El colom de la pau...

Malgrat haver perdut les llibertats democràtiques, per commemorar els 25 anys de pau després d'acabada la guerra civil, l'any 1964, i amb la finalitat de mostrar a Franco no com el vencedor militar d'aquella contesa sinó com el garant de la pau entre els espanyols, per iniciativa de l'ajuntament de la ciutat presidit per Eduard Codina s'acorda, de la mateixa manera que ocorria en altres ciutats, erigir i ubicar en la plaça de Maria Agustina una estàtua pedestre del general Franco..

L'obra va ser encarregada al reconegut escultor castellonenc, nascut al carrer Talecons, Joan Baptista Adsuara qui va crear una escultura del general en posició de ferms i amb un pergamí enrotllat que recolzava en la seua bragueta i que per motius antiestètics, semblava que estava pixant, mai va arribar a instal·lar-se sent substituïda per una altra, en aquest cas una al·legoria de la pau creada pel mateix escultor l'any 1967.

Aquesta estàtua de pedra, que des de fa més de 50 anys presideix la plaça presenta una esvelta figura femenina, Afrodita, la deessa de l'amor, que decanta suaument el maluc mentre un dels seus braços, l'esquerre, es recolza sobre un pedestal. El braç dret descansa sobre el cap on es recolza vigilant el colom, atribut de la deessa i símbol universal de la pau.

És recolza vigilant el colom? Segur?

És veritat que les emissions de CO2 generen canvis a l'atmosfera i que la contaminació no perdona ningú i que l'anomenada pluja àcida afecta sobretot el marbre i altres pedres calcàries, a les quals va a poc a poc destruint o dissolent, i que l'al·legoria no és una excepció, però una cosa és el desgast per erosió d'aquells elements que sobresurten del cos principal i una altra els cops o atacs deliberats fruit del vandalisme.

Fa ja un bon grapat d'anys que aquell colom que coronava l'escultura, va perdre el seu cap, i sense que ningú fera res per restaurar-lo, la pau va quedar decapitada.... Ara, no sé si fa algun temps ja o tal vegada faça poques setmanes, la realitat ens fa veure que ha desaparegut tot el colom i l'estàtua ja no llueix cap signe al·legòric d'una pau que encara gaudim, després de més de 40 anys de desaparegut el dictador i restablerta la democràcia.

No sembla que estiguem davant una mutilació per acció del temps, deguda a la interaccion de l'obra i l'entorn, tot sembla que la degradació, o millor dit la destrucció del remat de l'estàtua, haja estat fruit d'una gamberrada.

Una obra mutilada que hauria de ser intervinguda, restaurada, amb la reconstrucció volumètrica del colom que és, en definitiva qui donava sentit a tota l'escultura. Ara, més que mai, en desaparèixer l'element identificador, el sarcasme popular torna a fer-se present en contemplar l'estat de l'obra, amb la interpretació popular de: "dels d'enfront (delegació del govern) estic fins al monyo, per la posició de la mà dreta, i dels de darrere, per donar l'esquena (antics sindicats i hui comunitat d'empresaris) no vull ni veure'ls".

Si representar un colom amb un ram d'olivera en el seu bec simbolitza el desig de mantenir la Pau ja assolida, que primer desapareguera de l'Afrodita de Maria Agustina, el ram d'olivera, després el bec, a continuació el cap i finalment el colom sencer, no voldria jo pensar és presagi que el perill, del tipus que siga, no ha desaparegut del nostre poble.

Com a obra d'art no mereix continuar així, cal reposar el colom com a contingut material i estètic de l'obra, a la vegada que conceptualment, justament el colom és qui li dóna tot el seu sentit i significat. Malauradament el seu creador ja no està entre nosaltres, però per la important càrrega simbòlica de l'obra, de segur que no és difícil trobar artesans de la pedra que estiguen interessats en la seua restauració. Només és, com en moltes altres ocasions, qüestió de sensibilitat, voler i diners...