Un que val per molts.

És veritat que el conec des d’abans de nàixer i que, per això podeu imaginar que el meu comentari de hui no serà mai objectiu, però d’entrada us diré que els que així penseu estareu més que errats.

Vull parlar hui ara i ací d’una persona, anava a dir un jove, però ja no ho és tant, que ha dedicat tota la seua vida, renunciant en moltes ocasions a allò que coneixem com a vida personal, en benefici dels seus veïns, i no només dels veïns propers, dels del seu poble, si més no amb mirada més ampla, en benefici de tots els que vivim en aquest país.

Un polític proper, sincer, dels que quan parla va directe al gra, sense embussos, un dels nostres, amb qui és fàcil identificar-se, que va saltar des de Castelló a la política comunitària valenciana i d’allí a Europa. De qui parlem? Del mestre i exconseller d’educació hui flamant eurodiputat membre del grup dels Verds /Aliança Lliure Europea, Vicent Marzà Ibáñez.

En un Parlament Europeu ample, plural i divers, entre 61 parlamentaris espanyols dels 720 membres de 27 països diferents, no resulta gens fàcil fer-se sentir, i menys encara si s’accedeix com a únic eurodiputat valencià dels tres membres de la coalició que conforma Sumar.

Un europarlamentari dels 5 que representen al País Valencià en aquesta dècima legislatura europea, juntament amb González Pons, Leire Pajín, Sandra Gómez i Diego Solier i que des del primer moment, juliol del 2024 va “fer-se” de notar pel seu treball i dedicació.

Tant és així que el seu interés i eficàcia front diferents temes i la seua aposta per no ser un eurodiputat passiu, no va passar, tot just fa ara mig any, desapercebut entre els membres del grup de comunicació del Parlament que van designar la intervenció de Marzà sobre la Dana davant el plenari realitzada ara fa tot just un any, com a un dels quatre finalistes, cap altre espanyol, nominats al millor discurs 2024, una intervenció en la qual va denunciar la manca de resposta de les institucions espanyoles i valencianes i va exigir una actuació ràpida, eficaç i justa per part de la Unió Europea.

Ara, aquesta mateixa setmana acabem de conéixer que Vicent torna a estar nominat per un altre guardó, el d'eurodiputat de l'Any 2025 que atorga l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), un reconeixement que distingeix la tasca destacada dels representants polítics al Parlament Europeu, compartint candidatura en aquesta ocasió amb dos companys espanyols Javier López i Nicolas Pascual.

La presència de Marzà entre els finalistes de diferents premis entre una gran quantitat de membres diversos i de diferents tendències dins un parlament ample i variat, demostra el treball rigorós i constant que està fent dia a dia, portant la veu valenciana a debats claus sobre emergències climàtiques, drets socials i justícia territorial. I és que, i en això no descobrim res nou,  Vicent és un però val per molts.

Des d’ací només em resta desitjar-li tota la sort del món en la pròxima gala, un esdeveniment més que rellevant del calendari polític del final d’any, a la vegada que afirmar, amb aquesta nominació, el fet de reconéixer la tasca del polític castellonenc que des de Brussel·les no para de defensar els interessos de tots els valencians.

En la figura de Vicent torna a fer-se realitat allò tantes vegades viscut, la qualitat és més valuosa que la quantitat, demostrant que tot i estar sol a Europa en ser una persona valuosa, íntegra i coherent en el seu discurs i sobretot en el seu actuar, està sabent guanyar-se el suport i comprensió de molts altres companys amb qui, malauradament no es té tanta connexió.

Siga quin siga el resultat de les nominacions el teu èxit és la prova que el treball dur paga la pena, i els castellonencs, jo el primer, estem molt orgullosos de celebrar aquest èxit amb tu. Enhorabona.