De ciris, meteorologia i reis.

 Avui 2 de febrer és la festa de la candelera, la festa que, 40 dies després del Nadal commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seua mare, un ritu basat en la benedicció de candeles de cera.

És una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any i com moltes altres vinguda a menys al nostre poble. En temps de Jesucrist i fins no fa massa anys, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, calia anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena al mateix moment en que tenía lloc un ritu de purificació de la mare.

Tradicionalment  i creences religioses a banda, s'ha considerat aquesta data idònia per pronosticar la meteorologia, al caure en el punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern; el poble ha fet del dia d’avui un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu".

També hui es cumpleixen 808 anys del naixement a Montpellier del rei Jaume I, nat el 2 de febrer de 1208. Naixement envoltat de misteri i de llegenda popular, tant pel que fa al seu engendrament com al seu nom.

Segons compta la llegenda, Pere I el Catòlic no es mostrava especialment entusiasmat amb la seva esposa María de Montpellier, renunciant a tenir relacions íntimes amb ella. La història narra l’engany a què va ser sotmès el rei per pal·liar aquest assumpte: mentre el rei estava dormint al seu allotjament, esperant a la seva habitual amant, un seguici de religiosos, nobles i notaris van acompanyar María a l’habitació de Pere, ella va acostr-sea de manera furtiva al llit del monarca, fent-lo creure que era l’amant. Quan els primers raigs de llum de l’alba van començar a entrar en l’estança, el rei es va adonar del canvi d’acompanyant, va saltar enutjat del llit donant uns crits desmesurats. En aquell instant, tots els que esperaven fora van entrar, i van fer veure al rei que Déu havia volgut que les coses fossin d’aquesta forma, la qual cosa sembla que va convèncer al catòlic Pere.

D’altra banda la tradició explica que per decidir el nom del futur infant, sa mare encengué dotze ciris, amb els noms dels dotze apòstols. La darrera candela en consumir-se fou la que duia per nom Jaume, un nom estrany al llinatge tradicional de la monarquia catalana i vet per on, aquest va ser l’elegit.

Febrer comença, amb records de ciris, meteorología i rei, i set setmanes després de la primera lluna plena, passat el solstici d’hivern, estem a a les portes del carnestoltes, el temps passa de pressa…