El “llibret” de la Gaiata 1.

Són aquests, dies de presentació de llibrets que les diferents associacions culturals de la ciutat fan aprofitant l’imminent inici de la setmana magdalenera i que han preparat, amb cura i dedicació, i més o menys encert, des de molts mesos abans.

Amb una triple, diria jo, finalitat, les comissions de sector, les gaiates, llancen els seus llibrets al carrer, en especial als seus veïns i veïnes. La primera i, tal vegada vinguda a menys en els darrers anys, recaptar uns diners per fer festa fent arribar el llibret a les cases del sector i demanant la voluntat a canvi. La segona, en augment any rere any, fer un repàs, fins i tot massa luxós, amb gran profusió de fotografies a grandària de pàgina completa dels representants i membres de la gaiata, així com de tots i cadascú dels actes realitzats per l’associació, o en els que han estat convidats.

Quasi a la totalitat de llibres, aquestes dues primeres parts, s’emporten més de la meitat de les pàgines i, que, perquè no dir-ho, presenten poc d’interés pels lectors, llevat que siguen propers a aquells que allí queden reflectits.

La tercera part dels llibres està dedicada, a desenvolupar mitjançant una sèrie d’escrits d’articulistes, en molts casos profunds treballs d’investigació etnològica al voltant d’un tema, fil conductor del llibret, aspectes curiosos, importants i innovadors sobre la temàtica elegida.

Així les arts a Castelló, el Pregó, La llum, els mites castellonencs, o aquell en què  vull centrar el meu comenari ara i aci, la taronja, emàtica elegida pel llibret de la comissió de la Gaiata 1.

Un “llibrot” més que un “llibret” de pes, i no tan sols perquè les seues 260 pàgines pesen i molt, si més no, perquè per aquells que estimem la nostra cultura, història i vida dels ciutadans que al llarg dels anys van contribuir a fer més gran Castelló, trobem a partir de la pàgina 151 del llibre i perfectament estructurats en quatre parts diferents: el cultiu, els magatzems, institucions emblemàtiques de la ciutat relacionades amb la taronja i curiositats i anècdotes, molt interessants articles, sobre la importància que la taronja ha tingut per a la nostra ciutat i terme des del moment de la seua introducció com a cultiu alternatiu al cànem fins als nostres dies.

Articles sobre l’origen del cultiu, el procés de la citricultura, sobre les varietats de cítrics, sobre l’evolució del sistema de regs, sobre els magatzems tarongers i els seus treballs, etiquetes i marques, la crisi actual factors i possible solució, la història del sindicat, de la germandat de llauradors o de la participació castellonenca en l’antiga fira del camp, la cambra agrària i les cooperatives, la inspecció fitosanitària, la innovació biotecnològica en temps actuals, la Verge de la taronja, el mercat de la taronja des de la fundació fins ara, propietats farmacològiques, curiositats, cromos, postals, escultures, la taronja a la gastronomia…, en definitiva una anàlisi-estudi complet, un recull mai fet, que com ha estat habitual en els darrers anys en les publicacions de la Gaiata del “Brancal de la Ciutat” s’ha de convertir en un veritable llibre de consulta.

Perquè si el contingut dels articles és molt encertat no ho és menys l’autoria dels mateixos des d'enginyers agrònoms fins a llicenciats en humanitats, passant per enginyers tècnics agrícoles, llicenciats en farmàcia o historiadors i professors de la nostra estimada Universitat Jaume I han plasmat en paper part de la seua saviesa i experiència. Podeu visionar-lo si us be de gust punxant sobre el següent enllaç: LA TARONJA

De nou tot un luxe i un encert, amics de la Gaiata 1, treball que desconec si a criteri dels diferents jurats serà mereixedor de la més alta distinció, poc falta per saber-ho, però siga quin siga el resultat, des d'ara mateix, aquest llibre passa a ocupar un lloc capdavanter a la meua biblioteca particular. Enhorabona per l’encert a la tria del tema i pel resultat assolit.

Treballs com aquest del “Brancal de la Ciutat” demostren que la cultura no està renyida amb la festa. Sort i bona Magdalena!