Transparència.

Un concepte del qual tothom en parla, molt més que un concepte de moda, és l’hàbit de gestió més excel·lent i honest que ha de practicar tota la institució de govern i, molt especialment, els alts càrrecs, doncs a les seues mans es troba el futur de molts ciutadans i ciutadanes.

Si observem l’evolució política en els últims temps, és clar que assistim a un punt d’inflexió del nostre sistema polític, com a conseqüència directa del deteriorament del teixit social, econòmic, i també de la gestió pública.

Són necessaris canvis del sistema polític vigent, que facen èmfasi en oferir claredat en el finançament de les organitzacions polítiques i socials i regular la participació, i la defensa d’interessos del món privat en la gestió pública. Alguns encara som “romàntics” pel que fa al servei públic, i creiem que si som transparents en la gestió pública, els polítics i les institucions han de sumar-se en la seua actuació a aquests principis de transparència.

Institucions públiques i privades han de ser caixes de vidre, transparents, on les seves accions siguen plenament visibles per a tothom. La transparència és un tema rellevant en l’actualitat a causa que és demandada per la societat.

La tendència a l’increment de la transparència ve originada per l’assentament de la democràcia al món occidental, la qual cosa ha provocat la sol·licitud del lliure accés i mobilitat de la informació per part de la societat i per les evidències que apunten que existeix una relació directa entre transparència i competitivitat.

La Diputació de Castelló va crear el setembre del 2015 PORTAL DE TRANSPARENCIA,  una ferramenta de rendició de comptes enfront de la ciutadania provincial per reforçar així la relació de confiança amb l’administració, a la vegada que s’articulava com a lloc participatiu, obrint Canals per al diàleg i consens.

Tres mesos després, desembre de 2015, va ser l’Ajuntament de Castelló qui va habilitar el Portal de Transparència Municipal, PANELL DE GOVERN OBERT, l amb el qual posa a la disposició de la ciutadania de manera senzilla i gràfica tot tipus d'informació sobre la gestió del consistori, des de l'organització de la corporació i les seues retribucions fins als pressupostos o les estadístiques sobre la ciutat.

Ara, tot just hui, he sentit a dir que la Generalitat Valenciana per recobrar la confiança dels ciutadans i aconseguir una major participació d’aquest en la vida pública, rellançar GVA OBERTA el seu Portal de Transparència, creat el juny del 2014 amb la finalitat de garantir la transparència de l’activitat pública de la Generalitat i acostar l’administració a tots els ciutadans, establint canals que permeten una interacció fluida.

Fins i tot el Govern Central TRANSPARENCIA el Congrés dels Diputats PORTAL aposten clarament per una transparència clara i nítida.

La propietat contrària a la transparència és l’opacitat, el bloqueig al pas de la llum. Esperem que tots hagen aprés les darreres lliçons i que, a partir d’ara no siguen els jutges qui hagen de “netejar els vidres” per acabar amb la foscor…

Notícies

En periodisme, una notícia és qualsevol alteració innovadora en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat. Resulta complicat establir una relació de tots els tipus possibles de notícies, especialment perquè en una mateixa notícia podem trobar diferents elements que fan difícil la seua incorporació a un o un altre tipus. D’acord amb la temàtica podem dir que hi ha tantes notícies com àrees de la realitat quotidiana.

Els webs municipals, constituïts com a plataformes en línia, ofereixen per regla general, informació municipal, notícies municipals, generades des de l’equip de govern i, de vegades, no massa sovint, també dels diferents grups polítics que conformen el consistori, ja estiguen governant o en l’oposició.

És el cas de l’ajuntament del meu poble, Castelló, que amb el canvi generat a les darreres eleccions, en la darrera renovació del web, va dividir l’apartat notícies, en dues parts, una primera “Notícies” més importants o generals, que poden resultar més interessants al veïnat, i una altra, totalment innovadora, possibilitant que els diferents grups polítics que conformen la municipalitat, tingueren una finestra per dir “la seua”, en qualsevol moment.

Prenent com a anàlisi els 25 dies que portem d’aquest 2016, podem comprovar fàcilment que malgrat haver-s’hi destacat un total de 55, enfront de les 31 generades pels 5 grups que conformen el consistori, mentre la darrera “Noticia General” era publicada al web el passat dimarts 19, fent referencia a les sessions de música clàssica programades per a xiquets, i no havent-se destacat cap altra notícia ni la resta de la setmana passada ni tampoc hui dilluns 25, han estat 10 les “noticies” penjades pels diferents grups polítics ( 6 el PP, 2 de Compromís, 1 de Ciutadans, 1 de Socialistes, i cap de CsM).

És veritat que 55 notícies en 25 dies, presenten un percentatge alt de Notícies Generals, 2’2 notícies/dia, enfront de les 1,24 notícies/dia de les “Notícies dels grups polítics”, però també és veritat, i em resulta una mica estrany, que en els darrers 7 dies, només hi haja hagut interessant “una notícia general”, a la vegada que s’han multiplicat per 10 les notícies dels grups polítics. Curiós, rar, estrany… no us sembla?

Com és que hi han disminuït tan dràsticament el nombre de “notícies generals” en els darrers dies? I no serà perquè no s'han produït d’esdeveniments importants des dels àmbits esportiu, cultural, social, fester… Tampoc l’agenda de premsa dels darrers dies recull cap activitat ni de l’alcaldessa ni dels diferents regidors…

I per altra banda, tot i que resulta prou comprensible, el Partit Popular que era qui “manava” a l’anterior govern i ara és el partit més nombrós de l’oposició, siga qui més us faça d’aquest servei, i que dit siga de passada, mai va donar suport per la seua creació. Curiós que de les 31 notícies penjades pels partits polítics, el 61’29%, 19 en 25 dies, han estat notícies generades pel PP.

Que li passa a la zona de premsa? Està sota mínims? L’ajuntament és una institució que “no para” de generar notícies i informacions i, és necessari que aquelles arriben amb celeritat i veracitat als ciutadans i ciutadanes. El veïnat necessitem saber més sobre la ciutat i el que en ella succeeix.

No m'agrada

A les darreres dècades estem assistint a una preocupació creixent per la preservació del patrimoni, cosa que es tradueix en un gran increment de propostes de reconversió dels elements patrimonials en llocs visitables.

Una de les raons d’aquest interés per la preservació del patrimoni és l’increment del turisme cultural, fins al punt que del reencontre entre el turisme i el patrimoni n’ha sorgit una nova visió del patrimoni, considerat sovint com un element essencial de la captació de turisme.

Però, no tots els elements patrimonials són susceptibles de convertir-se en un recurs turístic, i, de fet, només una petita part ho són. Això depén de factors diversos com les possibilitats de compatibilitzar la seua conservació i els seus usos turístics, però sovint per la seua potencialitat, caràcter singular o estratègies de difusió que es puguen portar a terme.

L'emblemàtic "Campanar de la Vila" de Castelló de la Plana, que alguns anomenen "El Fadrí", va ser declarat BIC, figura de protecció regulada per la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyo,l en la modalitat de monument, per resolució de 6 d’agost de 1984 de la Direcció General de Patrimoni artístic, incoació publicada al DOGV del 19/09/84 i ratificat al suplement del BOE núm. 21 del dijous 24/01/08.

Va ser restaurat, a càrrec del pressupost d'urgències de la Generalitat Valenciana a començament d’aquest segle XXI, retirant-se les bastides els primers dies de febrer del 2002, inaugurant-se aquella aprofitant els actes del 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

Després el 2004 amb motiu del 400 aniversari del final de la seua construcció l’ajuntament va realitzar una sèrie d’actes commemoratius, però, malauradament, després, el mateix ajuntament i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana van oblidar-se una mica bastant del nostre símbol més preuat i en els darrers anys no ha rebut cap altra intervenció significativa, el que es traduïx en una manca de conservació que pot arribar a fer perillar fins i tot les seues, cada vegadada més nombroses, visites.

Darrerament, encara amb el govern municipal anterior, va aprovar-se la instal·lació avalada per la Direcció General del Patrimoni d’una il·luminació led exterior. Tanmateix la col·locació d’aplics metàl·lics a la façana va generar tota una sèrie de crítiques al tractar-se d’elements que trencaven l’estètica de la torre i finalment, amb bon criteri, el nou govern municipal va paralitzar allò que podia convertir el nostre campanar en “una tarta de cumpleaños”.

Ara, dilluns passat dia 18 el regidor d'Esports, Enric Porcar, i la regidora d'Impuls de l'Activitat Econòmica, Patrícia Puerta, van presentar la ”I Cronoescalada al Fadrí” a celebrar el dissabte 6 de febrer. Com? Pujar al campanar correns? Així, si senyors.

De la mateixa manera que en el seu dia vaig qüestionar que un edifici d’aquestes característiques no era presentable fóra usat per a projectar un espectacle de llum, també voldria qüestionar si, realment, era necessari, fer una cronoescalada, quan en realitat, com a mal menor, a l’edifici no li farà cap bé.

No dubte que hi haja molts participants, no dubte que siga un èxit popular, però no em sembla bé que un BIC i en les condicions en què es troba el Campanar ara, sense il·luminació, amb el desgast dels esglaons, amb l’estretor de l’escala i amb les presses per aconseguir un rècord, no acabe tot com el rosari de l’aurora i hàgem de lamentar cap desgràcia material o Déu no vulga humana.

Això sense parlar-ne de la poca sensibilitat que vist des de fora i, des de l’estima envers la sumptuositat de la torre, semblen tenir alguns dels nostres regidors. Definitivament, aquesta iniciativa no m’agrada, i el regidor d’esports, el benvolgut i estimat Enric Porcar, ho sap.

Un nou impuls

 Un planetari és un lloc dedicat la presentació d’espectacles astronòmics i on es poden fer recreacions del cel nocturn de diferents indrets de la Terra i en diferents moments de l’any. En general consta d’una pantalla de projecció en forma de cúpula i un projector mòbil capaç de projectar les posicions de les estreles i planetes.

Va ser el 1923 quan va idear-se el primer planetari després que l’alemanya Zeiss fóra capaç de realitzar la primera projecció a la cúpula de la pròpia empresa. Des d'aleshores, Brussel·les, Praga, Copenhaguen, Atenes, Estocolm o Moscou, van apostar clarament per aquest tipus de projeccions i van crear diferents edificis, planetaris, que a hores d’ara són clara referència mundial en l’àmbit científic i astronòmic.

També a Espanya, Granada, Madrid, Pamplona, Cuenca, La Corunya i Castelló van ser ciutats que la dècada dels 80 i 90 del segle passat van apostar fort per aquest tipus d’activitat cultural.

De fet el planetari de Castelló, ubicat al Grau, a l’inici del passeig Marítim, va ser el primer edifici d’aquestes característiques que es va construir a la nostra Comunitat, amb la darrera finalitat de ser un dels eixos principals quant a la divulgació cultural científic-astronòmica, resultant en els primers anys de funcionament, un marc ideal per al contacte amb la ciència.

Inaugurat el 8 de maig de 1991 va servir en els seus inicis per la difusió de les jornades d’astronomia, per múltiples reunions per a observacions astronòmiques diverses i variades, per curioses i interessants exposicions que van servir per oferir una visió molt variada de la ciencia, tant de la natura com de la física.

Tanmateix, en els darrers anys, va decaure i molt la seua programació habitual, arribant a convertir-se en una infraestructura cultural prou desaprofitada i que per desídia de l’anterior equip municipal va arribar a una situació d’abandonament lamentable, tant que, va haver-se d’instal·lar un nou projector doncs la qualitat de les imatges que darrerament s’oferien en les diferents projeccions, juntament amb els múltiples problemes tècnics i avaries, feien impossible una preogramació de qualitat.

En l’actualitat l’equip tècnic, sense ser capdavanter, ha millorat i molt, tot i que les instal·lacions encara necessiten una “rentada de cara” per aconseguir que l’atracció per l’astronomia siga una referència al nostre poble.

La transformació s’ha iniciat, em consta que a la nova regidora de Cultura, li dol i molt l’estat en què encara ara es troba i manté una lluita constant enfront de la falta de dotació pressupostària i de personal, però està fent tot el que administrativament és possible per frenar eixa tendència a la que semblava abocat el planetari castellonenc, la desaparició, per manca d’interés de l’anterior govern municipal del PP que no va fer quasi res per posar-lo en valor, amb la clara intenció de trencar la consideració del Planetari com a una opció ni turística, ni cultural ni educativa.

Verònica Ruiz la regidora de cultural creu en un canvi possible, en un nou impuls al planetari, que aconseguisca engrescar a les ciutadanes i ciutadans de Castelló, canvi que va iniciar-se l’estiu passat amb “l’estiu cultural al planetari” i que ara en aquests mesos té continuïtat amb una exposició “plastihistòria de la humanitat” que conjuga la història, l'art i la divulgació i que estarà oberta fins al 6 de febrer de 2016. Es tracta d'escenes històriques creades a partir de personatges de plastilina., així com una exposició sobre rèptils i amfibis espanyols.

Benvinguda la nova sintonia amb el món intuïtiu que ens aporta un nou impuls a la difusió de la cultura científica al nostre poble. A poc a poc anirem fent camí...

Ampliem i tanquem…

 Molt han evolucionat els quioscos de begudes en les darreres dècades a la nostra ciutat, des dels antics llocs on l’aigua de civada i els granissats “eren els reis a l’estiu”, fins als actuals cafés i restaurants, passant per “les terrasses”, han estat i seguiran formant part de la vida social de les diferents generacions de castellonencs de tota classe social.

Un costum arrelat a Castelló, a la resta del País i a molts països de l’entorn, prendre alguna cosa, sòlida o líquida, a voreta del carrer o al bell mig del mateix, mentre contemplem el pas dels vianants, ja siga a l’hora del vermut o a mitja vesprada.

Tenim la sort de viure en una zona de clima privilegiat i, on seure al carrer, pot fer-se sense patir fred, molts dies a l’any. Això, juntament amb la normativa que prohibeix fumar a l’interior dels espais públics, ha conformat que, darrerament, el nombre de “terrasses”, de bars, restaurants, tasques i establiments de servei d’hoteleria en general, ubicats al carrer, haja crescut de manera espectacular al nostre poble.

Dia sí, dia també veiem com les voreres i la part de la calçada que confronta amb aquelles, situada al davant d’un bar o restaurant, és ocupada de manera continuada per una espècie de “corralets”, amb quatre o cinc tauletes, ampliació del negociet existent fins aquell moment.

Aquests espais a més a més d’afavorir el negoci de l’hostaleria i la vida al carrer, també han vingut acompanyats tradicionalment per una sèrie de problemes com són els soroll, les olors i la brutícia, de manera que, les diferents ordenances municipals s’hi han encarregat, amb més o menys èxit, de conciliar les peticions del veïnat amb les necessitats del sector hoteler.

Tanmateix l’espectacular augment de llicències concedides per l’ajuntament per augmentar la superfície ocupada per aquestes terrasses, que en els darrers temps han inundat carrers, places i avingudes, constrasta amb el tancament dels dos quioscos municipals més emblemàtics de Castelló dedicats a aquests menesters, el de la plaça del Real i el de la Pau, tots dos tancats en els darrers mesos.

Dos quioscos amb la seua pròpia historia al seu darrere, amb personalitat pròpia, amb, pedigrí, amb valor arquitectònic i ben arrelats amb el seu entorn, que, a hores d’ara, i quan els nous formats gastronòmics han demostrat que és possible aconseguir en un xicotet format, grans creacions culinàries a preus moderats, estan tancats a pany i clau.

No conec en detall el perquè s’ha arribat a aquesta situació, he llegit que en un cas, el del Real, sembla un problema burocràtic, de temps, tot i que ja fa uns quants mesos que roman tancat, i en el de la plaça de la Pau, la necessitat de reobrir, abans de la nova licitació, els urinaris clausurats de sota la plaça per la necessitat d’haver d’oferir aquest servei.

Siga com siga, contrasta que mentre van reduint-se el nombre d’aparcaments de vehicles per ocupació de la via pública per les cada vegada més nombroses terrasses dels bars, els quioscos municipals estiguen setmanes i mesos tancats.

Les claus d’inici d’any al meu poble: Carta als Reis…

 A la porta del nou any, és un bon moment per plantejar-me i fer-vos partícips, quines m’agradaria foren les claus més destacades que puguen donen forma al nou any a Castelló. Reptes, promeses, il·lusions, previsions, expectatives que, m’agradaria marcaren el nou any que, ara, tot just hui comença. És, si voleu entendre-ho així, una carta als mags d’orient pel meu estimat Castelló…

-       

• Continuació de la recuperació del protagonisme social i cultural del parc més emblemàtic de la ciutat, el Ribalta, convertint-lo en un veritable espai d’oci per a veïns de totes les edats.
•  Seguir treballant per fer realitat un pla estratègic municipal d’ocupació que ajude a impulsar noves línies de treball per aconseguir generar un major nombre d’oportunitats laborals per la ciutadania del nostre poble.
• Oferir una més i millor oferta lúdica i cultural per a totes les edats que reflectisca la pluralitat d’interessos dels veïns, amb una estreta col·laboració entre entitats públiques i privades.
•  Convertir Castelló en una veritable ciutat educadora, en un sentit ampli del terme, entenent com a agents educadors no només els centres educatius, sinó també tots aquells que conformen la nostra ciutat: des de l’entitat municipal fins al ciutadà de peu, plasmant-se en polítiques públiques realistes i assolibles.
  
• Treballar per un nou pla urbanístic que genere un creixement ordenat, que recupere l’ús de la terra per ser productiva, que convertisca Castelló en un punt neuràlgic de l’àrea metropolitana de la Plana, que siga respectuós amb el medi ambient, i sobretot que no hipoteque les generacions futures.
•  Buscar fer del nostre poble una ciutat de valors, compromesa amb els ciutadans, que aspire a fer real la dignitat i la qualitat de vida per a tots, sense distinció per motiu d’ètnia, edat, gènere, origen, diversitat sexual, creença o diversitat funcional, fer realitat allò de “Castelló ciutat refugi”.
•  Concentrar esforços en aconseguir una excel·lència en la neteja viària, tenir una ciutat amb un servei de qualitat ajustat a les necessitats que requereix, en cada moment de l’any, el nostre municipi i la gent que hi vivim.
•  Fer de Castelló una ciutat planificada per als vianants i els ciclistes, fomentant l’ús de la bicicleta per als desplaçaments curts i mitjans, lluitant per reduir l’ús dels vehicles a motor pel nucli urbà, contribuint a la reducció de les emissions de gasos d’efectes hivernacle.
• -Lluitar per valorar l’agricultura castellonenca com a referent, pensant que la terra ha estat i pot tornar a ser un recurs potencial molt important i defensar i promocionar els joves agricultors.
• Aconseguir eliminar les càrregues econòmiques que graven el sol urbanitzable i urbà que no està edificat i deixar-o com a no urbanitzable d’ús agrícola.

Decàleg de reflexions personals que juntament amb veure, mirar, parlar, riure, escoltar, compartir, treballar, lluitar, estimar o llegir, conformen el que m’agradaria foren les claus de Castelló per aquest recent estrenat any.

En definitiva ficar tot l’esforç en col·laborar si es menester per aconseguir una administració més oberta al servei de les persones i una economia centrada en els veïns, en una ciutat que puga ser avantguarda de les urbs valencianes i capdavantera en temes de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. Si més no és el meu desig. Bon 2016.