“Anem de bureo o què?”
que ma mare vol casar-me
amb de Babà el masover.
Si no és un bon ballador
fadrina a casa tornaré.
Imaginació per fer
festa, això és el que vam tenir la nit d'ahir al carrer Cassola de Castelló.
Després d'un “sopar compartit” en una mostra gastronòmica “per xuclar-se els
dits”, vam gaudir d'un bureo popular.
Música amb guitarra,
guitarrons, acordió, dolçaina, tabal i veu, i ball, molt de ball, on Pixavins,
algun que altre veí i un bon grapat de visitants vam recrear la dansà, el bolero,
el ball de nans i cavallets i tot allò que els músics tocaven, doncs hi havia
ganes de festa i ball.
Per aquells que ho
desconegueu us diré que amb el nom de bureo es coneix, sobretot a les zones
limitrofs de la província de Castelló i Terol, a les reunions festives de
veïns, normalment dels masovers, que comptaven amb la música, veu i balls per
entretenir-se després d'un bon dinar o sopar generalment de festa.
En aquest context al
Maestrat va conformar-se un ric patrimoni musical que, les rondalles, s'han
encarregat de transmetre; seguidilles, fandangos, jotes... són mostra viva de
la riquesa d'aquesta peculiar concepció de fer música i de la que anit vam
gaudir al cor de la Vila,
lligada al que va ser també una mostra gastronòmica pixavinenca. Festa popular,
animada, participativa i amb pocs diners.
Un bureo al carrer,
com Déu mana, un bureo a la fresca, al bell mig de la setmana de festes.
Acabat el sopar la música va començar a sonar i prompte amb les taules
apartades va formar-se “un corro” pels balladors i balladores, i una autèntica
tertúlia musical espontània va prendre cos; solteres, casades, parelles,
xiquets, vídues i separats tots a una ocupant un bon tram de carrer. Xe quin
goig!!! Feta popular, però popular, popular...
A la vida masovera
el Bureo era la salsa
temps de rialla i amor
temps d’amistat i de dansa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada