Com és possible?

De sobra és conegut per tots els castellonencs que a l'antiga plaça de la Panderola, després d'Herrero Tejedor i des de l'any 1979 a la memòria de Francesc Xavier Borrull, jurista, historiador i polític valencià del segle XIX, d'ascendència santmateuana, el jutge Borrull, propietari que va ser entre d'altres del Molí Roder, ubicat en temps antics a l'espai de la mateixa plaça, es troba des de l'any 1974, inaugurat un 4 de maig, amb motiu de les celebracions del 50é aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó, un edifici singular de la ciutat, els jutjats provincials, edifici que fins al 2005 i per més de 30 anys, va allotjar jutjats, registres, audiència, fiscalia, calabossos..., i que a partir del 2006, fa ja més d'onze anys i com a conseqüència de l'entrada en servei de la Ciutat de la Justícia, edifici significatiu del PAU Gumbau, va tancar les seues portes, fins al dia d'avui.

Al llarg d'aquests anys i mentre ens deien als castellonencs, en diferents ocasions, l'imminent canvi d'ús i fins i tot de propietat, de l'edifici, que si allotjaria les associacions veïnals, que si els serveis de tercera edat, que si els serveis socials municipals, que si l'oficina de Consum, que si la secció de patrimoni, que si una residència d'estudiants, que si, que si... l'enorme bloc de formigó de set plantes, al que jo recorde haver-hi accedit tant sols a la part més propera a l'entrada principal, on estaven les oficines d'inscrfipcions de naixement i certificacions, anava degradant-se, fins a convertir-lo, ara ens assabentem, pràcticament en una construcció en ruïna.

Com és possible que nomé en 11 anys l'edificació haja perdut tant? Que hi aparega brutícia, pintades a les façanes més fosques i humides, alguna finestra o vidre trencat, entra dins el que podríem considerar normal amb el pas del temps, en un edifici sense cap tipus de manteniment, però finestres obertes, mobiliari abandonat, portes trencades, pintades al seu interior, fins i tot un frigorífic amb aliments abandonats i la porta oberta en una de les estances..., això que els castellonencs hem pogut veure en fotografies d'ahir mateix, sembla del tot incomprensible.

Ara, quan sembla que per fi l'alcaldessa de la ciutat i el president de la Generalitat han arribat a signar el protocol de cessió des del Govern Valencià al patrimoni municipal per convertir l'edifici en un "contenidor" de serveis socials lligats al benestar dels veïns, ens assabentem que l'edifici, valorat en més de 6 milions d'euros, no serveix per res si no es fa una inversió d'uns 12 milions d'euros, doncs és més que necessària, segons els tècnics una rehabilitació integral per, d'una banda arreglar totes les malifetes i, d'altra adaptar-lo als nous usos i sobretot a la nova normativa.

Com és possible que estiga tant remalament que siga necessari gastar-se 12 milions dels diners dels veïns? I més encara, qui ha estat realment el responsable directe que, l'edifici arribara a assolir aquesta situació? Ara resulta que no hi ha culpables, que tot ha estat fruit del pas del temps... a qui volen fer creure que eixa és la realitat?

Qualsevol edifici o habitatge privat, particular, del nostre poble al qual no se li haja fet absolutament res en 11 anys, fins i tot que haja estat tancat en tot aquest temps, mai la seua posada en valor assolirà el doble que el seu valor real, però en el cas dels antics jutjats sí. Vostés ho comprenen? A mi, la veritat, em costa...

A la vista de la situació, només se m'acud un prec a qui corresponga, ja que el temps sembla jugar en contra i perquè no es deteriore més encara, si el temps va congelar-se en Borrull el 2006, que aquest 2017 siga el del rellançament definitiu i que allò que es faça, es faça bé, a consciència com diuen al meu entorn, i pensant que es fa en diners de tots els veïns, i no es pressuposten i  gasten 12 milions d'euros en actuacions que després no siguen operatives i vàlides, són molts diners...

I si el netejaren...?

 Fereix a la vista, resulta colpidor i ha perdut tot el seu encant, a més a més de tota la seua utilitat. Dona sensació d'abandonament, resulta lleig, horrible i tots els que en passar al seu costat es fixen, fan algun comentari, naturalment cap ni un de bo, tots dolents.

M'estic referint a un rètol informatiu dels molts que hi tenim als parcs, places, monuments i llocs d'interés turístic I cultural, escampats per tot el poble. En aquest cas i en concret al què hi trobem a tocar del "Ficus centenari" de la plaça de Maria Agustina, però, poden servir aquestes reflexions, per altres molts que es troben en les mateixes o pitjors condicions.

Són, efectivament, mostra de l'incivisme i la falta de cultura i educació d'alguns veïns envers tot allò que no és seu sent de tots, però a la vegada, també és mostra de la deixadesa municipal, no ja de les regidories de turisme, serveis, oci o urbanisme, que no sé realment de qui depenen directament els rètols, si més no, amb tota seguretat, deixadesa del servei municipal de neteja viària, que, a més a més de recollir la brossa i netejar la brutícia que diàriament omple el sol de la plaça per culpa dels estornells, hauria de tenir cura del mateix rètol informatiu, però sembla que no hi ha massa consciència de la seua necessitat entre els treballadors o encarregats d'aquell menester.

Independentment que la informació oferida siga o no exacta, parlar de "ficus mil·lenari" crec és massa agosarat, el fet de trobar-se una informació municipal en aquest estat, és lamentable.

És veritat que els ciutadans demanem tot tipus de millores en els serveis municipals, i que a tot no pot arribar-se, però gastar-se uns diners públics en la compra primer i col·locació de diferents panels informatius i que aquests no tinguen el mínim servei de manteniment, resulta penós, fent-se, amb el pas del temps, del tot necessària una millor neteja d'aquests elements urbans.

És veritat que "les cagades dels pardals" sota el ficus, han fet necessari un augment de la neteja manual de la plaça i que aquesta presenta, excepte alguns dies puntuals, un estat de neteja més que satisfactori igual que el manteniment de la font que, malgrat els desperfectes que presenta l'escultura, propis del pas dels anys, té una cura més que esmerada, però no passa el mateix amb el rètol i tot i passar per molts veïns desapercebut, a mi em dol la situació en la qual es trobe i més encara quan s'atura al seu davant "un foraster" amb la intenció de saber-ne una mica més, amb la intenció de llegir la informació que inicialment es presenta en tres llengües, català, castellà i anglés, però amb prou dificultat pot arribar a llegir-ne alguna.

També aquestes coses senzilles, que no costa massa diners el seu manteniment, contribueixen o no, a millorar la imatge de la ciutat i tot i no constituir una necessitat imperiosa, una millora en la qualitat de vida dels castellonencs, mantenir el rètol com el primer dia, sí que és, la manca de neteja, una prestació municipal que es troba a faltar.

És, si voleu, un problema menor, una acció de micro urbanisme, però moltes accions de micro urbanisme de neteja juntes, fan una ciutat molt més neta i molt més agradable per viure. I això, que és complisquen les condicions de neteja, també dels rètols informatius, és el que jo vull per la meua ciutat, pel meu poble i per això, jo denuncie...

No m'agrada: Explicació de vot.

El passat dijous el Consell Rector del Patronat Municipal de Festes vam aprovar per majoria simple el nou reglament d'elecció de Regines i Dames de la ciutat, proposta que des de la Junta de Festes va elevar-se a aquell organisme.

I no, no m'agrada aquest reglament, el veig més tancat encarar que l'aprovat l'any anterior, doncs tanca la porta a la possibilitat que qualsevol senyoreta o xiqueta puga optar al càrrec de Regina o Dama de la Ciutat, siga en la seua categoría infantil o adulta. Si l'any anterior ja vaig sentir-me decebut doncs s'obligava a les senyoretes i xiquetes, per presentar-se al càrrec de Dama o Regina, a haver format part d'una comissió de sector, ara, en aquest nou reglament a aplicar pel 2018, no tan sols cal per a ser candidata haver format part d'una gaiata, si més no, cal haver estat madrina d'alguna d'elles.

És clar que una part important del món de la festa el constitueixen les comissions de sector, tot i que algunes d'aquelles, massa en aquests moments, tenen veritables problemes per configurar un grup de dones i xiquetes que vulguen implicar-se, presentant en diferents ocasions greus dificultats el trobar "madrina". De manera que entenc la pressió feta des de la Gestora de Gaiates a la Junta de Festes, exigint el requisit d'haver estat abans madrina per optar a Dama o Regina, però en ple segle XXI, considere gens democràtic "tancar portes" a altres col·lectius festers, i em dol que la mateixa Junta de Festes no haja o sabut o no haja volgut veure que aquest no és el camí.

És més que probable que els "anys viscuts en càrrecs anteriors" i sobretot en el càrrec de madrina o de madrina infantil, puga ser garantia de saber estar i de saber comportar-se en cas de ser elegides com a representants oficials de la ciutat, entenc que podria fins i tot considerar-se un mèrit afegit, però mai excloent, això simplement no és democràtic.

Per sort cada any són més els ens festers que s'involucren directament o indirectament en les nostres festes fundacionals, cada any són més els col·lectius que d'una manera o l'altra fan festa i contribueixen al fet que la festa siga cada vegada més coneguda, en definitiva aporten el seu saber i fer per aconseguir una cada dia major internacionalització. Al món de la gaiata, de les comissions de sector, s'han afegit altres col·lectius que també fan festa i transmeten tradició, cultura i animació.

Entenc també que d'aquests col·lectius, per la seua pròpia idiosincràsia, difícilment hi haurà candidates femenines als màxims càrrecs representatius festers, i que, en cas d'haver-les, pel sistema establert d'elecció de les mateixes, difícilment puguen arribar a resultar elegides, però tancar la possibilitat de presentar-se pel fet de no haver estat mai madrina no és lògic ni tampoc just.

El món de la gaiata i més concretament de les comissions de sector és, agrade o no, un món en crisi en aquest segle XXI; calen noves accions revitalitzadores de les mateixes o tal vegada una nova estructura festera diferent, però aquest no és el camí.

Tal vegada les comissions de sector, revitalitzants de la festa l'any 1945, ara hagen perdut la seua trascendència; tal vegada el seu moment ja ha passat, el món ha evolucionat, la societat també, i la festa de Castelló no pot ni deu mantenir-se en una estructura del segle passat, per això voler lligar la possibilitat de ser Dama o Regina a haver format part d'un a d'aquestes 19 comissions, que dit siga de passada, en algun cas, sónb simplement grups d'amics o membres d'una mateixa familia, només és garantía per continuar "tenint xiques", i allargar la seua agonía.

Em sembla bé que la Regina i les Dames representants de la meua Ciutat hagen estat abans madrines de Sector, però en bé de la pluralitat cultural i festera, mai recolzaré l'obligatorietat d'aquest requisit. No no m'agradava l'any passat i vaig abstenir-me en la votació, però menys encara m'agrada aquest any, per això, el meu vot va ser en contra del reglament.