Recolzant allò que és nostre

Què una Colla festera siga molt nombrosa, pot dur molts avantatges si, tots els seus membres s'avenen bé, doncs no tant sols poden realitzar o participar en molts actes, si més no, també el seu cercle d'influència és gran i per tant els seus “tentacles” abasten molts i variats camps.

Si la Colla, cas de la què parlem hui, ha estat per més de 30 anys una de les capdavanteres en l'estima envers les tradicions, la llengua i la cultura popular, no es d'estranyar que siga la iniciadora o recuperadora d'elements que, després, altres volen fer seus.

Així ha estat en els darrers anys i així continua sent també en aquest 2014. El Pixaví, com a entitat festera, “no té l'honor de vindre de l'antigor” però, té una llarga història molt abans ja de l'arribada del Patronat, Fundació Municipal i Junta de Festes, i com a “vella reivindicadora” de la fidelitat al passat i en projecció de futur, va, com déiem ahir “recuperar la tornà” i també “les gaiatetes de ma”, “la visita al Campanar de la Vila”, el gran desconegut de la ciutat, “el pregó infantil” reivindicatiu amb crítica constructiva social, fins que no van deixar-nos eixir més, perquè... no teníem cabuda.

Tanmateix també s'ha involucrat i molt en “la festa oficial” quan aquella ha recolzat l'estima de la tradició, la llengua o la cultura, com déiem abans, i com a exemple, només cal que pensem que el “text oficial del Pregó Infantil” és obra d'un pixaví, Vicent Serra, “El cor dels cantors de la Romeria” són tots Pixavins, o aportant l'any passat, 2013, la figura central del Pregó de les festes, “el Pregoner”, Miquel Martí, que, també és, membre fundador del Pixaví.

Ara, en els darrers anys, també donem recolzament a un acte senzill, humil, però a la vegada molt emotiu, el record a les cultures que van viure al turó de la magdalena, amb l'agermanament amb la colla Fent Camí recolzant la recuperació del “Cant d'Estil Valencià” que l'amic i company Pep Martí i els seus deixebles amb el caliu dels Pixavins, llancen els seus cants a tocar de l'era de la Magdalena i va servir d'al·licient per què fora creada l'Associació de Cant d'Estil de Castelló, de la que també hem parlat no fa massa dies en aquest mateix lloc.

I en aquest 2014, aprofitant que ahir dilluns també el Pixaví realitza des de fa 26 anys un acte popular, la Visita al Fadrí, una nova associació, conformada per 55 membres estables, entre d'altres per membres “de la segona generació” de Pixavins, "la Conlloga Moixaranga de Castelló” va fer la seua presentació oficial, al vell mig de la Plaça Major, a l'ombra del campanar, amb el recolzament, també, i com no podia ser d'altra manera, de la Colla Pixaví.

Era una llàstima que la muixeranga, ball que es perd en el temps i de clar orige valencià no tinguera cap representació a Castelló, per això, El Pixaví, no tant sols ses sent, també en aquesta ocasió, protagonista, aportant membres actius a aquesta Conlloga, involucrant-se i molt en l'àrea executiva, i també “apadrinant” la presentació oficial i, fa vots perquè, a partir d'ara, aquest primer taller i conjunt de danses i castells humans, celebrat ahir, tinga tant d'arrelament com ho té la pròpia “Visita al Fadrí”, on ahir, sense anar més lluny, van ser vora 600 les persones que, organitzadament i en 17 grups diferents, van poder contemplar “Castelló des de les altures”.

Eixe és l'esperit de la nostra festa, la dels Pixavins, actes populars, gratuïts, culturals i amb imaginació, cants, balls, muixerangues, records d'història i tradició, i tot allò que faça realitat “l'orgull de genealogia” que ja el nostre benvolgut i recordat Bernat Artola va encarregar-se de recordar-nos, allà per l'any 40 del segle passat.