "Porta del Sol" o el carrer "Mártires de la cruzada" va convertir-se en "cantó de Castàlia" prolongació inicial del carrer de la República Argentina, el carrer de "Jose Antonio" va passar a ser "Fernando Gasset", i els de "Calvo Sotelo" i "General Mola" van substituir-se per Ruiz Zorrilla i Falcó respectivament. Fins i tot el carrer del "General Abriat" de qui la seua filla va ser la primera reina de les festes l'any 1945, va canviar-se pel de "Rafalafena".

No va ser fàcil aconseguir l'acord dels regidors. Van imposar-se les tesis del PSOE amb el suport dels comunistes i d'esquerra independent, amb una oposició ferma del regidor de Coalició Democràtica i l'abstenció dels regidors d'UCD, que van ser fortament criticats per algun sector de la dreta.

Ara, més de 40 anys després ens trobem que la guia de carrers de la ciutat està formada per una mica més de 1.400 vials. La majoria dels carrers i places, segons la darrera llista de l'Ajuntament, estan dedicades a sants i santes, metges i metgesses, reis i regines, poetes i poetesses, músics, rius o muntanyes...

En aquests anys ha canviat el color de l'ajuntament en diferents ocasions. Des de l'any 1991 fins al 2015 va ser el torn del PP. El 2011, el consistori va acceptar retirar el noms de Ramón Serrano Súñer -ministre d'Exteriors i cunyat de Franco-, Pablo Martín Alonso -cap de la Casa de Franco-, i Blasco Vichares -falangista- de la nomenclatura dels seus carrers, encara que va mantenir els de Carlos Fabra Andrés o Herrero Tejedor. Es tractava d'una petició de PSPV, Esquerra Unida i el Bloc a la corporació, a instàncies del Grup de la Recerca de la Memòria Històrica, que va ser parcialment aresa pels populars ja que també es va acceptar canviar de denominació el carrer Santos Vivanco, però no va fer-se efectiu i la placa en record del militar va continuar en el cèntric vial que se situa entre Hort de Soguers i Sant Vicent.

El setembre del 2012, per una sentència que obligava València a eliminar el dictador del seu quadre d'honor, Alfonso Bataller va haver d'acceptar retirar la Medalla d'Or de la Ciutat a Francisco Franco. Ho haguera fet de no ser per aquella sentència? tinc els meus dubtes...

Entre entrebanc i entrebanc de la dreta hem avançat prou, però no hem superat encara les diferències polítiques, ja que des de fa unes setmanes, en concret després de la publicació del Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura per la conselleria de Qualitat Democràtica, s'ha constatat que resten pendents de retirar a la capital castellonenca, un bon grapat de vestigis franquistes, entre els quals encara, com no, els noms d'alguns carrers.

Per mèrits en la ciència i en la cultura els vials dedicats al Doctor Clarà, impulsor de l'Hospital Provincial, i a Segarra Ribes, creador del Pregó de les festes de la Magdalena o els de l'arquitecte Traver Tomás, el cronista Lluís Revest, i els dels doctors Vicente Altava i Sánchez Gozalbo, s'entén des del govern  municipal, que deuen mantenir-se, però amb fermesa, ahir va fer-se públic que cal recolzar el canvi en tres carrers: Carlos Fabra Andrés, Santos Vivancos i Herrero Tejedor; més encara, des de la regidoria de Cultura i amb el vistiplau del Consell Municipal de Cultura s'ha decidit que els 3 nous noms que han de substituir els actuals, siguen el de l'escriptora i periodista Isabel Clara Simó, la pintora castellonenca Beatriz Guttmann i l'activista polític que va ser assassinat a Montanejos Guillem Agulló.

I que ha fet immediatament el PP municipal? Denunciar públicament com a partidista l'actuació de l'equip de govern,  tant pel que fa a l'elecció dels noms eliminats com als elegits per substituir-los.  Senyors i senyores del PP, vista la seua trajectòria municipal en els darrers anys, les seues crítiques no es poden fonamentar, no sent de rebut allò que afirmen, que la prioritat de l'equip de govern actual siga "fer inventari per acontentar els seus, per complir el seu ideari ideològic".

Com poden afirmar que aquestes persones que ara finalment perdran "el seu carrer" han fet grans coses per la ciutat? No és ètica la seua postura malgrat que és comprensible la seua darrera finalitat, quina? tractar de recuperar vots perduts; però eixe no és el camí...