El joc de la piloteta: el problema de sempre.

Sembla que el CD Castelló travessa un moment dolç a la temporada 2025/26, consolidat a la zona alta de La Liga Hypermotion i lluitant per l'ascens directe. Diuen els que entenen que l’entrenador, Pablo Hernández, és qui ha sabut fer del grup un equip complet que domina bé el joc posicional, amb una mobilitat excel·lent, i a la vegada també és vertical i té bona transició.

Tot i el bon rendiment que dona l’equip que l’ha portat a ocupar el segon lloc a la classificació em crida l’atenció que, una setmana i una altra, i en van no sé quantes, no només els aficionats “forofos” i si voleu en moltes ocasions imparcials, si més no la major part dels mitjans de comunicació locals, autonòmics i inclús nacionals, van repetint que l’equip “té un gafe” amb els àrbitres i les seues decisions, a la vegada que l’anomenat àrbitre assistent de vídeo, VAR, s’ha convertit amb un malson, validant accions que després s’han considerat greus errades.

Les decisions arbitrals errònies i la consegüent pèrdua de punts a la classificació, des de sempre, ha despertat malestar, indignació i queixes que, en algunes ocasions, han arribat a ser quasi dramàtiques.

Si hui parle d’aquesta situació que, no és nova, és perquè tot just despús-demà dia 29 de gener farà 93 anys d’un fet més que insòlit i que, tenint un àrbitre com a protagonista, va suposar la quasi desaparició de l’entitat futbolística.

Aquell diumenge 29 de gener jugaven al camp del Sequiol el CD Castelló i l’Oviedo. Dirigia el partit el senyor Ostalé, que ja havia deixat mal record entre els aficionats unes jornades abans per la seua parcialitat en l’encontre celebrat al Mestalla entre el València i el Castelló.

Diuen les cròniques de l’època que al llarg de tota la primera part van ser múltiples les errades de l’àrbitre creient-les el públic de mala fe, finalitzant aquest primer període amb dos gols a zero a favor dels visitants. En accedir el col·legiat als vestidors va ser increpat per un aficionat local que rebent una empenta per part de l’àrbitre que el va fer caure a terra.

A la segona part i després que l’àrbitre consentira un joc dur i violent, en un moment, estant el senyor Ostalé a prop de la tanca va ser agredit per l’acalorat públic, defenent-se aquell amb patades i cops de puny, havent d’intervindre la força pública i, dirigint-se l’àrbitre a la caseta declarar, quan faltaven encara 23 minuts, suspés el partit, i sent conduït per la policia a la comissaria.

Conseqüència dels fets fou la clausura, per part de la federació, de tres mesos del camp amb l’obligació al club de jugar els seus partits a Mestalla, decisió a la qual van negar-se els directius, motiu pel qual el club va ser exclòs de la competició i expulsat de les federacions, no tornant a competir fins a la temporada 1939-1940 després de finalitzada la Guerra Civil.

Noranta anys després, la història no arriba tan lluny, però dient-ho suaument, el CD Castelló no està tenint sort amb els arbitratges i, en aquesta temporada 2025-2026 i en la categoria on la igualtat és màxima i sent nombrosos els partits que es decideixen per detalls, són moltes les decisions que han perjudicat els albinegres en les darreres jornades, costant punts que ja no tornen.

Entenc que són molts i diferents els motius i circumstàncies que passen en noranta minuts d'un partit, que és impossible no equivocar-se i encertar-les totes, però ni la tecnologia més actual sembla aconseguir donar un plus d’objectivitat i la història es repeteix una setmana si i altra també, ja que haver de jutjar també la intencionalitat, si aquesta puntada de peu ha estat a propòsit o si la mà hi era de casualitat, per més professional que el jutge siga, és un component valoratiu i una decisió amb la qual sempre un dels equips no estarà d’acord. Són coses intrínseques al joc de la piloteta…