Un dia com un altre…

Hui, dia de Sant Josep, transcorreguts 78 de l’any 2014 i a un dia de l’arribada de la primavera, dia a més a més del meu sant, és un dia com un altre per donar inici a aquest blog.

És el germà menut d'un altre el qual ja camina per si mateix, anomenat “drosidelraval” que  ja ha complit set anys i viu al servei “bloggeate”, servei gratuït de creació de blogs, que l’àrea de Modernització del meu ajuntament , el de Castelló de la Plana, va posar a l’abast de tots els veïns, apropant la que era en aquell moment una nova tecnologia, la dels blogs, allà pel maig del 2006.

Aquesta bitàcola, com dic, a hores d’ara ja emmagatzema vora 1700 post, i que, si no coneixeu o simplement per curiositat, podeu visitar, -de segur que alguna opinió us resultarà curiosa, interessant, polèmica o simplement us deixarà indiferent-, a través del següent enllaç: http://blog.castello.es/index.php?blog=111

A partir de hui, no promet res, intentaré seguir publicant al servei municipal “bloggeate” i també a aquest “blogspot”. En moltes ocasions de segur hi haurà coincidència, els germans compartiran contingut, en altres, tal vegada cadascú camine per si sols, per camins diferents, tot i que com a bons germans, hauran de compartir “els gens” d’un mateix pare…

Deia al començament que hui és Sant Josep. Josep en hebreu significa “el que va en augment”, tot un auguri, malgrat que a més a més de sant patró dels fusters, Josep també ho és dels moribunds.

Esperem que el naixement siga amb força i la criatura no se’m muira d’ací no res. Jo sóc constant, però… ja veurem. Ilusió no em falta, però estic convençut que són els vostres comentaris els qui l’han d’alimentar i fer créixer. Les estadístiques diuen que a Espanya, tant sols el 45% dels blogs que van crear-se ara fa set anys, estan en funcionament, i vet per on, el meu germà major n’és un d’aquests.

Els entesos diuen que els blogs són generalment de vida curta,  la vida mitjana d’un blog se situa entre els 6 mesos i els 2 anys. Oi que vosaltres no deixareu que jo desaparega tant prompte?

Per això hui, en aquest primer post vull amic desconegut, o no?, donar-te la benvinguda, convidar-te a que em deixes un comentari, a que digues la teua, de segur que les teues paraules, que jo m’encarregaré de cuidar-les i mantenir-les vives em faran creixer i, d’ací uns anys, també haurem junts agafat el pols a  les necessitats del nostre poble,  i amb les nostres idees i  preocupacions compartides ,  ajudarem, amb total seguretat, a conformar una radiografia geogràfica i humana de la vida de la Plana.