Dues notícies acaparen
l'actualitat en el dia de hui per damunt de qualsevol altres, l'una l'abdicació
del rei, l'altra l'eliminació de la selecció d'Espanya del mundial de futbol.
Les dues van produir-se ahir en poques hores de diferència.
Sobre la primera des de fa ja uns
dies, des que va conèixer-se hi ha hagut manifestacions, acudits a les xarxes
socials, programes a les emissores de ràdio i televisió, i el debat s'ha
traslladat al carrer. Què si monarquia o república, que si els reis tenen
sentit al segle XXI o no, que si blanc, que si negre, i tots diuen, tots ens
sentim capacitats, tots diem la nostra.

La vida és això, opinions
confrontades a tot arreu. El que jo pense és que estem vivint uns fets
històrics i considere que si això està passant ara és perquè alguna cosa ha de
canviar tant en l'esport i en la política.
El paral·lelisme és evident i
manifest, és que ni buscat “a posta” . Alguns mitjans hui així ho fan veure. La
Vanguàrdia: “Abdicació del Rei de la Roja”, La Razón: “Espanya lliura la
corona”...

Cal que Felip VI el nou monarca i
una nova generació de futbolistes prenguen el timó i aprenguen de les errades,
del seu pare i dels seus companys que han fet el ridícul al Brasil, i mirar cap
al futur més optimista.

Canvi de cicle amb
mires amples i visió de futur d'un país que tant en la política com en l'esport
ha d'evolucionar obrint-se a noves propostes. Cal fer-ho i fer-ho ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada