És sabut quer a Castelló l’any 1837 va aixecar-se la muralla lliberal per
defensar la ciutat de les amenaces Carlistes, una nova construcció defensiva
que no es va limitar a envoltar l'antiga vila medieval, sinó que també va pretendre
protegir els ravals. A l'oest d'aquella muralla liberal, es van projectar les
rondes de la Magdalena i del Millars, a fi que esdevingueren el nou traçat del
camí ral que unia València amb Barcelona.
Al lloc on s'iniciaven les dues rondes i finalitzava el carrer Calvari
(actual Saragossa), va sorgir un gran descampat sense cap al·licient perquè els
nostres avantpassats es decidiren a fixar-hi la seua residència.Aquella enorme
esplanada, probablement la major de Castelló durant l'últim terç del segle XIX,
es va utilitzar per albergar tota mena de solemnitats. El dia 3 de desembre de
1891, l'Ajuntament presidit per Mariano Madramany Ferrer, va acordar que
l'enclavament passara a anomenar-se plaça de la Independència. Aquell va ser l'indret
elegit l'any 1924 per celebrar el solemne acte de coronació de la Patrona de la
ciutat, la Verge de Lledó.
Dos anys més tard, l'alcalde Salvador Guinot, va anunciar per recordar per sempre el moment de la coronació, la instal·lació d'un fanal de ferro forjat espectacular, molt del gust dels corrents artístics i constructius de l'època. Un monument que es va dissenyar i construir al taller de José María Sáez López i es va convertir, de manera immediata, en un dels emblemes de la ciutat.
"Una farola" rematada amb quatre braços amb dracs que sostenen quatre
fanals. En la part superior del monument apareix un cinqué fanal sobre elevat,
construït també amb ferro. Tot el monument es va fer descansar sobre un
pedestal de pedra de Borriol, amb una placa de marbre, recordatori de la
coronació.
Han passat més de 90 anys de l’aparició de “la farola” i crida l'atenció que
el monument no presente a penes deficiències estructurals, tot i que si ens
fixem una mica quan passem pel seu voltant, i des de fa un bon grapa de mesos, més
de mig any segur, observem que un dels quatre fanals que pengen dels quatre
braços del monument ha desaparegut, deixant "coixa" l'estètica de la
figura. Segons sembla, una forta ventada va ser la causant del despreniment del
fanal i que, aquest, recollit per l'ajuntament, està en procés de restauració,
o no.
El cas és que, en els darrers mesos i des de l'ajuntament s'ha procedit a la transformació del mapa lumínic públic en un sistema més eficient, sostenible, precís i intel·ligent, renovant amb tecnologia LED els punts de llum que integren l'enllumenat urbà de la ciutat.
La substitució de l'enllumenat conformat per llums de vapor de sodi, que
produïen un color groc brillant, també fa unes poques setmanes va arribar a
"la farola" i en consonància amb la resta de la il·luminació de la
ciutat, els fanals que conformen aquest monument, van canviar-se per un sistema
de leds, molt més sostenible.
Però, malgrat la bona disposició mostrada públicament per la regidora de patrimoni, en el moment en que va presentar-se el canvi d’il·luminació, afirmant que la peça que li faltava al fanal seria reposada aprofitant el canvi de llums, ens adonem que aquest s'ha completat i el fanal, no s'ha reposat; de manera que, sent veritat que el canvi lumínic ha modernitzat "la farola" sense perdre gens ni mica el seu sabor més antic, aquesta contínua a hores d’ara incompleta.
Amb el pas dels anys i la lenta, però imparable transformació de la nostra
ciutat, la plaça de la Independència és un dels llocs que conserva l'aroma del
temps passat i on sobreviuen records d'esdeveniments inoblidables. Fins quant haurà
de seguir estant coixa de llum?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada