Com molts dels veïns de la
ciutat passe els estius al terme veí de Benicàssim. La proximitat a casa fa que
no siga talment un estiueig perquè són continus els dies en què per un motiu o
altre torne al domicili habitual.
Aquest trafeg, que per
altra banda realitzen moltes més persones cada dia, fa que per moments, anar i
tornar a Castelló siga tota una odissea per les llargues cues que es formen,
traduint-se en una recerca alternativa de carrers i camins per tal d'evitar-les
al màxim. D'altra banda també ara a l'estiu isc més a caminar per la qual cosa
són molts els llocs per on passe i que no solen ser habituals la resta de
l'any.

Açò fa que cada vegada
siguen més les persones que amb bicicleta i lligada a aquesta un carret més o
menys gran, recórreguen els diferents contenidors, com si es tractara d'una
ruta turística, per recollir la totalitat o part d'aquells voluminosos que, o
bé els poden fer servei, o bé poden treure-li profit en vendre "al ferro
vell" alguns dels seus components.

Vaig observant darrerament
amb detall alguns d'aquests objectes i crec, que en alguns casos, els atuells
que s'hi llancen perquè algú ja no els fa servir, podrien tenir una segona
vida, ja que, de vegades, són coses, pot ser antigues o passades de moda, però
en bon estat.

Clar algú pot pensar que
si necessita alguna cosa, fustes, ferros, xapes, cartons..., pot passar per
l'ecoparc i agafar-la, però no, allí el que entra particularment ja no ix,
passa a ser propietat municipal qui s'encarrega de la seua selecció i gestió.

I és que estem entrant en
una dinàmica d'usar i llançar tan extrema que els ecoparcs sembla que qualsevol
dia no donaran abast, apareixent abocadors il·legals, amb contenidors que es
queden xicotets i d'altra banda que ningú vol al costat de casa. Què li farem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada