S'acosten dies de record especial
per aquells que ja no hi són entre nosaltres, Tot Sants i el dia de Difunts,
estem en la setmana de visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar
les tombes. Costums que perduren entre nosaltres, al costat d’altres que han
desaparegut o estan molt a prop de desaparèixer.
Antigament, així que hi havia una
defunció, arreu se suspenia qualsevol feina, per urgent que aquesta fos, i
tothom, familiars i amics, es disposaven a acomiadar el finat com calia i amb
les honres necessàries.
Els familiars més propis es
posaven de dol i a la cambra mortuòria atenien i rebien el condol dels qui
venien a fer la darrera visita a la persona difunta, a la qual es vetllava sense
interrupció, dia i nit, fins que arribava l'hora de l'enterrament.
El costum de vetllar al mort
durant la nit ha anat caient en desús d'ençà dels anys 50-60 del segle passat
al nostre poble, justificant-se la desaparició perquè, de vegades, era més un
acte de diversió que de dol, passant la nit acompanyant el difunt amb café,
galetes, licors i les persones passaven la nit conversant i fent gatzara.
El costum del dol també està
canviant, jo diria que inclús desapareixent; fins no fa massa anys a Castelló, i
encara en alguns pobles de l'interior, els familiars més propis de la persona
difunta portaven dol durant un temps determinat, més o menys dilatat segons la
proximitat del parentiu. Pels pares i pels i pels fills, parents en primer
grau, es portava dol fins a dos anys; pels germans i cunyats, un any; pels
avis, sis mesos. Pel cònjuge la vídua acostumava a portar dol tota la vida,a
excepció que es tornés a casar. El dol que portaven els vidus també es dilatava
molt temps, de vegades per sempre més.
Hi ha una dita popular,
expressiva i irònica, referida al dol que deu portar-se per alguns familiars:
"Per un oncle i una tia - una nit i un dia - i si no deixa res - de casa
al carrer»" la qual cosa significa que per oncles, nebots i cosins, només
es portava dol en l'acte de l'enterrament.
Durant el temps que portaven dol
les dones anaven totalment vestides de negre. El dol dels homes consistia en
els senyals del mateix color, la corbata, un botó a la solapa, un braçal...Mentre es duia dol les persones
s'abstenien d'assistir a festes i espectacles, sobretot no anaven al ball,
considerada com la diversió més frívola. També era freqüent utilitzar sobre i
paper amb una franja negra quan s'havia d'escriure una carta. Les dones que
duien el rigor del dol fins a l'extrem, quan sortien de casa sempre portaven un
vel negre que els cobria la cara.
Tots els costums antics: vetllar
el mort a casa, tapar els miralls, penjar cortines negres als balcons, aturar
els rellotges, fer cremar quatre ciris al voltant del llit, ficar una mica de
sal sobre el cos del difunt per evitar que siga apoderat per un esperit malèfic
i tants altres hàbits que ajudaven a assumir la mort de la persona estimada com
un primer procés de dol, han desaparegut o van desapareixent a mesura que ens
anem "modernitzant".
Anar a un tanatori a vetllar els
morts o donar el condol ha esdevingut un fet quotidià. Les famílies preferim la
comoditat i els serveis d'aquestes instal·lacions, que no tenir al difunt a
casa com es feia abans. En moments durs com la mort s'imposa la funcionalitat
per davant de la ideologia i la tradició.
Els tanatoris edificis moderns i
pràctics faciliten la mobilitat i la comoditat de la família i els amics. Si,
són negocis, unes empreses com qualsevol altra, però fruit de la seua capacitat
d'adaptar-se a les necessitats dels ciutadans oferint serveis i productes per
respondre a les noves demandes, hi han influït indirectament en la pèrdua dels
costums ancestrals...
No vull tornar al passat però
tampoc vull oblidar-lo, no fos cas que arribem a perdre la nostra identitat.
Només són reflexions, quasi a l'inici del mes més trist de l'any, quan la
natura finalitza el seu cicle d'esplendor i inicia l'esmortiment de la tardor i
l'hivern, i en què tot convida a la tristor, la severitat i el recolliment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada