Sant Isidre i Castelló.

Malgrat que la tradició valenciana encomana als Sants de la Pedra, Abdó i Senen, la protecció dels cultius, perquè siguen intercessors davant Déu i faça bondat davant les inclemències del temps, en el santoral apareix Sant Isidre com a patró de l'agricultura, la festa del qual la cristiandat la celebra tal dia com ahir, 15 de maig.

Fins al segle XVIII al País Valencià aquesta parella de sants eren els protectors front les granissades i tempestes, especialment les de l'estiu i, per tant, coneguts i venerats pels seus prodigis. Però amb l'arribada de la "Nova Planta" i els costums castellans, va eixir-los un competidor, i van anar deixant el protagonisme al sant centralista, de Madrid, Sant Isidre, un llaurador mossàrab canonitzat el 1622 i declarat el 1960 pel Papa Joan XXIII patró dels agricultors espanyols.

Castelló, poble majoritàriament agrícola fins fa pocs anys, va veure aparèixer amb el pas dels anys diferents institucions "en defensa" dels interessos agrícoles, des de la secció agrària de la Secció Femenina, fins a la Càmera Agrària Provincial passant per la Germandat Sindical de Llauradors o la Central de Crèdit Agrícola, entitats que, al llarg dels anys, van col·laborar en la celebració conjunta de la festa.

A la fi del segle XIX va produir-se un "boom" de l'associacionisme i cooperativisme agrari. El Gremi de llauradors tenia el 1910 un total de 400 socis i en poc més de 20 anys, va més que doblar el número, passant a ser 930 el 1933, a la vegada que el popular "Gremi", impulsat pel moviment social-catòlic es transforma en la cooperativa agrícola "Sant Isidre", fent més seua encara la celebració joiosa de la festa.

En els temps compresos entre l'acabament de la guerra civil i els anys 50 del segle passat, la vespra de la festa, la imatge del sant quedava exposada als salons del Centre Social, "Sant Isidre", al carrer Major, al damunt d'una peanya guarnida amb flors, amb la qual la imatge era traslladada, l'endemà, a l'església per la celebració de la missa, tal com es fa encara en moltes festes de carrer

Acabada aquesta la imatge era traslladada al domicili social de l'entitat a l'avinguda dels Germans Bou, on el Sant era exposat durant tot el dia en un altar, aixecat a l'efecte, engarlandat amb flors i plantes, celebrant-se allí mateixa, i fins a l'any 1964, el Sorteig de l'Estalvi, entre els impositors i llibretes infantils de la Caixa.

Des de l'any 1972 l'ermita de Sant Pere i Sant Isidre, de propietat municipal, a la partida de Censal, va ser cedida a la UTECO i la Càmera Agrària Provincial, que va fer-se càrrec de la seua custodia i manteniment i la festa va traslladar-se a l'ermita, celebrant-se el diumenge següent a la diada del sant.

I la festa perdura, i novament, el diumenge pròxim , dia 21, l'ermita de Sant Isidre tornarà a ser el centre i punt de trobada tradicional del sector agrari castellonenc i, com en els darrers anys, serà Cajamar, hereva de la secció econòmica de l'antiga secció de crèdit de la cooperativa agrícola Sant Isidre, l'entitat organitzadora dels actes, amb una tradicional benedicció dels camps, missa solemne, i porrat, enriquit amb la festa popular on tindrà cabuda l'actuació de la Rondalla Vora Séquia.

Associacionisme, cooperativisme, religiositat, tradició, festa en definitiva, que es manté malgrat la ràpida desaparició de la llaurança i l'abandonament creixent de les terres de cultiu del terme, amb la tristor que aquesta situació comporta. Només ens restat encomanar-nos als sants de la pedra o a Isidre, però si no ho remeien aviat, l'horta a Castelló prompte serà només un record. "Castelló, poble lleial, vos alaba en tot fervor, protegiu-nos de tot mal, sant Isidre llaurador".