“Vamos a tener”...

He dubtat molt a l’hora de titular aquest comentari, no ho tenia gens clar, dubtava si “ole, ole”, aquella interjecció que sovint fem servir per a animar i aplaudir i que, en ocasions burlesques, a la nostra llengua equivaldria a “per l’amor de Déu!”, o  encapçalar aquest comentari “no se si plorar, o riure”, finalment m’he decantat per la frase reiteradament repetida pel conseller ahir a Castelló.

I és que la notícia que va produir-se ahir i  amb la que m’he aixecat aquest matí, no és per menys. “La Conselleria de Sanitat preveu doblar la inversió que va calcular el Consell del Botànic anterior per materialitzar el nou Hospital General de Castelló”. VAMOS A TENER 

Va ser al mes de març del 2023 quan el Ple de l’anterior Consell va aprovar la declaració d'interès general i públic per a les obres de construcció i reforma del nou espai sanitari de Castelló, amb una inversió de 341 milions d’euros; un nou centre que amb set plantes havia de doblar el nombre de llits actuals, arribant als 700, i incrementar tant el nombre d’equips com de recursos per fer front a la pressió assistencial que pateix l’actual Hospital General. El seu calendari contemplava la construcció i posterior posada en marxa en cinc anys. Tot semblava encarrilat, però van arribar les eleccions i el canvi, el senyor Minguez, va deixar pas al cap de la Conselleria de Sanitat al senyor Gómez.

Aquest va encetar “una reforma integral del sistema sanitari” que tot i dir una vegada i una altra que la reorganització del mapa sanitari contemplava objectius orientats a l'ús eficient dels recursos assistencials,  cosa que costava de creure  en ia de boca d'un membre de la corda zaplanista i alt càrrec amb aquell expresident, artífex dels concerts sanitaris sota el model Alzira i defensor del model de sanitat privada.

Ara, quasi un any després, el senyor conseller de sanitat, acaba de presentar un pla funcional per l'Hospital General Universitari de Castelló, un document que concreta les necessitats i dotacions, amb un pressupost global de 507 milions dels quals més de 300 han d’anar per a la nova construcció i equipament. Un nou centre que constarà de 765 habitacions individuals, 31 quiròfans i 26 sales d'intervenció, passant de 68 a 103 els punts d’urgència. Vista la seua trajectòria professional, ho hem de creure?  Tot i que costa creure-ho, d'acord, pensem que sí, que aquesta proposta serà real i factible.

Fins ací tot correcte i il·lusionant, però per a quan? I ací salta la sorpresa. No han tingut la més mínima vergonya en afirmar que “como se prevee un largo camino para materializarlo, si se cumplen las previsiones , se contempla el fin de la obra en diez años, en 2034”. Ole, ole i ole….

S’ha lluït l’equip i el senyor “Marciano” al capdavant. Deu anys!!! Quina presa de pèl. Per mitigar i intentar fer creïble allò que sembla un globus sonda, fum de palla i quasi una ofensa, el senyor conseller s’ha apressat a dir que “la intenció és encavalcar fases per agilitzar la construcció del centre".  Senyor Gómez, però si no tenen vostés ni tan sols la propietat dels terrenys necessaris!!! Si no tenen ni tan sols data probable d’inici de les obres. De poc o res ha de servir que en els pressupostos del 2024 hi haja consignats 2 milions d’euros per iniciar els tràmits, quins tràmits? Papers? Volem realitats, i les volem ja!!!

Resulta difícil confiar que el govern del PP i Vox defense la sanitat pública valenciana si des del primer dia del nou govern va fer-se manifest que el conseller valencià de sanitat s'obria a prorrogar les privatitzacions sanitàries que l'esquerra havia començat a revertir. Com vol que ara creguem aquesta milionada per a deu anys vista. Tenim fe, però no confiança.

Si realment creguera vosté en la sanitat pública, no s’haguera atrevit mai a publicitar que s’allargaria deu anys la construcció del nou hospital de Castelló,  i haguera fet el possible i impossible per, en aquella reinvenció del mapa sanitari que vosté va dir que posaria en marxa en funció de les necessitats dels ciutadans per fer més eficaç el sistema, s’hagueren vist reflectits ja els avanços pel nou centre, i no només  en allò que a vosté  li preocupava i no va tardar a ficar els seus esforços per canviar, tractar que els valencians ens oblidem de la sanitat universal i la salut pública, fins i tot en el nom de la mateixa Conselleria.

Per l’amor de Déu, de vergonya, per plorar, ole, ole, “vamos a tener”… que? de segur que més i més concerts amb la privada. Estarem pendents dels canvis que amb tota seguretat en 10 anys vista es faran.Temps al temps.