Tabac i "mistos"

 La producció o venda d'un determinat bé assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingrés al fisc, s'anomena estanc. A la fi del segle XIX i començaments del XX la producció i venda d'explosius, de tabacs i de llumins era un monopoli estatal a Espanya.

I com ja tots sabem com nefastos i injustos solen ser els monopolis per a l'economia d'un país, i per als consumidors, deixant a banda la venda d'explosius, els monopolis del tabac i dels populars "mistos", no va ser l'excepció. En la venda d'aquests productes es cometien abusos emparats en la legislació de l'època, davant els quals els venedors i compradors es veien indefensos.

Al nostre país és en 1887 quan es crea una societat, la Companyia Arrendatària de Tabacs, que s'encarrega de la gestió del monopoli de tabacs i en 1898 quan es dicta la llei de monopoli de la indústria fosforera.

Malgrat que en aquella època el tabac comença a perdre el seu sentit cultural i ritual i passa a tenir un ús més quotidià, els llumins, "els mistos", eren un element fonamental i de primera necessitat en la vida quotidiana, molt més que en l'actualitat, en què disposem d'encenedors i per cuinar o escalfar-nos i, pràcticament no els necessitem.

El tabac que Espanya produïa en Amèrica, principalment a Cuba, i que després va passar a manufacturar-se a les fàbriques de Bilbao, Santander o Madrid, era un producte de fama mundial i en aquell moment no considerat nociu, perillós per la salut, per la qual cosa el seu consum era massiu.

Per contra els llumins espanyols, considerada que la seua producció i venda era un monopoli del govern, en canvi, tenien mala fama, així ens ho diu un matrimoni anglés que viatjava per Espanya cap a 1920, Jan i Cora Gordon, en el seu llibre de viatges titulat Poor Folk in Spain. "Els llumins espanyols, molt dolents, que són un monopoli de Govern, van ficats en una caixa de cartó. Aquesta caixa és molt difícil d'obrir; la part interior sembla que té dos fons i cap obertura. El viatger impacient normalment destrossa la caixa en intentar arribar als quaranta llumins que hi ha dins".

I si hui parle de tabac i de llumins és perquè tot just fa cent anys, el dimarts 13 de gener de 1920,"El Heraldo de Castellón", en el seu número 9.459, publicava una notícia curiosa en la columna titulada "Castellón al día": "Ayer era tabaco lo que faltaba en los estancos, hoy faltan fósforos". A continuació el periodista es preguntava deixant la resposta en l'aire... que passa amb aquests monopolis i com es consenteix tal desgavell un dia i un altre?

Han passat 100 anys, i el tabac encara hui crea polèmica, tal vegada no per la seua escassesa, però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència vol modificar la llei antitabac, suprimint el monopoli de la xarxa d'estancs i per contra, Altadis, l'empresa fusió de la francesa Seita i l'antiga Tabacalera, la defensa.

I què dir dels llumins? De ser un dels principals invents de la història, ja que va permetre a l'ésser humà obtenir foc de manera instantània, van passar en pocs anys a ser elements antics i poc útils front els encenedors, dispositius que emprant uns altres tipus de substàncies permetien mantenir la flama per més temps, sentenciant a mort els mistos.

Històries i curiositats d'un Castelló de fa cent anys, quan "El Heraldo" costava 10 cèntims de pesseta, tenia dues fulles i a la sastreria Soliva, del carrer Colom 11, podies comprar-te una gavardina "a medida" per 50 pessetes.