Les ciutats que desitgen
desenvolupar i ser competitives en medi ambient i desenvolupament urbà han
d'apostar per sistemes alternatius a la mobilitat diària. La bicicleta és un
dels sistemes alternatius de mobilitat a les ciutats, però no tots els sistemes
de promoció en les diferents ciutats són iguals.
L'augment de desplaçaments a
les nostres ciutats consolida la implantació de sistemes de préstec de
bicicletes públiques com una alternativa idònia per als desplaçaments urbans,
no soles des de el punt de vista de la mobilitat sinó també per a la millora
del medi ambient i la salut de la ciutat.
El sistema de préstec de
bicicletes públiques permet disposar d'una nova opció de transport públic
ràpid, flexible i pràctic, així com promocionar entre els ciutadans l'ús d'un
mitjà de transport urbà saludable.
Ambicia't, Salenbici,
Girocleta, Combici, Rebiciclate, Tubici, Bicibiur, Bicing, Valenbisi,
Saforbici, Mibisi o el nostre Bicicas en són clars testimonis de l'aposta de
diferents ajuntaments per implantar i mantenir un servei de préstec de
bicicletes.
Fem història. A Castelló va
implantar-se fa tot just 9 anys, al gener del 2008, dins el Pla de Mobilitat
Urbana Sostenible. Els 4 primers anys va ser un servei gratuït, a partir del
gener del 2012 va començar a ser de pagament. L'any següent, el 2013, el servei
va començar a incloure publicitat privada tant a les mateixes bicicletes com a
les diferents bases. L'empresa Promo-Public va ser l'adjudicatària i això va
suposar un increment de recaptació municipal "d'uns quants milers
d'euros" anuals extres, concessió que sembla encara continua.
Amb el pas dels anys el
servei va anar modernitzant-se, amb increment des de les 6 inicials bases i les
140 primeres bicicletes, fins a l'actualitat amb un parc de més de 250
bicicletes i 50 estacions o la millora en els sistemes d'agilitat i
accessibilitat de cara al potencial usuari, amb nous sistemes d'accés i
"app oficial" per a mòbils, arribant-se així a superar els 825.000
préstecs en l'any 2016.

És veritat que cada bicicleta té
un número i és identificada pel sistema informàtic cada cop que s'ancora a una
estació, això permet controlar el temps del trajecte, així com el seu
manteniment, però no és suficient per una màquina tan senzilla.
I arribem al fons del
problema... El manteniment. Poc, quasi gens, s'ha avançat en els 9 anys
d'història d'aquest servei. Les bicicletes són idèntiques a les del primer
model, senzilles, fràgils, sense renovació de disseny, ni cap avanç pel que fa
a la seua robustesa, pes, grandària de roda, marxes, frens..., només si hem de
ser francs, una millora: el llum inicial que era "a piles" i calia
"emportar-se'l" cada usuari a casa, amb el trastorn que açò suposava
i que va portar com a conseqüència que ningú el fera servir, va modificar-se i
va incloure's a cada bicicleta un sistema d'il·luminació fixe, i pare vosté de
contar, en modernització res de res.
He llegit en algun lloc que
el consistori es gasta anualment en aquesta concessió un poc més de 500.000
euros i que ara en aquest 2017 s'anuncia una pujada de 100.000 euros en el
contracte de BiciCas amb la finalitat primordial d'aconseguir que l'empresa
adjudicatària faça una renovació de la flota de bicicletes a la vegada que una
considerable millora en el manteniment de les actuals.
Senyor Rafa Simó, regidor
delegat de l'àrea d'Ordenació del Territori, Mobilitat i Àrea Metropolitana,
responsable directe del servei, ara és un bon moment per plantejar-se una
modernització de les bicicletes, i mantenint el sistema d'ancoratge original,
per allò d'estalviar, les màquines sí
poden ser molt més modernes, robustes i atractives.
Exemples hi ha molts, només
cal pegar-se "una volteta" pels diferents pobles i ciutats del nostre
país per veure que, les bicicletes públiques de qualsevol d'elles, presenta un
disseny molt més atraient que les nostres, també a Castelló volem ser moderns
en aquest camp, ara és un bon moment per aconseguir-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada