Festa que, com qualsevol altra,
té dues cares ben diferenciades, la de la celebració festiva, lúdica, mundana,
on el menjar i el beure, els coets, les danses i els balls en són els
protagonistes, i la lligada a la religiositat, a la fe, a la tradició
cristiana, centrada en la forma més perfecta que ens presenta l'església
catòlica per oferir adoració a Déu, una "missa solemnis", missa
cantada, amb boato i sermó, precedida d'una processó on la figura del patró del
Raval, Sant Fèlix de Cantalici, a més a més de lluir al més amunt de la peanya,
ens ofereix la seua intercessió, per poder apropar-nos a Déu.
I si la "missa major del
Sant" és l'eix central de la festa, no ho és menys l'altre acte,
l'exercici piadós i devocional lligat al nostre Fèlix, el rés del sant rosari,
realitzat a la porta de les cases dels clavaris entrant i eixint, actes celebrats
el capvespre d'anit i la nit de demà.
Queda lluny l'època en què moltes
famílies es reunien per resar-li al sant, acudint a la casa on aquest romania,
i acompanyar-lo a l'església el dia de la seua festa,, i és que els temps van
canviant i algunes devocions populars corren el risc de perdre's.
El rés del rosari en la festa de
sant Fèlix, pregària fàcil i popular en lloança de la Mare de Déu, oració de
quietud i contemplació, i que des de sempre s'ha considerat molt beneficiosa,
ara, malauradament, és una pràctica vinguda a menys al Raval, manifestació
fefaent del que ocorre també a la resta de la societat castellonenca, on la
meditació, el recolliment i, en definitiva, la religiositat, han deixat de ser
elements de creixement interior.
El Raval s'ha transformat amb el
pas dels anys, perdent la familiaritat, entrant en el món de les inquietuds i
del soroll, de la pressa i del moviment; la cultura tradicional s'està perdent,
els moments d'unió i de recolliment familiar, d'interioritzar pensaments,
sembla no tenen ja cabuda al segle XXI. Llàstima...
La devoció al sant de Cantalici
malgrat els esforços de clavaris i majorals "no reviscola", el sant
no "atrau" els joves, la festa i tot el que l'envolta és considerada
una pràctica del passat, fins i tot les persones més grans, recorden altres
temps amb nostàlgia, només encomanant-nos a Déu i resant a la Mare de Déu
podrem salvar la festa, digueu-me pessimista, però açò de no ocórrer un
miracle, s'acaba...
Cal reinventar la festa, calen
nous camins, cal incentivar la participació, cal abandonar una mica la comoditat,
i per aconseguir-ho cal demanar: a les persones, als veïns, el seu compromís, a
les autoritats el seu ajut econòmic i facilitats logístiques, i a la Verge i el
Sant, mitjançant la pregària, el rés, la seua intercessió.
No demane que la nostra cultura
festiva, que les festes del Raval siguen declarades com a Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, però sí que és més que necessari un
reconeixement, unes ajudes i uns compromisos, per mantenir viva la festa.
La festa de Sant Fèlix al Raval
ha de continuar sent convivència i capacitat d'agermanament, manifestació del
treball i la il·lusió de tot un barri, i per aconseguir-ho, cal demanar-ho, a
les persones i a Déu, cal d'una banda creure en el fet cultural i social que
representa i com els veïns em d'implicar-nos perquè la festa no desaparega, i
d'altra, resar amb devoció per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada