Agenda de Govern

 El 2015 va estar l'any del canvi polític al País Valencià. Les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig varen suposar la pèrdua de la majoria absoluta del PP, Ximo Puig va recuperar pel PSOE la Generalitat Valenciana i tot i que governant amb minoria, 11 regidors sobre 27, la coalició PSOE-Compromís, va fer seu el govern municipal a Castelló, amb Amparo Marco com a primera alcaldessa de la ciutat.

Ha passat un any . El canvi polític municipal ha propiciat més intensitat en la tasca municipal en totes les àrees i moltes i contínues accdions de treball, per a aconseguir el benestar general de tota la ciutadania, així com una major estima envers la llengua pròpia, la cultura i les tradicions del nostre poble.

Un canvi que ha tingut una gran repercussió al web municipal, on tal vegada, l'anomenat "panel de govern obert" ha estat l'element més innovador i estratègic ficat en marxa per implantar i desenvolupar la transparència municipal, i que els ciutadans hem sabut reconéixer i agrair, doncs se'ns fica a l'abast de tothom una importantíssima quantitat d'informació, molt ben sistematitzada i de molt fàcil accés.

És d'agrair l'esforç, treball i dedicació que des del Govern s'està fent per redreçar el País i és bo que els ciutadans coneguem el dia a dia dels nostres governants.

I això sembla tenir-ho clar la Generalitat Valenciana, el Consell, que des de fa alguns mesos, a través del Portal de Transparència GVA-Oberta, informa del dia a dia del President, de tots i cadascú dels Consellers així com dels alts càrrecs de les diferents Conselleries, amb una finalitat informativa però també i no gens menys important, justificativa de la seua dedicació.

No dubte, perquè en alguns casos ho conec de molt a prop, que la tasca diària de l'alcaldessa i la resta de regidors del govern municipal castellonenc, és molta i intensa, que les seues agendes estan "molt atapeïdes" i que la seua jornada, dia si, dia també, supera el que tothom considerem una justa jornada laboral.

Tanmateix, aquesta tasca de dedicació intensa a la ciutat i la ciutadania, no es veu reflectida en un coneixement per part dels veïns, dit de manera més senzilla, el veïnat no sap el que fa l'alcaldessa i els regidors cada dia, i no ho sabem perquè no es publicita, perquè l'apartat del web municipal dedicat a "Agenda de Govern" i "l'agenda de premsa diària", està vuit, no té contingut, no li ha arribat encara el moment de la seua actualització i modernització. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixa: AGENDA DE GOVERN/DE PREMSA 

Considere, que després d'un any d'inici dels canvis ja hauria d'haver estat el moment

de tenir contingut i continuïtat, doncs ningú dubta que l'ajuntament en aquest any no ha parat de generar noticies i informacions, però aquestes no han arribat i no estan arribant al poble amb la celeritat que ens mereixem, de manera que no podem conéixer la gestió realitzada pels nostres representants, en moltes ocasions fins dies després de realitzades o per mitjans indirectes.

Tinc per segur que el nou web municipal és dinàmic i millorable. No definitiu, si més no pot ser inclús una primera aproximació, però tot i ser un treball excel·lent per part dels tècnics, cal anar una mica més enllà i ficar en marxa ja, fer públic, sense més dilacions, l'agenda dels membres del Govern municipal en el seu dia a dia, pense que només és qüestió de voluntat i interessos. Cal treballar però també cal publicitar el treball, al cap i a la fi, tant l'alcaldessa com els regidors són ciutadans que treballen per nosaltres, per tots els veïns.

MAT-Negoci directe o encobert, però negoci.

Tot i que el primer que ens ve a la memòria quan veiem la síl·laba que encapçala aquest post és l'abreviació de les, per molts alumnes, temudes matemàtiques, no té res a veure amb el que jo voldria comentar ara i ací, usant l'acrònim sigla MAT, que fa referencia a "Molt Alta Tensió".

I és que darrerament s'està parlant i molt a Castelló i les comarques provincials d'una línia de MAT, concretament de la prevista línia MAT La Plana-Morella, una línia elèctrica de doble circuit de 400 kV que ha d'anar des d'Almassora a Morella, creuant 17 termes municipals de la província, amb torres de més de 70 metres d'altura i una envergadura de gairebé 30 m (amb tallafocs de 50 m) i una distància mitjana entre les torres de 450 m.

Una veritable autopista elèctrica, una línia per al transport d'electricitat a grans distàncies, molt lluny de ser una línia de distribució d'energia per donar servei a llars i empreses, en definitiva un negoci.

I no és que els negocis de "Red Eléctrica de España" no siguen lícits, tal vegada ho són, però en aquest cas sembla que la MAT castellonenca ha de servir a interessos aliens i no al nostre territori, al que maltractarà i perjudicarà, amb un gran impacte paisatgístic i ambiental.

Però és que a banda, les línies MAT estan associades amb la incidència de determinats tipus de càncer per l'emissió de radiació electromagnètica de baixa freqüència, augmentant la incidència en leucèmies infantils i càncer cerebral en adults tal com ho demostren algunes revisions epidemiològiques, malgrat la baixa incidència d'aquestes patologies.

A la vista del revol que l'anunci de la MAT Castellonenca està desencadenant entre els veïns dels pobles, ONG mediambientals, APNAL-Ecologistes en Acció, GER-Ecologistes en Acció, GECEN i SEO/BirdLife, jo em pregunte: tanta falta fa?

La línia projectada, de segur traslladarà als pobles un model energètic "no desitjat" i, a més a més, amb uns costos innecessaris i inassumibles, negoci d'un monopoli privat, havent de carregar-nos amb una colossal infraestructura que, a banda de tot el que he comentat d'impactes de salud i ambientals, també afectarà especialment al turisme rural, vinculat al patrimoni natural, geològic i cultural de molts dels pobles per on ha de passar,.

Voleu dir que aquesta obra gegantina respon a alguna de les necessitats de Castelló i els altres pobles per on ha de passar? El projecte ja ha passat la fase d'al·legacions, quants ajuntaments l'hauran rebutjada? Quants hauran demanat la seua paralització?

Es continuarà destruint el territori per construir una autopista energètica? No hi ha opcions alternatives més lògiques? De segur que si, a mi, que no sóc entés en el tema, se m'acuden dues, aprofitar els corredors, les torres que ja existeixen o fer una interconnexió soterrada.

No us sembla que en cas d'estimar-se imprescindible aquesta actuació, seria encertat s'optara per soterrar la línia i així aconseguir evitar l'impacte que poden generar les torres? Diuen que es veuran fins i tot a 40 quilòmetres de distància. Però clar, de segur que si açò no és fa, serà per qüestió econòmica, aleshores com quedem? És o no és un negoci el que finalment es busca per part de REE?

Ja no em val doncs allò de "són les despeses inevitables del progrés", ja que afavoreix la centralització i monopolitza la producció. Que no ens enganyen, no, no m'agrada aquest negoci, i prou.

Tal vegada haja estat així, però jo no ho he notat...

 Va publicitar-se com una gran promoció turística, un motor econòmic per a Castelló i la seua comarca, doncs anava a mobilitzar més de 500 persones en dos dies, entre competidors, entrenadors i familiars. Es tractava del campionat d'Espanya Cadet d'Esgrima, tan individual com per equips.

Ara resulta que el dia és arribat i 168 participants de 25 clubs diferents de tota la geografia espanyola estan ahir i hui competint al Pavelló Municipal Ciutat Esportiva al costat del "Chencho", tant de forma individual com per equips.

Ús havíeu adonat? Possiblement no, i és que l'esgrima, tot I ser l'únic esport olímpic d'origen espanyol, és molt minoritari. Fins I tot costa de qualificar-lo com esport, més aviat es veu com "un art de defensa i atac" abans que un esport d'entreteniment i competició.

I per què, ús preguntareu com jo, ha estat escollida la nostra ciutat per celebrar aquest campionat? Doncs sembla ser perquè a Castelló, segons la Reial Federació Espanyola d'Esgrima i la Federació d'Esgrima de la Comunitat Valenciana, tenim unes excel·lents instal·lacions esportives.

D'acord, ho acceptem, de ser així ens hem de sentir orgullosos, però, també tenim afició per aquest esport? Que voleu que us diga, jo no sé vosaltres, però jo, no conec no ningú, que el practique.

M'he assabentat "navegant" per la internet que hi ha dos clubs d'esgrima a Castelló,"touché", amb seu al poliesportiu de Rafalafena, i del que podeu conèixer més "punxant" sobre l'enllaç:  TOUCHÉ, que ofereix cursos per a xiquets, joves i adults i "azahar" amb seu al "Chencho", que realitza activitats variades, formant i educant "tiradors" de totes les edats, tractant de transmetre els valor implícits que diuen té aquest singular esport. També podeu conéixer una mica més d'aquest club punxant sobre el següent enllaç: AZAHAR

Diuen que és un esport molt complet, que incrementa la força, la tonificació muscular, agilitza els reflexos, millora la velocitat de reacció, aguditza la intel·ligència, augmenta la rapidesa en els estímuls nerviosos;  en definitiva ajuda a millorar potenciar qualitats com l'equilibri, la coordinació, la velocitat i l'agilitat.

Tot i això, segueix pensant que és un esport minoritari, tant que, en l'àmbit nacional els nostres esportistes del "sabre, floret o espasa", només han aconseguit una medalla olímpica de bronze, als jocs de Pequín del 2008.

Malgrat que aquesta activitat, "lluitar amb espases" hi ha pocs xiquets als quals no els hi agrada, tots ho hem fet alguna vegada sent menuts, tal vegada per allò del subconscient que tantes vegades hem vist a les pel·lícules, que aprendre a usar l'espasa és per a aprendre a matar, quan es creix una mica l'afició desapareix.

Tot i que l''entrada per veure aquesta competició en directe ha estat lliure i gratuïta, m'agradaria saber quants espectadors hi ha congregat i, si en realitat, la competició ha tingut una gran acceptació i, sobretot, si les expectatives que aquest campionat d'Espanya cadet va despertar entre els col·laboradors oficials "la Diputació i l'Ajuntament" s'han vist d'alguna manera compensades.

Jo, pel que fa al carrer, com supose que la majoria de vosaltres, no he vist cap manifestació, ni tan sols un simple cartell anunciador...

Arrels de tradició: "Ballar els nanos".

Tot i que en realitat va ser dijous passat, avui celebrem la festa més antiga que es recorda a la ciutat, la solemnitat del Corpus Christi, l'homenatge a l'Eucaristia. Des de l'inici del segle XV, any 1409, es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa al nostre poble, festa lligada a solemnes actes religiosos i diferents cavalcades, organitzades conjuntament pel Consell Municipal i el clergat de l'església Major del poble, on intervenia tot el teixit social de la població, des de les Ordes religioses i les institucions benèfiques i docents, fins als gremis i els representants de les festes de carrer.

Ara, amb més de 600 anys d'història, la festa del Corpus a Castelló, refosa en un sol dia, presenta una processó doble, de fervor i cultura popular; la central, religiosa, que té com a objecte principal l'exaltació i veneració del sagrament de l'Eucaristia, i una part inicial, lúdica, profana, civil, on els balls són els protagonistes, amb participació de tots els elements singulars i únics de la festa, els gegants, els nanos, els arets, els cavallets, la degolla...

I és que a Castelló festa i balls van molt units. Ballar, fer una sèrie de passes, salts i actitud amb ritme i cadència, sempre ens ha agradat molt. I un dels balls per excel·lència de la festa del Corpus ha estat el dels nans, de tal manera que, per molts anys va ser costum obsequiar amb el "ball dels nanos" els principals senyors del poble, en senyal d'acatament i pleitesía.

Després el costum va evolucionar i el ball es feia davant les cases de l'alcalde i regidors de torn, fins que, aquesta tradició, com moltes altres, va arribar quasi a desaparèixer, tot i que ja havia arrelat en el veïnat la locució i expressió "ballar els nans" com a sinònim d'adular, complaure i omplir de vanitat.

Va ser a la fi dels anys 70 del segle passat quan l'Agrupació folklòrica "El Millars" va fer-se endavant en el manteniment de la tradició, esperonats pel polifacètic investigador de tradicions, poeta i etnògraf Vicent Pau Serra.

L'any 1991, l'aleshores recentment creada Associació de dansants del Corpus de Castelló, recull el testimoni del Millars i reviscola l'acte de ballar els nans a alcalde i regidors, fent-ho d'una manera més pública, a les portes de l'ajuntament i convertint-lo també en un homenatge anual a institucions i personatges que de manera directa o indirecta hi han contribuït a fer més gran Castelló.

Així, en els 25 anys transcorreguts des d'aquell 1991 fins ara, recorde "s'han ballat els nanos" a "el Betlem de la Pigà, la Colla de Dolçainers, Matilde Salvador, el Màster de la Pau de la UJI, Vicent Pau Serra, l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, l'Escola Censal, la FAPA, o el Tío Canya", per citar-ne només alguns.

I aquesta vesprada, de bell nou, i com a acte previ a la processó, a la Plaça Major, tornarem a gaudir del tradicional acte, on la corporació municipal amb l'alcaldessa al davant, per segon any, tornaran a ser "afalagats" i un nou col·lectiu, rebrà també l'homenatge de pleitesía.

I qui millor que la pròpia Agrupació Folklòrica el Millars en el 25 aniversari del seu pas del testimoni? Allí ens veurem si us bé de gust, per mantenir vives les arrels de tradició. Bona festa.

Posicions confrontades i alguna cosa més.

No m'agraden els bous, ni de plaça ni de carrer, com tampoc m'agrada la boxa o la lluita lliure, i no m'agraden entre altres raons i tal vegada la principal, perquè generen violència, i no m'agrada la violència de cap tipus, com tampoc m'agrada la intransigència ni les prohibicions.

Al nostre ajuntament, com saben vostés, cinc opcions diferents, tracten des del govern o des de l'oposició, des de fa tot just un any, de fer-nos la vida, cada dia, una mica més fàcil, o això és el que diuen, malgrat que en més d'una opció, el que es veu "des de fora", és voler aprofitar qualsevol ocasió que es presente, per fer-se propaganda i guanyar-se el favoritisme dels veïns, que, a la llarga, s'ha de convertir en vots i, "aupar-los" o mantenir-los en el poder.

A la vesprada d'ahir va haver-hi, com tots els darrers dijous de cada mes, sessió plenària, pública del nostre ajuntament i, entre la gran varietat i nombre de temes debatuts, un destacava per damunt dels altres, fet que va provocar "gran revol" entre el veïnat i un alt grau d'expectació i assistència: el posicionament de la municipalitat davant el tema dels bous.

El grup Castelló en Moviment volia s'aprovara una moció que declarara al nostre poble com a municipi contrari a les celebracions taurines, impedint l'entrada dels menors de 14 anys a les corregudes de bous i que l'ajuntament manifestara la voluntat de ser ciutat antitaurina.

D'altra banda el Partit Popular s'aixecava en defensa del món del bou, fins i tot feia bandera d'haver declarat aquestes celebracions com a BIC, en la no menys polèmica llei de senyes d'identitat, qualificada per molts ciutadans d'estèril, injusta i inútil, i que va ser derogada tan prompte el PP va perdre el Govern Autonòmic.

Prohibició i defensa, a favor i en contra, la polèmica estava servida. A la moció de CsenM van presentar-se dues esmenes a la totalitat, la del PP que demanava el suport econòmic per part de l'ajuntament en les festes de bous, que va ser votada i rebutjada, i una altra del grup Ciutadans que instava a l'ajuntament a garantir i defensar les llibertats i drets de tots els veïns i el compliment de la llei, que va ser votada i acceptada amb 13 vots a favor, 10 abstencions, i 4 vots en contra, la qual cosa va fer que ja no poguera votar-se la moció de CsenM.

Sembla que a la fi va arribar-se a una solució eclèctica, sense definir si els bous s'han o no de subvencionar, quan en realitat molts esperàvem un si als bous, a la festa, però que qui la vulga se la pague, sense cap ni un euro de subvenció.

Tot i que no vaig assistir al Ple, vaig poder gràcies al "streaming", seguir-lo en directe, com havia fet fins ara en totes i cadascuna de les sessions plenàries celebrades en la present legislatura. Fins ahir pensava que aquesta era una manera còmoda de veure i escoltar allò que passava en aquell moment.

Però no va ser així, en diferents ocasions, i això em fa pensar que fora de manera voluntària, el so ambient va ser desconnectat per, així, privar-nos als que no estàvem allí de viure la crispació real viscuda entre els taurins i animalistes, de la mateixa manera que tampoc vam poder veure les pancartes i camisetes que, sembla portaven alguns dels presents, tal com veiem, llegim i escoltem hui als mitjans de comunicació local.

I de la mateixa manera que em va semblar molt bé, la forma de portar el ple per part de la senyora alcaldessa, amb contínues peticions de respecte envers totes i cadascuna de les intervencions i controlant escrupolosament els temps pactats, també considere una falta de respecte envers aquells que no hi estàvem presents el fet de privar-nos de veure els moments "d'alt voltatge" que sembla van viure's amb les posicions confrontades. Sí, però no.

Permeteu-me ara una constatació final, molt trist que una vegada acabat el debat dels bous hi haguera al Saló de Plens una "desbandada general", no podia creure el que veien els meus ulls. El ple no s'havia acabat, encara faltava parlar, molt i tant o més interessant que dels bous, de diversitat funcional, d'urbanisme, de salut pública, dels drets dels LGTBI i algunes altres coses i calia veure quins criteris defensaven els nostres representants municipals, però això no interessava ningú?

Això només demostra el nivell de les persones que ahir van omplir el saló, vull creure no és en absolut el nivell de molts castellonencs, d'aquells a qui, sense anar al ple, ens interessa i molt tot el que es diu, comenta, debat, aprova o rebutja, malgrat que "de tant en tant" se'ns "talle el so". Senyora Marco, en defensa d'aquella tolerància i llibertat que Vosté defensa, no ho torne a "manar", pense i ho entendrà, no és just

La vida pot ser massa curta, cal gaudir-la.

Vam compartir quasi la infància, tota l'adolescència i joventut, també els anys d'estabilitat, il·lusions, somnis, esperances, confidències, esforços i alguna desavinença al llarg de 40 anys, mitja vida, i per ell quasi la vida sencera.

Al poc del seu traspàs, a l'estiu del 2004, va constituir-se, per un grup molt nombrós de persones, la "Comissió Cívica Vicent Marçà", amb la finalitat de recordar i divulgar la seua tasca i la seua trajectòria i que aquesta tinguera sempre un record a la ciutat que el va veure nàixer i viure, amb la creació del premi anual de Narrativa Escolar.

Per les voltes que pega la vida, vaig quedar fora d'aquesta comissió, i he de confessar que en el fons, per l'estima que li professava a l'amic, em va doldre. Tot i això, vaig seguir mantenint i enfortint els llaços de l'amistat i familiaritat amb Dolors, Anna I Vicent, al que després he anat afegint Jordi, Bruna i Marcel.

La meua assistència a l'acte de lliurament de guardons en les 10 edicions del Premi celebrades fins al 2015 va ser quasi fidel, li ho devia a Tico. També a la meua biblioteca de casa hi ha un racó especial on al costat de totes les obres de Vicent, es troben els diferents llibres que Bromera ha anat editant des de la primera convocatòria del premi.

A l'inici d'aquest curs escolar, 11 anys després del naixement de la Comissió, vaig ser convidat a formar part de la mateixa. No podia negar-me, fins i tot egoistament vaig pensar, ja era hora, s'han recordat de mi.

Hem considere a mi mateixa una persona constant i organitzada, de manera, que des d'aquell moment he col·laborat en tot allò que des de la Comissió se m'ha demanat fent front al meu compromís adquirit.

Això va portar-me la vesprada-nit d'ahir de bell nou al Teatre Principal, a l'acte de lliurament del "XI Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà", on vaig tenir el privilegi de ser una de les persones encarregades de lliurar els diplomes i obsequis a l'alumnat i professorat d'un dels 40 centres escolars de la ciutat, que en aquesta edició han estat guardonats.

La casualitat va voler que fora jo l'encarregat de lliurar un dels guardons al centre Ramiro Izquierdo, una de les tres úniques escoles, juntament amb el CEIP "Isidoro Andrés" i "Exèrcit", que tinguera no un, sinó dos relats premiats, de manera que vaig lliurar dos diplomes a dues xiquetes d'aquell centre, Clàudia i Laia, a qui vaig felicitar particularment.

Temps va faltar-me en acabar l'acte i arribar a casa per agafar "Hui canviarà la meua vida" que és el títol general que porta el llibre que recull les 43 narracions d'aquest XI Premi, i obrint-lo per la pàgina 110, llegir "Telèfon ocupat" i a continuació "Llibrelàndia", els dos relats de Clàudia i Laia, les xiquetes de l'Izquierdo a qui vaig lliurar el premi del seu esforç i imaginació.

Ho he passat bé llegint els seus contes, I sobretot del rerefons que traspuen, de "Lledó", la protagonista de la història que ens narra Laia, elegida per salvar els llibres, i de com en els pocs anys viscuts, Clàudia, se n'adona i ens fa veure en el seu conte que "la vida pot ser massa curta, cal gaudir-la".

Fins i tot m'he pres la llicència d'amprar aquesta darrera reflexió com a títol per aquest post de hui, perquè de segur que també Vicent, l'amic, des d'allà on està gaudint de l'infinit, ens diu a cau d'orella, cada dia, a tots aquells que el seguim estimant i recordant, que "la vida és massa curta, cal gaudir-la".

Coses curioses...

Aquesta vesprada després d'un matí "mogudet", m'he assegut davant l'ordinador i els dits m'han portat al web de la diputació. Després de "navegar" per diferents seccions, m'he adreçat a un lloc al qual feia temps no m'acostava, el "Boletín Oficial de la Província de Castellón de la Plana", així en castellà, una publicació periòdica -es publica els dimarts, dijous i dissabtes al llarg de l'any-, que dóna publicitat a les disposicions de caràcter general i ordenances, així com els actes, edictes, acords, notificacions, anuncis i altres resolucions de les administracions públiques i de justícia d'àmbit provincial.

Cal dir que a més a més de consulta el "Boletín" ofereix a qualsevol ciutadà, la possibilitat de suscriure's de manera gratuïta i rebre, mitjançant al seu correu electrònic la informació referent a les matèries seleccionades que interessen.

Naturalment resulta una mica "enrevessada" la seua lectura, si no vas buscant alguna cosa en concret, però a la vegada, llegir-lo sense pressa, resulta del tot interessant, i sobretot curiós.

Per no fer-me massa llarg, us diré que m'he entretingut llegint els 10 darrers butlletins, els publicats en el que portem del mes de maig, els compresos entre els nombres 53 de l'any, publicat el passat 3 de maig, dimarts, i el 62 publicat hui mateixa, dia 21.

Han estat prop de 500 els anuncis, edictes, resolucions, bases, autos, notificacions... publicades, alguns d'ells molt curiosos, analitzem-los..

Sabeu quan costa casar-se pel civil a Vila-real? EL BOP del 3 de maig ho anuncia mitjançant la publicació d'una modificació d'ordenança fiscal reguladora de la taxa per ús d'edificis municipals per celebrar aquests esdeveniments. Preneu nota: Al local conegut com les Cavallerisses, 100 euros, al Museu de la Ciutat, Casa de Polo i Casa dels Mundina, 150 euros.

Sabeu quan cobra l'alcaldessa de Borriana, amb dedicació exclusiva al seu municipi? Fàcil, només heu de consultar el BOP 55 del 7 de maig, 14 pagues anuals de 2.950

Sabíeu que l'ajuntament d'Orpesa ha convocat el I Concurs de Disseny de la samarreta de la IX Volta a Peu Vila d´Orpesa de l'any 2016? I que el premi serà de 200 euros i que només poden participar els escolars del poble? Tot això ho diu també el BOP del 7.

A què no sabeu quantes "taules electorals" hi haurà repartides pel terme de Castelló a les eleccions vinents del 26 de juny? Jo tampoc ho sabia, ara ja, seran 194, com ho he sabut?, mirant el BOP 56, del dia 9.

L'ajuntament de Castelló ha fet públic el llistat provisional d'aspirants admesos i exclosos del procés selectiu per proveir en propietat, mitjançant oposició de torn lliure, una plaça d'Agent del Cos de la Policia Local. Sabeu quants aspirants hi ha hagut per aquesta única plaça? Segons el BOP del passat dia 12, han estat 139 els admesos. Sort!!!

Consultant el BOP 60 m'he assabentat que a Castelló hi ha disponibles 4 locals de titularitat municipal per celebrar actes de la propera campanya electoral, que el de més capacitat és el Centre Cultural La Marina del Grau, on caben 350 persones. Els altres per si sou curiosos són: el Centre Municipal de Cultura, El Casal Jove i el Centre Urban. També els instituts Penyagolosa, Sos Baynat, Vicent Castell i Caminàs sense ser de titularitat municipal estan disponibles alguns dies i hores, quan? Cal mirar aquest BOP.

També en aquest mateix butlletí es donen a conéixer el nombre de cartelleres penjades dels fanals de la ciutat i grau amb objecte que dins d'elles puguen els diferents partits polítics que es presenten a les pròximes eleccions, col·locar gratuïtament la seua propaganda electoral. Sabeu com seran? I quantes? Seran dobles en cada fanal, de dimensions 0'70x0'60 i en total 250, de les quals 224 estaran a la ciutat i 26 al Grau.

No em direu que no és curiós tot el que acabe de contar-vos, i tot només revisant els darrers "Boletines". Internet és una mina i el BOP de la Diputació una font de sorpreses...

El tio Pasqual.

Aprofitant el bon i assolejat matí que l'oratge ens ha presentat hui, m'he acostat fa uns moments a la plaça de les Aules. Allí des d'ahir al matí té lloc la tercera fira de turisme rural, un esdeveniment organitzat per l'agència Respira Imagina Comunicació, amb la col·laboració d'Itinerantur, l'Ajuntament de Castelló i la Diputació Provincial, i que presenta a través de 24 expositors les propostes dels consistoris i de les empreses de turisme rural i oci que aposten per donar a conéixer la riquesa cultural, paisatgística, monumental i gastronòmica de les comarques de l'interior de Castelló.

Segons he vist al programa, l'organització havia previst una variada programació d'activitats que anaven des de xarrades a càrrec d'especialistes en les distintes facetes de la fira, fins a tasts de productes de Castelló, passant per diferents tallers sobre ecologia i agroalimentació, o mostres etnològiques dels pobles participants.

La casualitat ha volgut que aquest matí, al voltant de les 12:30, en acostar-me a la plaça, em trobara amb l'amic Pep Martí, alcalde de Suera, que orgullós del seu poble, presentava la mostra etnològica d'usos, costums i tradicions que des de fa un bon grapat d'anys i sota el títol "Suera un poble al carrer", celebren a l'hivern, referent i model d'altres festes d'aquest mateix tipus que amb posterioritat han anat apareguen en altres pobles de la província.

L'amic Martí no ha hagut d'esforçar-se massa per vendre'ns el seu poble, per recordar-nos les seues riques tradicions, els temps passats, les figures del peller, l'agutzil i els vells oficis, doncs ha estat acompanyat en tot moment per dos personatges singulars. L'un el cisteller que, com qui no fa, en pocs minuts i quasi sense adonar-nos-en ens ha fet un cistell. Tot un artista dels que hui és difícil trobar, en un dels arts més antics de tota la humanitat, i l'altre, que dir-vos de l'altre?, m'ha deixat bocabadat, tot un personatge... Pasqual Garcia Moliner, el tio Pasqual. A hores d'ara encara no sé ben bé com definir-vo'l. Artista? Artesà? Versador? Canyisser? Mestre de la cultura popular?... Tot en un i em quede curt.

Un personatge entrat en anys, amb molt bon humor, senzillesa i de gran memòria, capaç de dir moltes veritats en poques paraules i a més a més de manera graciosa i rimada.

No només s'ha definit a si mateixa emprant el vers, "Sóc amic dels que caminen / dels que volem caminar / que viuen en harmonia / i saludem en passar. / Dels que no guarden rancor / els que saben perdonar / els que no diuen mentides / i no molt menys criticar./ Dels que sempre estan disposats / a tot el món ajudar / que viuen per a servir / i sempre en pau i bon estar", també mitjançant els seus poemes ens ha recordat que "la vida són quatre dies i que l'humor i l l'harmonia són la base d'una gran felicitat".

I tot això mentre treballava assegut en una cadira baixeta en l'elaboració d'un canyís en miniatura, a la manera dels tradicionals canyissos del poble, estructura de canyes teixides disposades paral·lelament i fermades entre elles, emprats en l'antiguitat per a fer cobertes i després per a "assecar figues o ametles" o per fer ombra.

Sovint allò que es conta dels personatges populars dels pobles, anècdotes o gestes, barregen la realitat amb la ficció. No és el cas del tio Pasqual, no tinc cap dubte que aquest matí he conegut uns dels personatges més populars de Suera, participant de les seues vivències i del seu bon humor i ganes de viure. Tot un luxe, descobert, com es descobreixen moltes coses a la meua ciutat, de casualitat, observant i vivint el dia a dia...Per molts anys !!!

M'agrada tot menys el nom.

 Supose que a hores d'ara ja us haureu assabentat i fins i tot ho haureu vist. La regidoria d'Impuls de l'Activitat Econòmica del nostre ajuntament en col·laboració amb el Consell de Comerç de Castelló ha encetat una intervenció urbana dins la campanya "#Castellóh!", de dinamització comercial, gastronòmica i cultural, per potenciar la imatge de la ciutat, fusionant el nom de la ciutat i l'expressió d'admiració "¡oh!" i que s'ha materialitzat en sis intervencions urbanes i una lona i un vinil, tot amb una inversió de 18.000 euros i que podem contemplar en diferents espais urbans entre el passat divendres 6 i el diumenge 29. Una campanya que romandrà activa per un total de 21 dies.

De la campanya he de dir que m'agrada la idea, el conjunt de lletres corpòries, la base de molsa i els guarniments florals, així com la informació que a la banda del darrere podem trobar sobre les principals activitats programades per aquest mes de maig per les diferents regidories de l'equip de govern.

Però dir que m'agrada la idea no vol dir que m'agrada tot. Crear emocions, impactar, sorprendre i tot això en diferents espais amb data de caducitat des del precís instant del seu naixement és "una cosa innovadora", una forma d'entendre i valorar la bellesa, un concepte que sempre han perseguit artistes, poetes, músics, jardiners, floristes... comerciants. I això, cal dir-ho, és bonic, i ho és especialment per la seua curta i fugaç existència, el fet que allò no siga etern, si més no és un "buf d'aire que s'esfuma".

Ara bé, quin nom direu que se li ha donat a aquestes composicions florals i resum de programació? Doncs jo ja n'he vist tres: "pop-up", "jardins efímers" i tòtems, i he de dir-vos que cap dels tres m'agrada.

Un "pop-up" és una finestra emergent, breu, fugaç, transitòria, momentània amb la finalitat d'impactar i sorprendre, però és un terme informàtic gelat, fred... Una finestra nova que apareix de sobte a la pantalla de l'ordinador. El fet que la campanya "salte" als carrers d'una manera imprevista i espontània, d'ací el terme "pop up", com les finestres que s'obren a Internet durant un període de temps concret, és això si, una estratègia de màrqueting, però no us sembla massa tècnic? Fins i tot, per mi, massa esnob.

I que em dieu de jardí efímer? Un jardí és un lloc on es conreen flors i plantes ornamentals, generalment destinat a l'esbarjo. Hem conegut el jardí persa, el medieval, el zen, el d'aigua, els penjants... I ara els efímers. Es tracta d'una composició de plantes de diferents textures, colors i mides, mitjançant una plantació harmònica i res més. Anomenar jardí a un espai urbà de tres per dos metres amb unes quantes plantes, és fins i tot una mica pretensiós.

I si no m'agrada "pop-up" ni "jardí efímer" menys encara la tercera versió: "tòtem", doncs no hi ha cap referència directa amb una escultura tallada en fusta ni tampoc cap senyal de les que s'empren per a indicar en les diferents parades del transport públic les diferents línies, parades i horaris.

La proposta vol cridar l'atenció sobre la capacitat de sorpresa entre els visitants al comprovar l'ampla oferta que la ciutat ofereix en aquest primaveral maig, per això tot un encert el "Castelloh!", però poca imaginació per trobar un nom per als panells decoratius i informatius primaverals, tot i que reconec que no és tasca gens fàcil...

Castelló és moltes coses i no és fàcil d'explicar...

 Crec que va ser l'admirat professor Mira qui va dir-ho en certa ocasió:  "Castelló és moltes coses i no és fàcil d'explicar, una ciutat que ha crescut amb una certa racionalitat, amb errors però sense excessos grandiloqüents, amb un orgull de tradició medieval i un altre de sentiments liberals. I que així, afortunadament, es manté: entre la mar i la muntanya, dins d'una plana de tarongers i d'horta, cada dia més abandonada, substituïda per un dels complexos industrials més potents i moderns del país.

De vegades, en dies com hui, de pluja lenta i constant, d'altra banda rars al meu poble, el cap se'm va una mica i com un somni en fa que passege pels carrers, sense pressa i mire i observe... i ara escric, escric aquest post amb bon sabor de boca, perquè pense que el balanç de la pluja és molt positiu, i que les previsions s'estan complint prou bé, tot i que de segur hi ha algú que pensa que m'equivoque, i per què no? Si voleu ho accepte.

El matí ha quedat transparent i net, rentat per la pluja i la ciutat apareix mullada, oberta, precisa en tots els seus petits detalls. I camine i mire, i veig a prop meu allò que defineix els meus veïns, la qualitat de vida.

Places envaïdes per construccions, carrers de vianants sense quasi vianants, el vell passeig d'En Ribalta amb els plàtans alts, altíssims, enfront l'edifici de l'estació del Nord, del Ferro-carril, així separat, com encara podem veure-ho a la seua façana i la placa de l'institut geogràfic, 40,1 metres sobre el nivell de la mar...

De les antigues vies del tren ni rastre, bé si, però una mica més als afores, al encreuament de les avingudes de Vila-real i Ribesalbes, com a testimoni mut del que van ser en un temps no massa llunyà.

I vaig i vinc per carrers i em trobe una mirada estranya, difícil de definir, una mirada d'una persona que mai arribaré a conéixer si no parle amb ella, un anònim que, tal vegada, també passetge observant ,com jo mateixa, una ciutat que es mou.

Hui, passejant, he donat protagonisme a l'atzar i aquest m'ha descobert un nou Castelló, un poble que arquitectònicament ha estat molt maltractat en dècades passades però que amb la tenacitat dels veïns s'està concretant en una nova ciutat que ens mostra l'energia del present i la visió d'un futur pròxim, malgrat la maleïda crisi de la rajola.

Cal que la ciutat parle. Que parlen els rètols dels carrers, els noms dels espais públics, les escultures i els arbres de les places i dels parcs, les paraules dels nostres poetes, la creativitat i els edificis dels nostres arquitectes. Que parlen els ciutadans i les seues entitats representatives.

Castelló està fet per diferents capes històriques, de sediments sobreposats, de rastres difuminats pel pas del temps. La reurbanització constant sembla arraulir les traces del poble que va ser. Cal un esforç per a mirar diferent la ciutat, i descobrir les formes generoses, anònimes dels seus veïns.

Perquè Castelló té eixe magnetisme que tenen les persones que són difícils de conquerir i, ja se sap, els amors que costen d'aconseguir diuen que són els que més temps duren al cor. Enamorar-te de Castelló és tan senzill com difícil arribar a conèixer-lo i conquerir-lo.I, vet per on, ara ja no plou i fins i tot sembla vol eixir el sol…