Candelària a dos i Blai a tres… adivina quin mes és!!!

 Tres dies portem de febrer i a l’hospital celestial el quadre mèdic és de primera, als sants metges Cosme i Damià com a generalistes, i  Sant Pere i Sant Joan, que curen la ronya i tot altre mal,  cal afegir a sant Roc i sant Job per protegir-nos de pesta i lepra, a santa Llúcia en la secció d’oftalmologia, Santa Àgueda en la de mamografies, sant Vito contra la tremolor crònica, sant Antoni contra l’ergotisme… i aquell de qui hui celebrem el record, sant Blai, contra la tos. ¡Com Déu mana!

Arriba hui la festa, i tot i que aquest any no fa gaire fred ni bufa el vent massa, potser teniu mal de gola, que és hivernal patiment. Si és així encomaneu-vos a Blai i feu-vos un timonet, que entre una cosa i l’altra allunyaran el turment, la tos, el gos, la dona, l’home i el que meresca espavent.

Quan tossíem molt, les àvies del raval repetien i encara ara s’escolta “Sant Blai gloriós, que ens cure la tos”. I és que això d’encomanar-se a un sant, quan a Castelló hi havia una veritable devoció cristiana, no era molt demanar.

Després del prec, venia el timó, que és antisèptic, pectoral i expectorant, o la infusió que tocara, que al raval eren molt aficionats a les plantes sanadores i el rebost de les cuines un herbolari assortit.

Alguns diuen que això només era una dita, una canturela, i pot ser tenien raó doncs, també aquells menys creients, recolzant-se en el refranyer popular deien: “qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l´abril també”.

Tot i això encara en aquest dia i si més no en la celebració de la festa, és costum la benedicció d'aliments pans, pastissos, pomes, cristines, cócs o blaiets, segons pobles, destinats a guarir persones i animals.

I si d’Altea, Sax o Bocairent Blai és el patró també ho és de Borriana i de Castelló. Voleu saber-ne el perquè? Ara us ho contaré...

Una llegenda a Borriana diu que durant un temporal de pluges que amenaçava amb desbordar el riu, els pobladors van resar tota la nit, i l'endemà van ser recompensats amb un dia de sol. En recórrer la zona per a observar els danys ocasionats per la riuada, van donar amb una taula amb la imatge de Sant Blai. De seguida van atribuir-li el miracle i van decidir alçar una església en el seu nom i convertir-lo en patró.

En el cas de Castelló, tal dia com hui de 1716, fa 300 anys, l’ajuntament va trasladar les seues dependències de l’ediifici a tocar de la plaça de l’herba al de la plaça Major i per recordar per sempre la data, va demanar al bisbat de Tortosa fer cooficial el patronatge de la Vila del sant bisbe i mártir Blai.

En definitiva i vist des de la llegenda, la tradició o la historia, Sant Blai ha significat molt per la nostra ciutat i pobles veïns, fins i tot ha estat considerat per més d’un com el patró de l’hivern, jo no arribaría a tant, però si que, a les nostres terres, ha estat una de les advocacions més antigues, i com es canta en els goigs, hui, podeu si us be de gust recordar…

“Martir i bisbe sagrat

contra tots els mals protector

sigau Sant Blai advocat

de qui us reclama de cor”