El dia que fa 92 anys que vas nàixer...

Sí, hui, el dia quatre del més quatre hagueres complit anys, 92 en concret. Tantes vegades que deies això de "ja estic preparada i potser no arribe als 90" i tantes que jo et deia que no fores ximple, que per descomptat que arribaries, i si, vas arribar tot i que Déu no va voler esperar més per portar-te al costat d'Ell.

I encara que a tu no t'agradava massa llegir, vas ser molt bona fent les teues coses, tu eres més de boixets i cuina, avui t'escric una carta directa, en destí a les estrelles, perquè la lliges, una carta on dir-te que et recordem cada dia, que sempre hi ha "uns consells, unes paraules i també una coca, uns pastissets, unes mones..." que ens fan pensar en tu.

La mort és una cosa tan natural com la vida, ja que aquesta sense aquella no existiria, simplement vas anar-te'n quan et tocava i en el moment en què ací ja havies completat "la teua vida". 18 mesos després de la teua partida, la teua imatge, el teu saber fer i la teua bonhomia segueixen presents entre nosaltres perquè estàs viva, perquè et portem al nostre cor i a la nostra memòria.

Tot i que mai vas donar-te importància per res, mai trobaves que havies fet res fora del normal, en aquests dies de confinament a casa haguera estat molt bonic haver-te vist al matí feliç, complint un any més de vida al nostre costat i traginant amunt i avall i manant sense manar...

Sé que ara estàs bé perquè ho note, perquè no tinc angoixa quan pense en tu. Estic convençut que estàs amb tots els que sempre has volgut! Hi ha més enllà que aquí. Dóna'ls un bes a tots de part nostra.

Diuen que tenim sobrevalorats els records que, al cap i a la fi només són química; percepcions sensorials puntuals, concretes. Per poder arribar fins a ells hem d'estirar una mica del fil i al fer aquesta tasca li anem afegint material, unes vegades conscient, altres de manera inconscient. Segur que t'agradarà saber que estem intentant complir el teu major desig, la teua obsessió, que fórem unes bones persones, i que de vegades, massa sovint, ens costa.

Diuen que el temps tot ho cura i tal vegada siga així, ja que és veritat que quan el temps passa, s'alleuja el dolor i la tristor perquè són els nostres companys de viatge i no un enemic com podem pensar; ara ja comence a ser possible arribar a aquest dia, el del teu aniversari, i sentir també alegria. Alegria en recordar moments de la teua vida, en contemplar les teues fotos, en intentar sentir encara les teues paraules, la teua veu.

El temps passat des d'aquell setembre del 2018 m'ha ajudat a madurar i a veure les coses des d'un altre punt de vista, a aprendre i seguir creixent. Per tot això, avui m'atrevisc no només a recordar el dia en què vas néixer, si més no també a celebrar-lo, perquè seguiràs fent anys mentre visques a la meua memòria i això serà per sempre, ja que a més de portar-me a aquest món, vas fer tot el possible perquè en ell visquera feliç i segur.

Ningú podrà discutir que vas ser una persona exemplar, molt simpàtica de tracte, que et feies guanyar fàcilment l'afecte de les persones amb la teua manera de ser tan especial, per això vas arribar a ser molt excel·lent i admirada.

Gràcies per la teua sinceritat i el teu somriure. Sempre et voldré. I avui més, el dia en què en fa 92 anys que vas nàixer!