Un nou impuls

 Un planetari és un lloc dedicat la presentació d’espectacles astronòmics i on es poden fer recreacions del cel nocturn de diferents indrets de la Terra i en diferents moments de l’any. En general consta d’una pantalla de projecció en forma de cúpula i un projector mòbil capaç de projectar les posicions de les estreles i planetes.

Va ser el 1923 quan va idear-se el primer planetari després que l’alemanya Zeiss fóra capaç de realitzar la primera projecció a la cúpula de la pròpia empresa. Des d'aleshores, Brussel·les, Praga, Copenhaguen, Atenes, Estocolm o Moscou, van apostar clarament per aquest tipus de projeccions i van crear diferents edificis, planetaris, que a hores d’ara són clara referència mundial en l’àmbit científic i astronòmic.

També a Espanya, Granada, Madrid, Pamplona, Cuenca, La Corunya i Castelló van ser ciutats que la dècada dels 80 i 90 del segle passat van apostar fort per aquest tipus d’activitat cultural.

De fet el planetari de Castelló, ubicat al Grau, a l’inici del passeig Marítim, va ser el primer edifici d’aquestes característiques que es va construir a la nostra Comunitat, amb la darrera finalitat de ser un dels eixos principals quant a la divulgació cultural científic-astronòmica, resultant en els primers anys de funcionament, un marc ideal per al contacte amb la ciència.

Inaugurat el 8 de maig de 1991 va servir en els seus inicis per la difusió de les jornades d’astronomia, per múltiples reunions per a observacions astronòmiques diverses i variades, per curioses i interessants exposicions que van servir per oferir una visió molt variada de la ciencia, tant de la natura com de la física.

Tanmateix, en els darrers anys, va decaure i molt la seua programació habitual, arribant a convertir-se en una infraestructura cultural prou desaprofitada i que per desídia de l’anterior equip municipal va arribar a una situació d’abandonament lamentable, tant que, va haver-se d’instal·lar un nou projector doncs la qualitat de les imatges que darrerament s’oferien en les diferents projeccions, juntament amb els múltiples problemes tècnics i avaries, feien impossible una preogramació de qualitat.

En l’actualitat l’equip tècnic, sense ser capdavanter, ha millorat i molt, tot i que les instal·lacions encara necessiten una “rentada de cara” per aconseguir que l’atracció per l’astronomia siga una referència al nostre poble.

La transformació s’ha iniciat, em consta que a la nova regidora de Cultura, li dol i molt l’estat en què encara ara es troba i manté una lluita constant enfront de la falta de dotació pressupostària i de personal, però està fent tot el que administrativament és possible per frenar eixa tendència a la que semblava abocat el planetari castellonenc, la desaparició, per manca d’interés de l’anterior govern municipal del PP que no va fer quasi res per posar-lo en valor, amb la clara intenció de trencar la consideració del Planetari com a una opció ni turística, ni cultural ni educativa.

Verònica Ruiz la regidora de cultural creu en un canvi possible, en un nou impuls al planetari, que aconseguisca engrescar a les ciutadanes i ciutadans de Castelló, canvi que va iniciar-se l’estiu passat amb “l’estiu cultural al planetari” i que ara en aquests mesos té continuïtat amb una exposició “plastihistòria de la humanitat” que conjuga la història, l'art i la divulgació i que estarà oberta fins al 6 de febrer de 2016. Es tracta d'escenes històriques creades a partir de personatges de plastilina., així com una exposició sobre rèptils i amfibis espanyols.

Benvinguda la nova sintonia amb el món intuïtiu que ens aporta un nou impuls a la difusió de la cultura científica al nostre poble. A poc a poc anirem fent camí...