Un regal de Reis... per a la ciutat.

Alguns dels elements més destacats del paisatge urbà de la nostra ciutat són els rètols. Ubicats a peu de carrer, comercials i privats o públics, són capaços de conferir una identitat pròpia a l'entorn urbà, siga carrer o plaça. Així, els nostres carrers s'erigeixen en veritables aparadors de la vida ciutadana i són un reflex de la vitalitat del veïnat.

Una part important dels rètols públics està conformada per aquells que indiquen llocs històrics, edificis monumentals, espais culturals i altres elements característics del poble, però els més abundosos són aquells que marquen el nom dels diferents carrers, amb la finalitat d'identificar de manera unívoca els vials.

Com a servei públic, diu l'ordenança municipal, que la retolació d'aquells s'efectuarà mitjançant placa fixada a les façanes dels edificis cantoners; per donar compliment a aquesta normativa, trobem des de temps antics i repartida per tota la ciutat, una variada i diversa tipologia de retolació urbana, des de les "plaques" més antigues en ceràmica (taulellets i panells de rajoles) per indicar el nom dels carrers, places, districtes i números dels edificis, fins a les més modernes de ferro colat, metàl·liques, esmaltades o fins i tot d'alumini. Rètols que han anat canviant amb el pas del temps, de la mateixa manera que també han variat el nom dels carrers al llarg de la història.

Ja abans d'aquell llunyà any 1854 en què apareix documentada la primera retolació d'un carrer a Castelló, el carre de Tosquella, fins a l'actualitat, els carrers s'han anat nomenant segons la conveniència del moment, de manera que, en l'actualitat els noms de molts dels nostres vials res tenen a veure amb el nom en què eren coneguts inicialment, que, en moltes ocasions, feien referència a un identificador natural, activitat o element singular.

Inicialment i paral·lelament al creixement de la ciutat, sorgien noms de carrer de manera espontània i eren assumits per la comunitat amb total normalitat, podent afirmar que la toponímia urbana popular es caracteritzava per l'espontaneïtat i l'economia lingüística. Va ser a partir de quan va instaurar-se l'oficialitat de les denominacions, quan de mica en mica, va anar abandonant-se la nomenclatura oral-popular.

A partir de la dècada dels anys 80 del segle passat, i en concret l'any 1984, i per iniciativa de l'associació cultural i festera Moros d'Alqueria, va tenir lloc en record i homenatge als antics carrers del centre de Castelló, una iniciativa consistent en la retolació amb ceràmica artística dels noms d'alguns d'aquells carrers que hi havien resistit el canvi de nom: Vera, Pescadors, Major, Fola, Caçadors... iniciativa que la societat castellonenca va acollir amb gust.

Ara, una altra associació cultural i festera, "l'Aljama", quasi 40 anys després, i per tancar les activitats que està celebrant per commemorar el 30 aniversari de la seua creació, com a responsables d'escenificar i fer valdre la societat civil jueva de l'antic Castelló, el call medieval castellonenc, ha fet realitat, en col·laboració amb la regidoria de cultura de l'ajuntament, el projecte de la recuperació i retolació dels carrers de l'antiga jueria.

Una nova senyalística amb 11 plaques commemoratives que des d'aquesta mateixa setmana podem contemplar i permet donar a conéixer i delimitar amb rigor històric els carrers que componien l'epicentre de la vida de la comunitat jueva als segles XIV i XV

Es poden veure ja al carrer Gràcia, amb la placa commemorativa del 30é aniversari a la façana lateral del Museu Etnològic; i en un recorregut per Cavallers, on hi havia el carrer del Call, el Cantó del Pou de la Jueria, el carrer del Pou de la Jueria, i el Cantó de la Sinagoga. A més, a Cervantes hi ha el carrer del Forn del Batlle; al carrer de l'Ensenyança, el carrer de la Sinagoga; a Antonio Maura, el carrer del Forn d'En Reus; a Domingo Briau, el carrer de l'Estudi, i a la plaça de l'Olivera, a tocar el descarregador, la placa que recorda el lloc on hi havia l'antic cementiri jueu de Castelló, el Cementiri dels Jueus.

Una bona iniciativa que, de segur, també tindrà molt bona acollida entre els veïns i forasters. Només un però... amb la mateixa finalitat en què el MUCC ha creat els diferents itineraris del Castell Vell, Medieval, de les Ermites, Republicà o de dones immortals, amb vocació d'integrar, investigar, conservar i difondre el patrimoni custodiat per la ciutat i estructurar-lo en un discurs que ajude a conéixer millor la història de Castelló, no estaria de més que s'afegira un sisé itinerari en un recorregut pels llocs més emblemàtics de l'antiga jueria, amb fullet explicatiu, plànol del recorregut i audioguia pels llocs on des d'ara podem contemplar les boniques plaques ceràmiques.

Donat que entre els objectius primordials, de la regidoria de Cultura en particular i de l'equip de govern municipal en general, està revitalitzar i defensar la ceràmica i la nostra història com a senyal d'identitat de la ciutat i ferramenta de promoció turística, estic convençut que, aquesta iniciativa, seria una bona manera de fer-ho. Llance la idea i felicite des d'ací als amics de l'Aljama "per aquest regal de reis", perquè amb la seua inquietud i actuacions estan fent història viva per la nostra ciutat. Endavant!