Massa diferència

És pràcticament impossible “no passar pel banc”, la nostra economia capitalista ens avoca irremeiablement a tenir relació amb alguna entitat i en molts casos amb més d'una. Però, que fa fonamentalment un banc? Fàcil resposta, recollir dipòsits i lliurar préstecs, canalitzar diners. Són el sistema circulatori de l'economia.

De manera que un banc és una empresa comercial intermediària entre l'estalviador i el demandant de diners, actuant de mediador virtual, oferint d'una banda seguretat per mantenir els nostres estalvis i a la vegada, obtenir efectiu per oferir-lo al demandant de crèdit.

Els bancs treballen amb allò que ells anomenen “actius i passius”, essent l'actiu el que cobren per prestar els diners i, el passiu el que paguen als clients que dipositen els seus estalvis en l'entitat, de manera que la nostra relació amb aquestes entitats pot ser doble, d'una banda podem demanar-los diners o ve deixar-los-en.

Si dispose d'una quantitat de diners més o menys gran i l'aporte a l'entitat per un període de temps i unes condicions estipulades, faig un diposit bancari i obtinc a canvi un benefici, uns interessos; per contra si em plantege l'adquisició de qualsevol be o servei i no dispose de la quantitat necessària, aleshores, demane un préstec i, una vegada estudiada per l'entitat la meua capacitat de devolució, aquella me'l concedix també a canvi d'uns interessos.

I tot açò ve perquè dues notícies fan hui, ací al meu poble, més protagonistes que mai els bancs. D'una banda aquella que diu que en el primer semestre del 2015 entre els 6 bancs més grans que operen al nostre País, han aconseguit guanyar, han obtingut un benefici de vora 8.000 milions d'euros, quantitat que, estareu d'acord amb mi, és més que considerable, i d'altra banda aquella altra informació que diu que el mes actual, setembre, juntament amb gener i febrer, segons els experts, són els mesos en que més sofrixen els conters dels estalviadors, per allò de l'inici de curs, la qual cosa obliga a recórrer a moltes famílies a les entitats financeres de torn per demanar un préstec.

I ací la meua reflexió: No us sembla excessiu que per aconseguir un préstec personal hagem de pagar un interès que en molts casos estiga per damunt del 9%, i si el que volem es fer un diposit l'interès que les entitats ens oferixen estiga a hores d'ara molt per baix de l'1%?

Dit d'una altra manera, 8% de diferència entre crèdit i estalvi, quan els guanys de les entitats han estat tant elevats crec és excessiu, molt, massa elevat. No us sembla?

És veritat que els dipòsits bancaris permeten augmentar els diners sense riscos aparents, doncs es garanteix el 100% del capital i “algo” d'interès, i que, els préstecs de vegades porten morositat, que el banc corre cert risc, però.... tot i això la diferència és abusiva i arriba fins i tot a ofegar la dèbil i precària economia de moltes famílies castellonenques.

 Crec que en aquest 8% abusiu, entre actius i passius, és el gran negoci dels bancs i crec que en el moment actual quasi podria qualificar-ho d'usura, doncs per definició aquella és obtenir un guany exagerat per un préstec.

I que fer si la situació és fins i tot legal? Doncs tant sols ens resta aprendre a viure o millor dit malviure, amb el 90% dels nostres guanys, pocs o molts, i tractar d'estalviar l'altre 10% i així no haver d'endeutar-nos mai, perquè, sabeu què? els bancs darrere de les seues campanyes són, tant sols, empreses per guanyar diners, més i més, i cada vegada més...