Hui, és un dia històric i de
segur que els mitjans de comunicació, emissores de ràdio, diaris electrònics i
en paper, respondran en conseqüència. També la televisió autonòmica vol fer-se
ressò de l’acte apropant la celebració a totes les llars de la ciutat,
província i comunitat, en rigorós directe.
La ciutat, que dit siga de
passada, no s’ha engarlandat massa en aquestes darreres setmanes en què la
Verge està entre nosaltres, hui ho farà de manera aclaparadora. Hem vist una
pinzellada amb la decoració en forma d’arcs pels carrers en què la Mare de Déu
de Lledó transitarà en aquest solejat matí, des de la catedral fins “la farola”
i, s’anuncia com a catifa complementària a l’enramada una estora o tapís que
cobrirà tot el recorregut de la processó.
Hui hem de viure una
emocionant jornada que, sens dubte, quedarà escrita en la memòria col·lectiva
de la ciutat. A més de recordar la coronació, aquell diumenge 4 de maig de
1924, fa 100 anys, també hui recordem un dimarts 4 de maig, però més proper en
el temps, viscut aquest per molts dels presents hui, el de 1999, quan,
finalment, després de molts anys de reconstrucció, l’església cocatedral de
Santa Maria va poder ser feliçment consagrada.
El dia de hui, doncs, serà un dia carregat d’emocions que ja comencen a percebre's des de bona hora del matí. Un “vol d’alba” de campanes així ho ha anunciat i, desenes de persones comencen a organitzar-se impacientment per “viure” de prop els actes programats.
Religiosos i laics, creients
i curiosos, grans i menuts, joves i vells, polítics dirigents, governants
i de l’oposició, en un pla principal o discret, de segur es donaran cita en
aquests actes; ningú vol perdre’s les accions del dia.
Una mena d’alegria col·lectiva s'encomanara al llarg del matí d’uns a altres de manera espontània, en ser conscients, o tal vegada no, de la transcendència del que ens aprestem a viure. Tot un bany d’autoestima, fervor, curiositat o xafarderia, allà cadascú amb les seues creences, d’acord amb el que es viurà, estic convençut, perdurarà en un futur segurament no curt.
Hui que a més a més el temps
ha volgut acompanyar-nos serà un altre dia de masses, on a la ciutat conviuran
els visitants forasters que atrets per l’esdeveniment volen acompanyar-nos amb
els centenars de vilatans que han, hem reservat aquesta data per contemplar i
viure, en directe o a través de la televisió, sense perdre detall allò que
succeirà.
Aprestem-nos a gaudir del moment dolç i felicitem-nos tota la societat castellonenca en general d’aquesta fita religiosa i cultural que veurem feliçment assolida. És un deure i una il·lusió, de segur que seran increïbles totes les emocions que podrem sentir al mateix temps, totes esclatant dins els cors.
L’orgull del castellonerisme
es tornarà a viure al llarg del dia i tot un privilegi poder viure aquesta
doble celebració que s’afegira amb lletres majúscules a la història de la
ciutat.
Des de la història del
nostre poble la coronació va ser i és el regal de fe i amor de Castelló a la
Patrona i Senyora. Així ho van viure els nostres avantpassats l'any 1924
i així ho volem celebrar i commemorar hui.
Els orígens de la ciutat
estan en Lledó i Santa Maria, llocs de reunió en moments àlgids i difícils.
Hui, el cor i l'amor de la ciutat novament prenen protagonisme en dos
indrets, la cocatedral i “la farola”, i un sol referent la Mare de Déu del
Lledó.
Aprestem-nos hui, dia
històric per creients i ateus, a fer nostres una vegada més aquells versos dels
gojos “Protegiu els nostres camps, beneïu la nostra terra, aparteu d'ací la
guerra, la fam, la pesta i els llamps; tot treball honrat i bo trobe en Vós sa
protectora". Visca la commemoració!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada