Romeria de les Canyes

Al plenari d'ahir de l'ajuntament va ser rebutjada per 15 vots a 12, una moció presentada pel Partit Popular que demanava al Govern Municipal la recuperació de l'entrada a la cocatedral de Santa Maria a l'inici i la tornada de la romeria de les Canyes, argumentant que és necessari mantenir el ritual de la consueta, per ser fidels a un passat i avançar cap al futur.

Sembla que el Partit Popular no té gens clar o no vol acceptar que, no estem davant una simple romeria penitencial com va ser en els seus orígens, una romeria a l'ermita de Santa Maria Magdalena, de la qual ja es té notícia el 1375, una cerimònia comunitària de base religiosa, amb penitència, oracions i cants, en record del lliurament de la ciutat de la terrible pesta que el poble va sofrir l'any de 1348. Aquest fet marca que la rogativa fora en temps de quaresma, tems litúrgic consagrat a la penitència que predisposa a la celebració del gran misteri de la mort i resurrecció de Jesús, una processó, en definitiva, originalment amb un marcat accent religiós, que té com a destí un lloc de culte.

Per molts anys la romeria va continuar sent penitencial i amb posterioritat va també assolir un caire de petició demanant pluja amb motiu de les sequeres que el terme, sovint patia. De manera que, en els primers segles, la rogativa anual va ser acordada conjuntament pel clergat i les autoritats, doncs tant a uns com als altres els hi beneficiava, els uns per mantenir i augmentar l'esprit religiós i els altres per aconseguir una ciutat més pròspera, més rica i en definitiva millor.

Però, a mitjan segle XVIII, concretament en 1749 i després d'uns anys de no celebrar-se la romeria, aquesta es torna a recuperar però amb una motivació substancialment diferent de la penitencial o de petició de favors celestials. Tot i que continua mantenint-se el sentit religiós en honor a la Santa penitent, el motiu principal passa ara a ser d'acció de gràcies i en memòria del trasllat del poble des del Castell Vell, afegint-se el 1852, festa del VI centenari de la fundació de la ciutat, al nom tradicional de "romeria", el cognom "de les canyes" en record de l'èpic camí que feren els primers pobladors de la Plana des del privilegiat tossal en una nit negra com gola de llop i recolzats amb la canya que els servia de gayata i guia, puix l'utilitzaven per a tantejar el terreny i evitar fangars, i també com a, arma defensiva contra alimanyes.

De manera que podem parlar de dues processons foses en una. D'una banda una romeria, una rogativa, una peregrinació amb devoció i sentiment religiós, d'acció de gràcies o de petició, amb una clara participació eclesiàstica, amb eixida des de l'església Major de la ciutat i retorn a aquella, amb tot un ritual religiós i amb sentit cristià i catòlic, a la que, segons temps, la historia així ens ho conta, s'afegia o no la municipalitat. D'altra banda, una processó, cívica, laica, realitzada a la vegada, el mateix dia, hora i al mateix lloc, amb un caire recordatori d'uns orígens com a poble, del record del trasllat de la ciutat, amb eixida i retorn de la corporació municipal des de la casa de la Vila, des de l'ajuntament.

Si l'ajuntament ha d'entrar a l'església per iniciar-se la romeria, o si el clergat ha de passar per l'ajuntament a recollir al muníceps, no és obligació ni dels uns ni dels altres. La romeria s'inicia en un moment i amb un ritual, acabada la missa de romeus i els regidors i alcalde, representants del municipi, eixint des de l'ajuntament tenen la potestat d'entrar o no a l'església, podent, per què no?, iniciar el camí, al costat, davant o al darrera del clergat, als peus de l'altar o a la mateixa porta.

I el poble? Doncs uns faran la romeria acompanyant el clergat i amb un motiu religiós, penitencial, altres faran el camí amb un motiu laic, en record dels avantpassats partíceps del trasllat, uns altres li donaran sentit penitencial i de record, i encara, si voleu uns altres, en aquest segle XXI, li donaran un sentit només festiu, de disbauxa i diversió.

I ara el que és més important, tots, tots i totes tenen, tenim cabuda, cadascú amb les seues creences i amb els seus motius, sense polititzar, sense enfrontaments, fins i tot aquells que pensen que anar a la romeria només és això, anar, i s'obliden que cap romeria només és anada, totes, totes tenen anada i tornada al lloc de l'eixida, siga l'església, l'ajuntament o casa nostra... Està clar?