Curiositat...

 Han passat els dies grans, els centrals de la festa de Lledó, on, com cada any, la ciutat de Castelló ha rendit homenatge a la seua patrona, uns dies on els actes principals han estat els culturals, però sobretot els religiosos, serenata, missa pontifical, processó i sabatines (dues) el passat dissabte a les 5 de la vesprada i ahir diumenge a les 6.

Tot i que la paraula sabatina procedeix del llatí vulgar "sabbatinus" a la vegada que aquesta ve de "sabbatum", d'on evolucionà "sábado", i és una paraula que s'empra per a designar aquells oficis religiosos propis del dissabte, us heu adonat que, des de fa un bon grapat d'anys, al programa de festes de la Mare de Déu del Lledó, es repeteix, l'acte de la tradicional sabatina a la Mare de Déu, no tan sols el dissabte, sinó també, la vesprada del diumenge?

I és que s'associa la baixada de la imatge des del cambril fins a l'altar i la posterior col·locació en la Peanya i el res del rosari, a l'acte de la sabatina, malgrat que aquest, és un ofici religiós amb estructura coherent i relatiu, propi del dissabte.

És costum arrelat i no tan sols a Lledó i Castelló, que ermites, santuaris i basíliques dedicades a la Verge Maria, celebren sabatines, pietós exercici de la felicitació o pràctica concepcionista sorgida arran la declaració dogmàtica de Pius IX de 8 de desembre del 1854 i que aquesta siga, com pertoca el dissabte, seté dia de l'antiga setmana litúrgica hebrea, dia de repòs.

També tot i que amb xicotetes variacions podem resumir l'estructura d'una sabatina "model" en uns apartats "estàndards", jaculatòria, acte de constricció, antífona, pater nostre, ave maria, gloria, oració, felicitació i súplica i salutació final. Tot un conjunt d'actes específics de devoció en honor de la Mare de Déu.

Sense por d'equivocar-nos podem considerar la sabatina dels dissabtes a Lledó, d'un fort arrelament popular a Castelló, doncs al llarg de l'any són molts els fidels que s'acosten a la basílica per participar en aquest conjunt d'oracions i cants.

Des de meitat del segle XIII les comunitats cristianes tenien el costum dedicar el dissabte a la Verge i santificar el dia amb missa i ofici litúrgic amb rosari i cants de les antífones marianes, ja siga la Salve Regina, Regina coeli, alma redemptrois mater o Ave maris stella... i, ací, a Castelló, quin millor lloc per lloar la Verge que l'ermitori de Lledó?

Tradició devocional de dissabte ampliada al diumenge de la Festa Grossa. "Sabatí i Dominical" tenen a veure amb el caràcter distintiu i sagrat d'aquests dos dies. Curiós resulta la sabatina de diumenge, no seria millor anomenar-la dominica? O millor encara segones vespres festives?

Elucubracions d'un embolicador al voltant d'un element religiós nascut en dissabte i ampliat al diumenge, que no tenen cap altre valor que incidir en una curiositat per qui vulga llegir-me...