El “llibret” de la Gaiata 1.

Són aquests, dies de presentació de llibrets que les diferents associacions culturals de la ciutat fan aprofitant l’imminent inici de la setmana magdalenera i que han preparat, amb cura i dedicació, i més o menys encert, des de molts mesos abans.

Amb una triple, diria jo, finalitat, les comissions de sector, les gaiates, llancen els seus llibrets al carrer, en especial als seus veïns i veïnes. La primera i, tal vegada vinguda a menys en els darrers anys, recaptar uns diners per fer festa fent arribar el llibret a les cases del sector i demanant la voluntat a canvi. La segona, en augment any rere any, fer un repàs, fins i tot massa luxós, amb gran profusió de fotografies a grandària de pàgina completa dels representants i membres de la gaiata, així com de tots i cadascú dels actes realitzats per l’associació, o en els que han estat convidats.

Quasi a la totalitat de llibres, aquestes dues primeres parts, s’emporten més de la meitat de les pàgines i, que, perquè no dir-ho, presenten poc d’interés pels lectors, llevat que siguen propers a aquells que allí queden reflectits.

La tercera part dels llibres està dedicada, a desenvolupar mitjançant una sèrie d’escrits d’articulistes, en molts casos profunds treballs d’investigació etnològica al voltant d’un tema, fil conductor del llibret, aspectes curiosos, importants i innovadors sobre la temàtica elegida.

Així les arts a Castelló, el Pregó, La llum, els mites castellonencs, o aquell en què  vull centrar el meu comenari ara i aci, la taronja, emàtica elegida pel llibret de la comissió de la Gaiata 1.

Un “llibrot” més que un “llibret” de pes, i no tan sols perquè les seues 260 pàgines pesen i molt, si més no, perquè per aquells que estimem la nostra cultura, història i vida dels ciutadans que al llarg dels anys van contribuir a fer més gran Castelló, trobem a partir de la pàgina 151 del llibre i perfectament estructurats en quatre parts diferents: el cultiu, els magatzems, institucions emblemàtiques de la ciutat relacionades amb la taronja i curiositats i anècdotes, molt interessants articles, sobre la importància que la taronja ha tingut per a la nostra ciutat i terme des del moment de la seua introducció com a cultiu alternatiu al cànem fins als nostres dies.

Articles sobre l’origen del cultiu, el procés de la citricultura, sobre les varietats de cítrics, sobre l’evolució del sistema de regs, sobre els magatzems tarongers i els seus treballs, etiquetes i marques, la crisi actual factors i possible solució, la història del sindicat, de la germandat de llauradors o de la participació castellonenca en l’antiga fira del camp, la cambra agrària i les cooperatives, la inspecció fitosanitària, la innovació biotecnològica en temps actuals, la Verge de la taronja, el mercat de la taronja des de la fundació fins ara, propietats farmacològiques, curiositats, cromos, postals, escultures, la taronja a la gastronomia…, en definitiva una anàlisi-estudi complet, un recull mai fet, que com ha estat habitual en els darrers anys en les publicacions de la Gaiata del “Brancal de la Ciutat” s’ha de convertir en un veritable llibre de consulta.

Perquè si el contingut dels articles és molt encertat no ho és menys l’autoria dels mateixos des d'enginyers agrònoms fins a llicenciats en humanitats, passant per enginyers tècnics agrícoles, llicenciats en farmàcia o historiadors i professors de la nostra estimada Universitat Jaume I han plasmat en paper part de la seua saviesa i experiència. Podeu visionar-lo si us be de gust punxant sobre el següent enllaç: LA TARONJA

De nou tot un luxe i un encert, amics de la Gaiata 1, treball que desconec si a criteri dels diferents jurats serà mereixedor de la més alta distinció, poc falta per saber-ho, però siga quin siga el resultat, des d'ara mateix, aquest llibre passa a ocupar un lloc capdavanter a la meua biblioteca particular. Enhorabona per l’encert a la tria del tema i pel resultat assolit.

Treballs com aquest del “Brancal de la Ciutat” demostren que la cultura no està renyida amb la festa. Sort i bona Magdalena!

L’hauran furtat?

Va ser a finals del 2011, fa més de 14 anys, quan sent alcalde Alfonso Bataller, acompanyat per l’aleshores president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra i la consellera d'Infraestructures, Isabel Bonig, va inaugurar-se la darrera remodelació de la plaça Major.

Va voler-se donar una nova imatge a la plaça, substituint els rastells i el paviment per fer-la més accessible, i fent una neteja i posada a punt de la font que decora el centre de la plaça, amb la substitució de la maquinària i joc d'il·luminació complets.

Dos van ser els elements singulars que van aparéixer a la plaça i que no hi havien figurat mai fins aquell moment, el laberint ubicat al costat de la façana i entrada principal de la Cocatedral, com el que podem trobar dins de moltes catedrals gòtiques i una maqueta de bronze, a escala, de la Plaça Major, obra de l'escultor castellonenc Carlos Martínez, amb textos al·lusius a la seua evolució històrica i les diferents parts que la componen.

Aquest element que s’ha fet més que habitual la seua presència està situat entre la porta d'entrada al campanar del Fadrí i la casa abadia. Una obra amb relleu i amb informació en Braille per facilitar la comprensió de persones invidents i que reprodueix tots els elements de la plaça, al voltant de l’element principal, el campanar.

Aquest matí per circumstàncies que no venen al cas, havia quedat amb una persona que ens trobaríem a la porta del campanar, lloc més que habitual de trobada entre veïns; mentre esperava m’he acostat a la maqueta i, amb sorpresa i incredulitat, m’he adonat que entre tots els edificis que componen el conjunt faltava el campanar, havia desaparegut, i un caragol buit, ert, nu, era l’únic vestigi d’on he deduït estava caragolada la figura.

No crec que la figura haja estat descaragolada pel servei de manteniment de la ciutat per la necessitat d’algun tipus de restauració, tant de bo siga així, però tot indica que la maqueta ha sofert una agressió vandàlica i que algun desaprensiu, s’ha emportat la figura, tal vegada aprofitant la quantitat de gent que aquest cap de setmana ha passat per la plaça per visitar la fanzone de jocs i dinàmiques, trofeus i fotografies amb motiu del partit de futbol que la selecció espanyola femenina ha de jugar contra Islàndia demà dimarts al nostre estadi municipal…

Quin despropòsit i quina poca vergonya! Si ha estat un veí o veïna l’autor del robatori només dir-li que no mereix viure a aquesta ciutat; si ha estat un foraster, cosa que em sembla poc probable, espere, almenys que el tinga a casa seua en un lloc preeminent.

Tot i això, em costa creure que l’han furtat, vull pensar que s’ha descaragolat per entesos i amb un propòsit desconegut, però que prompte tornarà al seu lloc, quedant la maqueta novament completa i no, coixa com ho està ara mateix.

La figura del gamberro i les seues gamberrades, malauradament han estat presents a la cultura popular de tots els pobles i ciutat, i sovint retratades amb un to d'humor o rebel·lia, no obstant això, és important diferenciar entre la gamberrada com una entremaliada puntual i el vandalisme; la línia que separa la broma del delicte és sovint difusa i depén de les circumstàncies específiques de cada cas; en aquests que ens ocupa, en cas de confirmar-se que estem front un robatori que només pot tenir un objectiu, danyar un bé públic, caldria que el, la o els culpables, s’ho repensaren i consideraren que el dany fet a la ciutat és major que el benefici que puguen aconseguir i de manera anònima tornaren la figura.

Al mateix temps, l’ajuntament i en especial l’equip de govern, hauria d’actuar amb diligència per col·locar una còpia i reparar els desperfectes del conjunt, a la vegada que parlant amb l’escultor proposar un nou sistema d’ancoratge, ja que la maqueta per les seues característiques, és veritat que convida a tocar-la i tocant, tocant... ja se sap!